FITXA DE TREBALL INDIVIDUAL                        (ANÀLISI DE FRAGMENTS)                      TEORIA DE L’EDUCACIÓ 09/101...
Cita nº: 3 . Pregunta: En quines qüestions cal educar-se? “ D’entrada, és el bon lector que continuarà sent si els adults ...
vitalitat, gràcies a la qual l’esforç es converteix en plaer i, sàpiga obrir els ulls d’aquellsque l’escolten.         Amb...
L’obra és un assaig escrit com una novel·la, d’aquí ve el seu títol. Per tant, el seuobjectiu, a més de distreure el lecto...
Aquestes idees fan que em pare a pensar quina seria la meua aportació dintre de l’aula,veient els arguments de l’autor, i ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Fitxa de treball individual d. pennac

307 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
307
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Fitxa de treball individual d. pennac

  1. 1. FITXA DE TREBALL INDIVIDUAL (ANÀLISI DE FRAGMENTS) TEORIA DE L’EDUCACIÓ 09/101. SELECCIÓ DE FRAGMENTS:______________________________________________________________________Alumne/a:BEATRIZ BALLESTER SOLÀ Període: QUARTAssignatura: P15 Tª DE L’EDUCACIÓ Grup Treball: H PR1Autor (Cognom, Nom): PENNAC, DANIEL Any publicació: 1993Títol llibre: COM UNA NOVEL·LACiutat publicació: BARCELONA Editorial: EMPÚRIES______________________________________________________________________Cita nº: 1 . Pregunta: Què és educar-se? “En el fons, el deure d’educar consisteix, mentre s’ensenya els nens a llegir, mentrese’ls inicia en la literatura, a donar-los els mitjans per jutjar lliurement si senten o nosenten <<la necessitat dels llibres>>”Autor (Cognom): PENNAC Any:1993 Pàg.:114Cita nº: 2 . Pregunta: Per què cal educar-se?“…¡s’ha de llegir! - Per aprendre. - Per guanyar temps. - Per acabar els estudis. - Per evadir-nos. - Per informar-nos. - Per buscar un sentit a la vida. - Per saber d’on venim. - Per comprendre els fonaments - Per saber qui som. de la nostre civilització. - Per conèixer millor els altres. - Per alimentar la nostra - Per saber on anem. curiositat. - Per conservar la memòria del - Per distreure’ns. passat. - Per informar-nos. - Per aclarir el nostre present. - Per cultivar-nos. - Per aprofitar les experiències - Per comunicar. anteriors. - Per exercir el nostre esperit - Per no repetir les bestieses dels crític.” nostres avantpassats.Autor (Cognom): PENNAC Any:1993 Pàg.:68
  2. 2. Cita nº: 3 . Pregunta: En quines qüestions cal educar-se? “ D’entrada, és el bon lector que continuarà sent si els adults que l’envolten alimentenel seu entusiasme en comptes de demostrar-se la seua competència, si estimulen el seudesig d’aprendre abans d’imposar-li el deure de recitar, si l’acompanyen en el seu esforçsense acontentar-se d’esperar-lo a la cantonada, si consenten a perdre vetllades encomptes de voler guanyar temps, si fan vibrar el present sense brandar l’amenaça delfutur, si es neguen a convertir en càrrega allò que havia estat un plaer, si alimentenaquest plaer fins que es converteixi en un deure, si basen aquest deure en la gratuïtat detot aprenentatge cultural, i si retroben ells mateixos el plaer d’aquesta gratuïtat”.Autor (Cognom): PENNAC Any:1993 Pàg.:53Cita nº: 4 . Pregunta: Qui ha d’educar? Qui ha d’educar-se? Quin mestrevolem?Quin estudiant volem?“Aquell professor no inculcava un saber, oferia allò que sabia. Més que professor, eraun mestre trobador- d’aquells malabaristes de paraules que omplien les fondes del camíde Compostel·la i recitaven les cançons de gesta als peregrins analfabets.(...) Com la dels trobadors, la seua veu es dirigia a un públic que no sabia llegir. Feiaobrir els ull. Encenia llanternes. Engrescava el seu món a seguir la ruta dels llibres,pelegrinatge sense fi ni certesa, marxa de l’home cap a l’home.”Autor (Cognom): PENNAC Any:1993 Pàg.:90DEFENSA DE LA SELECCIÓ DE FRAGMENTS: Aquest llibre planteja molt bé el problema que existeix a la societat, el problemade la contínua obligació de “s’ha de llegir”, el problema que plantegen algunes personesde que cada vegada els joves llegeixen menys. Com diu Daniel Pennac, la culpa no la té la televisió (tot i que es un serióscompetidor), ni els videojocs, ni …, sinó aquelles persones que