En els propers anys s’incrementarà l’ús de la telemedicina com un canal assistencial més. En aquest article es descriuen quines són les principals claus que permeten assegurar-ne l’ adopció i l’èxit, analitzant els seus beneficis i les barreres per a la seva implantació. També es recullen algunes experiències i casos d’èxit existents dintre i fora de Catalunya.
Telemedicina i pacients crònics pel Prof. ProttiAntoni Parada
Telemedicina i pacients crònics. Conferència impartida pel Professor canadenc Denis Protti Health Information Science - Victoria University. Barcelona, 2 de febrer de 2012. Organitzada per la Fundació TicSalut i l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut . Ressenya en català.
1a Parte de la presentación utilizada por Francesc Moya en la conferencia sobre TELEMEDICINA impartida el 20 de enero de 2012 en las Escuelas Universitarias Gimbernat y Tomás Cerdá (1er Ciclo de Conferencias TicSalud - Máster Oficial en Gestión de la INformación y el Conocimiento en el Ámbito de la Salud)
Telemedicina i pacients crònics pel Prof. ProttiAntoni Parada
Telemedicina i pacients crònics. Conferència impartida pel Professor canadenc Denis Protti Health Information Science - Victoria University. Barcelona, 2 de febrer de 2012. Organitzada per la Fundació TicSalut i l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut . Ressenya en català.
1a Parte de la presentación utilizada por Francesc Moya en la conferencia sobre TELEMEDICINA impartida el 20 de enero de 2012 en las Escuelas Universitarias Gimbernat y Tomás Cerdá (1er Ciclo de Conferencias TicSalud - Máster Oficial en Gestión de la INformación y el Conocimiento en el Ámbito de la Salud)
Workshop I: Diseño de aplicaciones para iPhoneMobivery
Taller de Diseño de aplicaciones móviles para iPhone. En la presentación se detalla los pasos a seguir para realizar un buen diseño de un app, herramientas necesarias y características del dispositivo a tener en cuenta
DIRECCIÓ I TREBALL EN EQUIP
Objectiu:
Desenvolupar una direcció d'equips de treball, utilitzant la coherència i les tècniques de dinàmica de grup pertinents, per a aconseguir un clima i cultura de treball cordial, cooperatiu i eficient.
Gestion de proyectos de desarrollo de softwareDiego Morales
Presentación de Jose Fernandez y Diego Morales acerca de la gestión de proyecto de desarrollo de software en la "Serie de Conferencias de Divulgación en el marco de la Industria del Software del Nordeste 2011" - UNNE FACENA.
Entre els diferents elements que configuren l'extens mosaic de l’e-Salut, la Telemedicina és, sens dubte, la que ha despertat més interès, fins l'extrem de ser identificada com el component gairebé exclusiu del "paradigma" e-Salut.
Workshop I: Diseño de aplicaciones para iPhoneMobivery
Taller de Diseño de aplicaciones móviles para iPhone. En la presentación se detalla los pasos a seguir para realizar un buen diseño de un app, herramientas necesarias y características del dispositivo a tener en cuenta
DIRECCIÓ I TREBALL EN EQUIP
Objectiu:
Desenvolupar una direcció d'equips de treball, utilitzant la coherència i les tècniques de dinàmica de grup pertinents, per a aconseguir un clima i cultura de treball cordial, cooperatiu i eficient.
Gestion de proyectos de desarrollo de softwareDiego Morales
Presentación de Jose Fernandez y Diego Morales acerca de la gestión de proyecto de desarrollo de software en la "Serie de Conferencias de Divulgación en el marco de la Industria del Software del Nordeste 2011" - UNNE FACENA.
Entre els diferents elements que configuren l'extens mosaic de l’e-Salut, la Telemedicina és, sens dubte, la que ha despertat més interès, fins l'extrem de ser identificada com el component gairebé exclusiu del "paradigma" e-Salut.
Entre els diferents elements que configuren l'extens mosaic de l’e-Salut la Telemedicina és, sens
dubte, la que ha despertat més interès, fins l'extrem de ser identificada com el component gairebé exclusiu del "paradigma" e-Salut.
Material de (2) la conferencia “La E-Salud en mundo global” realizada el 17 de febrero de 2.012 por el Sr. Joan Cornet, Presidente Ejecutivo de la Fundación TicSalud (1er ciclo de conferencias en el ámbito TIC-Salud organizado por las Escuelas Universitarias de Informática y de Enfermería con la colaboración de la Fundación Tic-Salud, en el marco del Máster Oficial en Gestión de la Información y el Conocimiento en el Ámbito de la Salud)
La ciencia y la tecnología no tienen fronteras en un mundo global en el que están apareciendo innovaciones por todas partes. La eSalud tiene por vocación dar mejores servicios en el seno de los sistemas de salud. A pesar de las diferencias culturales, lingüísticas y de práctica de la medicina, el ser humano y la salud se convierten en lo mismo en todas partes. Las nuevas tecnologías permiten la comunicación rápida, la compartición de experiencias, el aprendizaje de las mejores prácticas y el contraste de resultados. Por eso la implementación de procesos de eSalud es un fenómeno de alcance local, pero su éxito depende del conocimiento global. Es por ello que cada vez hay más redes y organizaciones que facilitan la transferencia de conocimiento y el compilado de las mejores prácticas. El reto, pues, tanto para las organizaciones sanitarias como para las universidades y empresas innovadoras es lograr que las TICs, una vez probadas y homologadas, sean implementadas en los servicios de salud. Todo un reto tecnológico, legal, ético y financiero.
La conferencia fue impartida por el Sr. Joan Cornet, Presidente Ejecutivo de la Fundación TicSalud. El Sr. Cornet es Ingeniero técnico y Licenciado en psicología. A lo largo de su dilatada experiencia profesional, ha ocupado los cargos de Presidente Consorcio Hospitalario de Cataluña, Vicepresidente de la Federación de Municipios de Cataluña y Coordinador de la Comisión de Sanidad y Servicios Sociales de la FEMP, alto funcionario en la Comisión Europea , y Secretario General del Departamento de Salud de la Generalitat de Catalunya. En septiembre 2005 el Gobierno le encargó la puesta en marcha de la Bioregión de Cataluña y desde Enero 2007 por encargo del Departamento de Salud está al frente de la Fundación TicSalut.
