Presentcaió sobre la I Guerra Mundial i la Revolució Russa per a 4rt d'ESO.

1. LA PRIMERA GUERRA
MUNDIAL I LA
REVOLUCIÓ RUSSA
TEMA 5

2. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL:
1. LES CAUSES DE LA GUERRA.
2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1914-1918).
3. ELS TRACTATS DE PAU I LA SOCIETAT DE NACIONS.
4. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA.
LA REVOLUCIÓ RUSSA:
1. EL FINAL DEL RÈGIM TSARISTA I L’OPOSICIÓ AL
RÈGIM.
2. LA REVOLUCIÓ DE 1905.
3. LA REVOLUCIÓ DE 1917: FEBRER I OCTUBRE.
4. LA GUERRA CIVIL I EL NAIXEMENT DE LA URSS.

3. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

5. 1.LES CAUSES DE LA GUERRA.
A) LA POLÍTICA D’ALIANCES I LA FORMACIÓ DELS BLOCS.
B) RIVALITATS TERRITORIALS A EUROPA.
C) RIVALITATS ECONÒMIQUES ENTRE LES POTÈNCIES.
D) LA CARRERA D’ARMAMENTS. LA “PAU ARMADA”.
E) LES RIVALITATS COLONIALS.
F) EL DETONANT DE LA GUERRA.

6. A) LA POLÍTICA D’ALIANCES I LA FORMACIÓ DELS BLOCS.
- El període entre 1890 i 1914 va ser conegut com la “Pau
Armada”, després del domini de Bismarck en la política
Europea per tal d’aïllar França.
- Els blocs d’aliances a Europa es van consolidar:
- Triple Aliança (1882). Alemanya, Àustria-Hongria i
Itàlia.
- Triple Entesa (1907). França, Gran Bretanya i Rússia.
Triple Aliança Triple Entesa

9. B) RIVALITATS TERRITORIALS A EUROPA.
- França i Alemanya es disputaven els territoris d’Alsàcia-
Lorena (perduts per França en la guerra franco-prussiana
de 1870)
- Crisi en els Balcans per la “Qüestió d’Orient”:
- Àustria i Rússia (amb territoris aliats) volien més poder
en la zona i una eixida al Mediterrani.
- 1908: Crisi Bosnia. Àustria va annexionar aquest
territori i Rússia es va oposar.
- 1912-1913: Guerres Balcàniques (pèrdua de territoris
turcs a Europa). Sèrbia va guanyar poder.

11. C) RIVALITATS ECONÒMIQUES.
- Entre Regne Unit i Alemanya pel domini marítim, comercial
i militar al món.
D) CARRERA D’ARMAMENTS. LA “PAU ARMADA”.
- Temor d’unes potències a les altres. Augment de les
inversions en armament.
E) RIVALITATS COLONIALS.
- Crisis al Marroc. Entre França i Alemanya, pel control
d’aquest territori. Alemanya no volia que França establira
allí el seu protectorat.

14. F) EL DETONANT DE LA GUERRA.
- Assasinat a Sarajevo (Bòsnia) de l’hereu austríac
Francesc Ferran el 28-6-1914.
- Àustria va declarar la guerra a Sèrbia, per fer-la
responsable de l’assasinat.
- Entren en joc les aliances i hi han succecives declaracions
de guerra els dies següents.

16. 2. EL DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1914-1918).
A) LES FORCES ENFRONTADES. LA “GUERRA TOTAL”.
B) LA GUERRA DE MOVIMENTS.
C) LA GUERRA DE POSICIONS O DE TRINXERES.
D) 1917: L’ANY DECISIU. CAP AL FINAL DE LA GUERRA.

18. A) LES FORCES ENFRONTADES: LA GUERRA TOTAL.
IMPERIS CENTRALS :
Alemanya, Àustria-
Hongria
TRIPLE ENTESA O ALIATS:
Regne Unit, França i Rússia.
Amb millor posició i el millor
exèrcit (l’alemany).
Superioritat naval i numèrica.
• Els dos bàndols buscaren aliats.
• Entraren en guerra 14 països
europeus i les seues colònies.
• També Estats Units i Japó.
MUNDIALITZACIÓ DEL CONFLICTE
GUERRA TOTAL
• 70 milions de soldats movilitzats.
• Avanços tècnics i economia al servei de la guerra.
• Racionament i manca d’aliments per als civils.
• Ús de la propaganda a la guerra.

