L’ESFORÇ PER MANTENIR UNA SOLSONA DE QUALITAT

1. L’ESFORÇ PER
MANTENIR UNA
SOLSONA DE
QUALITAT
BALANÇ DE MEITAT DE MANDAT
Editat i finançat per:

2. Quan ens vam presentar a les eleccions
el 2011, sabíem perfectament que aquest
no seria un mandat fàcil. La crisi global
ha deixat una petjada important en el
nostre teixit productiu, provocant la
pèrdua de llocs de treball, el tancament
d’empreses importants del Solsonès,
i també ha afectat greument les ad-
ministracions de les que depenem els
ajuntaments.
La disminució dels ingressos, el deute
de les administracions cap a l’ajuntament,
la pèrdua de finançament per a determi-
nats serveis del municipi com l’escola
de música o l’escola bressol, provoquen
que bona part de l’esforç municipal a
tots nivells sigui per mantenir –malgrat
les adversitats– un nivell de prestació de
serveis idoni. Aquesta disminució dels
ingressos i el retard en el pagament en
alguns serveis i projectes ha superat
allò que al principi del mandat podia
ser previsible, ja que el nou govern de la
Generalitat no va aprovar el seu primer
pressupost –on es manifestaven les reta-
llades- un cop passades les eleccions
municipals.
Les prioritats bàsiques que impregnen el
dia a dia de treball de l’equip de govern
es sustenta sobre tres potes principals:
La lluita contra la crisi i els seus efectes,
l’esforç per mantenir els serveis mu-
nicipals d’una manera eficient i sense
repercutir en pèrdua de qualitat o incre-
ment de preu en la ciutadania, i vetllar
per totes aquelles petites accions, les
petites millores, els detalls que ajuden
a transformar Solsona i a millorar la
percepció de qualitat de vida de tots els
solsonins i solsonines.
Editorial
La lluita contra la crisi
a nivell local
La dinamització econòmica
L’Ajuntament s’implica a tots nivells en la recerca d’empreses que puguin instal·lar-se
a Solsona, en la creació d’ocupació i en el foment de l’emprenedoria, ho fa directament,
però també de bracet amb altres institucions i amb la societat civil, moltes vegades
en accions conjuntes i d’altres donant suport i realitzant un acompanyament en
iniciatives diverses que sorgeixen des de la mateixa societat civil i empresarial. És el
cas, entre d’altres, d’iniciatives com:
• El Pla Director de Promoció econòmica, una obra coral impulsada per
l’ajuntament però feta colze a colze amb els agents implicats i que recull fins
a 46 accions a portar a terme els propers anys per crear ocupació i garantir el
desenvolupament econòmic de Solsona.
• Les ajudes a la creació d’ocupació.
• L’acompanyament a empreses que tenen la intenció d’instal·lar-se a Solsona.
• Els 2 dispositius d’inserció sòcio-laboral, amb l’acompanyament a persones en
situació d’atur i l’impuls a la borsa Setelsis, o l’acompanyament i ajut a les
empreses.
• El projectes Escola-empresa, o la Taula de formació professional, impulsats
per la regidoria d’educació, amb la finalitat de crear un pont directe entre la
formació i el món laboral.
• El programa “Aprendre a emprendre”, de foment de l’emprenedoria.
L’Ajuntament
impulsa la creació
d’ocupació i crea
projectes com “Es-
cola-empresa” o
les ajudes per a la
creació d’ocupació

