2. ÍNDEX
1. Angiografia : Què és i història. Tipus
1.1. En què consisteix
1.2. Per què serveix
2. El pacient
2.1. Preparació del pacient si la requereix
2.2. Estat del pacient post exploració
3. Riscos de l’exploració
4. Contrast
5. Cas pràctic
6. Bibliografia
3. Els factors de risc coronari:
- Hipertensió arterial
- Diabetiss
- Colesterol elevat
- Tabaquisme
- Sedentarisme
- Obesitat i alguns
- Factors genètics
1. Què és la angiografia ?
És un procediment que utilitza un
mitjà de contrast i Raigs X.
És l'estudi que mitjançant un cateterisme de les
artèries coronàries s'indica la possible sospita
d'alguna obstrucció d'aquestes.
Per diagnosticar Terapèutic
4. 1. Tipus de Angiografies
FLEBOGRAFIA ARTERIOGRAFIA ANGIOCARDIOGRAFIA
ANGIONEUMOGRAFIALINFOGRAFIA
5. 1. Història de la angiografia
Dr.António Egas Moniz
Polític, neuròleg i professor universitari
portuguès.
Va descobrir el mètode de l'Angiografia
Guardonat amb el Premi Nobel de Medicina
o Fisiologia l'any 1949.
6. EGAS MONIZ
Va estar experimentant amb diferents contrasts: Humans, animals i
cadàvers durant anys.
1927: Va desenvolupar per primera vegada l'ús de l'angiografia amb
iodur de sodi en un jove de 20 anys que tenia un tumor hipofisiari i
el síndrome de Frohlich.
(Malaltia endocrina).
Per proporcionar contrast d'angiografia cerebral per tal de
diagnosticar diversos tipus de malalties del sistema nerviós:
Tumors
Malalties del sistema
nerviós
Malformacions
intravenoses.
Malalties de l'artèria.
1. Història de la angiografia
7. 1. 1. En què consisteix?
En la inserció d'un catèter, sigui pel braç o la cama, per mitjà d'una petita incisió, usant
raigs X com a guia. El catèter és desplaçat cap a l'àrea que es va a examinar. Un cop
allà injectés el contrast.
8. 1.2. Per a què s’utilitza?
Us :
Per diagnosticar i per ús
terapèutic
ENS MOSTRA:
• Càmeres del cor
• El volum del contingut
• Capacitat diastòlica i
buidament sistòlic.
• Contracció
S'INDICA EN:
• Coartació aòrtica.
(Estrenyiment de l'artèria aorta
que causa una obstrucció del seu
flux).
• Obstrucció d'artèries.
• En angines de primera
aparició o en les inestables.
• En pacients amb dolor
toràcic, dispnea, palpitacions
i marejos. (Possibles Infarts de
miocardi)
• En resultats anormals
d'altres estudis cardiològics.
9. 2. El pacient
Persones amb:
-Patologia Vascular
- Neoplàsies
- Hemorràgies
-Disseccions
- Traumatismes
Presència de TROMBES I ANEURISMES en
gairebé en tot l’organisme.
Dades exactes pel que es permet a
l'especialista donar un diagnòstic precís i
dirigir un tractament adequat.
Semblant a la tècnica del TC, però més
selectiu i puntual.
10. 2. 1. Preparació del pacient
- Abans del procediment el metge li enviarà
exàmens de sang.
- Proves de funció renal.
- Dejú de 6 a 8 hores prèvies a l'examen.
- Comentar-li al metge si és al·lèrgic al iode.
- En cas de prendre anticoagulants, se us
demanarà una ordre mèdica de moment de
suspendre'ls momentàniament.
- Consentiment Informat
- Informar en cas d'embaràs o lactància.
- Retirar objectes metàl·lics.
- Col·locar-se la bata
Estat d'embaràs o
lactància.
Al·lèrgia al iode.
Pacients amb baixa
funció renal.
12. 2.2. Estat del pacient post exploració
Després de la
intervenció
Recordatori : Depèn de si l’han diagnosticat o tractat (ús terapèutic)
Sala de recuperació
(repòs durant unes
quantes hores per
prevenir el sagnat de la
tallada)
Resultats de la prova abans
de marxar a casa (No
sempre a vegades els
resultats no estan el mateix
dia de l’exploració)
Recuperació
a casa
Repòs durant tot el dia (Companyia en cas que tingui algun
problema)
Menjar i beure molta aigua (El mitjà de contrast surt del seu
cos per l'orina, de manera que beure molta aigua pot ajudar a
esbandir /depurar més ràpidament )
Al cap dels dies pot tornar a fer la majoria de les seves
activitats normals encara que millor evitar:
- Aixecar objectes pesats
- Fer exercici vigorós durant uns quants dies.
