Sesión sobre el manejo del síncope en Urgencias, enmarcada en el curso de introducción hospitalarias a R1.
Ponente: Ana Pardo.
Mayo 2012.
Programa del curso: http://www.docencia-husc.com/attachments/CIntro.pdf
Canvis electrocardiogràfics en pacients pediàtrics amb miocarditis. 2021Pediatriadeponent
Aproximació al diagnòstic i tractament de les miocarditis a l'edat pediàtrica. Valoració electrocardiogràfica de la miocarditis. Altres proves diagnòstiques.
Material de los talleres de formación para residentes de FSE sobre Manejo del Paciente Crítico.
Noviembre 2014.
idcsalud Hospital Universitari Sagrat Cor.
idcsalud Hospital General de Catalunya.
Actualització dels criteris diagnòstics i maneig del pacient pediàtric afecte de SIMS-Ped (Síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica vinculada a SARS-CoV-2).
Guies i itineraris formatius tipus i Cronogrames
Unitat Docent de Formació Sanitària Especialitzada: Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
Hospital Universitari Sagrat Cor. Barcelona
Sesión sobre el manejo del síncope en Urgencias, enmarcada en el curso de introducción hospitalarias a R1.
Ponente: Ana Pardo.
Mayo 2012.
Programa del curso: http://www.docencia-husc.com/attachments/CIntro.pdf
Canvis electrocardiogràfics en pacients pediàtrics amb miocarditis. 2021Pediatriadeponent
Aproximació al diagnòstic i tractament de les miocarditis a l'edat pediàtrica. Valoració electrocardiogràfica de la miocarditis. Altres proves diagnòstiques.
Material de los talleres de formación para residentes de FSE sobre Manejo del Paciente Crítico.
Noviembre 2014.
idcsalud Hospital Universitari Sagrat Cor.
idcsalud Hospital General de Catalunya.
Actualització dels criteris diagnòstics i maneig del pacient pediàtric afecte de SIMS-Ped (Síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica vinculada a SARS-CoV-2).
Guies i itineraris formatius tipus i Cronogrames
Unitat Docent de Formació Sanitària Especialitzada: Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
Hospital Universitari Sagrat Cor. Barcelona
Guies i itineraris formatius tipus i Cronogrames
Unitat Docent de Formació Sanitària Especialitzada: Medicina Interna
Hospital Universitari Sagrat Cor. Barcelona
Este documento presenta la guía del itinerario formativo para residentes de dermatología en el Hospital Sagrat Cor en 2020. Incluye los objetivos, actividades y rotaciones para cada uno de los tres años de la residencia, con un enfoque en adquirir conocimientos y habilidades clínicas de manera progresiva a través de rotaciones por diferentes unidades y servicios relacionados con la dermatología.
El documento proporciona información sobre el Servicio de Docencia del Hospital Universitari Sagrat Cor en Barcelona. Ofrece 18 unidades docentes acreditadas en especialidades como Aparato Digestivo, Cirugía Ortopédica y Traumatología, y Radiodiagnóstico. Además, tiene acuerdos docentes con otras unidades y forma parte del sistema sanitario público catalán.
No saps on realitzar la teva residència MIR o FIR? Fes-la a l'Hospital Universitari Sagrat Cor. Et donem els nostres motius a la infografia que es presenta al Saló del Resident del 2020
El documento describe el plan formativo de la unidad docente de neumología del Hospital Universitari Sagrat Cor. Se explica que el servicio de neumología surgió de la fusión de varias unidades de diferentes hospitales y clínicas de Barcelona. El plan formativo sigue el programa de la especialidad de neumología y ofrece rotaciones en diversas unidades dentro y fuera del hospital para cubrir todas las áreas requeridas.
Este documento presenta el programa formativo y las rotaciones para los residentes de radiodiagnóstico en el Hospital Universitari Sagrat Cor. Incluye objetivos de formación, rotaciones por diferentes áreas como radiología general, torácica, abdominal y músculoesquelética, así como guardias que se realizan en el Hospital Clínic de Barcelona. El programa dura 4 años y cubre todas las especialidades de la radiología para dotar a los residentes de los conocimientos y habilidades necesarias.
