1. El proveïmentd’aiguailes vies de comunicació Ariadna Castellarnau

3. El proveïment d’aigua Els romans, s’ocuparen de l’emmagatzematge i distribució de l’aigua, ja que era necessaria íen puper a moltes cosas com ara: CONSUM DOMÉSTIC, TERMES, TALLERS … Per conseguir aigua mes facilment, els romans solien construir les ciutats prop d’un riu. També n’aconseguien a partir de: - pous. - cisternes. Els pobles i ciutats que no tenian prou recursos aqüífers van tenir que innovar fent aqüeductes.

4. Els aqüeductes. Prenien l’aigua que una cisterna o un petit embassament recollien de la font. Tenien per tant una inclinació i havia de preveure els obstacles per aconseguir que l’aigua arribés. La canal estaba coberta, era de pedra, de dos metres d’alçada x un d’amplada i quan arribaven a la ciutat entrava per sobre d’unes arcades que sostenien la canal. Un cop havia entrat a la ciutat, arribava a la torre d’aigua desde on era distribuïda: 1. fonts públiques 2. termes públiques 3. cases privades

6. Les vies de comunicació Els romans van ser el primers en planificar vies de comunicació, amb l’objectiu de que l’exércit es pogués moure amb mes llibertat i de que hi hagués mes comunicació entre pobles. La xarxa viària abarcava 85.000 km, bona part a la península Ibérica. La mes important anava desde els Pirineus fins a Cadis, promoguda per August. Hi havia diferents vies: . VIA . ACTUS . ITER

7. Creació d’una via Les vies eren creades per l’exèrcit. Per a construirles seguien aquests pasos: 1. traçar el recorregut i excavar dos forats amb pedres per marcar l’amplada. 2. feien un canal profund entre les dues fileres de pedra i hi posen pedres petites. 3. posen sorra/grava barrejada amb mortes. 4. recobrien amb pedres premsades o amb lloses de pedres. En algunes vies hi havia unes pedres, els mil.liaris. Es col.locaven cada mil pasos i indicava la distáncia recorreguda.

8. Les mansiones Les mansiones eren com els hostals actualment. Eren estacions de descans posades cada 30 o 50 km. Tenian un alberc per al sopar i llits per dormir, estables per als caballs, un herrer i un encarregat del manteniment del vehicles. Els albercs però, tenien mala reputació i molts viatjers preferien dormir als voltants, a les vivendes públiques dels rics o practicar l’hospitalitat.

9. Els ponts. Els ponts romans eren de gran bellesa, amb grans arcs de pedra assentats sobre uns pilars de fonament i reforçats. Sobre les arcades hi havia la via de circulació. Per a que la erosió del aigua no fos tan violenta, alguns ponts no tenian els pilars cuadrats sinó que eren en forma de fletxa.