1. La Gran Guerra

2. Europa: (GB i França (democràcies), Alemanya (II Reich), Itàlia, vells imperis: l’austrohongarès, el rus i l’otomà) EUA, Japó (fora d’Europa) Inicis del segle XX Potències 1914, Gran Guerra (primer europea, després mundial) fins aleshores, només guerres locals ara, Guerra Mundial: Participa gairebé tota Europa (amb les excepcions d’Espanya, Suïssa, Holanda, Dinamarca, Noruega I Suècia) Participen les colònies (Canadà, Austràlia, africans…) Teatre d’operacions molt ampli (Europa, Àfrica, Proper Orient, mar…)

4. Precedents i Causes Període de tensió diplomàtica i rivalitat entre potències europees Creació d’aliances militars Política de Bismark Entre 1870 i 1914 La Pau Armada i crisis diplomàtiques constants en relació a rivalitats La Triple Aliança La Triple Entesa econòmiques territorials colonials Crisis marroquines psicològiques Ens portaran a la

5. L’època de la pau armada: Les grans aliances (1870-1914) Triple Entesa Gran Bretanya França Rússia (1907) Triple Aliança Alemanya Àustria-Hongria Itàlia (1882) Crisis polítiques prèvies a la guerra 1905-1906 : Marroc 1908-190 9: Bòsnia- Herzegovina 1912-1913 : I i II guerres balcàniques 1914 : Assassinat de Sarajevo (causa directa de la I Guerra Mundial)

6. Fàbrica de canons alemanys Fàbrica d’avions britànica La cursa d’armaments: La pau armada

8. Triple Aliança

9. Triple Entesa

10. Trobada dels emperadors Francesc Josep d’Àustria i el Kaiser Guillem II d’Alemanya Otto von Bismarck Guillem II

11. Imperialisme Unió d’economia i política, aflorament de rivalitats econòmiques França i GB tenen por de la potència industrial d’Alemanya Alemanya amenaça el domini del mar de GB política mundial de Guillem II (Weltpolitik) Augmenta la tensió, desenvolupant-se polítiques armamentístiques (PAU ARMADA) - augmenta el pressupost en defensa - augmenta el tamany dels exèrcits - millora l’equipament - els governs crearen un clima de por i tensió justifiquen el futur conflicte (just, necessari) polítiques ultranacionalistes hipotètica guerra = victòria total destrucció definitiva de l’enemic La guerra es veu com a inevitable

12. Una causa de la guerra va ser les disputes colonials entre els principals països europeus

13. Les rivalitats estratègiques i colonials van augmentant la tensió Des del 1900 Pau Armada Sobretot destaquen Les crisis marroquines i balcàniques Les crisis marroquines Primera crisi marroquina (1905-1906) França i Espanya cobegen el Marroc, tot i la desconfiança de GB. Alemanya protesta i ofereix ajuda al soldà. El kàiser arriba a Tanger. Conferència d'Algesires, 1906: - França i Espanya obtindran un protectorat sobre el Marroc - Hi haurà la supervisió d’un inspector general suís - Es respectarà l’autoritat del soldà

14. Segona crisi marroquina / Crisi d’Agadir (1911) Insurrecció al sud Marroc Alemanya - acusa França d’excedir-se i envia un vaixell de guerra a Agadir - demana o el sud del Marroc o el Congo (vol colònies) - obtindrà el Congo (ampliació del Camerun) desig de revenja per part de França (Alsàcia, Lorena, el Congo)

15. Visita de Guillem II a Tànger Primera crisi marroquina (1905) 1906 Conferència d'Algesires. Vaixell de guerra alemany al port d’Agadir (1911) Segona crisi marroquina. Alemanya amplia Camerun i abandona Marroc.