21. B) LA GUERRA DE MOVIMENTS (1914).
- Anomenada també “Plà Schlieffen” (pel general alemany que el va
idear).
- Alemanya va envair Bèlgica per tal d’obtindre una victòria ràpida sobre
França.
- Les tropes del aliats van detindre l’exèrcit alemany a la Batalla del
Marne.
C) LA GUERRA DE POSICIONS O DE TRINXERES (1915-1916).
- Els exèrcits prengueren posicions fixes a les trinxeres. Els fronts
s’estabilitzaren.
- S’obriren nous fronts: a la frontera entre Àustria i Itàlia (Itàlia recolzà els
aliats) i a l’Orient Pròxim (l’Imperi Turc entrà en guerra amb els imperis
centrals).
- Es van produir les grans batalles, sense vencedor clar i amb 1 milió de
morts en cadascuna(1916):
- Batalla de Verdun (atac alemany).
- Batalla del Somme (atac aliat).

23. PROPAGANDA FRANCESA DE GUERRA EN ELS PERIÒDICS.
“Les bales alemanyes no maten. Els nostres soldats s'han acostumat a les
bales alemanyes (...) I la ineficàcia dels projectils és l'objecte de totes les
conversacions."
L'intransigent, 17 agost 1914
"Excepte cinc minuts al mes, el perill és mínim, inclús en les situacions
crítiques. No sé com me les apanyaré sense pegar-me esta vida quan la
guerra acabe."
Petit Parisenc, 22 maig 1915
"La veritat és que alguns (els refugis de Verdún) són relativament
confortables: calefacció central i electricitat (...) La veritat és que un no
s'avorria molt."
Petit Journal, 1 març 1916
"Esperàvem l'hora de l'atac com el que espera una festa."
Petit Journal, 3 octubre 1915
PROPAGANDA LLANÇADA SOBRE ALEMANYA PER L'AVIACIÓ NORD-
AMERICANA A L'AGOST DE 1918.
Estareu esta vegada tan forts com al juliol de 1918?
Es fan els vostres enemics més forts o més dèbils cada dia?
Les pèrdues que heu patit han portat la pau victoriosa promesa pels
vostres caps?
Teniu encara esperança en la victòria final?
Esteu disposats a sacrificar la vostra vida per una causa sense
esperança?

24. D) 1917: L’ANY DECISIU. CAP AL FINAL DE LA GUERRA.
- Al 1917 hi hagueren dos fets decisius en el conflicte:
- L’entrada en guerra dels Estats Units (per haver rebut
atacs alemanys a l’Atlàntic).
- La Revolució Russa i la signatura unilateral de la pau
amb Alemanya.
- Tot i tindre Alemanya un front menys, l’entrada dels Estats
Units va desequilibrar les forces i es van produir victòries
aliades.
- En 1918 es van anar signant armisticis (rendicions).
Alemanya ho va fer l’11 de Novembre.

25. 3. ELS TRACTATS DE PAU I LA SOCIETAT DE NACIONS.
Lloyd George, Orlando, Clemenceau i Wilson
(Consell dels Quatre).

26. A) ELS 14 PUNTS DE WILSON.
Al 1918 el president nordamericà Woodrow Wilson va exposar al
Congrés del seu país les seues tesis, resumides en 14 punts.
OBJECTIUS
- Supressió de la diplomàcia secreta.
- Llibertat de navegació i comerç.
- Reducció d’armaments.
- Desmembrar els vells imperis europeus.
- Crear una Societat de Nacions per a debatre problemes internacionals.
- Conciliació entre els participants en la guerra.
Els 14 punts no van ser respectats per la rivalitat entre les potències
europees.

27. 1. Acords de pau negociats obertament (...) La diplomàcia procedirà sempre (...)
públicament.
2. Llibertat absoluta de navegació sobre els mars (...)
3. Supressió, fins on siga possible, de totes les barreres econòmiques (...)
4. Suficients garanties recíproques de què els armaments nacionals seran reduïts al
límit compatible amb la seguretat interior del país.
5. Lliure ajust (...) de totes les reivindicacions colonials (...)
6. Evacuació de tots els territoris russos (...)
7. Bèlgica (...) haurà de ser evacuada i restaurada.
8. Tot el territori francès haurà de ser alliberat (...) El dany fet a França en 1871, pel
que fa a Alsàcia-Lorena (...), haurà de ser reparat.
9. Haurà d'efectuar-se un reajustament de les fronteres d'Itàlia, seguint les línies de
les nacionalitats clarament recognoscibles.
10. Als pobles d'Àustria-Hongria (...) haurà de ser-los permés, amb la major pressa, la
possibilitat d'un desenvolupament autònom.
11. Romania, Sèrbia i Montenegro hauran de ser evacuats (...) A Sèrbia se li concedirà
lliure accés al mar (...)
12. Als territoris turcs de l'actual Imperi otomà se'ls garantirà plenament la sobirania
(...), però les altres nacionalitats que viuen actualment davall el règim d'aquest
Imperi deuen (...) gaudir d'una total seguretat d'existència i de poder-se
desenvolupar sense obstacles.
13. Haurà de constituir-se un Estat polonès independent, que comprenga els territoris
incontestablement habitats per polonesos, els quals hauran de tindre assegurat
l'accés al mar (...)
14. Haurà de crear-se una Societat General de les Nacions en virtut d'acords formals,
que tinga com a objecte oferir garanties recíproques d'independència política i
territorial tant als xicotets com als grans estats.
Els 14 punts de Wilson.

