He recordat els fets de 1997 d’Albalat dels Sorells (L’Horta Nord). Godzilla s’havia convertit en una bèstia de 572kg de pes, com remarquen les notícies. L’havien portat al poble per a ser linxat als bous al carrer i, com sempre fan els bous o els senglars, va fer tot el possible per fugir fins que ho aconseguí (...). Desorientat, cercà refugi entre els tarongers d’un camp molt proper al poble, separat del polígon industrial de Foios per uns centenars de metres. I allí restà el temible monstre, recuperant l’alè i mort de por, sense pensar en fer mal a cap altre ésser viu. Arribaren les forces de l’ordre i, segons compten, anaven acompanyades de caçadors armats amb rifles de precisió. La proximitat dels dos pobles permeté que, a la mateixa vegada, arribara per una banda i altra un batalló de ciutadans i ciutadanes anònimes, a veure com el mataven. M’han contat que els guàrdies civils dispararen amb els subfusells, però pot ser exagerat. El cas és que obriren foc i dispararen la quantitat suficient de tirs com per a ferir quatre persones, dues de gravetat...
Li deien el ferrocarril subterrani. Els esclaus i esclaves que fugien cap a la llibertat es trobaren amb el suport d’una xarxa de persones que es jugaren la vida una i altra vegada. Eren activistes del moviment abolicionista nord-americà, blanques i negres, nascudes lliures o esclaves, alliberades o fugitives. La major part d’aquestes persones feren el que feren malgrat l’amenaça de la pena de mort a la forca, que era el càstig que les esperava si eren capturades ajudant esclaves a fugir dels estats esclavistes del Sud.
(...) Persones tan valentes com aquestes recuperaren les vies per a que la vella locomotora tornara a xiular. Els primers passamuntanyes entraren a una granja de cobais d’Anglaterra el 1974, i després els seguiren molts altres per tots els racons del món. Més tard, arribaren els rescats oberts per a denunciar l’esclavatge animal a la vegada que s’alliberen els individus esclaus. El passat més d’abril, la gent de Fermare Green Hill...
He recordat els fets de 1997 d’Albalat dels Sorells (L’Horta Nord). Godzilla s’havia convertit en una bèstia de 572kg de pes, com remarquen les notícies. L’havien portat al poble per a ser linxat als bous al carrer i, com sempre fan els bous o els senglars, va fer tot el possible per fugir fins que ho aconseguí (...). Desorientat, cercà refugi entre els tarongers d’un camp molt proper al poble, separat del polígon industrial de Foios per uns centenars de metres. I allí restà el temible monstre, recuperant l’alè i mort de por, sense pensar en fer mal a cap altre ésser viu. Arribaren les forces de l’ordre i, segons compten, anaven acompanyades de caçadors armats amb rifles de precisió. La proximitat dels dos pobles permeté que, a la mateixa vegada, arribara per una banda i altra un batalló de ciutadans i ciutadanes anònimes, a veure com el mataven. M’han contat que els guàrdies civils dispararen amb els subfusells, però pot ser exagerat. El cas és que obriren foc i dispararen la quantitat suficient de tirs com per a ferir quatre persones, dues de gravetat...
Li deien el ferrocarril subterrani. Els esclaus i esclaves que fugien cap a la llibertat es trobaren amb el suport d’una xarxa de persones que es jugaren la vida una i altra vegada. Eren activistes del moviment abolicionista nord-americà, blanques i negres, nascudes lliures o esclaves, alliberades o fugitives. La major part d’aquestes persones feren el que feren malgrat l’amenaça de la pena de mort a la forca, que era el càstig que les esperava si eren capturades ajudant esclaves a fugir dels estats esclavistes del Sud.
(...) Persones tan valentes com aquestes recuperaren les vies per a que la vella locomotora tornara a xiular. Els primers passamuntanyes entraren a una granja de cobais d’Anglaterra el 1974, i després els seguiren molts altres per tots els racons del món. Més tard, arribaren els rescats oberts per a denunciar l’esclavatge animal a la vegada que s’alliberen els individus esclaus. El passat més d’abril, la gent de Fermare Green Hill...
1. La Lluna i el seu color
L’any 1908 va caure un meteorit a l’illa d’Alcatraz i des d’aleshores la Lluna a mitjanit tenia un color
diferent dels altres anys. Els científics ho investigaren i no trobaren resposta.
Entre l’any 1930 i 1933, quatre mafiosos anaren a la presó. La banda s’anomenava els Stin’s Fire. El cap
de la banda era Salvatore de Lucca, era qui subornava la gent i feia quasi totes les trampes i enganyifes.
Albert Arl , també conegut amb el seu malnom,” Comadreja” era qui controlava els diners de la banda.
Va ser condemnat a 50 anys de presó per cometre un atracament a Los Angeles i per nombrosos
antecedents.
Lorenzo Vomn era qui feia el treball brut de la banda. Va ser condemnat a cadena perpètua perquè va
cometre 116 assassinats. Billy Moore tractava amb assumptes de drogues i de venta d’armes il·legals. Tot
això li ho va contar a la seua dona, una actriu famosa del cine mut, Valentina Rictho i aquesta el va
delatar.
El 26 de febrer de 1932 “Comadreja” va començar a elaborar un pla d’escapada mitjançant un avió que
construiria a la terrassa de la presó amb peces que aniria trobant i robant, com uniformes, llençols,
vàlvules, motors...