no estimulen en els seusfills el plaer de la lectura, l’hàbit de lectura que ens proporciona la felicitat, oblidar-sedel món per una estona i deixar volar la imaginació. Per tant, la culpa la té l’educació, des de casa a l’escola, del canvi del plaer de lalectura abans de dormir, a la lectura com una obligació; la falta de professors, eixits delatzar, que desperten als seus alumnes el gust per la lectura, “el plaer de llegir”, i no elllegir per obligació, per una nota o per una qualificació. En els fragments elegits, seguim amb la idea de l’autor de treballar eixe plaer peraprendre, deixant de banda les imposicions tradicionals, i buscant així el coneixementútil per a la vida. Es tracta per una banda, de donar als xiquets els instruments necessaris per apoder valorar per ells mateixos, obtenint així una visió crítica, que serà molt útil per aapreciar tot allò que li pot aportar una lectura o bé tota una educació en la seua vida,tenir clar el per què d’allò que es fa i així fomentar l’interés i motivació. Per a aplegar atot açò, l’educació que se li transmet deu estar basada en un eix central, que alimental’entusiasme i estimula el seu desig per aprendre. La persona capaç d’aconseguir-lo,serà aquell professor que faci estimar allò que ensenya per la virtut de la seua pròpia
  3. 3. vitalitat, gràcies a la qual l’esforç es converteix en plaer i, sàpiga obrir els ulls d’aquellsque l’escolten. Amb açò podem tindre un breu resum del contingut dels quatre fragmentsencarregats de donar resposta a les preguntes marcades, sempre seguint eixe punt devista de Pennac, qui vol deixar clar que l’abolició del plaer per aprendre que genera laimposició dintre dels programes escolars, és nefast per a l’alumne, de manera que caldonar-li les instruments necessaris per a que puga descobrir per ell mateix i el benestarque això li aporta, siqa el motor per als següents descobriments i comprenga la relacióde tot això respecte a ell i la vida. Tal i com diu l’autor: “ Els camins del coneixementno van a parar en aquesta classe: ¡han de sortir-ne!”.2. ANÀLISIS DUN FRAGMENT-------------------------------------------------------------------------------------------------------Alumne/a:BEATRIZ BALLESTER SOLÀ Període: QUARTAssignatura: P15 Tª DE L’EDUCACIÓ Grup Treball: H PR1Autor (Cognom, Nom): PENNAC, DANIEL Any publicació: 1993Títol llibre: COM UNA NOVEL·LACiutat publicació: BARCELONA Editorial: EMPÚRIESCita nº: 3 . Pregunta: En quines qüestions cal educar-se? “ D’entrada, és el bon lector que continuarà sent si els adults que l’envolten alimentenel seu entusiasme en comptes de demostrar-se la seua competència, si estimulen el seudesig d’aprendre abans d’imposar-li el deure de recitar, si l’acompanyen en el seu esforçsense acontentar-se d’esperar-lo a la cantonada, si consenten a perdre vetllades encomptes de voler guanyar temps, si fan vibrar el present sense brandar l’amenaça delfutur, si es neguen a convertir en càrrega allò que havia estat un plaer, si alimentenaquest plaer fins que es converteixi en un deure, si basen aquest deure en la gratuïtat detot aprenentatge cultural, i si retroben ells mateixos el plaer d’aquesta gratuïtat”.Autor (Cognom): PENNAC Any:1993 Pàg.:53COMENTARI D’ANTECEDENTS (TEÒRICS). Nascut a Casablanca el 1941, és un dels novel·listes més estimats i llegits de França.Fill dun militar francès, va passar la infantesa en diversos països del sud dÀfrica i delsud-est asiàtic. Va viure una adolescència marcada pels sofriments escolars, vivènciadolorosa que rememora en el llibre Mal d’escola. Daniel Pennac va ser un alumne amb una discapacitat coneguda com a disortografiaque li disminuïa la capacitat de retenir informació i era poc apte per a l’aprenentatge dellengües, tant la pròpia com estrangeres. Gràcies a l’educació que va tenir i al suport delsseus mestres, va saber superar-ho i ha acabat convertint-se en professor i escriptor. Un cop llicenciat, Pennac va començar a treballar de professor de llengua i literaturaen un institut de París, experiència que el va inspirar per a escriure el seu famós assaigsobre la lectura, Com una novel·la (1993), alhora que ret homenatge als mestres que elvan salvar del fracàs acadèmic.
