textos d'alumnes de 3r d'eso

1. Ismael Humbert
Sóc en un banc prop de la platja, rumiant sobre com fer el text predictiu.En un futur pròxim
hauré d'entregar el text predictiu de català. Podria fer­ho
com l'últim cop, complint el que em
demanen però sense posar­hi
enormement interès. Però no, aquest cop no. El dia de l'entrega
hauré d'estar convençut i content del resultat i entregaré un text del qual jo n'estigui satisfet.
Demà, davant de l'ordinador m'hi passaré bona
part del dia. Les paraules fluiran sota els meus
dits com flors germinant a la primavera. Hores
d'estudi i d'escriptura hauré de passar i potser
faré el text vàries vegades fins a arribar a un
resultat que s'acosti a l'excel∙lència. No serà
fàcil, però em nego a pensar que tornaré a
cometre les errades del text anterior.
El dia de l'entrega serà un dia meravellós,
potser plourà o potser farà sol, rarament podria
nevar, però de totes maneres serà un dia
esplèndid. Quan els primers rajos de Sol
comencin a aparèixer darrere l'horitzó, hauré
d'abandonar el món dels somnis, un món tan
meravellós on tot és possible, però alhora un món irreal, una farsa per a poder experimentar

2. sensacions que altrament no podríem, coses impossibles que es viuen en aquest estrany món
paral∙lel. Hauré de tornar a la realitat, que alguns cataloguen de crua però que altres prefereixen
denominar­la
amb el terme meravella, depenent del seu estat d'ànim. I després d'haver­me
pres
un deliciós esmorzar, al qual jo considero un dels millors moments del dia, faré el llarg trajecte
cap a l'escola. Passaré una quarta part del dia allà estudiant, aprenent i explicant­me
coses o
divertint­me
amb els amics, una mica de tot. A les cinc tornaré cap a casa i faré els deures que
m'hagin quedat. Després intentaré refrescar una mica les idees per qualsevol dels mètodes, ja
sigui una passejada o parlar una estona amb els amics i, quan arribi l'hora, aniré a sopar. Quan
arribi el moment me n'aniré cap al llit, que m'acollirà després d'un nou dia d'escola per a fer­me
entrar altre cop al món dels somnis.
Els dies que procedeixin la data de la entrega seguiré amb la meva rutina, i a més llarg termini,
un futur incert m'acollirà entre els seus misteriosos braços.
Clàudia S
Demà em llevaré quan encara no hagi sortit el Sol, em posaré les
sabatilles i aniré a rentar-me la cara. Possiblement la meva mare ja
estigui desperta i la meva germana encara estigui fregida al llit.
Esmorzaré un got de llet amb “colacao” i un parell de galetes. Quan ja
estigui ben plena, em dutxaré, em vestiré i m’arreglaré per passar el dia
als pobles de la Costa Brava amb uns amics. Però abans de marxar
prepararé la bossa de bàsquet perquè tinc un partit a Cardedeu.
Durant el dia és possible que anem de botigues, ens parem a prendre
alguna cosa i si fa molta calor ens banyarem,
però si em banyo aniré tot el dia xopa així
que no crec que em fiqui dins l’aigua.
M’ho passaré genial mentre estigui allà, però
el millor moment del dia serà quan jugui el
partit. Espero guanyar de 15 punts i que ens

3. surtin totes les jugades que l’entrenador ens mani, en definitiva espero fer
un bon partit.
Com segurament estaré esgotada després de tot el dia, quan acabi el
partit aniré a casa, em posaré el pijama i soparé. Com els deures ja els
tindré acabats, podré veure la televisió una estona i finalment aniré a
dormir al meu llit.
Sergi Sànchez
En un futur jo seré un enginyer de
telecomunicacions o informàtic(si
tot va bé). Els dies de treball em
despertaré a les 10­11
i amb
tranquil∙litat aniré cap al treball en
el meu Ferrari GT1( és clar que la
professió dóna calers). A l’oficina
treballaré durant unes 2­3
hores
com ha de fer el que mana (és a dir, jo) amb un descans d’una horeta, i
després de 2 hores més de feina, cap a casa que treballar cansa.
Així serà més o menys el meu dia a dia, excepte els vint mil festius que
tindré (això és clar), però el més important és que la empresa tirarà
endavant i sense “sobres” ni sobresous, amb igualtat està clar menys jo
que hauré de mantenir una casa i pagar totes les despeses que això
suposa i amb un sol sou doncs no arriba. El que no faltarà serà calers per
a tots i hisenda no serà defraudada en cap moment. Seré un bon cap,
treballar poc, i cobrar molt com ha de ser.

