SlideShare a Scribd company logo
LA CIUTAT ROMANA IV
A part dels edificis, les ciutats romanes disposaven també
d’estructures i construccions com les muralles, el sistema de
clavegueram, els aqüeductes , els ponts i, per accedir-hi, les
famoses viae romanes
LES MURALLES:
Moltes de les ciutats de les províncies romanes
tenen el seu origen en un campament militar.
Davant la reticència de l’ocupació i la hostilitat
dels habitants autòctons, l’exèrcit creava
assentaments i campaments fortificats,
estructures que serviren per a la creació de
noves ciutats. La toponímia actual d’Hispània
n’és una mostra.
Les muralles romanes estaven normalment
reforçades amb torres de vigilància i tenien
quatre portes, una a cada extrem dels dos
carrers principals.
La seva funció era defensiva, sobretot
en els assentaments indígenes en
territoris inhòspits. I per això a partir s.
II dC, amb l’amenaça dels pobles
bàrbars, se’n construïren més.
En època de pau les muralles eren un
signe de prestigi i propaganda de
l’estat.
Sistema constructiu:
- 2 murs en paral·lel (opus quadratum)
l’espai interior del quals s’omplia de
morter, pedra o formigó.
El seu gruix era d’entre 4-10 metres.
Exemples de muralles:
-Muralles de Caesaraugusta (Saragossa), Tarraco, Barcino, Emporiae, ...
-Muralles de Lucus Augusti (Lugo)
Muralles de carreuat de granit amb
una longitud de poc més de 2km.
Erigides el s. III dC davant l’amenaça
bàrbara. Se’n conserven 71 torres,
majoritàriament de planta semicircular.
La Unesco les va incloure, l’any 2000, a
la llista dels Monuments de Patrimoni
de la Humanitat.
EL SISTEMA DE CLAVEGUERAM:
Eren canalitzacions cobertes amb lloses
planes o amb un arc de mig punt. Recollien
les aigües residuals dels carrers a través de
forats fets als costats de les calçades o dels
edificis i cases, per mitjà de canonades de
ceràmica o de plom, i les desaiguaven en
rius o camps propers.
Algunes de les clavegueres construïdes pels
romans encara resten en servei en ciutats
com Tarragona o Roma
El sanejament de la ciutat era una de les
preocupacions dels romans. Per això,
construïren una xarxa de clavegueram
seguint el traçat hipodàmic dels carrers. (Tot
i així, alguns barris més humils encara tenien
condicions higièniques precàries).
Com que sols els ciutadans rics
tenien latrines, els altres
tenien dues opcions:
- Latrinae públiques,
ubicades just damunt d’una
claveguera per permetre’n una
ràpida evacuació i evitar
pudors.
- Utilitzar com a urinari les gerres que alguns professionals deixaven a la
porta del seu establiment. Vespasià gravà amb un impost aquests
professionals per utilitzar “l’orina pública”.
A Hispània queden restes de clavegueres romanes a Mèrida, Toledo,
Tarragona, Còrdova, Saragossa i Barcino.
LA CONDUCCIÓ DE L’AIGUA: ELS AQÜEDUCTES.
El subministrament d’aigua a la ciutat, tradicionalment, es duia a terme
mitjançant pous, cisternes i fonts. Tot i així la demanda d’aigua era cada
vegada més gran i s’hagueren de construir aqüeductes.
Així, l’aigua de fonts, brolladors o embassaments es feia arribar als
dipòsits de les ciutats i després es canalitzava per tota la població amb
diversos destins:
1- Fonts públiques, de les illes de casa sense aigua corrent.
2- Termes.
3- Cases privades.
A Hispània, trobem l’aqüeducte de Segòvia, de Barcino, de Tarragona i de los
Milagros o San Lázaro de Mèrida.
El d’Albarrasí (Terol) ens mostra encara les seves galeries excavades a la roca i els
espais oberts per a la ventilació.
Es tractava de galeries cobertes amb el fons impermeabilitzat per una capa
