1. ORFEU

2. El déu Apol·lo va regalar una lira al seu fill Orfeu quan aquest encara era un nen. Orfeu es va convertir en un molt bon poeta i músic i cantant. Tocava tan bé la lira que amansia les feres, i fins i tot els arbres s'inclinaven per poder-lo escoltar.

3. Estava molt enamorat d’Eurídice, i eren molt feliços. Però un dia, passejant pel camp, Eurídice va trepitjar sense adonar-se'n una serp verinosa, que li va mossegar al peu. En morir la seva esposa, Orfeu va quedar tan desesperat que va decidir anar a l’infern a buscar-la.

4. Les aigües infernals del riu Egistia només es poden travessar a bord d'una barca de Caront, el barquer dels morts. Com que Caront només podia passar els morts, Orfeu va entonar un cant molt bell. Amb això Caront va quedar encisat, i el va passar a l'altre cantó de la llacuna.

5. La porta d’entrada al reialme dels morts estava guardada pel Cèrber, un gos de tres caps, però gràcies a la seva música encantadora, Orfeu va amansir al gos, i aquest el va deixar passar.

6. Hades i Persèfone, els reis de l’infern, també varen quedar meravellats de la música d’Orfeu, i li van permetre que s’endugués a Eurídice al reialme dels vius, amb una condició: Orfeu no podria mirar-la fins que no haguessin sortit de nou al món exterior.

7. Però a última hora, quan ja havien arribat a la llacuna Estígia i estaven a punt de pujar a la barca de Caront, Orfeu va tenir por que Hades l’hagués enganyat, i va girar la vista per mirar-la. En aquell moment ella va desaparèixer per sempre més.

8. Orfeu es dedicà a vagar pel món, lamentant-se de la seva pena, tocant cançons tristes amb la lira. Havia decidit que mai més no estaria amb cap altra dóna; però això va fer enfadar un grup d’elles, que sentint-se rebutjades, el van matar. El seu pare Apol·lo va castigar les dones convertint-les en roures, i va convertir la lira d’Orfeu en la constel·lació de la Lira.

9. Orfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp, on es diu que els rossinyols canten amb més dolçor que en cap altre indret.