Este documento describe los recursos y actividades del Servicio de Cirugía Ortopédica y Traumatología de un hospital universitario, incluyendo los recursos humanos, físicos y técnicos, así como la cartera de servicios. También describe el programa de rotaciones y evaluaciones para los residentes, los cuales rotan por diversas unidades para obtener experiencia en diferentes áreas de la especialidad a lo largo de los cinco años de residencia.
Este documento presenta la guía itinerario formativo de dermatología para el Hospital Universitari Sagrat Cor en 2019. Incluye el organigrama del departamento de dermatología, la estructura física del departamento, y planes individuales para los tres años de residencia de dermatología con objetivos, actividades y rotaciones específicas para cada año.
Este documento presenta los principios generales y el programa de formación en Medicina Interna del Hospital Universitario Sagrat Cor. El objetivo principal es dar a los pacientes la mejor atención sanitaria de manera integral y continua, centrándose en la práctica clínica, docencia e investigación. El programa de residencia incluye rotaciones por Medicina Interna, Urgencias, Radiología y Atención Primaria, con énfasis en la visión global del paciente, trabajo en equipo, y adquisición de conocimientos y habilidades clínicas b
Este documento presenta los principios generales y el programa de formación en Medicina Interna del Hospital Universitario Sagrat Cor. El objetivo principal es dar a los pacientes la mejor atención sanitaria de manera integral y continua, centrándose en la práctica clínica, docencia e investigación. El programa de residencia se enfoca en desarrollar los conocimientos, habilidades y actitudes necesarias para brindar una atención centrada en el paciente basada en la evidencia. Las rotaciones incluyen Medicina Interna, Urgencias, Radiología y
Este documento presenta el programa formativo y las rotaciones de un residente de radiodiagnóstico en el Hospital Universitari Sagrat Cor durante 4 años. Incluye objetivos de adquirir conocimientos en diferentes técnicas de imagen, habilidades clínicas e intervencionistas, y participar en actividades docentes. El residente realizará rotaciones en radiología general, ecografía, abdomen, tórax, neuroradiología, músculoesquelético, mama, pediatría, medicina nuclear y vascular e intervencionismo.
El documento presenta el plan formativo de la unidad docente de neumología de Quiro Salud Hospital Universitari Sagrat Cor. Describe los recursos humanos como los facultativos especialistas, residentes y personal de enfermería. También detalla los recursos físicos como las salas de hospitalización, consultas externas, endoscopia respiratoria, laboratorio de exploración funcional pulmonar y unidad de trastornos respiratorios durante el sueño. Finalmente, explica brevemente el historial de la unidad y su relación con otros hospitales para la form
More from Servicio de Docencia - Hospital Universitari Sagrat Cor (20)
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
2. TAQUIARRITMIES
Algoritme de la taquicardia:
1. Valorar ABCD
2. Assegurar O2 i via perifèrica
3. Monitoritzar, ECG, TA, SatO2 .
4. Identificar i tractar causes reversibles.
Comprovar la presència de signes adversos:
*Cardioversió
Inestable - XOC - ISQUEMIA MIOCÀRDICA Estable Valorar QRS
sincronitzada
fins 3 intents - SÍNCOPE - INSUFICIENCIA CARDÍACA
QRS estret QRS ample ≥
<0,12 0,12
• Amiodarona
300mg e.v +
repetir una
descàrrega
Seguit per :
• Amiodarona
900mg/24h *L’intent d’una cardioversió sincronitzada sempre
s’ha de fer amb sedació o anestesia general
3. TAQUIARRITMIES
Algoritme de la taquicardia:
1. Valorar ABCD
2. Assegurar O2 i via perifèrica
3. Monitoritzar, ECG, TA, SatO2 .
4. Identificar i tractar causes reversibles.
Comprovar la presència de signes adversos:
- XOC - ISQUEMIA MIOCÀRDICA Estable Valorar QRS
- SÍNCOPE - INSUFICIENCIA CARDÍACA
QRS ample ≥ QRS estret
0,12 <0,12
*L’intent d’una cardioversió sincronitzada sempre
s’ha de fer amb sedació o anestesia general
4. TAQUIARRITMIES
Algoritme de la taquicardia en pacient HDM estable:
Valorar QRS
QRS ample ≥ QRS estret
0,12 <0,12
Regular Irregular Regular Irregular
TQ sinusal FA amb bloc de TQ Fibril—lació
amb bloc de branca
branca sinusal auricular
FA amb
TV preexitació Flutter
auricular
TPSV amb TV polimorfa
aberrància (Torsade de Pointes) TPSV(TIN,
WPP)
6. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
1. Introducció i rellevància clínica
2. Diagnòstic de la FA a urgències
3. Característiques clíniques dels pacients amb FA a
urgències
4. Maneig de la FA a urgències
5. Profilaxi tromboembolisme arterial a urgències
6. Control de la FC a urgències
7. Control del Ritme a urgències
8. Algoritmes d’actuació
7. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
1. Introducció i rellevància clínica
2. Diagnòstic de la FA a urgències
3. Característiques clíniques dels pacients amb FA a
urgències
4. Maneig de la FA a urgències
5. Profilaxi tromboembolisme arterial a urgències
6. Control de la FC a urgències
7. Control del Ritme a urgències
8. Algoritmes d’actuació
8. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
1. Introducció i rellevància clínica:
- Prevalença: 3% de la població >40 anys
- ∆ Prevalença i incidència degut a diversos factors:
Envelliment de la població
Diagnòstic precoç
∆ Esperança de vida de pacients cardiòpates
∆ Realització de tècniques de cirugia cardíaca
∆ prevalença dels FR cardiovasculars
Consum de substàncies d’abús
- Duplica la mortaliatat i assocïa morbilitat molt rellevant
( IC, embolisme arterialx5)
9. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
1. Introducció i rellevància clínica
2. Diagnòstic de la FA a urgències
3. Característiques clíniques dels pacients amb FA a
urgències
4. Maneig de la FA a urgències
5. Profilaxi tromboembolisme arterial a urgències
6. Control de la FC a urgències
7. Control del Ritme a urgències
8. Algoritmes d’actuació
10. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
2. Diagnòstic de la FA a urgències:
FA: Taquiarritmia de QRS estret irregular que escaracteritza per
pèrdua de la contracció auricular (absència d’ones p, que són
substituïdes per ones “f”)
Diagnòstic diferencial:
a) Flutter auricular amb conducció variable: per diferenciar-lo
de la FA és útil bloquejar el node AV ( maiobre vagals,
adenosina, calcioantagonistes) y registrar ECG: si es registra
activitat auricular rítmica pot descartar-se la Firil.lació
auricular.
b) Taquicardia auricular focal: apareix en ancians durant la
reagudització de cardiopatia o broncopatia crònica. El bloqueig
del node AV permet distingir les ones p no sinusals de 3
morfologies diferents.
11. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
1. Introducció i rellevància clínica
2. Diagnòstic de la FA a urgències
3. Característiques clíniques dels
pacients amb FA a urgències
4. Maneig de la FA a urgències
5. Profilaxi tromboembolisme arterial a urgències
6. Control de la FC a urgències
7. Control del Ritme a urgències
8. Algoritmes d’actuació
12. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
3. Característiques clíniques dels pacients amb
FA a urgències:
*Perfil clínic:
- Ancians de edad mitja 75 anys ( 57% ≥ 75 anys)
- Principals factors associats:
HTA (58%)
Cardiopatia estructural (47%: Isquèmica 37%,
valvular 30%, hipertensiva 35%, dilatada 8%)
DM 22%
Hipertiroïdisme 1,5%
- Risc tromboembolisme
- Durada episodi: 30% FA<48h; 20% desconeguda,80%
llarga durada
* Estudis observacionals GEAFUR( Grupo Estudio FA
en urgencias ) 1 y 2
13. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
3. Característiques clíniques dels
pacients amb FA a urgències:
*Perfil clínic:
- Ancians de edad mitja 75 anys ( 57% ≥ 75 anys)
- Principals factors associats:
HTA (58%)
Cardiopatia estructural (47%: Isquèmica 37%, valvular 30%,
hipertensiva 35%, dilatada 8%)
DM 22%
Hipertiroïdisme 1,5%
- Risc tromboembolisme
- Durada episodi: 30% FA<48h; 20% desconeguda,80% llarga
durada
* Estudis observacionals GEAFUR 1 y 2
14. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
1. Introducció i rellevància clínica
2. Diagnòstic de la FA a urgències
3. Característiques clíniques dels pacients amb FA a
urgències
4. Maneig de la FA a urgències
5. Profilaxi tromboembolisme arterial a urgències
6. Control de la FC a urgències
7. Control del Ritme a urgències
8. Algoritmes d’actuació
15. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
4. Maneig de la FA a urgències:
Objectius:
Alleujar símptomes: control FC y restaurar a Ritme
sinusal (RS)
Prevenir i evitar complicacions del deteriorament
hemodinàmic de la pròpia arrítmia
Estratègies de maneig concretes:
Control de la resposta ventricular ( control de la
FC)
Control del ritme: restauració RS segons perfil clínic
i opcions terapèutiques disponibles.