de morter.
L'aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, tot superant els
obstacles naturals (muntanyes o valls) amb perforacions a la roca o amb
grans construccions en fileres d'arcs sobreposades.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/ingenieria-
romana/ingenieria-romana-canales-del-acueducto-
nimes/3325083/
Parts d’un aqüeducte:
-Specus: canal.
-Caput aquae: punt de reunió
d’aigua: embassament,
cisterna...
-Castellum aquae: cisterna on
s'emmagatzema l'aigua i des
d’on es distribueix a tota la
ciutat.
En alguns casos es construïren llacs
artificials que recollien les aigües de
la pluja i la dels rius de la zona i així
s’aconseguia una reserva per a la
ciutat.
Per exemple, el llac Prosèrpina,
que subministrava aigua a la
ciutat d’Emèrita Augusta.
https://www.youtube.com/watch?v=V9av2An_9MI&in
dex=3&list=PLD61E53775C53747F
Els ponts d’Alcàntara i Mèrida (foto superior) són els que millor es conserven a la Península.
Per salvar accidents geogràfics o creuar rius, els enginyers romans van
construir ponts amb la tècnica de la volta, arc de mig punt (tècnica
etrusca). Moltes d’aquestes obres d’enginyeria s’han continuat utilitzant al
llarg dels segles i han arribat fins els nostres dies en excel·lent estat de
conservació ja que majoritàriament estaven construïts de pedra (tot i que
inicialment es feien de fusta).
ELS PONTS
Igual que a les ciutats, els ponts havien d’assolir els objectius que l’arquitecte
Vitruvi assenyalava: solidesa i estabilitat (firmitas), racionalitat per assolir la
utilitat que es buscava (utilitas) i bellesa de la construcció (venustas).
https://www.youtube.com/watch?v=PVuuq
Y5rUC8
LES CALÇADES ROMANES
Les ciutats romanes es comunicaven entre elles a través de les CALÇADES. Així a
mesura que Roma anava conquerint nous territoris, els seus enginyers i soldats
construïen una xarxa viària que acabà unint totes les províncies de l'Imperi.
Les seves principals finalitats foren:
- Facilitar el trasllat de tropes en cas de guerres o sublevacions.
- Més endavant, un cop sotmès el territori, les vies adquiriren més un valor
comercial i administratiu: transport de mercaderies i comerciants.
- Difondre la cultura romana per tot l’imperi.
Però el que fou un punt clau en l’expansió romana, també ajudà en la desfeta del
món romà ja que facilità la invasió dels pobles bàrbars.
La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt
Estat actual d’un tram de la Via Àpia
en el seu pas per Roma.
La primera via fou creada al 312 aC
per Appius Claudius Caecus i unia
Roma amb Càpua: era la Via Àpia. Al
final de la República, tot el territori
de la península italiana estava
recorregut per aquests grans eixos i
cada via portava el nom del censor
que l’havia creat.
Al nostre país la calçada principal
era la uia Herculea, anomenada més
tard uia Augusta, paral·lela a la
costa. Aquesta fou la primera
construïda a la península Ibèrica,
per comunicar Gades, la ciutat
aleshores més important, amb
l'entrada a través dels Pirineus.
Els carrers de les ciutats tenien calçada empedrada i voreres bastant altes.
De tant en tant la calçada era travessada per unes fileres de blocs de pedra a
la mateixa alçada que les voreres per impedir que els vehicles agafessin massa
velocitat i alhora per permetre que els vianants passessin sense problemes si
l'aigua de la pluja inundava el carrer, cosa que no passava sovint gràcies al
clavegueram.
Les vies sempre es construïen en línia recta i hi havia de categories diferents
(segons amplada):
