Business: ¿Ángeles o demonios?

145 views

Published on

Cristina Tomás, Directora del Área de Internacional en EAE Business School y José Antonio Lanau, profesor de Finanzas de EAE Business School son los autores de este artículo publicado en L' Econòmic.

"Según datos internacionales, publicados en diferentes estudios, el porcentaje de fracaso de las empresas emergentes en sus primeros tres años de vida es del 80%".

www.eae.es

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
145
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Business: ¿Ángeles o demonios?

  1. 1. 18 L'ECONÒMIC DEL 22 AL 28 DE MARÇ DEL 2014 EDITORIAL Durantelsanysde bonança econòmica va sorgir l’interès per estudiar noves professions. Els joves passaven de llarg de les matèries relacionades amb el món del sector primari perquè, senzillament, no tenien intenció de viure de la terra. Amb el llarg període de la crisi, algunes rutines han canviat. Això passa a les Escoles de Capaci- tació Agrària de Catalunya. Precisament, el nombre de matriculacions durant els anys de recessió ha augmen- tat un 21,6%. Això demostra que molts joves, sobretot els fills de pagès, veuen l’agricultura com una activitat per dedicar-s’hi amb vista al futur. De fet, només l’últim any el nombre de matriculats va augmentar un 17,6% respecte del 2012. També és simptomàtic que la forma- ció no reglada hagi augmentat. En alguns casos, però, això no només respon al fet de voler conèixer millor unes tècniques agràries determinades, sinó a la voluntat de poder cobrar uns ajuts oficials que si no es tingués títol no es podrien percebre. Que hi hagi més estudiants de disciplines relacionades amb la terra, la ramaderia o la pesca sempre és bo. So- bretot perquè durant molts anys es veia aquest sector com el lleig de l’activitat econòmica. És cert que el nom- bre de persones que s’hi dediquen no és gaire elevat comparat amb el de la resta d’àmbits, i que el valor eco- nòmic que genera no és un dels més importants, però també és veritat que el territori ha d’estar cuidat, orde- nat. Això és essencial per al reequilibri econòmic. Un al- tre aspecte clau és que amb un bon nivell de professiona- litat al camp encara s’assegurarà més la qualitat de la producció de proximitat, un element bàsic per a l’ali- mentació i un suport per a l’èxit de la gastronomia dels milers de restaurants que actuen a Catalunya. Apostar per la formació és bo per a qualsevol sector. Però que aquests cursos hagin augmentat en el món agropecuari és un símptoma de normalitat econòmica i social. Elsempresaris catalans es miren amb cautela la llei d’uni- tat de mercat i alerten del perill que suposa l’actual model econòmic de casa nostra basat en el teixit empresarial de les pimes. Ara que ja ha passat una mica més de mig any des de la seva aprovació en el Consell de Ministres, i ara que ja es comencen a veure algunes conseqüències del seu desplegament, molts empresaris desconfien tant dels re- sultats de la llei com de l’objectiu pel qual es va impulsar des de Madrid. Per una banda, s’observa que hi haurà una normativa menys restringida de la que hi ha a Catalunya, la qual cosa no és bona a l’hora de competir en qualitat amb altres països europeus. Alguns experts pensen també que aquesta llei suposarà la major estocada que ha sofert mai l’Estat de les autonomies i hi afegeixen que impedirà que cada territori pugui legislar lliurement segons la seva idiosincràsia i necessitats. Per a molts, el més greu serà que tot haurà de passar per la capital espanyola. També suposarà el trencament del model econòmic català, basat en les petites i mitjanes empreses. A tall d’exemple, no- més cal veure l’acte reivindicatiu que ha fet la Pimec aquesta setmana per demanar més atenció a l’adminis- tració.Enelrerefonsdel’actemassiuhihavialacríticapel poc cas que l’administració, sobretot l’espanyola, fa a la pime, perquè sembla que només s’emmiralla en tot allò que fan les empreses de l’Íbex 35. MÉSCURSOSSOBRE AGRICULTURA UNA LLEI QUE FA MAL A LA IDENTITAT EDITA: TALLER D’INICIATIVES EDITORIALS, SL. Director: Ramon Roca. Sotsdirectors: Francesc Muñoz i Joan Poyano. Redactors: Jordi Garriga, Anna Pinter, Berta Roig, Marc Rovira, Paula Mateu. Disseny i maquetació: Miguel Fontela. Correcció lingüística: Quim Puigvert. Fotografia: Andreu Puig. Directora de publicitat: Eva Negre. Dipòsit legal: GI-653-2010 c/ Santa Eugènia, 42. 