Què és unarevolució?
És un canvi ràpid i en profunditat que afecta l’estructura
d’una societat
Implica una acceleració en el ritme de les
transformacions històriques
Una revolució pot ser política, econòmica o social.
3.
El segle XIX:un segle de revolucions
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES: Revolució
industrial
TRANSFORMACIONS SOCIALS: Societat de classes
TRANSFORMACIONS POLÍTIQUES: Creació de
l’Estat liberal
Tot això porta a una…
4.
Perquè puguem parlarde revolució
industrial cal que es es donin les següents
condicions:
Augment de la producció agrària
Mà d’obra abundant
Capital suficient
Expansió del comerç
Innovacions tècniques
Marc polític favorable
5.
I com ésque aquestes transformacions es
dónen a Anglaterra?
La modernització de l’agricultura mitjançant el sistema NORFOLK
de rotació quadriennal de conreus
La possessió d’un gran imperi colonial que els generava una gran
quantitat de capital que podien invertir en la indústria
Una política proteccionista I una burgesia interessada en invertir en
la indústria
Una bona xarxa viària i fluvial
Innovacions tècniques (formació intel·lectual I pràctica)
Riquesa de fonts d’energia (carbó de coc) I primeres matèries per
a la indústria tèxtil (cotó colonial I llana anglesa)
La demografia preindustrial
Altestaxes de natalitat I de
mortalitat (sobretot infantil):
escàs creixement vegetatiu
Al S. XVIII s’observa un canvi
de model perquè en
determinades zones
(Anglaterra) augmenten els
excedents alimentaris I per
tant, disminueixen les fams I les
epidèmies; I apareixen
progressos significatiu en el
camp de la medicina.
9.
De l’expansió delcomerç a la indústria
A Anglaterra es desenvolupa Es basa en Matèries primeres
observem
un important comerç per productes
industrials
A causa de
Crea un Més població, més
demanda
Estímul per la indústria Millora de les
comunicacions
Es manifesta amb
-Energia hidràulica
-Llançadora volant (J. Kay, 1733)
-Màquina de vapor
S’aplica a
Dóna lloc al Sistema fabril
Tèxtil, 1789
Ferrocarril, 1829
Vaixells
Sectors pioners industrials
Unitat 1
cotonera Es beneficia de Prohibició importació de teles de l’Índia
Sector no reglamentat pels gremis
Matèria primera (cotó) barata (esclavisme)
Fàcil innovació tecnològica
ferro Per fondre’l es necessita Carbó vegetal És escàs i poc energètic
Cal una millor font d’energia
Innovació tecnològica completada amb
El capitalisme financer
Capital financer
El procés industrial necessita inversió
S’aconsegueix amb
Es creen
Accions
Que es compren i
venen a través de la
Borsa
14.
El capitalisme financer
escriu 1776, “Assaig sobre la naturalesa i
les causes de la riquesa de les nacions”
Interès personal
Llei de l’oferta i la demanda
No intervenció estatal en matèria econòmica
Desequilibri entre recursos i població
15.
El capitalisme financer
Societatde classes
Burgesia
Proletariat
Iniciativa lliure
Recerca del màxim benefici
Lliure competència
Però...
16.
Transformacions demogràfiques isocials
Els canvis que es donaren en l’àmbit
econòmic tingueren la seva
correspondència en l’estructura social. La
revolució industrial va anar unida als
següents fenòmens:
18.
Propietat privada delsmitjans de
producció
Força de treball
• Condicions miserables
• Precarietat laboral, salaris baixos, atur
• Jornades de 12 a 14 hores diàries
• Treball infantil
• Manca absoluta de regulació
19.
Noves classes socials:LA BURGESIA
- Nova classe dominant: poder polític i cultural
- Control mitjans comunicació per difondre els seus valors:
- propietat privada
- treball i estalvi
- individualisme
- família com a base social
- Aparició classe mitjana: professions liberals, tècnics,
tècnics, funcionaris, oficinistes... No exercien treballs
manuals
- Eren els propietaris de les fàbriques i tots els mitjans
de producció (burgesia industrial)
20.