16. Els Balcans Punt calent, gran confluència d’interessos: Àustria vol una sortida a la Mediterrània (1908, s’annexiona Bòsnia-Hercegobina) - Rússia vol també una sortida al mar (aliança amb Sèrbia) - Itàlia vol controlar Albània - Turquia ( el gran malalt ) és un imperi en crisi Grècia, Montenegro, Sèrbia, Bulgària, aconsegueixen territoris

17. Interessos austríacs i russos Rivalitat Sèrbia i Àustria Debilitat imperi Otomà Tensions provocades per Aprofitant la i la Es provoquen conflictes 1908 Ocupació austríaca de Bòsnia-Hercegobina 1912 1a Guerra balcànica Lliga Balcànica (Sèrbia, Grècia, Bulgària i Montenegro) contra Turquia 2a Guerra balcànica Servia contra Bulgària (perd territoris) Imperi otomà

18. 28 de juny de 1914 assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran Atemptat de Sarajevo l’assassí és Gavrilo Príncep (serbi anarquista) Àustria dóna un ultimàtum a Sèrbia, 23/VII Àustria declara la guerra a Sèrbia, 28/VII Rússia decreta la mobilització general, 30/VII ..../.... entren en funcionament les aliances militars l’atemptat de Sarajevo és una excusa l’agost del 1914 s’inicia la Gran Guerra

19. Abans de l’atemptat de Sarajevo, l’atemptat i la detenció de Prinzip

20. Alemanya Imperi Austríac Bulgària Imperi Turc Triple Aliança Triple Entesa Gran Bretanya França Rússia Itàlia Sèrbia Grècia Romania EE.UU. Japó Participants

24. Soldats austríacs Soldats alemanys desfilant

25. Agost de 1914. Soldats francesos camí del front “ Unions sagrades” Onada de patriotisme

26. Cartells de propaganda “ Unions sagrades”

28. Nous armaments

31. El desenvolupament del conflicte 1.- Guerra de moviments, 1914-1915 2.- Guerra de posicions, 1915-1916 3.- La crisi de 1917 4.- 1918, l’any de les grans ofensives Evolució de la guerra

32. Desenvolupament i característiques 1918 Alemanya Imperi Austríac Bulgària Imperi Turc Triple Aliança Triple Entesa Gran Bretanya França Rússia Itàlia Sèrbia Grècia Romania EE.UU. Japó 1914 Participants 2n crèdit

33. La guerra de moviments (1914-15) Alemanya comença a posar en marxa el Pla Schlieffen Atemptat de Sarajevo Moltke ataca a través de la neutral Bèlgica ràpidament arriba prop de París Joffre atura els alemanys en la batalla del Marne Alemanya queda atrapada entre dos fronts Moltke es substituït per Falkenhayn la guerra ara serà diferent, una guerra de posicions

34. La guerra de moviments (1914-15) Schlieffen Assassinat de l’arxiduc Atac d’Àustria a Sèrbia Inici de la guerra amb l’atac dels alemanys Es frenat amb la batalla del Marne

35. La guerra de posicions (1915-16) Guerra de posicions o de trinxeres la guerra serà molt llarga La guerra serà diferent Mobilització massiva de recursos i efectius economia de guerra (subordinació total a la guerra) Guerra econòmica entorpir les actuacions dels enemics (guerra submarina, planificació per part dels governs) Utilització de la propaganda com a arma de guerra Desenvolupament de noves i poderoses armes armes químiques, tancs, avions, metralladores ... Mentalitat del XIX, armes del XX: dimensió terrible de la guerra autèntica carnisseria (milions de morts) mai vista

36. Guerra llarga És necessària una gran capacitat de resistència (econòmica, psicològica) potències centrals envoltades, mar és de GB per això Alemanya inicià la guerra submarina Grans batalles i ofensives (Verdún, Somne) no aconsegueixen trencar l’equilibri de forces Front occidental Estabilització dels fronts Pràcticament inalterable durant gairebé 3 anys Front oriental grans victòries alemanyes (Tannenber, febrer 1917) Rússia paralitzada pels problemes interns també victòries dels aliats alemanys als Balcans ara bé, la victòria definitiva dependrà del front occidental