Tot això li va costar moltíssim temps d’aconseguir. L’any 1933 Standley Ferguson, un nou guarda
començà a treballar a Alcatraz . Aquest estava disposat sempre a fer els torns nocturns.
Cada dia Albert anava aconseguint peces i més peces i les emmagatzemava en un forat que va fer sobre la
paret de la seua habitació de la cel. Salvatore no confiava en el pla de escapada d’ Albert i sempre estaven
discutint, mai es posaven d’acord en res.
A la presó hi havia com uns 200 presoners i hi havia 300 guardes vigilant-los. Hi havia guardes
col·locats en llocs estratègics com en torres de control. Si hi havia alguna brega, els guardes no s’ho
pensaven dues vegades i disparaven amb el seu franctirador des de la torre als presoners que havien
començat a barallar-se.
El 31 de desembre de 1933 Albert va aconseguir recollir totes les peces per a poder iniciar el pla de fuga.
Per a aconseguir les peces hagué de fer mil enganyifes i fins i tot matar gent. En aquella presó, per a
sobreviure, havies de tindre molts contactes o unir-te a un grup de gent perquè, si no, estaves mort en un
tres i no res.
Eixa mateixa nit, “Comadreja” es va fer el malalt, de manera que feia com si tingués un dolor
impressionant de panxa per a així furtar-li les claus al guarda i poder escapar. Com que era nit de cap
d’any, no hi havia molts guardes. Un d’ells, Standley, el guarda nou, s’acostà a “Comadreja” per a veure
que era el què li ocorria.
Quan Standley entrà dins la cel de Albert, este li pegà una navaixada brutal a l’estómac i el matà.
Aleshores, “Comadreja” agafà a Ferguson les claus, que estaven impregnades de sang, i alliberà els seus
companys. La banda tornà a retrobar-se, intercanviaren unes paraules abans d’iniciar el pla, però,
2. Pau Ros Bou 3r D
mentrestant, Standley Ferguson, el guarda mort, s’alçà del terra amb els ulls molt rogencs i amb la panxa
plena de sang. Ningú sabia com continuava viu.
Billy li pegà dos tirs al cap amb el seu revòlver del 44, però com si res. El guarda havia resistit una
navaixada a la panxa i dos tirs al cap, era increïble. Els quatre es quedaren atònits i, al mateix temps,
atemorits, perquè no sabien què era el que estava passant. Pensaren que Standley s’havia convertit en un
mutant o en un zombi, però no estaven del tot segurs.
Finalment, Salvatore li tallà el cap a Standley i per fi morí. La banda no va perdre temps i es posà mans a
l’obra, a dur a terme el seu pla d’escapada. Mentre Albert i els seus companys agafaven les peces per
muntar l’avió a la terrassa, un guarda intentà parar-los, però Lorenzo li pegà una pedrada al cap amb la
seua fona i el matà a l’instant.
Al cap de 13 segons de matar el guarda, aquest es convertí en zombi i tots els dubtes que tenien els quatre
per si el que havien vist abans era un mutant o no, desaparegueren com un llamp. Ara ja sabien a què es
devia aquell color tan estrany de la Lluna.
Els quatre agarraren fustes, caixes i totes les armes necessàries i es tancaren a la cafeteria on no hi havia
ningú. Allí organitzaren una estratègia per a fugir dels zombis i poder arribar a la terrassa sans i estalvis
per a fugir amb l’avió.
La banda decidí anar cap al llavador i, a partir d’allí, tombarien la porta que estava unida a la infermeria,
travessarien el despatx de l’alcaid, pujarien una mena d’escales i arribarien a la terrassa. Tot això feren i
arribaren a la terrassa on construïren el seu apreciat avió amb les peces que havien anat aconseguint.
El posaren en marxa i fugiren. L’aparell funcionava de meravella, fins i tot era veloç, però no comptaren
amb el suficient combustible i per tant s’estrellaren i xocaren en un pont que hi havia prop de la presó,
l’anomenat “Golden Gate”, que s’estava construint. L’avió quedà totalment destrossat, però ningú dels
quatre resultà ferit. Com no tenien on anar, van decidir tornar-se’n cap a la presó una altra vegada i
construir un altre avió millor que l’anterior.
La banda hagué d’anar nadant fins a l’illa. Nadaren uns 500 metres i, quan arribaren, tothom s’havia
convertit en zombi. Escaparen dels zombis com pogueren i es tancaren a la sala de màquines on trobaren
una ràdio. Engegaren la ràdio i intentaren contactar amb algú. Salvatore pogué contactar amb l’estat de
Nebraska i els contà tot el que havia succeït a l’illa, i que només hi quedaven ells amb vida. Salvatore els
digué que els rescataren, que, si no, moririen perquè estava ple de zombis. Els americans acceptaren el
pacte i enviaren un avió per a rescatar la banda.
A les dues hores, la banda pogué divisar una intensa llum que s’apropava pel cel. Només faltava el cava
per brindar, Salvatore i els seus companys botaven d’alegria, estaven salvats.
La llum va continuar apropant-se i cada vegada era més intensa, fins que va destrossar l’illa sencera.
L’illa s’esfumà i amb ella els Stin’s Fire.
3. Pau Ros Bou 3r D
Eixa mateixa nit, les notícies internacionals digueren: “Un artefacte desconegut ha impactat sobre l’illa
d’Alcatraz fent-la desaparèixer”...