Jornada "eSalut en el marc dels projectes de la Unió Europea". AIAQS, Barcelona, 2/12/2011. Organitzada per la Fundació TicSalut amb la col·laboració de Badalona Serveis Assistencials i el grup Connect-EU, amb l’objectiu de reunir diferents experiències europees en salut que tenen en comú l’orientació a pacients crònics o dependents mitjançant la utilització de noves tecnologies.
La utilització d’estàndards i la interoperabilitat a l’entorn sanitari han patit un fort desenvolupament
en els darrers anys. La necessitat de facilitar el contacte entre les diferents entitats implicades a la
sanitat, i de comptar amb dispositius que poguessin comunicar-se i intercanviar informació ha fet
créixer la importància d’un camp encara en constant desenvolupament. Al llarg d’aquest article
analitzarem els principals aspectes que afecten aquest àmbit, així com el estàndards presents al
mercat i algunes experiències significatives al nostre territori o a d’altres regions
La transferència del coneixement consisteix en la comunicació i difusió d’informació amb la finalitat de transmetre als destinataris, de forma intel·ligible, el coneixement necessari per la pressa de decisions.
La transferència del coneixement en salut fa referència a l’ús d’estratègies de comunicació i difusió per informar i influenciar decisions individuals i comunitàries que millorin la salut.
Maica Rodríguez-Sanz
Cap de l’Àrea de Recerca, Docència i Comunicació.
Els traumatismes són la principal causa de mortalitat i discapacitat en la població menor de 44 anys d’edat. L’assistència al pacient politraumàtic adulta l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) és una realitat palpable,que suposa una part important de la seva activitat com a centre d’alta tecnologia. Segons l’ordenació del model organitzatiu del CatSalut, el nostre centre és un Centre d’Atenció al Trauma nivell3(CAT-P3e).
Plan estratégico para el desarrollo de la Telemedicina y la Teleasistencia Mèdica en el sistema sanitario catalán, presentado en el marco de la conferencia sobre TELEMEDICINA impartida el 20 de enero de 2012 en las Escuelas Universitarias Gimbernat y Tomás Cerdá (1er Ciclo de Conferencias TicSalud - Máster Oficial en Gestión de la INformación y el Conocimiento en el Ámbito de la Salud)
Avui dia ja és gairebé impossible trobar un directiu que no hagi escoltat això que “el món és pla”. El
pitjor és que molts ens ho hem cregut. La frase la va dir al 2005 el columnista de The New York
Times Thomas Friedman. Convertir en economista i guru improvisat en el seu llibre “The World is
flat: a brief history of the Twenty-First century”, va explicar, amb bona prosa i cap dada, cóm les
fronteres havien desaparegut, cóm l'externalització tecnològica era la nova solució i, en definitiva,
cóm vivíem en un món completament globalitzat.
La realitat, com sempre, tendeix a ser molt més complexa. Pankaj Ghemawat, professor d'estratègia global durant 25 anys a Harvard Business School i ara a IESE, ha dedicat els últims 10 anys de la seva carrera a desmuntar aquest argument, analitzant amb un mar d'estadístiques per què el món no és pla, per què vivim en un món semiglobalitzat i quin és l'impacte que aquesta realitat té al món empresarial i tecnològic.
Ho exposa en el seu últim llibre, “World 3.0: Global prosperity and how to achieve it”. En aquest ePenteo analitzem les claus de la seva teoria i què poden aprendre els CIOs de la mateixa.
Juan Antonio Zufiría, president executiu d'IBM a Espanya, Portugal, Grècia i Israel, ens presenta les seves línies estratègiques a curt, mitjà i llarg termini, així com la seva visió sobre el “Smarter Planet” (un món més intel·ligent).
Servicios TI en el sector salud - Tendencia Penteo - marzo 2011Health IT Forum
Análisis del papel de los servicios TI en el ámbito sanitario. Investigación de mercado con datos de las principales tendencias en gasto TI en el sector sanitario.
Tendencias TIC 2011 en IT Spending y IT Governance - PenteoHealth IT Forum
Dades d'investigacions de Penteo que reflexen les previsions de despesa TI a les empreses espanyoles durant 2011.
Datos de investigaciones de Penteo que reflejan las previsiones de gasto TI en las empresas españolas durante 2011.
Seguretat en smartphones i dispositius mòbils - e-penteoHealth IT Forum
L'empresa d'avui és mòbil, i seguint aquest precepte, les companyies s'han omplert d'infinitat de dispositius que faciliten la mobilitat dels seus treballadors, de les dades i dels sistemes d'informació.
Primer van ser els ordinadors portàtils, però a poc a poc, l'entorn mòbil s'ha anat diversificant i han
aparegut nous terminals adaptats a les necessitats dels usuaris, que fins al moment, no eren objectiu prioritari de ciberatacs. Però la penetració i l’ús de telèfons intel·ligents ha crescut
enormement en l'últim any, i aquesta massa crítica d'usuaris segurament despertarà l'interès dels
atacants.
Reforma sanitaria EE.UU. - Juny 2010 - TicSalut i PenteoHealth IT Forum
Una de les parts menys conegudes de la reforma sanitària que s’està duent a terme als
Estats Units és el seu impacte en les TIC en el sector sanitari, doncs és considera que
l’ús massiu i racional d’aquestes tecnologies poden incrementar la eficiència del sistema
i, de pas, generar importants estalvis econòmics, i sobre tot, salvar vides.
En aquest escrit volem fer una primera aproximació a tot el que té a veure en les TIC en
el context d’aquesta reforma històrica, aprovada a finals de març del 2010.
Reforma sanitaria EE.UU. - Juny 2010 - TicSalut i Penteo
Telemedicina, situació actual a Catalunya i altres regions - Marcç 2011 - TicSalut i Penteo
1. Espai d’informació i debat destinat a directius i professionals de les organitzacions de la salut
Telemedicina: situació actual a Catalunya i altres
regions.