- Via/ strata: amb amplada per dos carros. Les més importants i construïdes
per l’exèrcit.
- Actus: amb espai per un vehicle o animal.
- Iter: amb pas per a vianants, 1 cavall o lliteres.
Les principals es feien amb una estructura molt sòlida: primer, es marcaven
els marges amb dues fileres de pedres verticals; segon, es buidava la terra
d'entremig i s’omplia de diverses capes de pedres, grava, pedres triturades;
i, finalment, ho recobrien amb una superfície de lloses o còdols
lleugerament convexa per evitar-hi els bassals.
Els diversos estrats de la seva construcció eren els següents:
- statumen: fonament de pedres de mida mitjana.
- rudus: capa de sorra o grava.
- nucleus: estrat de pedres triturades.
-Pauimentum / stratum: superfície de lloses de pedra, còdols o grava.
https://www.youtube.com/watch?v=hCqSlcyaGoc
https://verne.elpais.com/verne/2018/02/26/articulo/1519645848_093323.html?id_ext
erno_rsoc=TW_CC
Al costat de les vies se situava cada mil
passos (1.481'5 m.) un mil·liari: pedra
cilíndrica d’uns 2 metres que indicava la
distància d'aquell punt respecte al principi
o/i al final de la via (caput viae) o un
encreuament important; i el nom de
l'autoritat que l'havia construïda o
restaurada.
El punt de partida de les calçades
imperials era un milliarium aureum, cobert
d'or i aixecat al fòrum de Roma.
Al llarg de les vies que sortien de les
poblacions es posaven les tombes, ja que
era prohibit enterrar els morts dins els
nuclis habitats.
TIPUS DE VIES:
Les viae publicae: principals vies de
l’imperi, uneixen ciutats importants i
es construïen amb l’erari públic.
Les viae vicinales: surten de les viae
publicae i uneixen diversos pobles.
Són les més nombroses.
Les viae privatae: unien les villae
amb les viae vicinales i les publicae.
Eren privades i reservades per a l’ús
exclusiu del propietari de la casa
senyorial.
http://www.imagopyrenaei.eu/12-los-vasos-de-vicarello
Els vasos de Vicarello recullen l’ itinerari entre Gades i Roma. Tenen
forma de columna mil·liaria i s’estructuren en quatre panells
emmarcats per columnes. Donen testimoni de les diferents etapes
entre Gades i Roma i completen aquest llistat amb la indicació de la
distància en milles que hi ha entre cadascuna de les mansiones com del
total del recorregut.
Les vies no eren gaire segures sinó que els viatgers eren sovint
assaltats per bandits i, per tant, els caminants o els que anaven
amb carro s'ajuntaven en grups, de vegades amb escorta armada.
A causa dels perills i de la poca capacitat de càrrega i la lentitud
dels vehicles terrestres (60 km/dia) els viatges i el comerç a llarga
distància es feia sempre que era possible per mar o per riu.
S'han conservat molts trams de vies fins a l'actualitat. L'encert en
la trajecte de les calçades romanes és confirmat pel fet que moltes
vies de comunicació modernes (carreteres, ferrocarrils, autopistes)
coincideixen amb el seu traçat.
Al llarg de les vies romanes, podies trobar
diferents àrees de servei com:
 Mansiones: cada 30 o 35 Kms.
 Mutationes: on es feien canvis de cavall
 Stationes: controls militars a cada 10 o 17 Kms.
En una estela trobada a Aesernia es
poden llegir els serveis que paga un
viatger:
Posadera, hágame la cuenta.
—Un sextario de vino. Por el pan un as;
por el pulmentarium, dos ases.
—Conforme.
—Por la muchacha, ocho ases.
—De acuerdo también.
—Heno para la mula, dos ases.
—Bien
Les principals vies urbanes hispanes romanes a Hispania foren la Via Augusta i
via de la Plata.
https://www.youtube.com/watch?v=uQV-RkjQrS0
Sistemes de transport:
Lectica
Carpetum
Currus

