El proveïmentd’aiguailes vies de comunicacióAriadna Castellarnau
El proveïment d’aigua.            . Els aqüeductes.            . Les canonades i el clavegueram.-  Les vies de comunicació.           . La creació d’una via.           . Les mansiones.           . Els ponts.ÍNDEX
El proveïment d’aigua        Els romans, s’ocuparen de l’emmagatzematge i distribució de l’aigua, ja que era necessaria íen puper a  moltes cosas com ara: CONSUM DOMÉSTIC, TERMES, TALLERS …       Per conseguir aigua mes facilment, els romans solien construir les ciutats prop d’un riu.       També n’aconseguien a partir de:  - pous.                                                                   - cisternes.      Els pobles i ciutats que no tenian prou recursos aqüífers  van tenir que innovar fent aqüeductes.
Els aqüeductes.        Prenien l’aigua que una cisterna o un petit embassament recollien de la font.        Tenien per tant una inclinació i havia de preveure els obstacles per aconseguir que l’aigua arribés.        La canal estaba coberta, era de pedra, de dos metres d’alçada x un d’amplada i quan arribaven a la ciutat entrava per sobre d’unes arcades que sostenien la canal.        Un cop havia entrat a la ciutat, arribava a la torre d’aigua desde on era distribuïda:                          1. fonts públiques                          2. termes públiques                          3. cases privades
Les canonades i el clavegueramLES CANONADES:        Eren les que sortien de la torre d’aigua, eren de plom o de terrissa. També n’hi havia en cases amb aigua corrent, que disposaven d’aixetes al tenir un consum corrent.EL CLAVEGUERAM:       N’hi havia de dos tipus:                        1. els subterranis coberts de grans dimensions.                       2. els petits reguerols que passaven pel carrer, tapats amb lloses.      Recollia aigua de la pluja, residus de cases, termes i anaven a un riu o al mar
Les vies de comunicació       Els romans van ser el primers en planificar vies de comunicació, amb l’objectiu de que l’exércit es pogués moure amb mes llibertat i de que hi hagués mes comunicació entre pobles. La xarxa viària abarcava 85.000 km, bona part a la península Ibérica. La mes important anava desde els Pirineus fins a Cadis, promoguda per August.       Hi havia diferents vies:                            . VIA                             . ACTUS                            . ITER
Creació d’una viaLes vies eren creades per l’exèrcit. Per a construirles seguien aquests pasos:      1. traçar el recorregut i excavar dos forats amb pedres per marcar l’amplada.      2. feien un canal profund entre les dues fileres de pedra i hi posen pedres petites.      3. posen sorra/grava barrejada amb mortes.      4. recobrien amb pedres premsades o amb lloses de pedres.  En algunes vies hi havia unes pedres, els mil.liaris.  Es col.locaven cada mil pasos i indicava la   distáncia  recorreguda.
Les mansionesLes mansiones eren com els hostals actualment. Eren estacions de descans posades cada 30 o 50 km.Tenian un alberc per al sopar i llits per dormir, estables per als caballs, un herrer i un encarregat del manteniment del vehicles.Els albercs però, tenien mala reputació i molts viatjers preferien dormir als voltants, a les vivendes públiques dels rics o practicar l’hospitalitat.
Els ponts.Els ponts romans eren de gran bellesa, amb grans arcs de pedra assentats sobre uns pilars de fonament i reforçats. Sobre les arcades hi havia la via de circulació.Per a que la erosió del aigua no fos tan violenta, alguns ponts no tenian els pilars cuadrats sinó que  eren en forma de fletxa.

El proveïment d’aigua

  • 1.
    El proveïmentd’aiguailes viesde comunicacióAriadna Castellarnau
  • 2.
    El proveïment d’aigua. . Els aqüeductes. . Les canonades i el clavegueram.- Les vies de comunicació. . La creació d’una via. . Les mansiones. . Els ponts.ÍNDEX
  • 3.
    El proveïment d’aigua Els romans, s’ocuparen de l’emmagatzematge i distribució de l’aigua, ja que era necessaria íen puper a moltes cosas com ara: CONSUM DOMÉSTIC, TERMES, TALLERS … Per conseguir aigua mes facilment, els romans solien construir les ciutats prop d’un riu. També n’aconseguien a partir de: - pous. - cisternes. Els pobles i ciutats que no tenian prou recursos aqüífers van tenir que innovar fent aqüeductes.
  • 4.
    Els aqüeductes. Prenien l’aigua que una cisterna o un petit embassament recollien de la font. Tenien per tant una inclinació i havia de preveure els obstacles per aconseguir que l’aigua arribés. La canal estaba coberta, era de pedra, de dos metres d’alçada x un d’amplada i quan arribaven a la ciutat entrava per sobre d’unes arcades que sostenien la canal. Un cop havia entrat a la ciutat, arribava a la torre d’aigua desde on era distribuïda: 1. fonts públiques 2. termes públiques 3. cases privades
  • 5.
    Les canonades iel clavegueramLES CANONADES: Eren les que sortien de la torre d’aigua, eren de plom o de terrissa. També n’hi havia en cases amb aigua corrent, que disposaven d’aixetes al tenir un consum corrent.EL CLAVEGUERAM: N’hi havia de dos tipus: 1. els subterranis coberts de grans dimensions. 2. els petits reguerols que passaven pel carrer, tapats amb lloses. Recollia aigua de la pluja, residus de cases, termes i anaven a un riu o al mar
  • 6.
    Les vies decomunicació Els romans van ser el primers en planificar vies de comunicació, amb l’objectiu de que l’exércit es pogués moure amb mes llibertat i de que hi hagués mes comunicació entre pobles. La xarxa viària abarcava 85.000 km, bona part a la península Ibérica. La mes important anava desde els Pirineus fins a Cadis, promoguda per August. Hi havia diferents vies: . VIA . ACTUS . ITER
  • 7.
    Creació d’una viaLesvies eren creades per l’exèrcit. Per a construirles seguien aquests pasos: 1. traçar el recorregut i excavar dos forats amb pedres per marcar l’amplada. 2. feien un canal profund entre les dues fileres de pedra i hi posen pedres petites. 3. posen sorra/grava barrejada amb mortes. 4. recobrien amb pedres premsades o amb lloses de pedres. En algunes vies hi havia unes pedres, els mil.liaris. Es col.locaven cada mil pasos i indicava la distáncia recorreguda.
  • 8.
    Les mansionesLes mansioneseren com els hostals actualment. Eren estacions de descans posades cada 30 o 50 km.Tenian un alberc per al sopar i llits per dormir, estables per als caballs, un herrer i un encarregat del manteniment del vehicles.Els albercs però, tenien mala reputació i molts viatjers preferien dormir als voltants, a les vivendes públiques dels rics o practicar l’hospitalitat.
  • 9.
    Els ponts.Els pontsromans eren de gran bellesa, amb grans arcs de pedra assentats sobre uns pilars de fonament i reforçats. Sobre les arcades hi havia la via de circulació.Per a que la erosió del aigua no fos tan violenta, alguns ponts no tenian els pilars cuadrats sinó que eren en forma de fletxa.