Març 2011
En els propers anys s’incrementarà l’ús de la telemedicina com un canal assistencial més. En
aquest article es descriuen quines són les principals claus que permeten assegurar-ne l’ adopció i
l’èxit, analitzant els seus beneficis i les barreres per a la seva implantació. També es recullen
algunes experiències i casos d’èxit existents dintre i fora de Catalunya.
Definicions
Introducció
A Catalunya, i d'acord amb el "Pla Estratègic de
La maduresa tecnològica, l’envelliment de la Telemedicina i Teleassistència Mèdica", les
població i la necessitat de donar una assistència definicions emprades són les següents:
sanitària adequada, eficient i de qualitat, han situat
a la Telemedicina com a alternativa al nostre Diagrama de relacions entre conceptes.
sistema de salut tradicional.
Per donar resposta a aquesta necessitat, el
Departament de Salut de la Generalitat de
Catalunya, amb la col·laboració de la Fundació
TicSalut, va endegar el Pla Estratègic de
Telemedicina i Teleassistència Mèdica a
Catalunya (2007). Aquest Pla ha identificat més
de 90 iniciatives de Telemedicina dins del Sistema
Integral de Salut Català (SISCAT), que comprenen
diferents especialitats clíniques, amb l’objectiu
comú d’assolir qualitat i equitat assistencial.
Sovint es considera que la tecnologia, al servei de
la telemedicina, ha de tenir un grau de sofisticació
tecnològica molt alt. No sempre és així, en realitat,
qualsevol mitjà per fer la provisió d'una assistència Font: Pla estratègic de Telemedicina i Teleassistència Mèdica
mèdica a distància es pot considerar com de Catalunya. 2008
telemedicina.
No obstant, cal tenir em compte que, quan parlem • eSalut (eHealth) és l’ús, en el sector salut,
de telemedicina no estem parlant d'una maquinària de les comunicacions electròniques i les
que funciona autònomament, sinó d’un servei de tecnologies de la informació per a
tecnologies i recursos humans assignats de objectius administratius, educatius i clínics,
manera estable per a una correcta realització. tant en local com en remot. (Adaptació de
Abans de descriure alguns casos d’èxit dintre i fora la definició de l’OMS).
de Catalunya, cal introduir alguns conceptes, així • Telesalut és la prestació de serveis de
com el marc jurídic i organitzatiu que tenim pel salut per internet o altres canals que no
desplegament d’aquest tipus de serveis. inclou només actes clínics. Tecnologies
com el telèfon, el correu electrònic, els
ordinadors, el vídeo interactiu, la imatge
digital o diversos dispositius, permetent
2. monitoritzar, diagnosticar, tractar o Social i Família i a les entitats locals
informar als pacients sense haver d’estar (Teleassistència), mentre que les
físicament amb ells. (Adaptació de les prestacions sanitàries corresponen al
definicions del Telemedicine Research Departament de Salut (Telemedicina), és
Center i l’American Telemedicine imprescindible que existeixi una estreta
Association.) col·laboració entre els departaments
• La Telemedicina és l’intercanvi competents, tant pel que fa a la regulació
d’informació de pacients- a través de les com a la coordinació d’aquests serveis
Tecnologies de la Informació (TIC)- entre compartits.
professionals per informar del diagnòstic,
el tractament o la cura dels pacients. Sinèrgies entre Telemedicina i Teleassistència
També dóna al pacient l’oportunitat de
contactar directament amb els
professionals a través de les TIC.
(Adaptació de la definició del Norwegian
Centre for Telemedicine.)
• La Telemonitorització és l’intercanvi a
distancia de dades fisiològiques i/o
informació de rellevància clínica,
mitjançant diferents dispositius fixes o
mòbils que transmeten registres clínics
entre el pacient i el personal clínic, per
ajudar en el diagnòstic i seguiment del
seu estat de salut.
Exemple teleconsulta-telemonitorització combinats
Font: Pla estratègic de Telemedicina i Teleassistència Mèdica
de Catalunya. 2008
És per aquesta raó que en d’altres Comunitats
Autònomes, com Extremadura, les competències
sanitàries i socials estan englobades en una única
conselleria, la de “Sanidad y Dependència”, tal i
com passa amb el Ministeri de “Sanidad, Política
Social e Igualdad” del Govern Central.
Tipus de relacions entre actors
Els serveis de Telemedicina es poden classificar
• La Teleassistència és l’atenció remota i segons la relació entre els diferents actors
personalitzada per a una persona que, implicats i pel tipus de comunicació.
estant a la seva llar, requereix d’algun
tipus d’ajuda o seguiment, utilitzant les S'estableixen tres tipus de relació entre actors:
tecnologies de la informació i les
• Professional - Professional: en aquest
comunicacions. (Adaptació de la definició
tipus de relació, dos o més professionals
del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç)
de la mateixa o de diferents entitats
• Teleassistència Mèdica assistencials, intercanvien informació
Habitualment això succeeix quan en un sobre un pacient concret, amb el propòsit
usuari coincideixen una situació de d'interconsulta o de diagnòstic, mitjançant
dependència amb una situació derivada eines tecnològiques.
d’una malaltia crònica que requereix de
• Professional - Professional & Pacient:
serveis de Telemedicina a la seva llar.
dos professionals i un pacient (un
Estaríem parlant de Teleassistència
professional al costat del pacient i l'altre a
Mèdica.
l'altra banda del servei de telemedicina)
Des del punt de vista de l'àmbit d'actuació,
realitzen una prestació de teleconsulta o
donat que les competències socials
telediagnòstic.
corresponen al Departament de Benestar
Health IT FORUM
2/11
3. • Professional - Pacient: s'estableix una tenint en compte aspectes demogràfics,
relació entre professional i pacient en socials i organitzatius, així com els actors
remot, per exemple amb l’enviament de que hi estaran implicats.
dades de monitorització d'un pacient • Un servei de telemedicina vinculat a
crònic. Atenció Especialitzada ha de ser un
element més de la cartera de serveis,
S'estableixen dos tipus diferenciats de
amb disponibilitat de recursos físics i
comunicació:
humans pels processos i protocols.
