1. EL CAVALLER DE
CAL PICALQUÉS

2. Al segle XV existia un castell
senyorial, gran i bell
que era de cal Picalqués
i lluïa d'allò més.
Tenien un fill, l'hereu
que es deia de nom Mateu,
ben plantat, amb gallardia
amb talent i simpatia.

3. A baix del poble, al Raval,
hi havia un famós hostal.
De l'hostal de Santa Marta,
qui el coneix no se n'aparta.
Pel bon tracte, bon menjar
i també anar-hi a ballar,
Els diumenges cap el tard
tothom hi està convidat.

4. A l'hostal hi viu la Marta,
la filla dels hostalers,
i està molt enamorada
de l'hereu dels Picalqués
També hi viu la Caterina,
la minyona de l'hostal,
té sang gitana a les venes
i un enginy excepcional.

5. I aquí les teniu les dues,
ara estan encapçalant
el gran ball que aqui comença
l'és la nit de Sant Joan.

6. El Mateu, tot i ésser noble
baixava a ballar al poble
doncs la Marteta li agradava
i dia i nit hi pensava.

7. Tothom veu que ells dos s'estimen
amb un amor prou ardent
com per poder fer que acabi
tot plegat en casament.

8. La mare del Mateu ho va saber
i aquell encís volgué desfer
un maliciós comentari
a l'hostal feu arribar-hi:

9. "La Marteta i el meu fill
que es casin no hi ha perill,
ella no és del nostre braç
i a casa no entrarà pas."

10. Els pares de la Marteta
van prohibir a la noieta,
de tornar a ballar amb l'hereu
i amb molta pena així ho feu.
I així el Mateu i la Marteta
han de dur la seva creu:
d'amagat han d'estimar-se
com Julieta i Romeu.

11. La minyona Caterina,
gitana, enginyosa i fina
que a la Marteta estimava
al mirar-la com plorava.

12. Vaig planejar una trobada
a la parella enamorada
una broma sense picardia
que poc pensava com acabaria.

13. Va citar l'arrogant galant
per la nit de Sant Joan
que és nit de misteris plena
a les ruïnes de Santa Magdalena.

14. És un lloc feréstec i salvatgí
entre Sants i Esplugues,
les ruïnes d'un monestir.
És aquí el lloc de la cita
entre aquests murs enfonsats,
on han quedat que es veurien
els nostres enamorats.

15. Com un fantasma guarnida
a bromejar decidida,
feia seguir a la Marteta
tocant una pandereta.

16. El Mateu dalt del cavall
passejava amunt i avall
i si un soroll escoltava,
en Mateu preguntava:
Ets tu Marteta?

17. De sobte el pobre Mateu
va sentir darrera seu
algú que a ell s'abraçava
i el cavall fuetejava.
Sóc el dimoni que l'empeny
amunt i avall,
tantes passades i empentes
li desboco el cavall.

18. I els fantasmes, pel darrera,
amb el seu alè glaçat
l'encalça amb les seves urpes
tot és confusió i feredat.

19. El cavall esvalotat
salta els cingles i el serrat.
El cavall i el genet s'han perdut
i a un precipici han caigut.
La broma no ha estat divertida
a un jove ha costat la vida.

20. A l'hora en punt ja s'espera
la Marta, i prou que pateix,
a les antigues ruïnes
però en Mateu no apareix.
Torna a casa la pubilla
plorant amb gran desconsol:
"Serà que ja no m'estima?
Serà que ja no em vol?

21. De dol es posa la vila
de dol es posa l'hostal,
i ningú no s'ho pot creure
i tothom va al funeral.

22. Són els fantasmes de la nit de Sant Joan
comenta la gent resant i plorant
en els funerals del pobre Mateu
que reposa ja, en la pau de Déu.

23. La Caterina que sap la veritat
arrepentida del seu pecat
viurà al costat dels malalts
i els cuidarà a tots plegats.

24. La Marteta ja mai més va ballar
i la seva vida va dedicar
als orfes, pobres i desvalguts,
recordant els seus amors perduts.

25. I és que l'amor de la Marta
és tan intens i tan fort
que ha estat capaç d'arrencar-los
de les urpes de la mort.
Ben vius i en forma de gegants
fins els nostres dies seguiran
portant la màgia i la festa
sense deixar de ballar.

26. FÍ