3. La pèrdua de finançament
L’efecte de la crisi sobre les administracions superiors ha provocat la paràlisi tem-
poral de projectes importants per la ciutat. Només en tres anys, el deute de la Gene-
ralitat envers l’Ajuntament de Solsona s’ha incrementat un 250% alhora que algunes
subvencions (llar d’infants i escola de música) veuen reduïdes les seves aportacions
fins a pràcticament un terç del què havien estat.
Això ha provocat, per exemple, l’aturada forçosa de les obres de la biblioteca, lligades
al finançament de la llei de barris i a PUOSC, que depenen de la Generalitat. No és
viable continuar l’obra fins que no es tingui clar en quin termini es podran ingressar
les subvencions que la financen, ja que la continuïtat de les obres amb aquesta
incògnita obligaria l’ajuntament a avançar de forma indefinida sumes molt importants
de diners, que per la seva banda portarien el consistori a una situació de desequilibri
financer que posaria en perill el funcionament dels serveis més bàsics.
També ha estat el cas de les obres del centre cívic, que si bé no depenen de
l’Ajuntament ja que és la mateixa Generalitat qui les porta a terme, també s’han vist
afectades -temporalment- pels problemes financers d’aquesta institució.
La pèrdua de
finançament ha
suposat l’aturada
forçosa de les obres
de la biblioteca. 2010 2011 2012 2013
500.000€
1.000.000€
1.500.000€
2.000.000€
2.500.000€
0€
836.481,99€
649.629,37€
1.784.056,17€
2.124.418,56€
Deute de la Generalitat
500.000€
400.000€
300.000€
200.000€
100.000€
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
492.435€
240.167€
112.619€
54.422€
40.271€
51.529€
371.725€
Impost sobre construccions i obres:
Els ingressos en
l’impost d’obres
s’han reduït fins
gairebé un 10%
del què havien
estat el 2007

4. L’esforç per mantenir
els serveis municipals
La baixada d’ingressos de l’Ajuntament,
tant directes com especialment aquells
que provenien de la Generalitat, fa que
calgui més que mai un esforç addicional
per fer més eficients els serveis.
Més curosos hem de ser encara, quan
els diversos projectes de llei que a curt
termini poden afectar els ajuntaments,
proposen deixar de prestar o que no
siguin gestionats per l’ajuntament, tots
aquells serveis que siguin deficitaris.
D’aquesta manera, serveis tan importants
com els funeraris, policia, escola de
música, llar d’infants, o la gestió directa
del servei d’aigües podrien deixar de
ser prestats per l’Ajuntament si aquest
tingués un dèficit en la seva gestió o en
els comptes municipals.
Un ajuntament sanejat
En l’actual context econòmic, l’ajuntament continua tenint uns comptes sanejats,
que permeten, per exemple, pagar els proveïdors de l’Ajuntament a trenta dies de
la factura, no traslladant la inseguretat i la crisi a les empreses i autònoms que li
presten obres i serveis.
L’estat d’endeutament és del 69,9%, inferior al màxim permès (75%), i l’estalvi net
(indicador principal de l’estat de sanejament de l’Ajuntament) és positiu i té un rati
del 3% sobre ingressos corrents, complint amb escreix allò que exigeix la legislació.
El nostre endeu-
tament és inferior
al màxim permès
i l’estalvi net és
positiu.
La lluita contra els efectes de la crisi - l’acció social
Conjuntament amb el suport d’entitats i institucions de la ciutat, s’ha impulsat el Pla
d’Emergència Social, que dóna suport a les persones i famílies afectades per la crisi.
L’ajuntament ha modificat les bases dels ajuts ajustant-les a les necessitats actuals
i vigents, i s’han creat diversos punts de recollida fixes d’aliments.
També s’ha promogut, amb la col·laboració d’AMISOL, el servei Entaula’t al bar del
casal, com un servei intermedi d’atenció que garanteix l’envelliment actiu.
El pla d’emergència
social dóna suport a
les famílies afecta-
des per la crisi