More Related Content

Similar to La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt

Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romans
elenaaaaa
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romans
elenaaaaa
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romans
elenaaaaa
 
Tot els camins porten a roma
Tot els camins porten a romaTot els camins porten a roma
Tot els camins porten a roma
jazminbuzzalino1
 
Tots els camins portena roma
Tots els camins portena romaTots els camins portena roma
Tots els camins portena roma
jazminbuzzalino1
 
Obres públiques al món romà.
Obres públiques al món romà.Obres públiques al món romà.
Obres públiques al món romà.
ncabre5
 
Vies romanes
Vies romanesVies romanes
Vies romanes
ncabre5
 
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
elax5
 
Vies Romanes
Vies RomanesVies Romanes
Vies Romanes
jessymery
 
Itin. 12 socials.pdf
Itin. 12 socials.pdfItin. 12 socials.pdf
Itin. 12 socials.pdf
Pilar Conesa Turon
 
Power Point Llatí
Power Point LlatíPower Point Llatí
Power Point Llatí
ainetaaa17
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romans
beeRtaa
 
Tots els camins porten a roma
Tots els camins porten a roma Tots els camins porten a roma
Tots els camins porten a roma
mariamarat
 
Aqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les FerreresAqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les Ferreres
ngr1
 
Tots els camins porten a roma
Tots els camins porten a romaTots els camins porten a roma
Tots els camins porten a roma
anahp1999
 
Mòn romà (iii)
Mòn romà (iii)Mòn romà (iii)
Mòn romà (iii)
AlbertJaimejuan
 
Antiga Roma
Antiga RomaAntiga Roma
Antiga Roma
aquitawin
 
Restes arquitectòniques romanes
Restes arquitectòniques romanesRestes arquitectòniques romanes
Restes arquitectòniques romanes
Ainoaim
 

Similar to La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt (20)

Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romans
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romans
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romans
 
Tot els camins porten a roma
Tot els camins porten a romaTot els camins porten a roma
Tot els camins porten a roma
 
Tots els camins portena roma
Tots els camins portena romaTots els camins portena roma
Tots els camins portena roma
 
Obres públiques al món romà.
Obres públiques al món romà.Obres públiques al món romà.
Obres públiques al món romà.
 
Vies romanes
Vies romanesVies romanes
Vies romanes
 
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
 
Vies Romanes
Vies RomanesVies Romanes
Vies Romanes
 
Itin. 12 socials.pdf
Itin. 12 socials.pdfItin. 12 socials.pdf
Itin. 12 socials.pdf
 
Power Point Llatí
Power Point LlatíPower Point Llatí
Power Point Llatí
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romans
 
Tots els camins porten a roma
Tots els camins porten a roma Tots els camins porten a roma
Tots els camins porten a roma
 
Aqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les FerreresAqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les Ferreres
 
Tots els camins porten a roma
Tots els camins porten a romaTots els camins porten a roma
Tots els camins porten a roma
 
Aqüeducte de segòvia
Aqüeducte de segòviaAqüeducte de segòvia
Aqüeducte de segòvia
 
Mòn romà (iii)
Mòn romà (iii)Mòn romà (iii)
Mòn romà (iii)
 
Antiga Roma
Antiga RomaAntiga Roma
Antiga Roma
 
La ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificisLa ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificis
 
Restes arquitectòniques romanes
Restes arquitectòniques romanesRestes arquitectòniques romanes
Restes arquitectòniques romanes
 

More from Mireia449715

Teoria del comparatiu-superlatiu.doc
Teoria del comparatiu-superlatiu.docTeoria del comparatiu-superlatiu.doc
Teoria del comparatiu-superlatiu.doc
Mireia449715
 
Oració coordinada- tª.pdf
Oració coordinada-  tª.pdfOració coordinada-  tª.pdf
Oració coordinada- tª.pdf
Mireia449715
 
Oració coordinada- tª.pdf
Oració coordinada-  tª.pdfOració coordinada-  tª.pdf
Oració coordinada- tª.pdf
Mireia449715
 
Emerita Augusta-MB.ppt
Emerita Augusta-MB.pptEmerita Augusta-MB.ppt
Emerita Augusta-MB.ppt
Mireia449715
 
La prostitució a l'Antiga Roma.ppt
La prostitució a l'Antiga Roma.pptLa prostitució a l'Antiga Roma.ppt
La prostitució a l'Antiga Roma.ppt
Mireia449715
 
LA MONARQUIA ROMANA 4t eso-.ppt
LA MONARQUIA ROMANA 4t eso-.pptLA MONARQUIA ROMANA 4t eso-.ppt
LA MONARQUIA ROMANA 4t eso-.ppt
Mireia449715
 
FUNDACIÓ ROMA -4T ESO-.ppt
FUNDACIÓ ROMA -4T ESO-.pptFUNDACIÓ ROMA -4T ESO-.ppt
FUNDACIÓ ROMA -4T ESO-.ppt
Mireia449715
 

More from Mireia449715 (7)

Teoria del comparatiu-superlatiu.doc
Teoria del comparatiu-superlatiu.docTeoria del comparatiu-superlatiu.doc
Teoria del comparatiu-superlatiu.doc
 