  4. 4. L’obra és un assaig escrit com una novel·la, d’aquí ve el seu títol. Per tant, el seuobjectiu, a més de distreure el lector, finalitat de la novel·la, és un text argumentatiu queté per objectiu estimular la lectura entre els adolescents. Els adolescents no llegeixen perla por de no entendre un llibre. Açò moltes vegades fa avorrir els joves o fa que un llibreprovoque certa repulsa, per aquesta raó llegir no hauria de ser una obligació sinó tot elcontrari, s’hauria de llegir perquè t’agrada, perquè et produeix un plaer. És una accióindividual i íntima: l’autor i el lector. Així mateix, la solució que dóna Pennac per asuperar aquesta por de la lectura és molt encertada: ensenyar a estimar-la. No noméss’ha d’ensenyar a llegir sinó que també s’ha d’ensenyar a estimar la lectura, acomprendre-la, gaudir-ne, passar-nos-ho bé amb ella. Per això és important el paper delsnostres educadors ja que si a l’hora d’ensenyar a llegir ens transmeten la seva passió perla lectura és molt possible que aprenguem a estimar la lectura. En el fragment escollit, l’autor parla sobre la passió per llegir o estudiar, que es mantéen l’alumne si els seus educadors saben transmetre el seu entusiasme, en compte defixar-se soles en estructures de contingut o criteris pedagògics. No es tracta d’imposar oexigir, sinó que cal ensenyar el desig per aprendre, de manera que als nens els resultamotivant el fet d’estudiar i així fomentar l’aprenentatge i amb ell, la visió crítica per a lavida. L’autor, com a alumne amb dificultats que va ser, reflexa la seua experiència ambaquesta idea, així com la manera en que l’esforç de certs professors, va fer que poguésaprendre i seguir els seus estudis. Això recalca la importància del paper educador, al’hora d’implicar-se en l’educació i de saber com transmetre-la, es a dir, saber contagiarals alumnes la seua passió. Tal i com diu Pennac “¡Els vostres alumnes escriuen allò quevosaltres espereu d’ells!” A vegades l’escola es basa en unes programacions i objectius que s’han d’aconseguir,en certes tècniques o mètodes d’ensenyança, però possiblement seria tot més efectiu sies centraren en els alumnes i, abans d’intentar ensenyar res, treballaren la motivació pera allò que van a fer, li donaren un sentit al fet de l’estudi i el dotaren d’uns instrumentspersonals útils per a tot el seu trajecte vital. Jo considere que la proposta de Pennac és molt ambiciosa, encara que el fonament quela sosté seria el punt de partida idíl·lic en tota educació, ja que possiblement molt delfracàs escolar que hi ha es degut a la forma i concepte actual d’ensenyament: elprofessor explica, l’alumne memoritza i tot s’avalua amb un examen. En aquest procésno té lloc mètodes alternatius per treballar la motivació en compte de la teoria del’assignatura, o d’intentar donar-li un sentit a allò que es fa, per a que l’alumnes’implique realment.COMENTARI DE CONSEQÜENTS (PRÀCTICS). Aquest pensament que ens transmet Pennac ens condueix a una reformulació delsmètodes d’ensenyança actuals, ja que caldria modificar prioritats en quant a continguts,centrar-se més en donar un sentit a l’alumne del món educatiu i fer-li arribar lamotivació docent en allò que es fa. Per a aconseguir açò, el mestre hauria de ser unapersona totalment convençuda de la seua vocació docent, innovador i que transmeta laseua passió en el que fa. Com diu l’autor “ ¡Que n’érem, de bons pedagogs, quan no ensamoïnàvem per la pedagogia!”, és a dir, el fet d’intentar ser un bon pedagog, tenir totesles tècniques i mètodes a la nostra disposició, no garanteix uns bons resultats en elsalumnes,de vegades cal apartar-se un poc de tot açò i simplement transmetre allò que essent, la qual cosa pot aplegar més als alumnes i aconseguir canvis importants.
