1. TEMA 6
EL GRUP D’INTERVENCIÓ
6.1 L’espai d’intervenció pedagògica
6.2 L’ordenació de l’espai d’intervenció
6.3 Components de la intervenció didàctica

2. OBJECTIUS DEL TEMA
• Prendre consciència dels condicionants i
potencials d’un determinat espai per a
qualsevol intervenció educativa.
• Conèixer els elements de tot acte
d’intervenció didàctico-educativa.
• Saber identificar en una realitat educativa els
elements i condicionants esmentats.

3. 6.1 L’ESPAI D’INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA
L’espai d’intervenció es pot abordar des de:
 Espai macro com el context en el que ens trobem
immersos.
 Espai meso com el conjunt d’àmbits diversos dins
d’un espai/edifici determinat de funcionalitats
diferents.
 Espai micro d’intervenció educativa el conjunt de
zones organitzades expressament per tal d’acollir els
processos d’intervenció educativa.

4. 6.1.1 Límits i possibilitats que ofereix l’espai
 Grau de formalitat:
 Molt FormalAula escolar
 Molt InformalCarrer
 Grau de control:
 Molt AltCentre penitenciari
 Molt BaixAteneu

5. 6.1.2 Tipologia de destinataris
 Condicionants biològics:
 Edat
 Estat de Salut/Hàndicaps
 Gènere
 Condicionants psicològics:
 Etapa madurativa dels usuaris
 Condicionants socials: (Condicions)
 Econòmiques
 Culturals
 Ambientals

6. 6.2 L’ORDENACIÓ DE L’ESPAI D’INTERVENCIÓ
Configuració i utilització de l’espai
d’intervenció:
 Com a element substancial en el que s’instal·la el
currículum ocult
 Com a instrument didàctic
 Com a lloc de convivència i de relacions
 Com a àmbit estètic
 Com a territori del significat

7. Característiques de l’espai
L’espai d’intervenció ideal és aquell que:
 Fomenta la interacció social
 Facilita l’aprenentatge
 Enriqueix la comunicació
 Dissenya marcs d’instrucció que estimulin
l’aprenentatge
 Desenvolupa la capacitat crítica i possibilitat
d’intercanvi, etc.

8. 6.3 COMPONENTS DE LA INTERVENCIÓ DIDÀCTICA
(Ferrández, 1996)
Variables Nuclears
Variables Exògenes
Variables Endògenes

9. Variables nuclears
MÈTODE
MATÈRIA
DOCENT DISCENT

10. Variables nuclears: Relacions
Matèria
Mètode
Docent
Discent
Mètode Mètode
Matèria 2 Matèria
Docent 1 1 Docent
Discent Discent
Discent Docent
Docent 3 4 Discent
Matèria Mètode
Mètode Matèria
1
Mètode
Matèria
Docent
Discent

11. Teoria de la comunicació bidireccional
(Ferrández, 1990)
Context
macro i micro
Codificador Missatge Canal Decodificador
Canal
EMISSOR RECEPTOR
Codi
Simbòlic
Analògic
Icònic
Codi
RECEPTOR EMISSOR
Decodificador Canal Missatge Canal Codificador
Barreres i sorolls

12. Codis de Comunicació
SIMBÒLIC:
 La relació entre significat i significant és convencional.
 És necessari dominar els signes convencionals.
 A la nostra cultura té tres especificitats:
1. Verbal
2. Numèric
3. Semiològic

13. Codis de Comunicació
1. SIMBÒLIC - VERBAL: (Relacionat amb les Llengües)
 L’expressió verbal és fonamental en tot el procés educatiu.
 El domini de la llengua oral i escrita forma part dels
processos educatius formals des de l’inici.
 El correcte i progressiu domini d’aquest codi és garantia
d’interiorització, assimilació i integració de la cultura.
 En l’educació formal és clau en tot moment.

14. Codis de Comunicació
2. SIMBÒLIC -NUMÈRIC: (Relacionat amb les Matemàtiques)
 L’àrea de Matemàtiques es desenvolupa des
de les primeres etapes del sistema educatiu.
 L’expressió numèrica és un contingut
fonamental en l’educació formal.

15. Codis de Comunicació
3. SIMBÒLIC - SEMIOLÒGIC: (Relacionat amb la imatge)
 Les imatges convencionals estan cada vegada
més presents a la nostra realitat
 No està resol en l’educació formal.
 L’educació no formal no evita incloure aquests
codis en els seus processos educatius.

16. Codis de Comunicació
 ANALÒGIC:
 Hi ha certa relació natural entre el significat i el
significant. És semi -convencional.
 Es requereix certa abstracció per codificar i decodificar
missatges.
 S’aprèn durant la vida. És més cultural.
 Tot el camp de l’expressió dinàmica (dansa, teatre, etc.)
 Comunicació no verbal.
 L’educació formal no ha estat massa acollidora d’aquest
tipus de codis.
 L’educació no formal s’ha ocupat més del camp analògic.

17. Codis de Comunicació
 ICÒNIC:
 La relació entre significat i significant és total. (a vegades
es confonen).
 Absència de convencionalismes. Experiència directa.
 Gairebé no es requereix aptitud abstracta.
 Es centra en l’expressió plàstica (dibuix, pintura,
escultura, etc.)
 Present en l’educació formal, no formal i també en
l’informal.

18. Models d’acció educativa
(Zabalza, 2000)
Atenció preferent a les
fonts del coneixement
MODEL HUMANISTA-
MODEL ACADEMICISTA EXPRESSIU
Preponderància de les Preponderància de les
consideracions sobre consideracions sobre
la realitat objectiva la realitat subjectiva
MODEL TECNOLÒGIC MODEL CRÍTIC
Atenció preferent a l’ús
del coneixement

19. Bibliografia
 Borbonès,C (1991). L’organització dels espais en els
processos educatius a Revista de Ciències de
l’educació. Facultat de Filosofia i Lletres. U. Rovira i
Virgili. Tarragona
 Santos Guerra, M.A (1994). Entre bastidores. Ed.
Aljibe. Málaga.
 Tejada, J (2005). Didàctica-Currículum. Ed. Davinci
continental. Barcelona