Vicenç Bros, Jordi Cadevall, Jordi Nebot, Albert Orozco, Francesc Uribe. Abstract: The influence of forest maturity on the composition of the molluscan community was evaluated. The sampling áreas are situated in Aigüestortes and Estany de Sant Maurici National Park, ¡n the northeast of Spain. According to the results, in the most mature forests the richness of species and the density of populations are less than in the disturbed áreas. Altitude and other environmental factors could also be responsible for this trend.

1. IHI Generalitat de Catalunya Pare Nacional
»Us Departament de Medi Ambient d'Aigüestortes
i Habitatge i Estany de Sant Maurici
La investigado al Pare Nacional
d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
VIII Jornades sobre Recerca al Pare Nacional
d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Espot (Pallars Sobirá), 14,15 i 16 d'octubre de 2009

2. Espot (Pallars Sobirá), 14,15 i 16 d'ocíubre de 2009 • 113
El grao de maduresa del bosc d'alta
muntanya i la fauna malacológica
associada
Viceng Bros, Jordi Cadevall, Jordi Nebot, Albert Orozco, Francesc Uribe
Museu de Ciéncies Naturals de Barcelona
Passeig Picasso, s/n. 08003 Barcelona
Abstract
The influence of forest maturity on the composition of the molluscan community was evalua-
ted.The sampling áreas are situated in Aigüestortes and Estany de Sant Maurici National Park,
¡n the northeast of Spain. According to the results, in the most mature forests the richness of
species and the density of populations are less than in the disturbed áreas. Altitude and other
environmental factors could also be responsible for this trend.
K e y w o r d s i Species richness, biodiversity Índex, altitude, terrestrial molluscs, community
Resum:
S'estudia la influencia de l'estat de maduresa del bosc sobre la comunitat de mol-luscs. Lárea
de mostreig está situada al Pare Nacional dAigüestortes i Estany de Sant Maurici. Segons els
resultats obtinguts, ais boscos madurs hi habiten unes comunitats malacológiques menys di-
verses i en poblacions mes reduídes que en árees pertorbades per la gestió forestal. Laltitud
i altres factors ambientáis poden ser també responsables d'aquesta tendencia.
F a r a u t e s c l a u ; riquesa d'espécies, índex de biodiversitat, altitud, mol-luscs terrestres

3. 114 • VIII Jornades sobre Recerca al Pare Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Introducció Les mostres en volum no son comparables en ter-
Lobjectiu principal del projecte BioBosc (CREAF; mes de densitat absoluta amb com ho son les que
Comas et al., 2008) es reconeix en el seu títol for- es basen en una superficie (Cameron i Pokryszko,
mal: «Xarxa de seguiment de la biodiversitat fores- 2005). A m b el métode deis quadrats s'acon-
tal en parcel-les de referencia al Pare Nacional segueix una estimado no esbiaixada de densitat i
d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici». En un de freqüéncia de manera que les dades de dife-
primer estadi, l'ámbit de treball de BioBosc s'orien- rents llocs es poden comparar (Cameron i
ta a comprovar les diferencies entre boscos ma- Pokryszko, 2005). Segons Runham i Hunter (1970,
durs i immadurs peí que fa a la gestió forestal i de a Sturm ef al., 2006), entre íes trampes i el
quina manera aquesta gestió pot influir en la mostreig del sol s'observen diferents proporcions
preservació de la biodiversitat en la mesura que es d'espécies de llimacs. Oggier ef al. (1998) van
restaurin elements estructuráis ¡mportants. comparar el métode de captura-recaptura, trampa
Paral-lelament, el projecte preveu avaluar quins amb cartró i les mostres de sol. El resultat va ser
efectes pot teñir el grau de maduresa sobre el que les mostres de sol van proporcionar un inven-
poblament de diversos grups d'organismes. tari mes complet d'espécies en estudis d'árees
Els mol-luscs no son gaire sensibles a les carac- petites, mentre que les trampes de cartró eren
terístiques macroscópiques definidores de l'estruc- mes adequades per a estudis de mes extensió.
