1. EL CAMÍ QUE NO ANAVA A CAP LLOC
Gianni Rodari - Cuentos por teléfono

2. A la sortida del poble hi havia tres camins: un anava cap al
mar, el segon cap a la ciutat i el tercer no anava a cap lloc.
Martí ho sabia perquè l'hi havia preguntat a gairebé tots, i
tots li havien donat la mateixa resposta:

3. - Aquell camí?. Per aquell camí no es va a cap lloc. És inútil!.
- I fins a on arriba?.
- No arriba a cap lloc.
- Però llavors, per què ho van fer?.
- No ho va fer ningú; sempre ha estat aquí. Ets bastant tossut.

4. Era tan obstinat que van començar a cridar-ho Martí Tossut,
però ell no s'enfadava i continuava pensant en el camí que no
anava a cap lloc.
Quan va ser suficient gran com per creuar el carrer sense
haver d'anar de la mà de la iaia, s’aixecà de bon matí i sortí
del poble sense dubtar-ho, prenent pel misteriós camí.

5. El terra estava ple de pedres i d'herbes. A dreta i a esquerra
del camí s'estenia la mala herba, i aviat va començar el bosc.
Les branques dels arbres s'entrecreuaven per sobre del camí i
formaven una galeria fosca i fresca, a la qual solament
penetrava, ací i allà, algun raig de sol que feia les vegades de
fanal.

6. Camina que et caminaràs, la galeria no acabava mai; a Martí li
dolien els peus, i ja començava a pensar a tornar quan va
veure a un gos.
“On hi ha un gos hi ha una casa –va reflexionar Martí -, o,
almenys, una persona”.

7. El gos va córrer a la seva trobada bellugant la cua i li va llepar
les mans; després va seguir pel camí, tornant-se a cada pas
per veure si Martí encara li seguia.
- Ja vaig, ja vaig –deia Martí, ple de curiositat.

8. Finalment, el bosc va començar a clarejar, el cel va reaparèixer
al seu capdamunt i el camí va acabar en el començament d'un
gran reixat de ferro.

9. A través dels seus barrots Martín va veure un castell amb totes
portes i finestres completament obertes. El fum sortia per totes
xemeneies, i, des d'una balconada una bellíssima dama li salud
amb la mà i li cridava alegrement:

10. - Endavant, endavant, Martí Tossut!.
- Vaja! – va dir Martí molt content -, jo no sabia que anava a
arribar aquí, però ella sí, segons sembla.

11. Va empènyer el reixat, va travessar el jardí i va entrar en el
saló del castell a temps per fer una reverència a la bella dama
que descendia per l'escalinata. Era bella i anava vestida fins i
tot millor que les fades i que les princeses, i a més era molt
alegre i somreia:

12. - Llavors, no te la vas creure?.
- El què?.
- La història del camí que no anava a cap lloc.
- Era massa estúpida. I segons el meu semblar, hi ha més parts
que camins.
- Exacte, n'hi ha prou amb tenir ganes de caminar. Ara vine,
t'ensenyaré el castell.

13. Hi havia més de cent salons, plens de tresors de tot gènere,
com en aquells castells dels contes o en els quals els avars
acumulen les seves riqueses. Hi havia diamants, pedres
precioses, or, plata, i a cada moment la bella dama deia:

14. - Pren, pren el que vulguis. Et prestaré un carret per portar el
pes. Imagineu-vos si anava a fer-se de pregar Martí.

15. Quan va emprendre el camí per tornar a casa, el carret estava
completament ple. El gosset, que estava ensinistrat, anava
assegut davant i portava les regnes i bordava als cavalls quan
aquests s'endormiscaven o es sortien del camí.

16. Martí Tossut va ser acollit amb gran sorpresa al seu poble,
doncs ja li havien donat per mort. El gos va descarregar a la
plaça tots els tresors, va bellugar dues vegades la cua en
senyal de salutació, va tornar a pujar al carret i es va marxar
entre un núvol de pols.

17. Martí va fer molts regals a tots, amics i enemics, i va haver
d'explicar cent vegades la seva aventura, i cada vegada que
acabava de fer-ho, algú corria a la seva casa a buscar un carret
i un cavall i es precipitava pel camí que no anava a cap lloc.

18. Però aquella mateixa nit van tornar tots, un darrere l'altre,
amb la cara així de llarga per l'enuig: per a ells, el camí
acabava enmig del bosc, davant un espès mur d'arbres i entre
un mar d'espines.

19. No hi havia ja ni reixat de ferro, ni castell, ni bella dama.
Perquè alguns tresors només existeixen per als primers que
emprenen un camí nou, i el primer havia estat Martí Tossut.

20. Fí