28. B) LA CONFERÈNCIA DE PARÍS.
• Cel·lebrada entre 1919 i 1920.
• En ella es van signar cinc tractats de pau amb els vençuts.
• Els vençuts no van ser escoltats.
• El “Consell dels Quatre” (França, Regne Unit, Estats Units i Itàlia) va
dissenyar la pau.
TRACTAT DE VERSALLES (Pau amb Alemanya, considerat pels
alemanys un “diktat”).
- Pèrdues territorials (Alsàcia-Lorena, corredor polac, colònies,…)
- Pagament de reparacions de guerra per ser considerada responsable.
- Cessió a França de les mines del Sarre.
- Limitació de l’exèrcit a 100.000 soldats.
- Ocupació francesa del vessant esquerre del Rin durant 15 anys.

29. “Els Estats Units d'Amèrica, Imperi Britànic, França, Itàlia, Japó, potències
designades pel present tractat com les principals potències aliades i
associades, d'una part (...) i Alemanya, d'una altra, han convingut les
següents disposicions (...):
Art. 42. Es prohibeix a Alemanya mantindre o construir fortificacions, siga
sobre el costat esquerre del Rin, siga sobre el seu costat dret.
Art. 43. Es prohibeix igualment en la zona definida en l'art. 42, el
manteniment i la concentració de forces armades (...).
Art. 45. En compensació de la destrucció de les mines de carbó en el nord
de França (...) Alemanya cedeix a França la propietat sencera i absoluta de
les mines de carbó situades en el Sarre.
Art. 119. Alemanya renúncia, en favor de les principals potències aliades i
associades, a tots els seus drets i títols sobre les seues possessions en
ultramar.
Art. 160. L'exèrcit alemany serà destinat exclusivament al manteniment de
l'orde sobre el territori i a la policia de fronteres.
Art. 231. Els governs aliats i associats declaren i Alemanya reconeix que
Alemanya i els seus aliats són responsables, per haver-los causat, de totes
les pèrdues i tots els danys patits pels governs aliats i les seues nacions
com a conseqüència de la guerra, que els ha sigut imposada per l'agressió
d'Alemanya i els seus aliats.
Art. 232. Els governs aliats i associats exigeixen i Alemanya adquireix el
compromís que siguen reparats tots els danys causats a la població civil de
les potències aliades i associades, i als seus béns.”
Tractat de Versalles. 1919.

32. Altres tractats (Saint Germain, Trianon, Neuilly, Sèvres).
- Fí dels imperis Austíac i Otomà.
- Nou mapa d’Europa.
- Creació d’un “cordó sanitari” entorn a l’URSS.
- Creació de dos nous estats: Iugoslàvia i Txecoslovàquia.

33. C) LA CREACIÓ DE LA SOCIETAT DE NACIONS.
Organisme internacional creat per iniciativa de Wilson, per tal d’asegurar la
pau al món i solucionar els conflictes entre els països.
Va ser un precedent de l’actual ONU.
ASPECTES NEGATIUS:
- Era una organització fràgil.
- No tenia exèrcit.
- No es va admetre a l’URSS ni als
vençuts en la guerra.
- El Senat d’Estats Units no va
aprovar la participació d’aquest
país.
ASPECTES POSITIUS:
- Apareix un sistema de diplomàcia
multilateral.
- Es van prohibir els tractats
secrets.
- Es van crear nous organismes
humanitaris.

35. 4. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA.
1. Pèrdues humanes. 10 milions de soldats morts, més un
gran nombre de ferits i mutilats.
2. Pèrdues econòmiques. França i Bèlgica molt
perjudicades. Alemanya obligada a pagar reparacions, la
qual cosa influiria en la política de les dècades següents.
3. Conseqüències polítiques. Reordenació del mapa
d’Europa. Europa perd l’hegemonia política.
4. Incorporació de les dones al món laboral. Lluita pel sufragi
femení.

