Skip to main content
UploadLanguage (EN)Support
BusinessMobileSocial MediaMarketingTechnologyArt & PhotosCareerDesignEducationPresentations & Public SpeakingGovernment & NonprofitHealthcareInternetLawLeadership & ManagementAutomotiveEngineeringSoftwareRecruiting & HRRetailSalesServicesScienceSmall Business & EntrepreneurshipFoodEnvironmentEconomy & FinanceData & AnalyticsInvestor RelationsSportsSpiritualNews & PoliticsTravelSelf ImprovementReal EstateEntertainment & HumorHealth & MedicineDevices & HardwareLifestyle
RC
Uploaded byRafael Palomero Caro
PPTX, PDF12,167 views

Tema 12 . El fenomen urbà a Espanya i Catalunya (lèxic). GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT

Education◦
Downloaded 89 times
EL FENOMEN URBÀ A ESPANYA I A CATALUNYA Ariadna Andorrà Moros, Laura Grande Jiménez, Lorena López Milán Geografia, tema 12 (segon de batxillerat) Professor: Rafael Palomero Caro Institut Infanta Isabel d’Aragó. Barcelona (novembre del 2013)
CALÇADA  A l’imperi romà, via de comunicació que tenia com a finalitat principal el control militar del territori per l’exèrcit, i que, igualment, afavoria la mobilitat de mercaderies i persones.
RAVAL 1. A les ciutats antigues, barri sorgit fora de les muralles de la població, on hi solien viure les classes socials de nivell econòmic i social baix.  2. Barri perifèric, suburbi. 
EIXAMPLE  Ampliació planificada del casc urbà d’una ciutat, realitzada habitualment amb un pla ortogonal. Es dóna aquesta denominació especialment als nous barris residencials burgesos sorgits a les ciutats com a conseqüència de la revolució industrial.
METRÒPOLI  Ciutat que constitueix el centre d’una xarxa urbana.
CONURBACIÓ  Continu urbà resultant del creixement simultani, recíprocament influït, de dues o més ciutats pròximes i que arriba fins a fer desaparèixer l'espai rural intersticial.
ÀREA METROPOLITANA  Regió urbana que engloba una ciutat central, que dóna nom a l'àrea, i una sèrie de ciutats satèl·lits que poden funcionar com a ciutats dormitori, industrials, comercials i serveis, tot això organitzat d'una manera centralitzada.
MEGALÒPOLI  Conjunt urbà de dimensió internacional o continental, constituït per la successió ininterrompuda de grans conurbacions i àrees metropolitanes.
TEIXIT URBÀ  Conjunt d’espais construïts i no construïts que formen la superfície urbana.
AGLOMERACIÓ URBANA 1. Unitat constituïda per una ciutat i la seva àrea suburbana.  2. Regió urbanitzada que s’estén sense solució de continuïtat al llarg de diverses circumscripcions administratives. 
REGIÓ METROPOLITANA  Territori més gran que l’àrea metropolitana, que engloba una sèrie de ciutats vinculades per la proximitat, les relacions econòmiques, les xarxes de transports i una problemàtica comuna. Pot incloure també alguna àrea metropolitana.
CIUTAT GLOBAL 1. Ciutats que compleixen amb una sèrie de característiques nascudes a causa de l'efecte de la globalització i al constant creixement de la urbanització.  2. Ciutat on es concentren activitats especialitzades del sector terciari que assoleixen una irradiació planetària. 
LOBBY DE CIUTATS  Grup de nuclis urbans que tenen uns interessos comuns i que s’organitzen per defensar-los.
CIUTAT SOSTENIBLE  Ciutat pensada en termes de gestió territorial i econòmica que responen als supòsits bàsics de la sostenibilitat.
CIUTAT INTEL·LIGENT O SMART CITY  Ciutat dotada de mecanismes intel·ligents, basats en tecnologies de la informació i les comunicacions, i enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis de la ciutat com la qualitat de vida dels seus habitants.
SISTEMA URBÀ  Conjunt d’elements dinàmics d’una ciutat que s’interrelacionen (habitants, edificacions, infraestructures, funcions…).
JERARQUIA URBANA  Organització de ciutats segons les seves àrees d’influència i les seves dimensions demogràfiques, les seves funcions i serveis, dins del sistema de ciutat d’un territori.
XARXA URBANA / SISTEMA DE CIUTATS  Conjunt reticular format per centres urbans de jerarquies diferents i les àrees d’influència respectives.