• Síncrona, o en temps real, on la • S’ha d’afavorir la continuïtat assistencial,
comunicació entre els actors es realitza en fent possible un treball col·laboratiu entre
directe, i on té una importància cabdal la els diferents nivells assistencials.
qualitat i la capacitat d'ample de banda del • Correcta selecció dels líders i dels actors,
canal de comunicacions. cercant motivació pel desplegament de
• Asíncrona, o en temps diferit (store and serveis de telemedicina.
forward), on la tramesa de la informació • Avaluar les característiques de l’estat de
assistencial es fa en un moment concret i la xarxa de telecomunicacions, que
la consulta es realitza posteriorment. Les seran variables en funció del servei ofert i
exigències tecnològiques, per tant, no són de la modalitat de transmissió escollits.
tant elevades com en el cas anterior. • Verificar la fiabilitat i usabilitat de
l'instrumental, del sistema d'informació, i
Si es combinen les possibilitats d'interacció entre
d'altres elements tecnològics emprats per
els actors i les modalitats de comunicació,
dur a terme el servei de telemedicina.
sorgeixen sis models diferents de telemedicina:
• Els equipaments tècnics i els dispositius
Models diferents de telemedicina mòbils han d’estar homologats i
certificats per a l'ús sanitari
• Emprar la integració i interoperabilitat
amb els sistemes d'informació de centres
sanitaris i l’ús de sensors de constants
que segueixin estàndards.
Barreres en el desplegament d’un
sistema de telemedicina.
Les barreres principals per a la implantació d'un
servei operatiu de telemedicina que s’han detectat
en el decurs dels desplegaments fets són:
• Estat de les infraestructures de
comunicació: tot i que hi ha hagut
avenços significatius, el cert és que hi ha
Font: Pla estratègic de Telemedicina i Teleassistència Mèdica una part significativa del territori que no té
de Catalunya. 2008 una xarxa en condicions de poder prestar
serveis de manera síncrona, obligant a
centrar els esforços en sistemes amb
modalitat asíncrona i limitant la gama de
Factors d’èxit en el desplegament d’un
serveis de Telemedicina que es podrien
sistema de telemedicina. desplegar.
S’han de contemplar una sèrie d’elements per tal • Dificultats organitzatives i de
de garantir els factors d’èxit en el desplegament de coordinació entre els diferents actors
qualsevol servei basat en tecnologia. Aquests implicats. Aquesta situació es pot veure
factors d’èxit: són: agreujada en cas de que algun, o tots els
actors corresponguin a entitats
• S'ha de garantir la sostenibilitat proveïdores de titularitats diferents.
financera del servei desplegat, més enllà • Pagament de les prestacions de
de les dotacions pel pilotatge. telemedicina: el reemborsament és
• S'ha de fer un estudi previ de les realment la gran barrera per dur a terme
necessitats del territori on es un desplegament generalitzat. Qui i com
desplegarà el sistema de telemedicina,
Health IT FORUM
3/11
4. garanteix el pagament del servei prestat al En l’inici del Pla la majoria de les iniciatives havien
professional consultat?. sorgit dels professionals i centres que, amb molt
• Cobertura jurídica: Qui és el responsable d'esforç i invertint temps i diners, desplegaven
jurídic del procés assistencial del pacient? serveis a la mida de les seves possibilitats
• Existència de diverses plataformes de tecnològiques i econòmiques.
telemedicina. Aquest fet complica L’any 2008, amb la publicació del llibre "TicSalut,
l’intercanvi de dades des d'un punt de vista La revolució digital al servei de les persones" es
tecnològic i d'interoperabilitat entre les mostràvem 10 de les 28 experiències que s’havien
diferents plataformes de telemedicina i recollit al 2007.
Sistemes d'Informació de Salut .
A Catalunya, l’instrument director que permet
prioritzar les iniciatives de Telemedicina per Cicle de vida de un projecte de
part del diferents actors involucrats és el Pla
Estratègic de Telemedicina i
telemedicina.
Teleassistència Mèdica de Catalunya. El cicle de vida d'un projecte de telemedicina a
Catalunya passa per les següents fases:
• Identificació d’iniciatives. La iniciativa
Pla Estratègic de Telemedicina i sorgeix habitualment del propi sector
Teleassistència Mèdica de Catalunya. sanitari (dels centres o dels professionals),
on es fan desplegaments de pilotatges per
Al desembre de 2007, el Departament de Salut de
a avançar en la seva avaluació i per
la Generalitat de Catalunya va presentar al sector
l’obtenció de massa crítica. Altres
el Pla estratègic de Telemedicina i Teleassistència
iniciatives neixen de les empreses TICs
Mèdica de Catalunya, amb l’objectiu de vertebrar
amb tecnologia aplicable al sector salut,
el desplegament d'aquest tipus de serveis en el
que les desenvolupen per veure’n la seva
territori català i va delegar la seva coordinació a la
idoneïtat i eficàcia.
Fundació TicSalut.
• Promoció: Trobar l’encaix entre l’oferta
L’objectiu del Pla Estratègic de Telemedicina i (solució tecnològica) i la demanda
Teleassistència Mèdica és accelerar la (resolució d’un problema), aconseguint
implementació d’aplicacions tecnològiques suficient massa crítica per dur a terme
capdavanteres que, mitjançant les TIC, millorin el pilotatges amb la corresponen avaluació,
nivell d’assistència en salut als ciutadans. Es tracta sempre que es compti amb la priorització
de possibilitar al màxim que el pacient pugui del Comitè de Direcció del Pla de
accedir a la seva informació clínica, que pugui Telemedicina i Teleassistència Mèdica.
participar en la seva autogestió i que el malalt fràgil • Avaluació: es realitza una avaluació des
tingui al seu abast tota mena de facilitats. del punt de vista tècnic, clínic i econòmic
per a establir la viabilitat i els requeriments
El Pla de Telemedicina i Teleassistència Mèdica
de sostenibilitat del desplegament, en
es desenvolupà plantejant propostes d’actuacions,
funció de seva idoneïtat i eficàcia. En
tenint present tant les prioritats del Departament de
aquesta fase es compta amb
Salut i del Servei Català de la Salut, com les
l’assessorament i implicació de l’Agència
necessitats d’infraestructures actuals i a mig
d’Informació, d’Avaluació i Qualitat de la
termini.