17005. Girona. Telèfon 93 227 66 21 redaccio@leconomic.cat a quatre temporades vam poder gaudir de la millor temporada del Barça. Aquell any van guanyar la lliga, la copa del Rei, la re- copa d’Espanya, la Champions Lea- gue, la recopa d’Europa i, fins i tot, la copa Intercontinental (mundial de clubs). Mai cap altre club ha aconse- guit una fita igual, guanyar-ho tot en lamateixatemporada,laqualcosaens feiapensarqueelclubgaudiad’unes- tat de gràcia. Per això, molt poques persones volen recordar que, en el mateix any, cap a finals de tempora- da, el Barça rebia l’Espanyol en el seu camp, en un dels derbismésdesiguals mai vistos, ja que el segon equip de la Ciutat Comtal anava el darrer de la classificació. Mai, en la història de la lliga espanyola de futbol, el cuer de la classificacióhaviasortitairósdelavi- sitaalcampdellíder.Comésdesupo- sar, les apostes pagaven fortunes per cadaeuro que esdecantava perlavic- tòria espanyolista. Podríemferlasegüentreflexió:qui- na probabilitat d’èxit es podria espe- rar d’un equip que anava l’últim i que estava a punt de baixar a segona divi- sió en una visita a casa del que no pocs pensaven que era un dels millors equipsdetotselstemps?Segurament, la majoria dels que haguessin contes- tat aquesta pregunta haurien dit que, si aquell partit es jugués 100 vegades, el Barça hauria guanyat, com a mí- nim, en 99 cops. Però, com es podia saber abans d’aquellajornadaquindels100possi- bles partits es jugaria de veritat? Tan sols si les apostes es paguessin molt bé, la inversió en un equip com l’Es- panyol, amb tan poques possibilitats deguanyar,espodriaconsiderarren- dible (més enllà d’emprar els senti- mentscomabrúixolaperaunainver- sió). LES EMPRESES EMERGENTS. Segons da- des internacionals, publicades en di- ferentsestudis,imoltvariats,iconsi- derant els àmbits local i internacio- nal, el percentatge de fracàs de les empreses emergents en els seus pri- merstresanysdevidaésdel80%;ésa dir, que de cada deu empreses que es creen, vuit hauran desaparegut en el decurs de tres anys. El que aquí ens volem plantejar és F per què els inversors capitalistes d’aquestes empreses emergents ex- igeixen rendibilitats tan elevades per poderajudaraduratermeelnegoci.I per explicar-ho, ens ajudarem d’un exemple. Suposemelcas d’un inversor quees planteja una rendibilitat moderada, en un context de risc de mercat, d’un 12%, buscant una inversió diversifi- cada; és a dir, invertint potser en deu empreses, a raó de 1.000 euros en ca- dascuna, amb una inversió total de 10.000 euros. Si calculéssim el capital final que tindria, un cop haguessin passat tres anys, i tenint en compte un rendi- ment anual del 12%, incloent els in- teressos acumulats en aquest perío- de,elcapitalfinalsuperarialleugera- ment els 14.000 euros (1). D’altra banda, si pensem que, se- gonslesestadístiquespublicades,tan sols dues de les deu empreses tindran èxit, les altres vuit fracassen. D’aquestes vuit, suposem que la meitat (quatre empreses) ens per- meten només recuperar la inversió, i amblesquatrerestantsperdemelca- pital invertit. Per tant, del capital inicial, els inversors en recuperarien 6.000 euros. Ara bé, la pregunta és: quina hauria de serla rendibilitatob- tinguda per les dues empreses, no- més dues, que haurien sobreviscut als tres anys de vida, per a aconseguir l’objectiu del 12% de mitjana com a resultat d’invertir en les deu empre- sesalavegada?Doncspercompensar les pèrdues, la rendibilitat de cadas- cuna de les dues empreses que han tingut èxit hauria de ser superior al 70% anual (2). Per tant, abans de fer efectiva la in- versió de 1.000 euros en cadascuna de les empreses, l’inversor les hauria d’avaluar, emprant aquesta taxa del 71,28%,sabentquenomésduesdeles deu oferiran, realment, aquesta ren- dibilitat. Però com que és impossible saber, en el moment de la inversió, quines sobreviuran i quines no, els àngels inversors exigeixen un per- centatge que, a primera vista, és to- talment desmesurat, però que en realitat només es tracta de compen- sar les pèrdues de les empreses que es queden pel camí. I perquè la vida està feta de petits miracles, com és el cas de sobreviure tot i que les previsions diuen el con- trari, en aquella temporada en què el Barça va assolir la glòria universal, l’Espanyol no només va guanyar el partit, sinó que es va mantenir a pri- mera divisió. 1) 10.000,00€ x (1+12%)³ = 14.049,28 € 2) 2.000,00€ x (1+71,28%)³ = 10.049,28€. Si li traiem la inversió inicial (2.000,00€), el rendiment és de 8.049,28 CRISTINA TOMÀS Directora de l’ àrea d’International General Management d’EAE Business School JOSÉ ANTONIO LANAU Professor de Finances d’ EAE Business: àngelsodimonis? Segonsdades internacionals,publicades endiferentsestudis,el percentatgedefracàsde lesempresesemergentsen elsseusprimerstresanys devidaésdel80% Moltes empreses emergents fracassen en els primers anys. ARXIU OPINIÓ

×