4. Carlos Portero
Quan acabi l’ ESO vull estudiar el batxillerat científic tecnològic, a Barcelona, a la capital,
com que viurem en una casa més propera, comparat amb la que vivim actualment, cada
dia aniré de Barcelona a casa, i allà faré els deures cada tarda. Durant el temps que
estigui estudiant batxillerat aconseguiré diners per Internet, els diners que obtingui amb
YouTube i altres mètodes d'Internet, els hauré estalviat, i així quan finalitzi el batxillerat
aniré a Estats Units a fer la carrera de
d'Informàtica.
Allà seguiré treballant a YouTube i fent
treballs simples per Internet per estalviar
diners i dedicar­los
a pagar el pis i la carrera.
Quan finalitzi la carrera d'informàtica , faré
diversos màsters a diferents llocs del món,
principalment a Estats Units i la Xina, més tard
tornaré a Espanya, el lloc on vaig haver viscut
per desenvolupar els meus projectes
informàtics i potser crear empreses
informàtiques, on contractaria persones
perquè treballessin.
El primer projecte que realitzaré serà un avançat antivirus que servirà tant per defensa
com per atacar a l' atacant inicial.
I poc a poc aniré desenvolupant diferents projectes de defensa informàtics.
Tot i que segurament aconseguiré tot això ho veig com un gran repte i probablement
hauré d'anar a estudiar a llocs on en un principi no m'adapti bé, però sé que me'n sortiré.
El fet d'estar escolaritzant­me
a diferents llocs penso que m'anirà bé, degut a que veuré
molta diversitat, i hauré après la forma de treballar de diferents persones.
Marc Garriga
Demà aniré a la peixateria del barri del costat a comprar el peix, ja que és
més fresc. Encara que hauré de consultar al diari el temps, perquè si plou
no aniré a la peixateria de l’altre barri, aniré a la del mercat del costat de
casa meva.

5. També hauré de comprar verdura, per la verdura aniré al mercat, tot i que
si no m’ agradés l’ aspecte de les verdures les aniria a comprar al
supermercat.
Quan acabi de comprar passaré per
davant del cinema i miraré la cartellera
i si m’ agrada alguna pel·lícula li diré a
algun dels meus amics si vol anar a
veure-la per la tarda.
Quan ja hagi acabat de sopar veuré el
meu programa preferit a la televisió i
quan hagi acabat, si encara no m’ ha
agafat el son, buscaré algun canal que
m’ interessi.
Valèria Cuní
És difícil saber què passarà en un futur pròxim o llunyà, i encara se’m fa
més difícil preveure la meva vida. No tinc ben bé una idea clara i segura
del que m’agradaria que passés, no sé on vull viure o de què vull
treballar exactament, però el que puc predir amb més claredat és el que
m’agradaria estudiar si puc, és clar, i si d’aquí a uns anys continuo amb
les mateixes inquietuds. A hores d’ara, quan acabi els meus estudis de
secundària obligatòria a l’escola Bergantí, m’agradaria fer el batxillerat
artístic. Encara no sé del cert a quin institut o centre de postobligatòria el
faré, ni si tindré suficient nota per a
entrar-hi perquè en demanen molta; però
m’agrada dibuixar i m’agrada fer
muntatges audiovisuals i el batxillerat
artístic és una opció que m’agradaria
escollir. En acabar el batxillerat, i si
segueixo en el mateix camí, tinc prou
nota i els meus pares estan disposats a
pagar-ho, perquè val molts diners,
voldria estudiar a l’ESCAC, l’Escola
Superior de Cinema i Audiovisuals de
Catalunya. En acabar aquests estudis
superiors, espero treballar i viure del
que m’agrada en el món del cinema i de la imatge. Estic del tot segura

6. que, sigui com sigui, estudiaré o treballaré durant una temporada a
l’estranger, principalment al nord d’Europa. Més tard espero tenir èxit amb
els meus estudis, la meva feina i la meva vida. No puc preveure res més
sobre el meu futur però, tal com va desitjar la meva mare en néixer jo,
espero continuar essent feliç.
Ona Mei Folguera
Com m’imagino jo en un futur? Doncs bé, amb persones que m’estimen i que em valoren
per com sóc i no pel que vull aparentar. Buscant­me
la vida i sent una noia independent
amb recursos i sabent com anar per la vida. M’imagino vivint amb els meus pares mentre
estudio inef i començo a treballar. Més endavant tindré l’oportunitat i marxaré a viure a
fora de la casa que m’ha mantingut durant anys. Suposo que aquest lloc on me’n vaig a
viure serà el primer però no l’últim. Faré unes quantes mudances fins trobar el lloc indicat.
De mentre, durant aquest trajecte hauré trobat persones que m’hauran fet viure i aprendre
de noves experiències. També hi haurà alguna en particular que em robarà el cor, però
amb qui mai m’arribaré a casar, almenys no per església. Dubto tenir fills, encara i així, la
meva família estarà formada per la persona de qui m’enamori i dels petits de la casa (els
que acolliré de la gossera). Així és com tinc idealitzat el meu futur.

7. Mariona Proubasta
Dintre de dos anys ja hauré acabat l’escola i possiblement faré el batxillerat artístic, ja que és a
allò a lo que m'agradaria dedicar­me
professionalment.
M'encantaria fer disseny d’objectes, com fa un dels meus tiets, així podré dibuixar molt, encara
que la majoria dels dissenys potser es faran amb programes d´ ordinador.
No tinc clar els objectes que hauré de dissenyar,
però potser faré il∙lustracions per portades de
llibres o crearé mobles.
Si Déu vol quan sigui gran voldria viatjar molt
amb amics, amigues o amb la família. Ja sigui
amb vaixell, amb cotxe, amb avió o amb
bicicleta, molt lluny o a prop. Buscaré llocs
macos per relaxar­me
i per fer fotografies.
Ajudaré a les persones que més ho necessiten fent voluntariat i ajudant com a la recaptació
d’aliments, etc.
Posat que en cas de tindre una família molt gran, amb molts fills, somiaria amb una casa ben
decorada, ja que també m’apassiona el disseny d’interiors. La casa m’agradaria que tinguis
moltes plantes i flors perquè m’encanten.
Potser aniré a un concert del meu grup de música preferida, Txarango amb els meus amics, i
segurament ballaré i cantaré molt.
Si encara tenim la casa a Sant Antoni de Calonge (a la Costa Brava) , anirem amb la família els
estius, com fem actualment.