Salut.
Els aspectes més rellevants que justifiquen • Desplegament: en aquesta fase, i en
aquests projectes i que són l’objectiu final del Pla funció de l'abast del projecte, es realitza
Estratègic són: l’extensió en el territori d'aquest servei,
sempre i quan l’avaluació hagi estat
positiva i existeixi el corresponen Pla
• Facilitar l'accés de les persones als serveis Director del Departament de Salut que ho
sanitaris recolzi.
• Adequar-se als canvis en la població i en
el seu rol front el món sanitari
• Cerca d'una major excel·lència i eficàcia
en el tractament dels pacients
• Millora de l’eficiència en la prestació dels
serveis
Health IT FORUM
4/11
5. Encara que des de la Unió Europea s’han dictat
una sèrie de directives, com poden ser la
2011/24/EU, d’aplicació en el cas de drets de
Projectes segons cicle de vida
pacients en salut transfronterera; la 90/385EC
sobre dispositius mèdics implantables; i la
93/42EC sobre dispositius mèdics en general, la
realitat és que entre els països membres de la UE
no ha existit un desenvolupament legislatiu
suficient i harmonitzat que acompanyi el
desplegament d’aquests serveis.
Així doncs, la legislació dels diferents països dóna
fe de la diversitat de punts de vista dels legisladors
d'acord amb les circumstàncies de cada territori.
Posem tres exemples propers:
Font: Pla estratègic 2008-2011. A mig camí. Mapa de • Alemanya. No disposa d’una regulació
tendències 2009.
especifica sinó que té un conjunt de
mesures que d’una manera o una altra
regulen el sector, com per exemple, el
Gràficament podem veure la priorització dels reemborsament/retribució als diferents
projectes de Telemedicina a Catalunya, així com agents. El diagnòstic s'ha de fer
les especialitats més tractades en cada àmbit: presencialment.
• Espanya. No disposa tampoc d'una
regulació específica. Té lleis i decrets que
regulen genèricament el sector sanitari. No
Priorització de projectes
existeix una regulació específica del
reemborsament; és a dir, de la retribució
als diferents actors que hi participen. Cas
apart són les diferents autonomies, on hi
ha el model vertical de gestió, on el sector
públic és propietari dels recursos sanitaris,
i cada conselleria de salut ha regulat
específicament la cobertura jurídica dels
serveis de telemedicina.
• França. El 19 d'octubre de 2010 va donar
un pas endavant en aprovar un decret en
el que regula la pràctica de la
Font: Pla estratègic 2008-2011. A mig camí. Mapa de
tendències 2009.
telemedicina, especificant temes com la
certificació de professionals i aparells, el
consentiment informat i on s'especifiquen
les cobertures jurídiques i el
Aspectes legals i organitzatius reemborsament de les prestacions de
Les principals barreres per a integrar els processos telemedicina.
de telemedicina dins els processos dels serveis Al nostre país cal doncs una regulació més en
assistencials són la falta de reconeixement (qui línia amb països com França per a poder
paga aquests serveis, en base a quina mètrica, i a desplegar, finançar i donar cobertura jurídica
qui), i de regulació d’aquesta pràctica. Existeix adequada als serveis de telemedicina desplegats
actualment un buit legal en temes com: a) la al territori.
responsabilitat final d’un diagnòstic fet en una
teleconsulta on intervenen diferents actors b) la
certificació dels aparells, els sensors i els sistemes Aspectes organitzatius
d’informació dels respectius centres c) aspectes
relacionats amb els diferents agents que Una de les qüestions importants en el
intervenen en la prestació del servei de telesalut. desenvolupament de serveis de telemedicina és
que les prestacions en telemedicina estiguin
La legislació aplicable en aquest cas passa per
integrades en el processos regulars dels serveis
diverses directives de la Unió Europea i sota la
sociosanitaris i de salut. Els serveis de
legislació aplicable en el cas espanyol i català.
telemedicina han d’articular-se de manera que els
Health IT FORUM
5/11
6. professionals involucrats disposin d’un temps Xarxa TeleIctus
assignat dins de les seves agendes que els
El correcte tractament de l'ictus requereix d’un
permeti, de forma estructurada i organitzada, oferir
diagnòstic urgent i d’un tractament efectiu per part
aquestes prestacions. En alguns casos hauran
d’un especialista neurològic en les primeres hores
d’existir estructures organitzatives estables per a
per tal de reduir els efectes secundaris de la
poder donar suport als pacients tributaris d’aquests
malaltia.
serveis, com són els entorns de serveis de
telemonitorització. La Xarxa TeleIctus Catalunya consisteix
en el desplegament d’un sistema de telemedicina
amb la finalitat de facilitar una atenció
Alguns projectes de telemedicina a especialitzada/terciària als afectats per un ictus
durant les primeres hores de la fase aguda, amb
Catalunya. independència d’on es visqui, i seguint els criteris
Dins de les iniciatives de telemedicina del Pla Director de les Malalties de l’ Aparell
desplegades al territori podem diferenciar entre Circulatori/Malaltia Vascular Cerebral del
privades i públiques. A continuació citem unes Departament de Salut.
quantes que són casos d'èxit consolidats. El sistema de telemedicina permet que l’hospital
A. Iniciatives públiques de referència que disposa de neuròleg de guàrdia,
assessori a un hospital comarcal sense neuròleg
Els pilots en telemedicina a Catalunya han de guàrdia, però que disposa de TAC 24x7, amb
experimentat una important evolució tant pel que fa l’objectiu de diagnosticar, i si procedeix, aplicar el
la quantitat de serveis com a la seva consolidació. corresponent tractament trombolític el més aviat
De les 28 iniciatives, amb 32 centres participants, possible.
que hi havia al 2007, hem passat a més de 90 el
2010 amb 51 centres implicats. Si valorem quines
són les especialitats més avançades en l’ús de la
telemedicina podríem destacar:
• Neurologia (vascular-cerebral).