HINTERLAND / ÀREA D’INFLUÈNCIA / REREPAÍS 1. Territori que depèn d’una ciutat, sobretot des del punt de vista econòmic.  2. Territori de l’interior d’un país, situat a continuació d’una ciutat, port o regió litoral, amb els quals està lligat per vincles de dependència, especialment econòmica. 
EIX URBÀ  Nodes o línies que formen una xarxa urbana i marquen les relacions que s’estableixen entre els nuclis urbans que la constitueixen.
SEGREGACIÓ URBANA  Separació, exclusió i allunyament d’un grup social respecte de la resta de la població, a partir de plantejaments econòmics, socials, radials, religiosos, etc. A la ciutat es manifesta amb la separació de barris i la formació de guetos.
GHETTO  Àrea segregada d’una ciutat on es concentren persones d’un determinat origen ètnic, cultural o religiós, de forma voluntària o involuntària i amb diferents graus de separació o reclusió.
GUETITZACIÓ  Procés per qual un grup de persones que viu en un barri determinat arriba a una situació de marginalitat.
BARRAQUISME  Proliferació d’habitatges d’autoconstrucció, realitzats de forma espontània i precària (amb materials reciclats o de baixa qualitat), a la perifèria de nombroses grans ciutats, especialment al Tercer Món.
FAVELA  Habitatge suburbial construït amb materials aprofitats i en terreny rústics, vora les ciutats, per albergar la població de classes inferiors.
COMUNITAT TANCADA  Zona residencial exclusiva, construïda amb capital privat, que es troba separada de la resta de la ciutat per murs i tanques, amb guardes de seguretat que controlen l’accés de persones no residents.
MOBBING IMMOBILIARI  Pressió que s’exerceix sobre la persona o les persones que ocupen legalment un habitatge, per tal de fer que l’abandonin; això succeeix sobretot en barris en procés d’ennobliment o gentrificació.
REHABILITACIÓ URBANA  Arranjament d’un barri ja existent per tal de millorar les condicions de vida dels seus habitants, mantenint les característiques i funcions inicials.
ENNOBLIMENT O GENTRIFICACIÓ  Procés pel qual persones amb un alt nivell de recursos econòmics, així com activitats comercials i artístiques de gran valor afegit s’instal·len a barris fins aleshores degradats.
EMPREMTA ECOLÒGICA URBANA  Extensió de terra necessària per obtenir els productes d’abastament a una ciutat, per mantenir l’estil de vida dels seus habitants i per assimilar els seus residus.
CIUTAT COMPACTA  Per contraposició a la ciutat dispersa, nucli urbà constituït per un teixit urbà continu, clarament separat de les àrees rurals o naturals del territori veí, que no es veuen afectades pel procés d’urbanització.
CASC URBÀ  Espai d’un municipi ocupat per edificis de forma contínua.
ILLA DE CALOR  Zona urbana, que coincideix generalment amb el centre de la ciutat, on la combustió dels automòbils, indústries i calefaccions genera un efecte hivernacle local i fa que augmenti la temperatura respecte de les zones circumdants.
VEGUERIA 1. Circumscripció territorial sorgida a l’època medieval per a l’administració de Catalunya; va desaparèixer el 1716.  2. Circumscripció territorial, que comprendria diverses comarques, prevista a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 amb l’objectiu de substituir les actuals províncies. 
CIUTAT EPISCOPAL  Ciutat on té la seu un bisbe i, per tant, centre de la diòcesi (divisió territorial eclesiàstica).
VILA FRANCA  Vila creada per un rei, amb concessió de determinats privilegis, per afavorir el poblament d’un territori.
MUNICIPI RURAL  És aquell que té, a Espanya, menys de 2.000 habitants. Entre 2.000 i 10.000 habitants és considera una nucli semi urbà.
PRIMERA CORONA  Contínuum urbà que inclou la metròpoli i les ciutats més pròximes que l’envolten dins d’un àrea metropolitana. SEGONA CORONA  Cinturó de ciutats adjacents a la primera corona, encara dins de l’àrea d’influència de la metròpoli.
RODALIA / BANLIEUE  Territori constituït pels municipis i ciutats menors que constitueixen la zona d’influència d’una ciutat important.
ÀREA SUBURBANA  Zona dels afores de la ciutat, de baixa densitat, constituïda per barris residencials de nivell econòmic mitjà-alt tipus "ciutat-jardí".
SUBURBI 1. Zona perifèrica d’una ciutat.  2. Al llenguatge comú, zona residencial perifèrica de grups socials de classe baixa, o bé, zona perifèrica molt degradada. 