37. -Trinxeres -Ofensives de desgast Somme Verdun Itàlia Romania Bulgària -Entren a la guerra Guerra submarina -Alemanya inicia una

39. Ciutat d’Ypres, Bèlgica, el 1915

40. Màscara antigas, zèppelin i bombardeig

41. Trinxera al front rus Ypres. Front francès

42. Mort a Champagne

44. La mundialització del conflicte L’entrada d’Itàlia obre un nou front per Àustria-Hongria (1915). Caporetto (novembre 1917) L’entrada de l’Imperi otomà (1914) i Bulgària (1915), al costat de les potències centrals, traslladà el conflicte als Balcans. Japó entrà al costat dels aliats portant la lluita al Pacífic. Les colònies (tropes i voluntaris) participaren amb les seves respectives metròpolis, estenent-se el conflicte a l’Àfrica, el Pròxim Orient i l’Extrem Orient. La guerra també s’estengué al mar: batalles navals (Jutlàndia, entre França i Alemanya, 1916) i guerra submarina.

45. Cavalleria índia Soldats colonials francesos

46. La crisi de 1917 arreu es manifesta clarament el cansament problemes interns a diferents països 1917 any clau França: revolta de les tropes / Petain substitueix Neville 600 penes de mort (60 execucions) Alemanya: desmoralització / problemes de subministrament Desfeta turca Rússia: pateix la Revolució al febrer: sí a la guerra / a l’octubre: sortir del conflicte març 1918, Pau de Brest-Litovsk

47. Sortida de la guerra de Rússia pot possibilitar la victòria alemanya Entrada en el conflicte dels EUA: els EUA eren un aliat clau de l’Entesa (préstecs, material) Wilson, el gener es declara neutral, el 2/IV declara la guerra: la guerra submarina entorpeix les exportacions l’afer del Lusitània és una excusa el govern alemany promet la col·laboració a Mèxic telegrama Zimmerman la retirada de Rússia pot fer guanyar Alemanya qui pagarà aleshores els crèdits? Mohamed V, soldà de Turquia Wilson

48. Revolució russa (octubre 1917) i sortida de la guerra (Pau de Brest-Litovsk) Kerenski amb les tropes russes. Tsar Nicolau II Pau de Brest-Litovsk, març 1918 Lenin

49. Hospital alemany a Berlín Treball femení a la reraguarda

50. 1918, l’any de les grans ofensives Alemanya , debilitada, llença grans ofensives vol la victòria abans de l’arribada de tropes dels EUA de març a juliol, 5 grans ofensives alemanyes, fracassades finalment, desfeta del Marne greus problemes interns (revoltes) EUA , Wilson impulsa Els 14 punts com hauria de ser la pau rebuig a la diplomàcia secreta recolzament de la democràcia principi de les nacionalitats

51. Metralladora alemanya Canó alemany (Gran Berta) Llançaflames

52. Finalment, el novembre del 1918 Abdicació de l’emperador austro-hongarès Abdicació del Kàiser Armistici alemany Fi de la gran guerra

53. L’organització de la pau el tractat més destacat és el de Versalles tracta la qüestió alemanya i la reconstrucció europea Diversos tractats Tractats mediatitzats per: Instauració del règim bolxevic rus (por a la seva extensió) Força d’Alemanya (gairebé guanya, pràcticament en solitari) Esfondrament dels grans imperis (Tur, A-H) Diversitat d’interessos dels guanyadors Necessitat d’evitar una nova guerra en els tractats, dues qüestions claus: reparacions de guerra reivindicacions territorials