Profilaxi del tromboembolisme arterial
16. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
4. Maneig de la FA a urgències:
Objectius:
Alleujar símptomes: control FC y restaurar a Ritme
sinusal (RS)
Prevenir i evitar complicacions del deteriorament
hemodinàmic de la pròpia arrítmia
Estratègies de maneig concretes:
Control de la resposta ventricular ( control de la
FC)
Control del ritme: restauració RS segons perfil clínic
i opcions terapèutiques disponibles.
Profilaxi del tromboembolisme arterial
17. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
1. Introducció i rellevància clínica
2. Diagnòstic de la FA a urgències
3. Característiques clíniques dels pacients amb FA a
urgències
4. Maneig de la FA a urgències
5. Profilaxi tromboembolisme
arterial a urgències
6. Control de la FC a urgències
7. Control del Ritme a urgències
8. Algoritmes d’actuació
18. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
5. Profilaxi tromboembolisme
arterial a urgències:
FA és factor de risc independent per desenvolupar ICTUS
o Embolisme perifèric
Profilaxi adecuada el més aviat possible ( OBJECTIU
TERAPÈUTIC)
19. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
5. Profilaxi tromboembolisme arterial a
urgències:
A. Profilaxis en la restauració a Ritme Sinusal:
- Si FA de < 48h i absencia de cardiopatia mitral o absència d’
antecedents de cardioembolisme previ BAIX RISC tto: Cardioversió
tto: Cardioversió
(HBPM inicial)
- Si FA de ≥ 48h o inici desconegut o presència de valvulopatia mitral
o antecedents d’embolisme arterial Risc embolisme del 5% en cada
intent tto:
tto:
- a)ACO 2-3 setmanes + cardioversió+ ACO 4 setmanes o Ecocardiograma transesofàgic previ
2- cardioversió transesofà
a cardioversió amb profilaxi HBPM
cardioversió
- B) Ecocardiograma transesofàgic previ a cardioversió amb profilaxi HBPM + ACO 4 setmanes
transesofà cardioversió
B. FA associada a valvulopatia mitral:
- Incidencia tromboembolisme 22-33%/any
ACO a TOTS/es pacients de manera indefinida
C. Profilaxi a FA no valvular:
- Incidencia embolisme 5-12%:
ACO reducció risc en un 62%(interval de confiança 95%:48-72%)vs
Antiagragants reducció risc en un 24% ( interval de confiança
95%:7-39%)
20. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
5. Profilaxi tromboembolisme arterial a urgències
TAULA 1: (CHA2DS2Vasc):Recomanacions Societat Europea de Cardiologia per l’estratificació del risc
embòlic en pacients amb FA
1
C: ICC/Disfunció ventricle esquerre
1
H: HTA
A: Edat ≥75 anys 2
1
D: Diabetes Mellitus
S: Ictus, AIT, tromboembolisme 2
1
V: Vasculopatia ( IAM previ, placa ateroma aorta, arteriopatia perifèrica)
1
A: Edat 65-74 anys
1
Sc: sexe femení
PUNTUACIÓ màxima: 9
21. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
TAULA 1: (CHA2DS2Vasc):Recomanacions Societat Europea de Cardiologia per l’estratificació del risc
embòlic en pacients amb FA
1
C: ICC/Disfunció
ventricle esquerre Puntuació total Profilaxi
1 recomenada:
H: HTA
A: Edat ≥75 anys 2 0 No
tractament o
1
D: Diabetes Mellitus AAS
300mg/dia
S: Ictus, AIT, 2 (preferit: no
tromboembolisme tto)
1 AAS
V: Vasculopatia ( IAM previ, 1 300mg/dia o
placa ateroma aorta, arteriopatia perifèrica)
1 ACO (preferit:
A: Edat 65-74 anys ACO)
1 ACO
Sc: sexe femení ≥2
PUNTUACIÓ màxima: 9
22. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
5. Profilaxi tromboembolisme arterial a
urgències:
Abans d’ACO cal valorar el risc de sagnat de manera individualitzada!!