5. El mandat de l’eficiència
Bona part dels esforços de l’equip de govern s’encaren a l’eficiència, en com gestionar
els serveis existents amb els mínims recursos, buscant l’estalvi i el punt òptim entre
cost i la qualitat de servei. Gràcies a aquest esforç d’imaginació i de constància es
poden mantenir i millorar alguns serveis o fins i tot obtenir un important estalvi
econòmic:
• Escola de música – tot i l’espectacular caiguda en la subvenció per alumne, s’ha
pogut mantenir el servei sense traslladar a les quotes la pèrdua de subvenció,
agrupant algunes classes lectives i racionalitzant altres aspectes de funcionament.
• Llar d’infants, s’ha augmentant l’aportació municipal evitant repercutir sobre
l’usuari final la pèrdua en la subvenció de la Generalitat.
• Les accions d’estalvi energètic. Les millores en la xarxa d’il·luminació i en els
edificis municipals en consonància amb el programa europeu “Smartplaces”,
permeten un estalvi econòmic important en consum elèctric.
• La substitució de vehicles municipals per rèntings que impliquen un cost in-
ferior per l’ajuntament , o de la màquina de neteja viària sense augmentar el
cost del servei.
• La reorganització interna municipal, el conveni col·lectiu del personal municipal o
la Relació de Llocs de treball, que han de permetre reorganitzar l’ajuntament i
permetre’n l’optimització adaptada als nous temps i circumstàncies.
L’hora de cuidar
els detalls
L’impuls en la mobilitat
• La posta en funcionament de l’estacionament li-
mitat gratuït, o zona blava gratuïta a la zona de la
plaça del camp i la plaça de les Moreres, una pro-
posta que s’estendrà cap a d’altres espais del mu-
nicipi aquests dos anys.
• La construcció de diverses rotondes, com la de la
Clínica, o la del Mossèn Serra Vilaró o la cruïlla de
Can Coll, o la propera execució de la rotonda de la
Cissa, que competencialment depèn de la Genera-
litat de Catalunya.
• La construcció de diversos passos elevats per re-
duir la velocitat dels vehicles, al passeig de Solsona
i a la carretera de Torà.
• La reorganització d’aparcaments i millora en la se-
guretat, actuacions a la Plaça del camp, carrer de
la Bòfia, Pedraforca, Avinguda Sant Jordi, Camp del
Serra...
Rotonda centre sanitari

6. La cultura
• La inauguració del “Quarto dels gegants”, i la sig-
natura del conveni que el regula i el gestiona.
• La dinamització de la sala polivalent.
• L’adequació de diversos locals per a entitats al ca-
sal de cultura.
• Potenciació de l’agenda cultural i les instal·lacions
municipals.
• El manteniment de l’Acadèmia Internacional de
Música de Solsona.
Els serveis a les persones
• En educació, el reforç de la UEC (unitat
d’escolarització compartida), o les activitats
d’estiu a l’escola o lligades al pla d’entorn, així com
la creació de la xarxa d’educació transversal.
• El manteniment de l’oferta educativa, malgrat les
retallades a les subvencions de les que depenen
per exemple l’escola de música i la llar d’infants.
• La campanya “Tracta’m bé”, de prevenció de mal-
tractaments a la gent gran, que ha estat pionera al
nostre país i serà reproduïda per d’altres municipis
arran de la nostra experiència, feta conjuntament
amb el Consell Comarcal.
• La realització del “Pla Local de Joventut”, fet amb
la participació de les entitats i escoles de Solsona
en base a la realitat social i juvenil existent.
• Programes d’envelliment actiu, amb activitats per a
la gent gran, la celebració de la setmana de la gent
gran o el suport a l’Aula d’Extensió Universitària.
L’aposta per un ajuntament
proper
Un ajuntament proper a la ciutadania, a la gent i als
barris per copsar directament les inquietuds i les
propostes que permeten tirar endavant la ciutat.
L’especial atenció sobre el Vinyet i els barris de la
ciutat, el consell d’infants i adolescents de Solsona,
accions com “un cafè amb l’alcalde”, o els portals de
participació online, ajuden a acostar la ciutadania a una
presa de decisions que durant aquests dos anys ja ha
donat els seus fruits directes en diverses actuacions.
Rampa casal i aparcament bicicletes
Quarto dels gegants
Un cafè amb l’alcalde