13. 2.2. Estat del pacient post exploració
Repòs absolut 24 h. Control pressió arterial
Vigilància punt de punció Vigilància reaccions adverses al contrast
Reinici d’ingesta Control de diuresis (24 h)
Manteniment del punt de compressió femoral durant 24 hores.
Recordatori : Depèn de si l’han diagnosticat o tractat (ús terapèutic)
14. 3. Riscos de l’exploració
Al·lèrgia al contrast Sagnat a la zona
d’inserció del catèter
Dany a una artèria o
paret de la mateixa a
causa del catèter
Dany en al funció renal Ritme cardíac anormal
15. Coàguls de sang
Infart, accident cerebrovascular
o mort ( molt improbable)
Infecció Trombosi
3. Riscos de l’exploració
16. 4. Contrast
Avantatges : poca incidència sobre la funció
cardiovascular, administració indolora.
Distribució ràpida pel torrent sanguini,
eliminació ràpida, efectes mínims sobre la
funció renal.
Desavantatges : al·lèrgia o efectes secundaris,
Via intravenosa (no potser Ba): Bomba
d’injecció, assegura un flux continu i constant.
Contrast iodat (NaI) : requereix concentracions altes de iode.
+ Contrast positiu. Contrast adaptat al tipus d’examen, s’uneix a les
proteïnes del plasma sanguini, s’elimina per l’orina, altera el grau
d’activitat enzimàtica, activa el sistema de coagulació, és tòxic.
17. 5. Cas pràctic : Angiocardiografia
(19-10-2009) Pacient de sexe masculí de 45 anys, sense al·lèrgies
medicamentoses conegudes, fumador actiu de 20 cigarrets diaris des dels 18
anys, consum enològic ocasional, sense altres hàbits tòxics. Vida activa.
Antecedents familiars de cardiopatia isquèmica precoç amb pare èxitus als 40
anys per IAM1 i tiets paterns èxitus per IAM per sota dels 50 anys.
- Símptomes
Es trobava esgotat, molta suor (llit xop), no es podia moure gaire, li pesaven els
braços i cames.
- Quan et van diagnosticar?
Va ingressar al Hospital Sant Jaume de Calella on li van fer una
electrocardiograma i analítiques. Tot i així no sabien què li passava i ho veien
estrany. Més tard el van diagnosticar al Hospital Germans Trias (Can Ruti).
1 : Infart Agut Miocardi
Angiografia Terapèutica
18. - Intervenció:
En la intervenció el pacient descriu que van intervenir diferent personal
sanitari; uns que romanien amb ell a la sala d'intervenció d'altres darrere un
vidre (pels Rx). El pacient també ens ha dit que el PS2 anava amb protecció
radiològica (davantal).
El pacient ens ha explicat que li van introduir un catèter pel braç dret.
Descriu que va notar com entrava pel coll. També ens ha explicat que quan li
van injectar el contrast per via intravenosa va notar escalfor i després fred.
Durant tota la intervenció estava monitoritzat (veient la imatge).
Abans de fer l'angiografia li van preguntar sobre quin tipus d'stent3 volia (un
que necessita medicació i l'altre que sigui reemplaçat després de X temps).
Li van ordenar que no es mogués.
2. PS: personal sanitari 3. Tub diminut que es col·loca als vasos sanguinis obstruïts per facilitat el reg sanguini.
5. Cas pràctic : Angiocardiografia
Angiografia Terapèutica
19. 6. Bibliografia
- Blausen (Angiografía):
https://www.radiologyinfo.org/sp/info.cfm?pg=angiocath
- Wikipedia ( Angiografía):
https://es.wikipedia.org/wiki/Angiograf%C3%ADa
- MedlinePlus (Procedimiento Angiografía Coronaria):
https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/003876.htm
- Mayo Clinic: https://www.mayoclinic.org/es-es/tests-
procedures/coronary-angiogram/about/pac-20384904
- SERVEI (Sociedad española de radiología vascular e
intervencionista): https://servei.org/pacientes/que-es-una-
angiografia-o-arteriografia/
- Arriba Salud: https://arribasalud.com/angiografia/#.XGrMq4-cHIU
- Saludemia: https://www.saludemia.com/-/prueba-angiografia
- Iberoinversa : http://www.iberoinvesa-pharma.com/wp-
content/uploads/2015/06/Aproximacion-al-uso-de-los-Medios-de-
Contraste-Radiol%C3%B3gicos.pdf
20. Moltes gràcies!
Berta, Halley i Sílvia
1r Imatge per el Diagnòstic i Medicina Nuclear, CFGS Roger de Llúria, Barcelona