54. El tractat de Versalles Clàusula de la responsabilitat No pot entrar en organitzacions internacionals Pèrdues territorials Alsàcia, Lorena, Prússia oriental, Eupen, Malmèdy, Schlesvig, totes les colònies... Prohibició de l’Anschluss Limitació de la seva força militar Desmilitarització marge esquerra del Rin Pèrdua de la força aèria Limitació de la flota Reducció exèrcit a cent mil homes Clemenceau (F), Lloyd George (GB), Wilson (EUA), Orlando (I) imposició a Alemanya (diktat) humiliada, duríssimes condicions a la llarga, genera greus problemes (IIGM)

55. Divisió d’Alemanya pel corredor polonès Alsàcia i Lorena a França Desmilitarització de la Renània Pèrdua de totes les colònies Clemencau i Wilson Georges Clemencau, president francès

56. Ocupació del Sarre durant 15 anys Pagament de reparacions de guerra 220M marc or (totalment exagerada i impossible) condicions duríssimes provoquen tensions entre els mateixos guanyadors - GB no vol ser tan dura (vol mantenir el control del mar) - EUA no vol tanta humiliació (conscient de la seva força) - Itàlia no obtindrà totes les seves demandes (protesta) - França vol encara ser més durs cal recordar però imposició a Alemanya (diktat) humiliada, duríssimes condicions a la llarga, genera greus problemes (IIGM)

57. el tractat de Saint Germain Esquarterament imperi perdrà: Hongria, Iugoslàvia, Galitzia, Txecoslovàquia Prohibició de l’Anschluss Limitació de l’exèrcit a 30.000 efectius Àustria-Hongria el tractat de Nevilly Pèrdua de la Tràcia Limitació de l’exèrcit a 20.000 efectius Bulgària el tractat de Trianon Pèrdues territorials Limitació de l’exèrcit a 35.000 efectius Hongria

58. el tractat de Sèvres Pèrdues territorials l’Imperi es desmembra i passa a àrabs i grecs els territoris àrabs sota mandats de França i GB Limitació de l’exèrcit a 40.000 efectius Turquia

59. Les conseqüències de la guerra Ascensió dels EUA i el Japó Aparició de les nacionalitats europees Inici de l’emancipació de les colònies Política fronterera nefasta a la llarga, multitud de conflictes Canvis geopolítics Declinar europeu Revolució russa Crisi democràcia sorgiran Totalitarismes

60. Els tractats de pau provoquen l’aparició de nous Estats Hongria, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Polònia, Finlàndia, Estònia, Lituània, Letònia

61. Dèficit de joves, població activa Descens de la natalitat Conseqüències demogràfiques 10M de morts, desapareguts, ferits i mutilats Augment de la mortalitat

62. Crisi postguerra estimularà la tensió social Augment racisme i xenofòbia Conseqüències socials Trencament del moviment obrer Presa de consciència femenina (sufragisme) Crisi de consciència Augment del puritarisme Arribada influències orientals Dificultats integració excombatents

63. Subproducció, Inflació... Alemanya pitjor Endeutament d’Europa respecte els EUA Reparacions de guerra Conseqüències econòmiques Gran devastació, sobretot França Nordamericans, grans beneficiats del conflicte Atorgaren crèdits, grans vendes

66. Ja durant la guerra Wilson proposa crear una organització per preservar la pau mundial Societat de Nacions La Societat de Nacions Guerra sense precedents per la magnitud del desastre Garantir la pau (negociació, transparència) Fomentar la cooperació internacional Seu a Ginebra Dos organismes bàsics: - Assemblea General (45 estats) - Consell (guanyadors (F, EUA, GB, I, Japó) i 4 estats) Fracassarà. No evitarà la II GM

68. Sobre seguretat col·lectiva Per tal de solucionar aquest problema es realitzà el Pacte de Locarno, 1925 Les dificultats dels primers anys de postguerra provoquen una crisi política Alemanya no pot pagar les reparacions de guerra i França ocupa el Ruhr Reconciliació francoalemanya Acceptació de les fronteres occidentals d’Alemanya Acceptació del Pla Dawes, per afavorir el pagament de les reparacions milloren les relacions diplomàtiques Pacte Briand-Kellogg, 1928