Oració coordinada- tª.pdf
Oració coordinada-  tª.pdfOració coordinada-  tª.pdf
Oració coordinada- tª.pdf
 
Oració coordinada- tª.pdf
Oració coordinada-  tª.pdfOració coordinada-  tª.pdf
Oració coordinada- tª.pdf
 
Emerita Augusta-MB.ppt
Emerita Augusta-MB.pptEmerita Augusta-MB.ppt
Emerita Augusta-MB.ppt
 
La prostitució a l'Antiga Roma.ppt
La prostitució a l'Antiga Roma.pptLa prostitució a l'Antiga Roma.ppt
La prostitució a l'Antiga Roma.ppt
 
LA MONARQUIA ROMANA 4t eso-.ppt
LA MONARQUIA ROMANA 4t eso-.pptLA MONARQUIA ROMANA 4t eso-.ppt
LA MONARQUIA ROMANA 4t eso-.ppt
 
FUNDACIÓ ROMA -4T ESO-.ppt
FUNDACIÓ ROMA -4T ESO-.pptFUNDACIÓ ROMA -4T ESO-.ppt
FUNDACIÓ ROMA -4T ESO-.ppt
 

La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt

  • 2. A part dels edificis, les ciutats romanes disposaven també d’estructures i construccions com les muralles, el sistema de clavegueram, els aqüeductes , els ponts i, per accedir-hi, les famoses viae romanes
  • 3. LES MURALLES: Moltes de les ciutats de les províncies romanes tenen el seu origen en un campament militar. Davant la reticència de l’ocupació i la hostilitat dels habitants autòctons, l’exèrcit creava assentaments i campaments fortificats, estructures que serviren per a la creació de noves ciutats. La toponímia actual d’Hispània n’és una mostra. Les muralles romanes estaven normalment reforçades amb torres de vigilància i tenien quatre portes, una a cada extrem dels dos carrers principals.
  • 4. La seva funció era defensiva, sobretot en els assentaments indígenes en territoris inhòspits. I per això a partir s. II dC, amb l’amenaça dels pobles bàrbars, se’n construïren més. En època de pau les muralles eren un signe de prestigi i propaganda de l’estat. Sistema constructiu: - 2 murs en paral·lel (opus quadratum) l’espai interior del quals s’omplia de morter, pedra o formigó. El seu gruix era d’entre 4-10 metres.
  • 5. Exemples de muralles: -Muralles de Caesaraugusta (Saragossa), Tarraco, Barcino, Emporiae, ... -Muralles de Lucus Augusti (Lugo) Muralles de carreuat de granit amb una longitud de poc més de 2km. Erigides el s. III dC davant l’amenaça bàrbara. Se’n conserven 71 torres, majoritàriament de planta semicircular. La Unesco les va incloure, l’any 2000, a la llista dels Monuments de Patrimoni de la Humanitat.
  • 6. EL SISTEMA DE CLAVEGUERAM: Eren canalitzacions cobertes amb lloses planes o amb un arc de mig punt. Recollien les aigües residuals dels carrers a través de forats fets als costats de les calçades o dels edificis i cases, per mitjà de canonades de ceràmica o de plom, i les desaiguaven en rius o camps propers. Algunes de les clavegueres construïdes pels romans encara resten en servei en ciutats com Tarragona o Roma El sanejament de la ciutat era una de les preocupacions dels romans. Per això, construïren una xarxa de clavegueram seguint el traçat hipodàmic dels carrers. (Tot i així, alguns barris més humils encara tenien condicions higièniques precàries).
  • 7. Com que sols els ciutadans rics tenien latrines, els altres tenien dues opcions: - Latrinae públiques, ubicades just damunt d’una claveguera per permetre’n una ràpida evacuació i evitar pudors. - Utilitzar com a urinari les gerres que alguns professionals deixaven a la porta del seu establiment. Vespasià gravà amb un impost aquests professionals per utilitzar “l’orina pública”. A Hispània queden restes de clavegueres romanes a Mèrida, Toledo, Tarragona, Còrdova, Saragossa i Barcino.
  • 8. LA CONDUCCIÓ DE L’AIGUA: ELS AQÜEDUCTES. El subministrament d’aigua a la ciutat, tradicionalment, es duia a terme mitjançant pous, cisternes i fonts. Tot i així la demanda d’aigua era cada vegada més gran i s’hagueren de construir aqüeductes. Així, l’aigua de fonts, brolladors o embassaments es feia arribar als dipòsits de les ciutats i després es canalitzava per tota la població amb diversos destins: 1- Fonts públiques, de les illes de casa sense aigua corrent. 2- Termes. 3- Cases privades.