tura forestal d'un medi que preveu el projecte Emberton et al. (1996) conclouen recomanant una
BioBosc. En canvi, els mol-luscs son mes reactius a combinado de cerca visual estandarditzant l'es-
factors que varien a escala mes petita del sol com forg en temps/persones i una recollida de fullaraca
serien les condicions químiques i la permeabilitat del mes sol.
sol, la disponibilitat d'aigua, la composició de l'estrat En resposta ais objectius de BioBosc i a objectius
herbad, etc. És respecte a aquests factors, especial- propis, aquesta recerca (basada parcialment en
ment el contingut de calci, la humitat del sol i el pH, l'esquema de Martin i Sommer, 2004) es planteja
que els cargols hi están condicionats (Martin i Som- el següent:
mer, 2004) i per aquesta rao figuren com a indicadors -Analitzar les ¡nteraccions entre la malacofauna
adequats de la continuítat de l'hábitat a llarg termini i l'estat de maduració deis boscos d'alta mun-
(Müller ef al., 2005). Algún altre estudi apunta també tanya segons la influencia de la gestió forestal
el paper indicador deis mol-luscs sobre l'estat de (BioBosc).
conservado deis boscos (Pil te, 2003). - Explorar la relació entre poblacions de cargols i
Es coneixen alguns efectes deis mol-luscs sobre la característiques de l'hábitat (BioBosc).
vegetació, per exemple, el consum de llavors (vegeu - Comparar l'eficiéncia de diversos métodes de
la revisió de Speiser, 2001). També s'ha valorat el recollida.
paper de la malacofauna davant el creixement de
l'estrat herbaci com a conseqüéncia de l'increment Material i métodes
2
de C 0 i de N (Peters et al., 2003). Hi ha menys L'área d'estudi está situada al Pare Nacional
casos d'estudis sobre la relació entre estrat arbori d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La in-
i composició de la malacofauna (per exemple, fraestructura de treball havia estat préviament ins-
l'análisi fitosociológica i de cargols associats de tallada per part de l'equip del projecte BioBosc i
Horsák i Hájek, 2003). consistía en nou parcel-les (100 x 100 m), selec-
A les incerteses sobre la funcionalitat deis mol-luscs cionades en grups de tres per ¡Ilustrar tres tipolo-
en sistemes forestáis s'hi han d'afegir heterogeneí- gies de bosc: pasturat, regular i madur. Els detalls
tats en els procediments de presa de dades de sobre les característiques de les parcel-les es
camp. Els procediments que cal aplicar han de ser poden trabar a la publicado de Retana (2008).
fácils d'estandarditzar, una cosa del tot Impres- Les parcel-les es van visitar dues vegades (el
cindible quan h¡ ha la necessitat de cáleuls poste- setembre i l'octubre de 2008), ja que es van ex-
riors sobre les dades faunístiques obtingudes. cloure els mesos mes eixuts de l'estiu (Menez,
Tanmateix, només ocasionalment s'han comparat 2002) i es va cercar l'época que a alta muntanya
diversos métodes entre si. representa el máxim d'humitat de la tardor.

4. Espot (Pallars Sobirá), 14,15 i 16 d'octubre de 2009 • 115
Lextracció de dades va ser el resultat d'aplicar plantejar-nos. En canvi, l'acció de les lamines
tres métodes: sobre el sol (Sturm ef al., 2006; Hawkins ef al.,
- Cerca visual 1998; Oggier ef al., 1998) permetia una espera
-Trampes entre aplicado i recuperado de dades en unes
- Mostres de sol condicions en qué les mostres no es deterioraven
Lobservació directa de les parcel-les consistía a perqué es conservaven vives. Durant el mes d'oc-
establir préviament a cada parcel-la del projecte tubre de 2009 es van dipositar tres lamines de
BioBosc una subparceMa de 10 x 10 m que in- plástic opac i poros de 80 x 80 cm en cadascuna
clogués la máxima heterogeneítat possible de la de les parcel-les; aproximadament al cap d'uns set
parcel-la gran. Les dimensions habituáis reco- dies s'observava la presencia de cargols en la part
manades per a estudis ecológics de moUuscs de contacte de la lámina amb el sol. Les dades
terrestres és de 5 x 5 m (Aubry i Magnin, 2005), recollides eren, com abans, el nombre d'individus
a fi i efecte d'evitar un excés d'heterogeneítat o per especie.