37. LA REVOLUCIÓ RUSSA

38. 1. EL FINAL DEL RÈGIM TSARISTA. L’OPOSICIÓ.
RÚSSIA A FINALS DEL SEGLE XIX:
POLÍTICA:
- Poder absolut del tsar.
- La noblesa i la burocràcia controlaven l’acció de govern.
- L’església ortodoxa tenia molta influència.
- Repressió a l’oposició política.
ECONOMIA:
- Industrialització limitada en algunes ciutats (San Petersburg,
Moscou o Donetz).
- Agricultura atrasada amb molt baixa productivitat.
SOCIETAT:
- La major part de la població vivia al camp.
- El tsar Alexandre II va abolir el feudalisme l’any 1861.
- Aparegueren camperols rics (kulaks).
- Els partits polítics estaven prohibits.
- Va aparèixer una classe mitjana a les ciutats, de la que eixirien els
intel·lectuals opositors.

39. Alexandre II
Nicolau II

40. L’OPOSICIÓ AL TSARISME:
• POPULISTES. Aparegueren en 1870. Promulgaren el socialisme agrari.
Es van dividir i, d’una branca de l’organització va nàixer l’anarquisme.
• PARTIT OBRER SOCIALDEMÒCRATA RUS (POSDR). Al 1898. Des del
principi hi va destacar Lenin. Es va dividir en 1903 en:
• MENXEVICS. Defensaven el pas de Rússia per una economia i
societat capitalistes abans d’assolir el socialisme. Partit de mases.
• BOLXEVICS (Lenin). Volien derrocar al tsar per tal d’instaurar la
“dictadura del proletariat”. Partit disciplinat.
• SOCIALISTES REVOLUCIONARIS (SR, “eserites”). Al 1905. Hereu
dels populistes. Defensaven el socialisme agrari.
• PARTIT CONSTITUCIONAL DEMÒCRATA (PKD, “kadets”). Volien un
règim constitucional. Defensaven els drets individuals.

41. 2. LA REVOLUCIÓ DE 1905.
COLAPSE
DEL
TSARISME
DEGUT A
- Dolenta situació econòmica (obrers
i camperols empobrits i amb pitjors
condicions de vida).
- Agitació social i política. Vagues i
protestes després de la derrota a la
guerra Russo-Japonesa.
DIUMENGE SAGNANT
• Repressió per part de la guàrdia del
tsar a una manifestació pacífica al
Palau d’Hivern de San Petersburg
amb centenars de morts.
• La repressió donà lloc a més
manifestacions.
• Condemna internacional dels fets.

42. Senyor:
Nosaltres, obrers de Sant Petersburg, les nostres dones, els nostres fills,
els nostres pares invàlids, acudim a tu a la cerca de justícia i protecció (…).
Hem arribat al moment terrible en què és millor morir que continuar en els
nostres insuportables patiments. Ens hem declarat en vaga i hem advertit
els nostres patrons que no tornarem al treball mentre no satisfacen les
nostres peticions. Demanem ben poc, no demanem més que els que és
necessari per a viure (…). La nostra primera petició era que els patrons
examinaren amb nosaltres les nostres necessitats, però no se'ns ha
permès. Ens han negat el dret a parlar dels nostres problemes perquè la llei
no els reconeix.
També s'ha considerat il·legal la nostra petició de disminuir el nombre
d'hores de treball a huit per dia i establir el salari conjuntament amb els
patrons.
Senyor, estem ací més de tres-centes mil ànimes i tots som homes, però
només en aparença. Qualsevol de nosaltres que s'atrevisca a alçar la veu
per a defendre els drets dels obrers, és empresonat (…).
Rússia és massa gran i diversa, els funcionaris no poden governar-la ells
sols (…). Demanem que ordenes immediatament la convocatòria de totes les
classes i ordes dels representants del poble rus. Demanem que manes que
les eleccions a l'Assemblea Constituent es facen segons sufragi universal,
secret i igual. Esta és la nostra petició més important.
Petició dels treballadors se Sant Petersburg al tsar, 8-1-1905.

43. CONSEQÜÈNCIES DEL DIUMENGE SAGNANT:
- Noves vagues i manifestacions.
- Organització dels obrers en comités de vaga. Aparició dels SOVIETS
(asemblees d’obrers amb caràcter revolucionari).
- Motí del Cuirassat Potemkin.
- El tsar va publicar el Manifest d’Octubre:
- Creació de la Duma (parlament).
- Concesió de llibertats individuals.