7. La cura del medi ambient
• L’adquisició i col·locació d’una minideixalleria.
• La implantació del servei de recollida de l’oli de
cuina usat, i la campanya informativa amb un embut
de regal per facilitar-ne la recollida.
• Execució de les obres de millora de la Ribera de
Solsona, des del molí dels Capellans al pont de la
variant, amb el suport de la Diputació de Lleida i
l’obra social “La Caixa”.
• La creació de 120 places d’aparcaments per bicicle-
tes mitjançant l’adquisició de 20 mòduls.
• El control de la població de coloms a la ciutat, amb
un total de 1.123 captures en sis mesos.
La millora urbana
• Les obres al portal del Castell.
• Finalització de les obres del nucli antic, Carrer
Sant Llorenç, Travessia de Sant Roc, i la pavimentació
de la plaça Sant Roc.
• Les obres de la biblioteca, que podran finalitzar-
se si es desencallen els problemes de finançament
des de la Generalitat.
• La redacció del PAMU (Pla d’Actuació i Millora
Urbanística), un document viu i obert redactat pels
serveis tècnics municipals que preveu totes les
petites i grans accions de millora urbana a diversos
anys vista.
• Les obres de restauració i la museïtzació de
l’antic fossat de la muralla de Solsona al Palau
Episcopal, conjuntament amb el Bisbat.
• L’inici de les obres del carrer d’accés a l’escola
del Vinyet.
Una Solsona neta i endreçada
El manteniment del dia a dia, amb la cura dels parcs
urbans, el pintat periòdic dels passos de vianants, la
urgència per arreglar els desperfectes amb rapidesa,
un munt de petites accions que milloren la percepció
de la ciutat, i que són possibles gràcies al bon funciona-
ment de la brigada municipal d’obres i serveis.
Contenidors Camp del Serra
Entrada Portal Castell
Parc de la Mare de la Font

8. Ara fa poc més de dos anys hi van ha-
ver les eleccions municipals, que van
donar majoria absoluta a esquerra
Per mi va ser un motiu de gran satis-
facció, però hi havia un parell de qües-
tions que em feien tenir una certa re-
cança pels resultats: La primera que
el resultat no havia acompanyat als
companys de govern en una legislatu-
ra molt difícil, i sempre havien estats
lleials i uns excel·lents companys. I per
altra banda, perquè sabia i intuïa que
seria una legislatura difícil.
Quines són les prioritats, en el con-
text actual de crisi?
En aquest context actual les prioritats
són que la gestió municipal se sustenti
sobre tres potes. La gestió de la crisi
i l’acompanyament de les persones en
situació d’atur. D’altra banda la gestió
del dia a dia municipal, de les finances,
de la gestió interna del personal, de
reorganització, i finalment, potser la
més visible per part de la ciutadania,
la gestió del dia a dia de les petites ac-
tuacions que fan que la ciutat de Sol-
sona es percebi com una ciutat neta,
endreçada, i que s’hi viu bé . Aquestes
són les tres prioritats, a “grosso modo”
sobre les quals hem estat treballant
aquests dos anys i en les que continua-
rem treballant els dos següents.
Entrevista a l’alcalde Quins són els principals projectes fins
a final de mandat?
Per una banda continuar treballant
amb l’aplicació del projecte de promo-
ció econòmica, continuar potenciant el
turisme a la nostra ciutat, donar su-
port a les iniciatives que puguin sorgir
de la societat civil i de les empreses
per tirar endavant projectes. En aquest
sentit ens agradaria creure que d’aquí
a dos anys podrem anunciar que hem
aconseguit trencar amb la dinàmica
negativa que a nivell econòmic hi ha a
la ciutat.
I el futur?
Per acabar m’agradaria donar una
imatge d’optimisme i de pensar que
ens en sortirem, n’estic convençut.
El país viu una situació de renaixença
nacional que acabarà donant els seus
fruits i que ens ajudarà a superar
els moments difícils. A nivell local,
m’agradaria adreçar-me especialment
aquelles persones en situació d’atur
que ho estan passant malament, que
no es desanimin, que continuïn lluitant,
que al final tot dóna els seus fruits. En-
tre tots fem la ciutat i entre tots ens en
sortirem.
Escaneja aquesta pàgina amb
l’aplicació LAYAR del teu disposi-
tiu mòbil o bé el codi QR i mira el
vídeo de l’entrevista sencera
SaraAlarcon-
Cultura,Vinyeti
Salut
LluísXavierGonzález-
ComunicacióiNoves
Tecnologies,Esports,
ParticipacióiPromoció
Econòmica
DavidRodríguez-
Alcalde
SalviNofrarias-
Administraciói
Hisenda,Serveisi
Urbanisme
MariaTripiana-
AccióSocial
JuditCardona-
MediAmbient
IsabelRoca-
Governació
EncarnaTarifa-
Educació