• Dermatologia: Teledermatologia.
• Rehabilitació cognitiva i física.
• Crònics d’Insuficiència cardíaca, Malalties
Pulmonar Obstructiva i diabetis.
• Oftalmologia
Evolució telemedicina 2007-2010
Projectes Centres Especialitats
Es realitza mitjançant contacte visual per
87 videoconferència i compartició de TAC per
70 plataforma internet, tot mitjançant comunicacions
segures.
51 En aquest moment la Xarxa TeleIctus està
43 44 desplegada a 4 centres de referència: (H. Vall
32 38
28 25 26 d’Hebrón, H. Trueta, H. Germans Tries i Pujol, H.
16 20 Bellvitge) i 7 centres comarcals (H. Vic, H.
Granollers, H. Palamós, H. Figueres, H. Mataró, H.
Igualada i H. Vilafranca).
Anterior 2008 2009 2010
Projectes de TeleRehabilitació:
Aquests projectes ofereixen, mitjançant
Casos d’èxit a Catalunya
plataformes de telemedicina, la prestació de
Considerant eSalut i Telemedicina en el seu sentit serveis de telerehabilitació, entre els que podríem
més ampli, podem parlar dels següents serveis i destacar:
projectes pilot:
• Programa de Rehabilitació Neuropsicològica
Computeritzada (PREVIRNEC), que permet
Health IT FORUM
6/11
7. l’exercitació de l’atenció, memòria, funcions vitals del malalt a domicili, així com dels seus
executives i llenguatge, en el tractament de símptomes, per a millorar la qualitat assistencial i
persones amb seqüeles cognitives i disminuir els costos en el sistema de salut (menys
conductuals per dany cerebral adquirit. Hi visites urgents, menys ingressos hospitalaris,...).
participa l’Institut Guttman, C.S. de l’Anoia, i Hi participen: Consorci Sanitari del Solsonès, SAP
C.S. Maresme. Primària Maresme i Residència de la Gent Gran
de Mataró de l’ICASS (Institut Català d’Assistència
i Serveis Socials)
Projectes de Teledermatologia:
En aquest grup de projectes es busca millorar la
comunicació entre el metge de primària, que està
atenent al pacient, i el dermatòleg de l’hospital,
que rep les imatges, per a diagnosticar i donar el
tractament a seguir. Hi ha diferents projectes
actius a: Badalona de Serveis Assistencials; Parc
de Salut MAR, centres de primària de l’àrea de
Cornudella (ABS Cornudella -Consultoris Prades,
Ulldemolins, Poboleda); H. Althaia, i al C.S. del
Maresme i la Selva. L’experiència a aquest darrer
centre es realitza mitjançant la dicomització i
• Rehabilitation Game System (RGS): És un integració de la imatge clínica dermatològica, en el
exemple de la nova generació d’eines PACS corporatiu, i la recuperació des d'una
terapèutiques basades en Realitat Virtual que plataforma web de les imatges guardades. Una
proveeixen rehabilitació personalitzada a altra alternativa opera simplement amb connexió
domicili. Està adreçat a pacients aguts o per videoconferència.
crònics que s’han vist afectats per un ictus
amb seqüeles a les extremitats superiors. Hi
participen la Universitat Pompeu Fabra, Parc NEXES
Salut MAR i H. Vall d’Hebrón. Nexes és un projecte pilot europeu en el que
participa Catalunya i que és recolza en la
plataforma tecnològica Linkare (un spin-off de
l'Hospital Clínic de Barcelona ) que està cofinançat
per la Comunitat Europea i que compta amb el
suport i la participació de la Fundació TicSalut.
L'objectiu de Nexes és el desenvolupament i
desplegament d'una plataforma tecnològica que
s'encarregarà de la telemonitorització i tractament
dels pacients amb patologies cròniques com el
MPOC, cardiopaties i Diabetis a Catalunya,
Noruega i Grècia. S’ofereix un seguiment
personalitzat a més de 1000 pacients.
Medcat (Monitorització Especialitzada pel
Diagnòstic de Pacients Crònics amb
Assistència Telemàtica).
L’objectiu és fer una recerca per millorar el control
i les condicions en què es realitza el seguiment
dels malalts crònics d’insuficiència cardíaca,
mitjançant la monitorització a domicili. Les TIC
permeten un control continuat de les constants
Health IT FORUM
7/11
8. Renewing Health B.Iniciatives privades
Aquest projecte (Renewing Health) cerca Les iniciatives en telemedicina són encara
evidències de l’impacte de la implantació de majoritàriament pilots que ofereixen els serveis de
serveis de telemedicina a diverses regions salut públics o privats, bé sols o bé amb el suport
europees. S’han posat en marxa 9 pilots cobrint de la Comissió Europea per avaluar el seu impacte
patologies cròniques com la diabetis, malalties econòmic i avançar vers tots els requisits legals
cardiovasculars i la malaltia pulmonar obstructiva necessaris per integrar-se a la xarxa de serveis
crònica (MPOC), tractant a 8.000 pacients a tot assistencials.
Europa. En el cas de Catalunya s’ha centrat el
desplegament en la MPOC, oferint un seguiment A continuació presentem alguns projectes a nivell
personalitzat a pacients de l’Hospital Clínic i privat:
l’Hospital de Mataró.
eConsulta: Aquesta iniciativa neix amb la voluntat AdvanceMedical
de crear un nou vincle, a través d’Internet, entre
els professionals sanitaris i el pacient, amb AdvanceMedical és una iniciativa privada que
l’objectiu d’obrir un nou canal de comunicació àgil i ofereix serveis de segona opinió mèdica per
ràpid. Els usuaris poden preguntar sobre algun pacients crònics i/o amb patologies severes.
símptoma que pateixen, l’evolució del seu Aquesta iniciativa nascuda a Barcelona a partir de
problema de salut, els resultats de proves la idea d'uns alumnes de l'IESE, actualment
complementàries a les que s’han sotmès o dubtes disposa de quatre centres (Espanya, Hongria,
sobre la medicació que prenen. L’experiència de USA i Xile).
consulta virtual la duen a terme una vintena de
metges i 17 infermeres de 12 centres d’atenció
primària a l’àrea metropolitana centre de
Barcelona.