44. 3. LA REVOLUCIÓ DE 1917: FEBRER I OCTUBRE.
F
E
B
R
E
R
D
E
1
9
1
7
DETONANT
- La participació en la I Guerra Mundial va
provocar el descontent per les morts, la fam i
penúries.
- Vaga en la fàbrica d’armament Putilov, que va
desencadenar una vaga general.
CONSEQÜÈNCIES
- Vagues i manifestacions contra la guerra.
- Reorganització dels Soviets (amb menxevics,
bolxevicx i SR).
- Dissolució de la Duma, abdicació del tsar i
nomenament dún govern provisional.
DESENVOLUPAMENT
- Situació de “doble poder” entre març i
octubre (del govern i dels soviets).
- Lenin exposa les “Tesis d’Abril” (retirada de
la guerra, nacionalització de terres i bancs,
donar tot el poder als soviets, trencar amb el
govern).
- Cop d’estat del general tsarista Kornilov.

45. Assemblea
Putilov
Lenin
Soviet de
Petrograd

46. 1. La nostra actitud davant de la guerra, en el costat rus, davall el
nou govern Lvov, a causa del seu caràcter capitalista continua
sent una guerra imperialista de rapinya, no admet cap
concessió. Cal demostrar que sense derrocar al capital és
impossible acabar la guerra per mitjà d'una pau verdaderament
democràtica i no imposada per la violència.
2. Rússia es troba a la transició de la primera etapa de la
revolució – que ha donat el poder a la burgesia per l'insuficient
grau de consciència i organització del proletariat- a la segona
etapa, que ha de situar el poder en les mans del proletariat i de
les capes pobres dels llauradors.
3. Cap suport al govern provisional.
4. Explicar a les masses que els soviets de diputats obrers són
l'única forma possible de govern revolucionari.
5. Elegibilitat i revocabilitat en tot moment de tots els funcionaris;
els seus estipendis no han de ser superiors al salari mitjà d'un
bon obrer.
6. Nacionalització de totes les terres, per a posar-les a disposició
dels soviets locals de diputats, d'obrers agrícoles i llauradors.
Formació de soviets de diputats de llauradors pobres.
7. Fusió immediata de tots els bancs del país en un banc nacional
únic, sotmès al control dels soviets (…).
Tesis d‘Abril. Lenin, 3-4-1917.

47. O
C
T
U
B
R
E
D
E
1
9
1
7
MESURES DELS
BOLXEVICS
- Els bolxevics es feren amb el poder als
soviets més importants (Moscou, Petrograd).
- Lenin, que havia fugit a l’exili, va tornar.
- 25 d’Octubre: alçament (coincidint amb el II
Congrés de Soviets).
- Prengueren el Palau d’Hivern i els punts
estratègics de Petrograd.
- Creació d’un nou govern (Consell de
Comisaris del Poble). “Tot el poder per als
soviets”.
DESENVOLUPAMENT
- Immediates: Decret sobre la pau (26
d’octubre), expropiació i nacionalització de
terres.
- Altres mesures: jornada de 8 hores,
reconeixement de les nacionalitats, cessió de
fàbriques als soviets, convocatòria
d’eleccions per a triar un nou parlament.

49. 4. LA GUERRA CIVIL I EL NAIXEMENT DE L’URSS.
ELECCIONS DE NOVEMBRE DE 1917:
• Resultats roïns per als bolxevics.
• Es va dissoldre l’Assemblea i el III Congrès de Sòviets es proclamà
hereu de la mateixa i va redactar una Constitució.
LA GUERRA CIVIL (1917-1921):
• Creix l’oposició després de la dissolució de l’Assemblea i esclata la
Guerra Civil.
• Exèrcit blanc: Antics oficials tsaristes, oposició dels bolxevics i ajuda
exterior.
• Exèrcit Roig: Revolucionaris (dirigits per Trotsky). Obtingueren la
victòria.

50. E
C
O
N
O
M
I
A
COMUNISME DE
GUERRA
- Objectiu: tindre suficients recursos per a
guanyar la guerra i accelerar la societat
socialista.
- Mesures: nacionalització de la indústria,
producció destinada a la guerra, requises de
collites per abastir l’exèrcit, es suprimiren els
diners, es prohibiren les vagues.
NEP
- Retorn parcial a l’economia de mercat
després de la guerra.
- Mesures: es permet la propietat privada
(camp i petita indústria), retorn de la moneda,
banca i gran indústria en mans de l’estat.
- Recuperació econòmica.P
O
L
Í
T
I
C
A
CREACIÓ DE
L’URSS
- Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
(1922).
- Repressió contra els opositors i creació d’una
nova constitució (1924) que donava el poder
al PCUS.