facilitar estudis de detall (Cameron i Pokryszko, Per acabar, Lextracció de mostres de sol, mes indi-
2005). En el nostre cas, l'experiéncia de baixa cada per a micromol-luscs (Cameron i Pokryszko,
densitat de mol-luscs que havíem trobat en 2005), es va concentrar en la recollida (setembre
medís similars (Cadevall eí al., 2008) ens acon- de 2008) de tres mostres per parcel-la d'un volum
sellava incrementar la superficie fíns a 10 x 10 m aproximat d'un litre, procurant no aprofundir a mes
per respondre a preguntes relacíonades amb les de 5 cm (Aubry ef al., 2005).
característiques genériques de Tarea de bosc Quant a les característiques ambientáis presents
com és el seu estat de maduresa en detriment en les parcel-les, hem disposat de la informado
de l'estudi de microhábítats. elaborada peí CREAF. En aquesta comunicado es
La replicabílítat i la comparado entre parcel-les es consideren les variables següents: altitud, per-
controlava estandarditzant l'esforg d'observacíó peí centatge de materia orgánica i de carbó orgánic, i
nombre de persones (quatre) ¡ peí temps destinat pH, a mes de la cobertura vegetal.
a cada parcel-la (30 minuts). Les parcel-les van ser
inspeccionades i es van anotar les especies i el Resultats
nombre d'individus observats de cada especie. El Malacofauna i estat de maduresa del bosc
material consistía tant en exemplars vius com en S'han recollit observacions corresponents a vint
conquilles abandonades. Només en els casos táxons (taula 1 i annex 1), deis quals dos s'han de-
dubtosos en qué era necessari, es van recollír terminat fins al moment només a escala de
mostres per a una identificado posterior al labora- genere. Algunes especies s'han observat només
tori. En particular, els llimacs es van identificar en un tipus concret de bosc:
anatómicament al laboratori. - Pasturat: Hygromia limbata, Nesovitrea hammonis
La metodología de trampa per a la captura passiva - Regular: Aegopinella nltens, Cochlodina laminata
va consistir a assajar l'efecte de lamines sobre el - Madur: Balea perversa, Deroceras levisarcobelum
sol. En principi vam desestimar l'ús de trampes Altres especies son presents en els tres estadis de
d'esquer (tipus Bio-Tramp, http://www.productos- maduració: Malacolimax tenellus, Cepaea sp. (con-
flower.com/producto.php?idProducte=151) o de quilles que no permeten la determinació d'espé-
pitfall (Dedov ef al., 2006) perqué demanen un cie), Arion intermedius, Phenacolimax major,
seguiment que no estávem en condicions de Lehmania marginata.

5. 116 • VIII Jomades sobre Recerca al Pare Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
La variació en el nombre d'espécies R está molt pH podria ser un factor que afavorís la diversitat de
influenciada peí tipus de gestió (F = 11, 13; mol-luscs, pero no arriba a ser significant.
p = 0,009), de manera que R és molt mes baixa en La consideració de ¡'altitud com un factor significatiu
els boscos madurs. Els valors absoluts d'espécies és visible a la figura 1. Les parcel-les de bosc madur
i de nombre d'individus (taula 2) indiquen que les teñen tendencia, lógicament, a situar-se a mes alti-
parcel-les de bosc madur contenen el menor nom- tud, de manera que es combinen factors que s'hau-
bre d'espécies i d'individus, mentre que les árees rien de destriar. Potser per raons d'altitud, les
gestionades mostren un nombre equivalent d'es- parcel-les mes baixes, de tipología regular, mostren
pécies pero amb poblacions mes grans en les par- una producció de biomassa superior.