Endobloc: Entorn Web 1.0 que funciona entre
l’àrea primària i l’hospitalària. És una comunitat
virtual que gestiona el coneixement sobre
patologies endocrines amb la finalitat primordial de
millorar l’assistència de les persones que les
pateixen, però també amb l’objectiu de que els
professionals sanitaris implicats augmentin el seu
coneixement sobre les mateixes i la seva
implicació en l’atenció integral a aquest tipus de
pacients. Hi participen l’Hospital Universitari Arnau A Catalunya la seva activitat més coneguda és el
de Vilanova (Servei d’Endocrinologia i Nutrició) servei ICO24 de l'Institut Català d'Oncologia.
amb els CAPs de l’àrea de Lleida. ICO24 és un servei de telemedicina pel control
epSOS: Servei assistencial transfronterer per a telefònic dels efectes adversos de pacients
ciutadans europeus. Al projecte epSOS hi sotmesos a quimioteràpia o radioteràpia i que
participen els serveis assistencials de 23 països viuen fora de la comarca on està ubicat el centre
europeus. És el projecte actual més gran de de referència ICO.
eHealth a Europa. Els metges en atendre pacients
d’altres països europeus podran accedir a les
dades clíniques resumides del país d’origen del Telemedicine Clinic
pacient per tal de millorar el suport al diagnòstic i Telemedicine Clinic, iniciativa privada actualment
oferir un tractament eficient. També els malalts en fase pilot, neix de la inquietud d'un grup de
crònics poden rebre la dispensació dels seus radiòlegs del Karolinska Institutt. És un servei de
medicaments a les farmàcies d’altres països teleradiologia que funciona 24 hores al dia, 7 dies
participants. Participa CatSalut (a través de a la setmana, des de la seva seu central ubicada
Fundació TicSalut). físicament a la Torre Mapfre de Barcelona
En termes generals, gran part d’aquestes (receptora de les imatges de ressonància
experiències públiques han tingut un suport decidit magnètica) i a l’hospital Sollefteå de Suècia. Les
per part de la Fundació TicSalut. Es pot accedir a institucions treballen sobre una VPN i amb
un mapa actualitzat de les experiències en curs a IPSEC tunneling encriptació.
través de la web de la Fundació TicSalut.
Health IT FORUM
8/11
9. Seqüència típica d’esdeveniments d’una consulta mèdica
telefònica (extracte de Medgate.ch):
- Utilitzi paraules clau per resumir la seva història
clínica (indiqui al·lèrgies i operacions) i els símptomes
del seu problema de salut actual. Tingui a mà els
medicament que pren actualment, i el seu número de
telèfon a punt de manera que el puguem trucar
- Truqui a Medgate. Un assistent telemàtic prendrà
nota de les seves dades personals i la seva
preocupació. S’acordarà un temps per retornar-li la
trucada. Si es necessari, Medgate es mantindrà en
contacte amb vostè o li indicarà mesures immediates.
- En cas de voler indicar les condicions de la pell té
l’opció d’enviar per correu electrònic a Medgate una
fotografia de la zona afectada.
- Un doctor de Medgate li trucarà per comentar el
tractament adequat: bé tractar-se vostè mateix, o bé
fer una consulta cara a cara amb un doctor o bé
l’hospitalització.
- Si és apropiat, li escriurem la prescripció de
medicació que pot recollir a la farmàcia de la seva
En el seu model de treball es plantegen no actuar conveniència. El doctor també li oferirà una segona
entrevista uns dies desprès, per assegurar que vostè
com a competència sinó com a col·laborador del està bé.
servei de diagnòstic per la imatge de l'hospital
client. La imatge mèdica es fa arribar a aquesta
empresa, és avaluada per tres radiòlegs diferents, Dinamarca
es redacta l’informe i finalment es fa arribar a
l'hospital client. Actualment opera a Catalunya Dinamarca, país amb una demografia i nivell
amb la Clínica Quirón i amb l’Hospital Santa Tecla, socioeconòmic semblants a Catalunya, és un país
i a fora d'Espanya amb hospitals situats a Suècia, emprat com a referent pel US Health and Human
Anglaterra o Estats Units. Services Department, -podem trobar la descripció
del seu èxit al New York Times – per a dos models
Els projectes i serveis privats comentats no són els
de desplegament de serveis de telemedicina, un
únics casos desplegats al territori català; hi ha referit a MPOC i l'altre a nafres de pressió a cames
d’altres, també exitosos, com Eye-Health,
i peus.
connectAlzheimer, Philips Motiva, etc.
Casos d’èxit a l’estranger.
A l’estranger existeixen diverses experiències
desplegades de Telemedicina, que són
equiparables tecnològica i científicament als que hi
ha a Catalunya. A continuació es presenten dos
casos molt significatius:
Medgate
Medgate és una companyia suïssa de telemedicina
en la que, mitjançant el pagament d'una quota, es
pot accedir a serveis de teleconsulta via telèfon,
xat, mail o videoconferència.
En alguns casos es pot requerir alguna foto d'una
lesió a la pell, foto que es pot fer amb un mòbil,
amb una regla graduada i enviar-la per MMS o Conclusions
correu electrònic al metge per la seva valoració. La eSalut, com a concepte integrador de totes les
Com a servei addicional, en el cas de prescripció formes d’ús de les TIC a la medicina, contempla
farmacològica, es comprometen a enviar els l’ús de les noves tecnologies als serveis
fàrmacs prescrits a casa en un termini màxim de assistencials per augmentar l’eficàcia del servei i la
sis hores. seguretat del pacient.
Health IT FORUM
9/11
10. La revolució digital al servei de la salut de les equilibrar i garantir la sostenibilitat de la sanitat
persones s’ha vertebrat a Catalunya dins del “Pla pública.
