espriu

1. SALVADOR ESPRIU
Nom: Roger Puig
Curs: 2013-2014
Nivell: 1rB
Mestra: Isabel Coll

2. ÍNDEX
Biografia
Obres
Poema
Premis
Entrevistes
Precs
i preguntes

3. BIOGRAFIA
Els seus pares van néixer a Arenys de Mar però Salvador
Epriu va néixer a Santa Coloma de Farnés. Al 1915 la seva
família es va mudar a Barcelona, però seguia passant
l’estiu a Arenys de Mar. La seva germana va morir a la
epidèrmia del xarampió es deia Maria Isabel, durant el
temps que ella estava al llit envaïda pel sarampio ell
aprofitava i estudiava hores i hores sense parar. Va
estudiar dret i historia a la Universitat de Barcelona,
llicenciant-se al 1935. Al 1936 anava a estudiar llengües
clàssiques i egiptologia, però la guerra no ho va permetre.
 Al 1938 al acabar la guerra va morir de tuberculosis un
gran amic seu Bartomeu Rosselló.
 Va ser un dels quatre fundadors de l’Associació d’Escriptors
de la Llengua Catalana.
 Al 1985 va deixar aquest món.


4. OBRES
El
Llibre dels Morts del antic Egipci, la Biblia,
la tradició mística i judea i la mitologia grega.
Va renovar amb Josep Pla i Josep Maria de
Segarra la Prosa Catalana.
Destaquen tres obres: El cementiri de Cinera,
Primera història d’ Esther i La Pell de brau.

5. LLIBRE DELS MORTS (POEMA)
Mira que passes sense saviesa
pel vell camí fressat, tan sols un cop,
i que la veu de sobte cridarà
el secret nom que porta en tu la mort.
No tornaràs. Recorda no t’apartis,
mentre fas via, del que tan senzill
és d’estimar: Aquest blat i la casa,
el blanc senyal de barca dins del mar,
el lent or de l’hivern ajaçat damunt les vinyes,
l’ ombra d’un arbre damunt l’ ample camp.
Oh, sobretot estima la sagrada
vida de l’arbre i la rimor del vent
a les branques que s’ allen vers la llum!

6. PREMIS
 Al 1971 va rebre el Premio Montaigne.
 Candidat al Premi Nobel de Literatura en
1971 i en
1983.
 Premi de Honor de las Lletres Catalanes (1972).
 Al 1980 va rebre la Medalla d’ Or de la Generalidad de
Cataluña.
 Medalla d’ Or de la Ciutat de Barcelona (1982).
 Doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona
(1980).
 Doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa de
Languedoc.
 Al 1982 li va ser entregada la Cruz de Alfonso X el
Sabio que no va volguer.

7. ENTREVISTES








Pel que fa Espriu era un gran defensor de la llengua catalana més
ven dit era un fanàtic de la nostra llengua.
Un dels més prestigiosos i reconeguts de la llengua catalana.
Tímid i quasi mai feia aparicions en públic.
Va dir que les diferents formes de gramàtica doncs que no es
poden independitzar perquè unes van lligades a les altres i que ell
mai en fa referència a cap les fa servir totes.
No sabia encara que era la poesia ja que reflexionava de que era
una cosa molt complexa.
Deia que quan hi erem nosaltres la mort no hi era i quan hi era la
mort nosaltres no hi erem, la mort no es viscuda.
Creia que déu com que era déu amb la seva intel·lectualitat ja
només pensava en ell i no amb els altres i per això no entenia la
creació.
Coneixia molt bé les religions i es va llegir dos cops el Coran era
una lectura difícil. I l’ havies de llegir amb paciència. Ja que no
entenia l’ arab se’l va haver de llegir en Traduccions. I deia que
es perdia el significat i la bellesa.

8. OPINIÓ PERSONAL
 La
meva opinió et semblarà una mica extravagant
potser no ho arribaràs a llegir o potser si. Si ho estàs
llegint en aquest moment et diré que si tornem a
néixer o no cal esperar tant, de gran voldria ser com
el senyor Espriu lluitador, i gran defensor i pensador
de la llengua catalana. Les seves teories eren
pràctiques que dic molt pràctiques però una cosa
tenien arribaven al cor de la gent amb més força que
mai cap paraula ha pogut arribar. Jo crec en Jesús
però també crec en l’ Espriu ara que he pogut veure
els seus pensaments idèntics a mi. Si voldria conèixer
algú voldria conèixer-lo a ell, ja se que no hi és però
sé que en aquests moments està defensant a
Catalunya. Ja sé que està fora de to però bé ho havia
de posar en un lloc o altre.

9. IMATGES

10. IMATGES