cel-les de bosc regular. Altrament, sobre alguns aspectes de les parcel-les
En canvi, els índexs de diversitat biológica (taula 2) que es relacionen amb la vegetació es presenta
indiquen que els boscos pasturáis teñen un nivell una submostra d'análisi (taula 5) on s'han selec-
clarament mes baix, mentre que les parcel-les de cionat les tipologies vegetáis que presenten un re-
bosc madur superen de poc les de bosc regular. Al cobriment significatiu per a la riquesa d'espécies.
menor nombre d'espécies i d'individus, el bosc Podria ser que ens trobéssim amb un paisatge
madur hi contraposa una combinació equilibrada mixt o de transido, afavoridor de la diversitat
d'espécies exclusives i generalistes (taula 1). malacológica.
La producció d'individus mostra el mateix perfil si
es classifiquen les especies segons la necessitat Efectes de la pastura en les comunitats malaco-
de despesa per crear conquilla (taula 3). En els tres lógiques estudiades
casos, el bosc madur allotja un nombre molt menor Comparant les parcel-les estudiades de bosc re-
d'individus, sense considerar la biomassa. Si es val- gular i les pasturades (vegeu la taula 1), els resul-
oren només les especies que habiten els tres tipus táis ens indiquen que aquesta pertorbació afecta
de bosc (taula 1), també es constata la caiguda d'e- negativament la riquesa i la composició de la co-
fectius en el bosc madur. munitat de mol-luscs terrestres, cosa que corro-
bora les conclusions d'altres autors que han
Influencia de factors ambientáis sobre les po- estudiat els efectes de la pastura en el medi na-
blacions de moi-luscs terrestres tural, com també de la seva ¡ntensitat en les
La taula 4 analitza la relació entre la riquesa d'espé- poblacions de cargols terrestres (Boschi i Baur,
cies de mol-luscs observada en les nou parcel-les i 2007; Baur etal., 2007).
diverses característiques ambientáis de íes És molt significativa la correlació negativa entre
parcel-les en qüestió. S'observa una forta correlació l'abundáncia deis ilimacs forestáis Lehmania mar-
de signe negatiu entre la riquesa d'espécies i l'alti- ginata i Malacolimax tenellus i la pastura de bestiar.
tud (un efecte ja conegut per a la zona pirinenca: Pero la correlació també hi és ¡gualment present si
Bros etal., 2004; Cadevall ef al., 2003, 2008; Nebot considerem, de manera global, el nombre d'indi-
ef al., en premsa) i també peí que fa al percentatge vidus en els vitrínids i en altres gasterópodes
de materia orgánica i de carbó orgánic. En canvi, el testacis (taula 4).

6. Espot (Pallare Sobirá), 14,15 ¡ 16 d'octubre de 2009 • 117
C o m p a r a d o entre métodes de recollida de versitat de mol-luscs minva.Tanmateix, els índexs
dades de diversitat biológica de les tres tipologies de
El protocol de recollida preveia tres procediments: bosc indiquen un valor mes alt relacionat amb la
- Una mostra de sól/fulles i extracció de mol-luscs maduresa del bosc.
al laboratori. És un procediment clássic que prio- La capacitat indicadora de la maduresa del bosc
ritza les especies de medís edáfics. que poden aportar els mol-luscs no sembla que
- Laplicació de lamines sobre la superficie del sol. es pugui concretar en la presencia d'una especie
És un procediment mes específic per a la fauna o una altra, ja que les especies detectades de
superficial. manera exclusiva en un habitat o un altre ho han
- Cerca visual amb possible recollida directa a má estat amb valors poblacionals molt baixos.