  • 9. A Hispània, trobem l’aqüeducte de Segòvia, de Barcino, de Tarragona i de los Milagros o San Lázaro de Mèrida. El d’Albarrasí (Terol) ens mostra encara les seves galeries excavades a la roca i els espais oberts per a la ventilació. Es tractava de galeries cobertes amb el fons impermeabilitzat per una capa de morter. L'aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, tot superant els obstacles naturals (muntanyes o valls) amb perforacions a la roca o amb grans construccions en fileres d'arcs sobreposades. http://www.rtve.es/alacarta/videos/ingenieria- romana/ingenieria-romana-canales-del-acueducto- nimes/3325083/
  • 10. Parts d’un aqüeducte: -Specus: canal. -Caput aquae: punt de reunió d’aigua: embassament, cisterna... -Castellum aquae: cisterna on s'emmagatzema l'aigua i des d’on es distribueix a tota la ciutat.
  • 11. En alguns casos es construïren llacs artificials que recollien les aigües de la pluja i la dels rius de la zona i així s’aconseguia una reserva per a la ciutat. Per exemple, el llac Prosèrpina, que subministrava aigua a la ciutat d’Emèrita Augusta. https://www.youtube.com/watch?v=V9av2An_9MI&in dex=3&list=PLD61E53775C53747F
  • 12. Els ponts d’Alcàntara i Mèrida (foto superior) són els que millor es conserven a la Península. Per salvar accidents geogràfics o creuar rius, els enginyers romans van construir ponts amb la tècnica de la volta, arc de mig punt (tècnica etrusca). Moltes d’aquestes obres d’enginyeria s’han continuat utilitzant al llarg dels segles i han arribat fins els nostres dies en excel·lent estat de conservació ja que majoritàriament estaven construïts de pedra (tot i que inicialment es feien de fusta). ELS PONTS
  • 13. Igual que a les ciutats, els ponts havien d’assolir els objectius que l’arquitecte Vitruvi assenyalava: solidesa i estabilitat (firmitas), racionalitat per assolir la utilitat que es buscava (utilitas) i bellesa de la construcció (venustas). https://www.youtube.com/watch?v=PVuuq Y5rUC8
  • 14. LES CALÇADES ROMANES Les ciutats romanes es comunicaven entre elles a través de les CALÇADES. Així a mesura que Roma anava conquerint nous territoris, els seus enginyers i soldats construïen una xarxa viària que acabà unint totes les províncies de l'Imperi. Les seves principals finalitats foren: - Facilitar el trasllat de tropes en cas de guerres o sublevacions. - Més endavant, un cop sotmès el territori, les vies adquiriren més un valor comercial i administratiu: transport de mercaderies i comerciants. - Difondre la cultura romana per tot l’imperi. Però el que fou un punt clau en l’expansió romana, també ajudà en la desfeta del món romà ja que facilità la invasió dels pobles bàrbars.
  • 16. Estat actual d’un tram de la Via Àpia en el seu pas per Roma. La primera via fou creada al 312 aC per Appius Claudius Caecus i unia Roma amb Càpua: era la Via Àpia. Al final de la República, tot el territori de la península italiana estava recorregut per aquests grans eixos i cada via portava el nom del censor que l’havia creat. Al nostre país la calçada principal era la uia Herculea, anomenada més tard uia Augusta, paral·lela a la costa. Aquesta fou la primera construïda a la península Ibèrica, per comunicar Gades, la ciutat aleshores més important, amb l'entrada a través dels Pirineus.
  • 17. Els carrers de les ciutats tenien calçada empedrada i voreres bastant altes. De tant en tant la calçada era travessada per unes fileres de blocs de pedra a la mateixa alçada que les voreres per impedir que els vehicles agafessin massa velocitat i alhora per permetre que els vianants passessin sense problemes si l'aigua de la pluja inundava el carrer, cosa que no passava sovint gràcies al clavegueram.