Estratègic de Telemedicina i Teleassistència A nivell global, els últims informes a eu_Practice
Mèdica”, i ha pres forma mitjançant el seguit de de la EU estan superant part dels obstacles amb
pilots i serveis aquí exposats, on han participat els les noves regulacions europees aprovades pel
centres assistencials catalans. Parlament Europeu (gener 2011) per a l’intercanvi
de dades i serveis transfronterers, com drets dels
El nivell de maduresa tecnològica i clínica que hi
pacients a l’assistència sanitària transfronterera.
ha a Catalunya en telemedicina està tan consolidat
Pel que fa a les altres barreres comentades i que
que ens permet participar en projectes
queden per resoldre, es troben als darrers
internacionals amb les nacions capdavanteres.
informes de eu-Practice i WHO i són:
Això ha estat possible gràcies a l’esforç dels
professionals, dels centres, i de l’administració
Les actuals cultures organitzatives: La relació
sanitària, que estan adoptant una política per a la
tradicional pacient- metge està canviant i també
telemedicina i invertint esforços i recursos per dur
s’introdueix la independència i la mobilitat del
a bon terme aquestes iniciatives.
pacient que no es contempla en els processos
És cert que no en tots els casos es poden tradicionals.
desplegar els serveis que serien necessaris. El
desplegament d’aquest tipus de serveis és fruit La priorització en les agendes de Salut: En
d’un joc d’equilibris entre les necessitats de la aquest aspecte s’ha avançat atès que està a
població, la priorització d’iniciatives, la creació l’agenda política de la “Ministerial Declaration of
d’una cartera de serveis i la dotació econòmica per Barcelona 2010”, així com a la de la conselleria de
a dur-los a terme, fet encara ara més complicat Salut de la Generalitat de Catalunya. La
tenint en compte la delicada situació econòmica constatació d’això es pot trobar als encàrrecs i
que estem travessant. estudis arreu del món que van en aquesta direcció
(veure “Healthcare without Walls” UK National
Per tant, la situació de la telemedicina i Health Service (NHS), entre d’altres).
teleassistència mèdiques a Catalunya cal
qualificar-la com a bona, i com una solució
En resum, l’aposta de futur és capacitar el
inevitable cap a un increment de l’eficiència del sistema assistencial centrant els esforços de la
servei tant per als pacients com per als recursos telemedicina no per a un diagnòstic i tractament
humans professionals que es disposen.
asèptic del pacient, sinó que
• Estigui pensat per al pacient fràgil i
Hi ha marge de millora, per suposat, i això es fa
corresponsable amb la seva salut
palès als diversos projectes d’avaluació de
• Estigui basat en la coordinació dels nivells
l’impacte de la eSalut. Entre altres, a la NHS el
assistencials i serveis territorials que
“Whole System Demonstrators” han demostrat els
facilitin la prevenció i la personalització de
evidents avantatges de l’ús d’aquests serveis, tant
l’atenció
per millorar la qualitat de la assistència en vers del
pacient, com per millorar la eficiència clínica i • Permeti un servei assistencial i de
econòmica del servei prestat. rehabilitació on el pacient estigui més
temps a casa
Per tant, en un entorn econòmic advers, l’aposta • Ofereixi més qualitat de vida
decidida per les tecnologies de telemedicina/
teleassistència mèdica són factors que permetran
Enllaços d’interès
1. TicSalut:TicSalut, la revolució digital al servei de les persones.
http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/html/ca/dir1771/dd16731/innovasalut2008.pdf
2. New York Times: Denmark leads the way in digital care
http://www.nytimes.com/2010/05/30/business/30telemed.html?_r=1
3. EHTEL: European Health Telematics Association
http://www.ehtel.org/
4. FENIN:Federación Española de Tecnología Sanitaria
Health IT FORUM
10/11
11. http://www.fenin.es/es/
5. TicSalut: Mapa estratègic SITIC 2008-2011. A mig camí.
http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/html/ca/dir1771/10jgplasitic20082011v20091215.pdf
6. Pla Estratègic de Telemedicina i Teleassistència Mèdica,
http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/html/ca/dir1771/dn1771/plaestra08.pdf
7. Directives de la Unió Europea
a. 2011/24/EU http://eur-
lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2011:088:0045:0065:EN:PDF
b. 90/385EC, http://eur-
lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:31990L0385:en:HTML
c. 93/42EC, http://eur-
lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:31993L0042:en:HTML
8. Legislació a Alemanya, http://ec.europa.eu/information_society/activities/health/docs/studies/legal-fw-
interop/ehealth-legal-country-profile_germany.pdf
9. Legislació a França,
http://www.legifrance.gouv.fr/jopdf/common/jo_pdf.jsp?numJO=0&dateJO=20101021&numTexte=13&
pageDebut=&pageFin=
10. Iniciatives públiques de Telemedicina
a. Xarxa TeleIctus, http://www.i2cat.net/ca/projecte/xarxa-tele-ictus-catalunya
b. NEXES,
http://ec.europa.eu/information_society/apps/projects/factsheet/index.cfm?project_ref=225025
c. Linkare, http://www.hospitalclinic.org/Serveis/Linkcare/tabid/697/Default.aspx
d. Renewing Health, http://www.renewinghealth.eu
e. epSOS, http://www.epsos.eu
f. Mapa actualitzat per TicSalut de les iniciatives,
http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/html/ca/dir1771/doc16731.html
11. Iniciatives privades de Telemedicina
a. Telemedicine Clinic, http://www.telemedicineclinic.com/
b. Advance Medical, http://www.advance-medical.com/
c. Medgate, http://www.medgate.ch/
12. Whole System Demonstrators,
http://www.nliah.com/portal/microsites/Uploads/Resources/AQszRy9kr.pdf
13. Iniciatives a Dinamarca,
http://img7.custompublish.com/getfile.php/960212.357.tyfdewxvcv/Case_descriptions.pdf?return=tele
med.custompublish.com
14. EPractice
http://www.epractice.eu/community/telemedicine/guide_page/page14/
15. Parlament Europeu. Informe sobre una nova Agenda Digital per Europa 2015
http://www.europal.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+TA+P7-TA-2011-
0007+0+DOC+XML+V0//ES
Health IT FORUM
2/11