sobre els elements del paisatge (troncs, ar- Algunes característiques biológiques de les par-
busts, roques, feixes, etc.). cel-les representen variables efectives per inter-
Les mostres de sol no han proporcionat cap ob- pretar la malacofauna. La presencia de materia
servado malacológica. Malgrat que l'equip havia orgánica, típica de boscos mes madurs, es mostra
practicat amb éxit aquest métode en circumstán- com un factor negatiu per a la presencia de car-
cies ambientáis i geográfiques properes (valí gols, la qual cosa podría insinuar una explicado de
d'Alinyá: Bros era/., 2004; Cadevall et al., 2003), les baixes densitats i les díversitats observades
aquesta vegada s'ha manifestat com un tracas. En en aquests boscos. Materia orgánica i altitud po-
el futur caldrá considerar la possibilitat d'augmen- dríen ser les característiques restrictives que
tar el volum de mostra i pensar a fraccionar de acompanyen la pobresa malacológica relativa deis
manera mes nítida la fullaraca del sol (Emberton boscos madurs. A m b les dades obtingudes,
era/., 1996). podem destacar que el bosc madur i el pasturat
Entre cerca directa i trampes de lámina s'han cons- teñen associats factors negatius per al desenvolu-
tatat també diferencies molt ¡mportants. De 260 pament de poblacions de mol-luscs. La compara-
individus finalment reconeguts, només tretze (el d o amb altres árees de muntanya ajudará a donar
5%) s'han aconseguit sota les lamines de plástic. valor a les associacions trobades aquí.
Cap d'aquests exemplars no es va trabar en par- Des del punt de vista metodológic, els valors de
cel-les de bosc madur, sino que es van localitzar comparació de resultáis obtinguts amb un métode
en parcel-les de tipus regular i pasturat. Només o l'altre son massa exigus per intentar obtenir con-
en una ocasió aqüestes trampes van ser des- clusions. Segurament encara hi ha marge per a la
truídes (bestiar?), de manera que no es pot millora deis procediments emprats abans d'inten-
atribuir el baix rendiment a factors externs. tar-ne l'avaluació.Tanmateix, i amb la informació re-
sultant, la prospecció directa i estandarditzada
Discussió s'apunta com el métode mes solvent, pero caldria
La comunitat malacológica presenta una riquesa afinar els altres métodes de recollida a fi d'ampliar
d'espécies i unes poblacions menors en els l'espectre d'espécies reconegudes.
boscos madurs que les que s'han observat en
boscos gestionáis de manera mes o menys re- Agraiments
cent. Aquesta constatació també está influencia- A tot l'equip del projecte BioBosc per haver confiat
da peí fet que les parcel-les de bosc madur están en nosaltres, especialment a Nacima Meghelli per
situades a altituds mes altes, on se sap que la di- haver-nos facilitat tant la nostra activitat.

7. 118 • VIII Jornadas sobre Recerca al Pare Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurící
Taules i annexes
Pasturat Regular
Aríon sp. 7 15
Arion molinae 11 17
Malacolimax tenellus 7 15
Cepaea sp. 3 1
Cepaea hortensis 8 8
Hygromia limbata 4 0
Arion intermedius 5 5
Cía us ilia rugosa 0 1
Balea perversa 0 0 —
Nesovitrea hammonls 0
Aegopinella nitens 0
Euconulus fulvus 2 3
Zonltoides nltidus 1 1
Cochlodlna laminata 0
Deroceras agreste 7 0
Deroceras altimirai 1 3
Deroceras levisarcobelum 0 0
Phenacolimax major 7 4
Semilimax pyrenaicus 15 22
Lehmania margínala 7 40
Taula 1. Distribució del nombre d'individus de cada especie observat en cadascun deis tres tipus de parcel-la. Sobre blau
destaquen les especies que ocupen exclusivament un tipus de bosc i en groe es marquen les especies generalistes segons
les dades d'aquest treball.
Pasturat Regular Madur
Riquesa 15 15 7
2_ 45 13
Llimacs BBigg
BBigg
Nombre d'individus 86 147 23 Vitrínids 22 26 3
Shanon mean 2,17 2.44 2,48 Testacis 19 26 7
Shanon Exp. 9,09 11,57 11,99 Taula 3. Nombre d'individus d'espécies de mol-luscs sense
conquilla o llimacs {Arion, Malacolimax, Deroceras, Leh-
Taula 2. Riquesa d'espécies, nombre d'individus i índexs de mania), amb residus de conquilla o vitrínids (Phenacolimax,
diversitat de Shanon de cada tipología de bosc. Semilimax) i la resta d'espécies testácies.