Noves classes socials:EL PROLETARIAT
INDUSTRIAL
- Format pels treballadors de les fàbriques
- Eren mà d’obra i treballaven a canvi d’un salari
- Eren el grup social més nombrós i el més desafavorit
- Els salaris, els horaris i les festicitats eren fixats pels empresaris
- Les seves condicions de vida eren molt dures:
- Jornada laboral de 12 a 14 hores
- Remuneracions insuficients
- Les dones i els nens treballaven (amb sous inferiors)
- No hi havia condicions higièniques
Després de laprimera fase de la industrialització
(Anglaterra) i la seva extensió (Europa, USA i Japó),
s’inicia una nova fase que durà fins el 1914. Gran
Bretanya va perdre el seu lideratge en benefici d’altres
potències.
La caracteritzen els següents trets:
La utilització de noves fonts d’energia.
El desenvolupament de nous sectors de producció.
Canvis en l’organització del treball.
Noves formes de capital empresarial
La formació d’un nou mercat d’extensió mundial.
23.
Noves fonts d’energia
Siel vapor constituí la primera font d’energia aplicada a les
màquines en la Primera R. Industrial, durant la Segona, se’n
desenvoluparen d’altres:
El petroli
Va servir de combustible pel motor d’explosió i per
l’automoció, que assolirà la seva maduresa amb Henry Ford el
primer terç del segle XX.
L’electricitat
La seva aplicació fou essencial per la il·luminació (Edison,
bombeta, 1879), la transmissió de senyals
electromagnètiques (telègraf), acústiques (ràdio de Marconi), i
en determinats motors, entre ells els dels tramvies.
Nous sectors deproducció
La indústria química
Colorants, explosius (ex., la dinamita, de Nobel), adobs,
medicaments, fibres artificials (ex., el naylon), cautxú, etc.
La nova siderúrgia
Obté el níquel, l’alumini, etc. El ferro es sotmet a processos de
refinament mitjançant el Convertidor de Bessemer o el de Siemens-
Martin, estimulant el desenvolupament de la indústria d’armaments.
Les indústries alimentàries
Llaunes en conserva esterilitzades (1875), frigorífics industrials
(1878), etc.
26.
Noves formes d’organitzaciódel treball
La complexitat de les noves empreses i dels processos de
producció imposaren en aquesta segona fase de la R.
Industrial nous sistemes d’organització del treball. Destaquen:
El Taylorisme.
Busca l’organització científica del procés productiu de
l’empresa mitjançant l’especialització i l’estandarització amb
l’objectiu de reduir les despeses de producció.
El treball en Cadena ("Fordisme").
Aplicat amb èxit en les fàbriques d’automòbils de Henry
Ford significa la màxima especialització i optimització del
treball i els rendiments, abaratint les mercaderies i posant-
les a l’abast dels consumidors.
Noves formes decapital
Si els pioners de la industrialització s’havien finançat en gran
mesura amb capital familiar, les noves necessitats impulsaren la
recerca de noves fonts de finançament:
La Banca
Els empresaris necessitaven crèdits amb els que afrontar
l’increment de les inversions.
Les societats anònimes
Constituïdes per socis propietaris de participacions
(accions) de l’empresa. La compra i la venda d’accions té
com a escenari la Borsa.
Simultàniament, es produeix una concentració empresarial, que
forma grans corporacions en forma de càrtels, trusts, holdings o
monopolis
29.
Noves formes decapital
MÈTODES DE CONCENTRACIÓ INDUSTRIAL:
Càrtel
Acords entre diferents empreses
Trust
Fusió d’empreses
Hòlding
Grup financer que té la major part de les accions d’un
conjunt d’empreses i bancs
Monopoli
Dret exclusiu d’una empresa a comercialitzar un producte