Escala risc de sagnat HAS-BLED:
H: HTA: TAS>160 1
A: IRC, IH 1o2
S: Ictus previ 1
B: Bleeding (sangrat) 1
L: mal control INR 1
E: Edat>65 anys 1
D: Drugs/alcohol 1o2
PUNTUACIÓ ALT RISC SAGNAT:
Si total≥3
23. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
1. Introducció i rellevància clínica
2. Diagnòstic de la FA a urgències
3. Característiques clíniques dels pacients amb FA a
urgències
4. Maneig de la FA a urgències
5. Profilaxi tromboembolisme arterial a urgències
6. Control de la FC a urgències
7. Control del Ritme a urgències
8. Algoritmes d’actuació
24. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
6. Control de la FC a urgències:
Fàrmacs frenadors:
a) β-Bloquejant * : Atenolol, Propanolol, Bisoprolol
b) Antagonistes del calci: Verapamilo, Diltiazem
c) Digoxina
* Pacient EPOC o Asma cal fer tractament amb B-blob cardioselectiu: Atenolol, Bisoprolol, Celiprolol, Metoprolol, Nebivolol
26. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
1. Introducció i rellevància clínica
2. Diagnòstic de la FA a urgències
3. Característiques clíniques dels pacients amb FA a
urgències
4. Maneig de la FA a urgències
5. Profilaxi tromboembolisme arterial a urgències
6. Control de la FC a urgències
7. Control del Ritme a urgències
8. Algoritmes d’actuació
27. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
7. Control del Ritme a urgències:
a) CARDIOVERSIÓ ELÈCTRICA SINCRONITZADA
amb sedació
b) CARDIOVERSIÓ FARMACOLÓGICA
Antiarrítmics IC: Propafenona, Flecainida (no
cardiopatia esctructural)
Antiarrítimc III: Amiodarona (si hi ha cardiopatia
estructural)
29. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
1. Introducció i rellevància clínica
2. Diagnòstic de la FA a urgències
3. Característiques clíniques dels pacients amb FA a
urgències
4. Maneig de la FA a urgències
5. Profilaxi tromboembolisme arterial a urgències
6. Control de la FC a urgències
7. Control del Ritme a urgències
8. Algoritmes d’actuació
30. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
8. Algoritmes d’actuació:
Estabilitat Hemodinàmica ?
NO SI
Heparina (1) + 1. Control FC
Cardioversió
2. Avaluació restauració
sincronitzada
RS
3. Valorar indicació
(1) En pacients no ACo previament
tractament
antitrombòtic
31. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
1.Control de la FC:
1.1 Tractament causes
1.2 Profilaxi tromboembòlica
1.3 Insuficiència cardíaca?
NO Si
32. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
1.Control de la FC:
1.1 Tractament causes
1.2 Profilaxi tromboembòlica
1.3 Insuficiència cardíaca?
NO Si
Bbloc o Tractament de
calciantagonistes la IC
No
control Digoxina
e.v
Valorar associació Valorar
No Amiodarona
Digoxina e.v
control
33. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
8. Algoritmes d’actuació:
Estabilitat Hemodinàmica ?
NO SI
Heparina (1) + 1. Control FC
Cardioversió
2. Avaluació restauració
sincronitzada
RS
3. Valorar indicació
(1) En pacients no ACo previament
tractament
antitrombòtic
34. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
2. Restauració i manteniment Ritme sinusal:
2.1 Restaurar ritme sinusal:
CONDICIONS PER RESTAURAR RS ( mínim UNA)
a) Durada de l’episodi coneguda i de < 48h
b) Ecocardiograma transesofàgic que descarti la presència de trombes
auriculars
c) ACO prèvia durant un mínim de 3 setmanes
35. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
2.1 Restauració Ritme sinusal (RS):
CONDICIONS PER RESTAURAR RS ( mínim UNA):
SI es compleix NO es compleix
Cardiopatia
significativa? Control FC i símptomes
No Si
Si No
Antiarrítmics
IC:(2) Flecainida, Valorar Vernakalant (2)
propafenona ALTA i Ingrès
valorar CV
programada
Reverteix a Rs No reverteix a RS
CARDIOVERSIÓ ELÉTRICA
(2) Obviar aquest pas si el pacient ha rebut
ALTA SINCONITZADA fàrmacs antiarrítmics
36. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
2.2 Manteniment ritme sinusal:
-Tractament de condicions associades
-Profilaxi tromboembòlica
Cardiopatia significativa?