8. Espot (Pallare Sobirá). 14,15 i 16 ¿'octubre de 2009 119
F(2,6)=34,09: p<0.0005
175D i , , _ , _ , _ ,—
regular pasturar, maduf
GESTIÓ
Figura 1. Diferencies d'altitud entre les parcel-les de cada tipología.
N
§HÜI p N R p
Altitud 9 -0,678064 0,044707 Avet 9 0,779228 0,0133120
% materia orgánica 9 -0,779773 0,013205 Calluna vulgaris 9 -0,634545 ,0664030,
% carbó orgánlc 9 -0,779773 0,013205 Herbes de fulla ampia 9 0,689418 0399210,
PH 9 0,525499 0,146240 Moisés 9 0,898434 000994
Taula 4. Análisi de correlació de Spearman entre la hquesa Taula 5. Selecció de variables descriptives de la vegetació de
d'espécies de mol-luscs i quatre característiques ambientáis les parcel-les, mesures de recobriment, que han donat valors
de les parcel-les. significatius de relació amb la riquesa d'espécies de mol-luscs.
• Lehmania margináis
• Semilimax pyrenaicus
• Phenacolimaxmajor
• Dereceras
levisareobelum
• Dereceras altimirai
• Dereceras agieste
• Cochlodina lamínala
• Zonitoides nitidus
• Euconulusfulvus
• Aegopinetla nítens
aNesovitrea hammonis
• Balea perversa
• Clausilia rugosa
•Arion intermedius
•Nygromta limbata
• Cepaea hortensis
Annex 1. Distribució del nombre d'individus de les mostres determinades fins a nivell
d'espécie, observáis en cadascun deis tres tipus de parcel-la.

9. 120 VIII j o m a d o s sobre Recerca al Pare Nacional d'Aigüestortes i Estany de S a n t Mauríci
Bibliografía CADEVALL J, HERNÁNDEZ E, NEBOT J, OROZCO A, URIBE F
AUBRY S, MAGNIN F. Factors structuring land snail BROSV. Influencia de l'altitud en la rlquesa d' spéci s
e e
communities ¡n South-Eastern France: a compari- de mol-luscs: variacíons a la valí dAlinyá, Alt Urgell,
son of two estimation methods. Ecología Mediter- Lleida. Arxius de Miscel-lánla Zoológica 2003; 1:18-46.
ránea 2005; 31: 65-74.
CAMERON RAD, POKRYSZKO BM. Estimating the
AUBRY S, MAGNIN F BONNETV, PREECE RC. Multl-scale species richness and composítíon of land mollusc
altltudlnal patterns ¡n specles rlchness of land snall communities: problems, consequences and practí-
communities ¡n south-eastern France. Journal of cal advíce. Journal of Conchology 2005; 38: 529-48.
Biogeography 2005; 32: 985-98.
COMAS L, GRACIA M, RETANA J, BOSCH J. BloBosc,
BAUR B, CREMENEC, GROZAG, SCHILEYKOAA, BAUR xarxa de seguíment de la biodíversitat al Pare Na-
A, ERHARDTA. Intenslfied grazlng affeets endemlc cional: presentado i primers resultáis. VII Jornades
plant and gastropod dlverslty ¡n alpine grasslands sobre Recerca al Pare Nacional dAigüestortes ¡ Es-
of the Southern Carpathlan mountalns (Romanía). tany de Sant Mauricí (25-27 d'octubre de 2006),
Biología Bratíslava 2007; 62/4: 438-445. 2008: 235-43.
BOSCHI C, BAUR B. The effect of horse, cattle and DEDOV I, STOYANOV IL, PENEV L, HARVEY JA, VAN DER PUT-
sheep grazíng on the díverslty and abundance of TEN W H , BEZEMERTM. Long-term effeets of sowlng
land snalls ¡n nutrlent-poor calcareous grasslands. high or low diverse seed mixtures on plant and gastro-
Basic and Applied Ecology 2007; 8: 55-65. pod diversity. Acta Oecologlca 2006; 30: 173-81.