  • 18. Les vies sempre es construïen en línia recta i hi havia de categories diferents (segons amplada): - Via/ strata: amb amplada per dos carros. Les més importants i construïdes per l’exèrcit. - Actus: amb espai per un vehicle o animal. - Iter: amb pas per a vianants, 1 cavall o lliteres. Les principals es feien amb una estructura molt sòlida: primer, es marcaven els marges amb dues fileres de pedres verticals; segon, es buidava la terra d'entremig i s’omplia de diverses capes de pedres, grava, pedres triturades; i, finalment, ho recobrien amb una superfície de lloses o còdols lleugerament convexa per evitar-hi els bassals.
  • 19. Els diversos estrats de la seva construcció eren els següents: - statumen: fonament de pedres de mida mitjana. - rudus: capa de sorra o grava. - nucleus: estrat de pedres triturades. -Pauimentum / stratum: superfície de lloses de pedra, còdols o grava. https://www.youtube.com/watch?v=hCqSlcyaGoc https://verne.elpais.com/verne/2018/02/26/articulo/1519645848_093323.html?id_ext erno_rsoc=TW_CC
  • 20. Al costat de les vies se situava cada mil passos (1.481'5 m.) un mil·liari: pedra cilíndrica d’uns 2 metres que indicava la distància d'aquell punt respecte al principi o/i al final de la via (caput viae) o un encreuament important; i el nom de l'autoritat que l'havia construïda o restaurada. El punt de partida de les calçades imperials era un milliarium aureum, cobert d'or i aixecat al fòrum de Roma. Al llarg de les vies que sortien de les poblacions es posaven les tombes, ja que era prohibit enterrar els morts dins els nuclis habitats.
  • 21. TIPUS DE VIES: Les viae publicae: principals vies de l’imperi, uneixen ciutats importants i es construïen amb l’erari públic. Les viae vicinales: surten de les viae publicae i uneixen diversos pobles. Són les més nombroses. Les viae privatae: unien les villae amb les viae vicinales i les publicae. Eren privades i reservades per a l’ús exclusiu del propietari de la casa senyorial.
  • 22. http://www.imagopyrenaei.eu/12-los-vasos-de-vicarello Els vasos de Vicarello recullen l’ itinerari entre Gades i Roma. Tenen forma de columna mil·liaria i s’estructuren en quatre panells emmarcats per columnes. Donen testimoni de les diferents etapes entre Gades i Roma i completen aquest llistat amb la indicació de la distància en milles que hi ha entre cadascuna de les mansiones com del total del recorregut.
  • 23. Les vies no eren gaire segures sinó que els viatgers eren sovint assaltats per bandits i, per tant, els caminants o els que anaven amb carro s'ajuntaven en grups, de vegades amb escorta armada. A causa dels perills i de la poca capacitat de càrrega i la lentitud dels vehicles terrestres (60 km/dia) els viatges i el comerç a llarga distància es feia sempre que era possible per mar o per riu. S'han conservat molts trams de vies fins a l'actualitat. L'encert en la trajecte de les calçades romanes és confirmat pel fet que moltes vies de comunicació modernes (carreteres, ferrocarrils, autopistes) coincideixen amb el seu traçat.
  • 24. Al llarg de les vies romanes, podies trobar diferents àrees de servei com:  Mansiones: cada 30 o 35 Kms.  Mutationes: on es feien canvis de cavall  Stationes: controls militars a cada 10 o 17 Kms.
  • 25. En una estela trobada a Aesernia es poden llegir els serveis que paga un viatger: Posadera, hágame la cuenta. —Un sextario de vino. Por el pan un as; por el pulmentarium, dos ases. —Conforme. —Por la muchacha, ocho ases. —De acuerdo también. —Heno para la mula, dos ases. —Bien Les principals vies urbanes hispanes romanes a Hispania foren la Via Augusta i via de la Plata. https://www.youtube.com/watch?v=uQV-RkjQrS0