No ( o HTA sense HVE) Si
1er:tractament de la cardiopatia
Flecainida
Propafenona HVE Cardiopatia IC o disfunció
isquèmica sistòlica VE
Sotalol
Donedarona Dronedarona
Dronedarona
Sotalol
Valorar Amiodarona
Tècnica no farmacològica
37. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
8. Algoritmes d’actuació:
Estabilitat Hemodinàmica ?
NO SI
Heparina (1) + 1. Control FC
Cardioversió
2. Avaluació restauració
sincronitzada
RS
3. Valorar indicació
(1) En pacients no ACo previament
tractament
antitrombòtic
38. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
3. Valorar la indicació de tractament
antitrombòtic:
3.1 Esquema estratificació del Risc CHA2DS2Vasc
3.2 Risc de sagnat HAS-BLED
3.3 Anticoagulació en la cardioversió
3.4 Modalitats de tractament ACO
39. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
3.1 TAULA 1: (CHA2DS2Vasc):Recomanacions Societat Europea de Cardiologia per l’estratificació del
risc embòlic en pacients amb FA
1
C: ICC/Disfunció
ventricle esquerre Puntuació total Profilaxi
1 recomenada:
H: HTA
A: Edat ≥75 anys 2 0 No
tractament o
1
D: Diabetes Mellitus AAS
300mg/dia
S: Ictus, AIT, 2 (preferit: no
tromboembolisme tto)
1 AAS
V: Vasculopatia ( IAM previ, 1 300mg/dia o
placa ateroma aorta, arteriopatia perifèrica)
1 ACO (preferit:
A: Edat 65-74 anys ACO)
1 ACO
Sc: sexe femení ≥2
PUNTUACIÓ màxima: 9
40. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
3.2 Risc de sagnat:
Abans d’ACO cal valorar el rsc de sagnat de manera
individualitzada!!
Escala risc de sagnat HAS-BLED:
H: HTA: TAS>160 1
A: IRC, IH 1o2
S: Ictus previ 1
B: Bleeding (sangrat) 1
L: mal control INR 1
E: Edat>65 anys 1
D: Drugs/alcohol 1o2
PUNTUACIÓ ALT RISC SAGNAT:
Si total≥3
41. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
3.3 Anticoagulació en la Cardioversió :
Anticoagulació en la cardioversió (CV)
CV elèctrica emergent:
• HEPARINA abans de la CV
• ACO 4 setmanes després
Episodi FA < 48h:
• HEPARINA abans de la CV
Episodi FA ≥48h o desconeguda:
• ACO 3 setmanes abans de la CV o ETE sense trombus (i Heparina)
• ACO 4 setmanes després
42. FIBRIL.LACIÓ AURICULAR (FA)
3.4 Modalitats de tractament ACO :
Fàrmacs anti Vitamina K:
Acenocumarol i Warfarina: INR 2-3
Inhibidors directes de la trombina
Dabigatran: 150mg/12h (si edat>80 anys
o alt risc de sagnat)
Pendent d’aprovació: Inhibidors orals del F.
Xa ( Ribaroxavan, Apixaban)
43. FA Bibliografia
o Alfonso Martín, Situación de la Fibrilación Auricular en
urgencias, Sociedad Española de Medicina de urgencias y
emergencias ( SEMES) 2011.
o Blanca Coll-Vinent, Alfonso Martín, Actualització en el
maneig de la Fibril.lació auricular a urgències, Triptic
SocMue, Societat Catalana de medicina d’urgències i
emergències, actualització 2011.
o Martin A, L.Merino, Arco C et al. Documento de consenso
sobre el tratamiento de la fibrilación auricular en los
servicios de urgencias hospitalarios. Rev Esp Cardiol
2003; 56:801-16.
o Jerry P.Nolan, Jasmeet Soar et al., Directius 2010 per a la
Ressucitació de L’European Resuscutation Council; Màster
en assistència prehospitalària urgent 2012.