  5. 5. Aquestes idees fan que em pare a pensar quina seria la meua aportació dintre de l’aula,veient els arguments de l’autor, i fent la vista enrere dels models que he tingut fins ara.Quantes assignatures he superat amb bona nota i de les que no recorde res? Quinsprofessors tinc guardats a la memòria? Supose que aquella mestra amb la que vam crearla nostra biblioteca a l’aula, amb llibres propis o triats de la biblioteca del centre, vaajudar molt a la meua afició per la lectura i per voler aprendre. La pràctica educativa convencional es veu afectada pel concepte mateix d’educacióque hi ha, per anar a la recerca d’uns objectius d’etapa fixats i per una desmotivació perpart dels docents en alguns casos. Seria necessari canviar les prioritats educatives,començar per les arrels, buscant una implicació per part dels alumnes i deixant en segonterme els objectius o continguts fixats, de manera que quan ja els alumnes tinguen lesferramentes necessàries per a poder aprofitar aquells coneixements més teòrics, passar adonar-los, però mai deixant de banda les premisses inicials de les que partim. És aixícom diu l’autor, abans d’imposar la lectura d’un llibre, hem d’ensenyar a estimar lalectura, ja després eixe llibre el llegiran per ells mateixos i el gaudiran molt més. Aixòsi, és una tasca més complexa que requereix d’una gran motivació per part delseducadors. En quant a la meua visió i pràctica educativa, podria dir que m’obre els ulls a unaforma d’ensenyar possiblement poc portada a la pràctica, però que resulta interessant jaque el plantejament que dóna és molt vàlid per a donar solució a certes problemàtiquesque ens encontrem hui en dia a l’aula, com és el fet de que els alumnes no llegeixen, laqual cosa porta associada un baix vocabulari, més faltes ortogràfiques, menysimaginació, etc. El fet de transmetre una motivació pel que es fa i entendre les finalitatsd’això mateix, redueix la passivitat en els alumnes o deixar-se els estudis. Estimar allòque fas i contagiar eixe entusiasme als teus alumnes, deu ser l’impuls de la pràcticadocent, junt a valorar les carències reals d’ells i donar-los la base que requereixen per talde poder assumir els següents passos, acompanyant-los de prop, i que el pas per l’escolarealment els aporte coses de profit. Una pràctica exemplificadora ens apareix ja al llibre, quan relata aquell mestre que vaentrar a l’aula amb un gros llibre a la mà i el que va començar a fer era llegir-lo en veualta, la lectura ja no era un imperatiu per ells, no se’ls demanava que feren res més queescoltar i gaudir. La finalitat de tot aquest procés era tornar a despertar en els alumnes lapassió per la lectura, de manera que poc a poc ells, de forma voluntària, triaren llibresper llegir a casa. Així, amb aquesta motivació desperta, ja es podia introduir autors deltemari i altres conceptes, sempre amb una aplicació que ells pogueren entendre i portaral seu món. Al igual que en etapes més primerenques, a infantil mateix, es dedica un temps a contarcontes, així com al joc simbòlic, aquesta pràctica es podria mantenir amb lesmodificacions pertinents, per tal de conservar l’interés per la lectura, la qual cosa és unabase important per a l’aprenentatge en general, i despertar així una motivació a l’aula,que facilitarà els processos següents. Es podria continuar fent lectures en veu alta, i amés, donar una aplicació i finalitat d’allò que s’explica, a la vida real de l’alumne, ambuna forta base d’experimentació, de situacions del dia a dia o amb jocs que ho simulen;facilitant una major comprensió que donarà lloc a que s’impliquen, agafen autonomia iuna sèrie de recursos personals útils per a que puguen madurar com a éssers socials.

×