BROSV, CADEVALL J, HERNÁNDEZ E, NEBOT J, OROZCO EMBERTON KC, PEARCETA, RANDALANA R. Quantita-
A, URIBE F. Inventan i distribució deis mol-luscs a la tively sampling land-snaíl species richness in Mada-
valí dAlinyá: informació básica per a ia conservaciógascan rainforests. Malacologia 1996; 38: 203-12.
¡ la gestió de Tarea. A: Germaín, J, ed. Els sistemes
naturals de la Valí dAlinyá. Barcelona: Institucíó HAWKINS JW, LANKESTER MW, NELSON RRA. Sam-
Catalana d'História Natural, 2004: 343-66. pling terrestrial gastropods using cardboard sheets.
Malacologia 1998; 39: 1-9.
CADEVALL J, BROS V, HERNÁNDEZ E, NEBOT J,
OROZCO A, URIBE F. Fauna malacológlca de les HORSÁK M, HÁJEK M. Composition and species rich-
planes de Son i la mata de Valencia (Alt Áneu, ness of molluscan communities in relatlon to vege-
Pallars Sobirá, Piríneus Catalans): revlsió biblio- tation and water chemistry ¡n the Western
gráfica i noves dades. Arxius de Mlscel-lánia Zoo- Carpathian springfens: the poor-rich gradient. Jour-
lógica 2008; 6: 157-233. nal of Molluscan Studles 2003; 69: 349-57.

10. Espot (Paiiars Sobirá), 14,15 i 16 d'octubre de 2003 • 121
MARTIN K, SOMMER M . Relationships between land PETERS HA, HSU G, CLELAND EE, CHIARELO NR,
snail asemblage patterns and soil properties in tem- MOONEY HA, FIELD CB. Responses of temporal dis-
perate-humid forest ecosystems. Journal of Bio- tribution of gastropods to individual and combined
geography 2004; 3 1 : 531-45. effects of elevated CO2 and N depositin in annual
grassland. Acta Oecologica 2007; 3 1 : 343-52.
MARTIN K, SOMMER M . Effects of soil properties and
land management on the structure of grassland PILTE D.Terrestrial molluscs as indicator species of
snail asemblages in S W Germany. Pedobiologia natural forests. A: Heikkilá R, LindholmT, ed. Biodi-
2004b; 48: 193-203. versity and Conservation of Boreal Nature. Pro-
ceedings of the 10Years Anniversary Symposium
MÜLLER J, STRÁTZ C, HOTHORNT. Habitat factors for of the Nature Reserve Friendship. Kainuu Regional
land snails in European beech forests with special Environment Centre, 2003: 216-220.
focus on coarse woody debris. European Journal
of Forest Research 2005; 124: 233-42. RETANA J. Les formigues en els boscos madurs. Estudi
com a elements clau per a la conservació deis boscos
NEBOT J, OROZCO A, URIBE F BROSV, CADEVALL J. Dis- de muntanya. Bellaterra: CREAF-UAB, 2008; 35 p.
tribució i composició de la comunitat de mol-luscs
de Tarea compresa per les planes de Son i la mata SPEISER B. Food and feeding behaviour. A: Barker
de Valencia (AltÁneu, Pallars Sobirá, Pirineus Cata- G M M , ed.The Biology ofTerrestrial Molluscs. Oxon
lans). Barcelona: Institució Catalana d'História Nat- (RU): CABI Publishing, 2001: 259-88.
ural: Germain J. En premsa.
STURM CF MAYHEW R, BALES BR. Field and labora-
OGGIER P ZSCHOKKE S, BAUR B. A comparison of tory methods in malacology. A: Sturm CF Pearce
three methods for assessing the gastropod com- TA, Valdés A, ed. The Mollusks. A guide to their
munity in dry grasslands. Pedobiologia 1998; 42: study, collection, and preservaron. Florida:
348-57. American Malacological Society, 2006: 9.31.