1. La reproducció humana:
La cosa més important dels aparells reproductors masculí i femení són les gònades (els testicles
en l'home; els ovaris en la dona), que és on es formen els gàmetes, que són els espermatozoides
i els òvuls respectivament. Els espermatozoides o gàmetes masculins són cèl.lules molt
transformades, en les quals es distingeixen tres parts diferents: el cap, el coll i la cua. El cap és
la part anterior, gruixuda, on es troba el nucli. El coll ve a continuació; és llarg i estret i té
orgànuls importants del citoplasma (el centriol, les mitocòndries). La cua és òrgan que fa
moure l'espermatozoide. Consta d'un llarg flagel, envoltat per una beina. L'òvul és una cèl lula·
grossa (d'uns 0,2 mm de diàmetre) de forma esfèrica. S'hi distingeixen una membrana que
envolta el citoplasma, que s'anomena vitel lus, i un nucli anomenat vesícula germinativa. Cada·
òvul apareix rodejat de moltes cèl lules petites.·
La formació del gàmetes:
Formació dels espermatozoides.-
Els produeixen en els tubs seminífers dels testicles. Unes cèl lules que hi ha a la·
paret d'aquests tubs es divideixen i en formen unes altres. Aquestes cèl lules filles·
creixen una mica i, tot seguit sofreixen una transformació profunda anomenada
maduració. La transformació consisteix: primer, en el fet que els cromosomes es
redueixen a la meitat; segon, que adoptes la forma d'espermatozoides. Un cop
formats, els espermatozoides es desprenen de la paret del tub seminífer i passen
als òrgans accessoris (les vesícules) on resten fins el moment de la seva
intervenció en la reproducció.
Formació dels òvuls.-
S'anomena ovogènesi i es produeix en les parets dels ovaris. Allí, unes cèl lules·
especials comencen a dividir-se i formen una massa de cèl lules iguals. Després,·
una d'aquestes cèl lules creix molt, nodrint-se a càrrec de les altres. Aquestes·
cèl lules es col loquen al voltant, formant una paret: el fol licle. Finalment, es· · ·
produeix la transformació principal, que consisteix en el fet que es redueix el
nombre de cromosomes de la cèl lula a la meitat i esdevé un òvul madur. Llavors·
es trenca el fol licle i es desprèn· l'òvul, que és recollit per la trompa de Fal lopi i·
passa a l'úter.
Pubertat i cicle menstrual
Pubertat
S'anomena així el moment en què es produeix la maduració dels gàmetes i s'està
en condicions de reproduir-se. En la dona, la pubertat s'inicia quan madura el
primer fol licle i deixa en llibertat el primer òvul. Es manifesta perquè apareix la·
primera menstruació i s'experimenten alguns canvis en el cos, com són el
desenvolupament de les mamelles, l'acumulació de greixos en certs llocs (malucs,
etc.) l'aparició de pèl en altres, etc. En l'home, es produeix quan maduren els
primers espermatozoides i es manifesta per canvis en el cos, com el

2. desenvolupament de la musculatura, el canvi de to de la veu, d'agut a greu,
l'aparició de pèl al pit, a les aixelles, a la cara, etc.
Cicle menstrual
En una dona normalment constituïda es produeix cada vint-i-vuit dies, que és el
temps que necessita un òvul per a madurar. Mentre es realitza la seva
maduració, la paret de l'úter experimenta una sèrie de canvis. Si no es produeix
la fecundació després de set dies d'haver madurat l'òvul, degenera la paret de
l'úter i es desprèn una part d'ella junt amb una mucositat i sang de l’úter.
L'expulsió de tot això és la menstruació. Això passa cada dues setmanes després
de la maduració de l'òvul. Un cop ha acabat la menstruació, es torna a regenerar
de nou la paret de l'úter. Si no es produeix la fecundació, es realitza de nou la
menstruació al cap de vint-i-vuit dies. El cicle es va repetint fins que passen uns
trenta anys després de la primera menstruació.
La fecundació i la implantació.
La fecundació
En l'ascens dels espermatozoides fins les trompes de Fal lopi, molts moren, i dels que arriben·
vius, només un podrà fecundar l'òvul. El gàmeta masculí trenca la membrana cel lular de l'òvul·
i els nuclis dels dos gàmetes es fusionen. La cèl lula resultant d'aquesta fusió és l'ou o zigot.·
La implantació
El zigot arriba a l'úter uns 10 o 11 dies després de la fecundació, quan ja està format per un
centenar de cèl lules. El zigot viatja fins l'úter i s'hi fixa, procés que rep el nom d'implantació o·
nidació. En aquest moment s'inicia l'embaràs i el zigot passa a denominar-se embrió.
L'embaràs
Va des del moment de la fecundació fins al part i és quan es realitza el desenvolupament
embrionari. El primer símptoma de l'embaràs és la retirada de la menstruació, encara que es
pot aturar també per altres motius. Aquest símptoma és seguit per uns altres, com
l'augment de la grandària de les mamelles, el creixement de l'abdomen degut a l'augment del
volum del fetus i l'augment del ritme circulatori i de la ventilació pulmonar.
Formació dels annexos embrionaris
El desenvolupament embrionari continua amb la formació dels anomenats
annexos embrionaris. Els més importants són l'amni, que és una mena de bossa
amb un líquid que envolta l'embrió, i el còrion, que és una membrana amb
vellositats que envolta la resta.
La placenta
Finalment es forma la placenta, òrgan molt important i d'origen mixt. Es forma
per part del còrion i parteix de l'interior de l'úter. Per mitjà de la placenta

3. s'estableix un íntim contacte entre la mare i l'embrió o fetus i, a través d'ella,
passa el plasma sanguini amb oxigen i aliment de la mare al fetus i plasma
sanguini amb productes de rebuig del fetus cap a la mare.
El part
Quan acaba l'embaràs, es produeix el part o naixement de la criatura. El part
comença amb una contracció violenta de la paret muscular de l'úter. Es
produeixen contraccions en forma d'ones, que s'inicien a la part alta de l'úter i
van baixant per tot ell. Aquestes contraccions pressionen la bossa de l'amni, fent
que es trenqui i surti el líquid que conté. Es dilata el coll de l'úter i baixa el fetus
a través d'ell fins que, finalment, surt a l'exterior, encara que resta unit pel cordó
umbilical, que s'ha de tallar. Després del naixement, continuen durant un cert
temps les contraccions, fins que s'expulsen els embolcalls de l'úter.
La lactància
S'anomena així la producció de llet, aliment natural del nou nat, a les glàndules
mamàries de la mare. Les mamelles comencen a desenvolupar-se durant la
pubertat, gràcies a l'acció d'unes hormones que passen a la sang quan es
trenquen els fol licles. Unes altres hormones que es produeixen durant l'embaràs·
i el part completen el desenvolupament de les glàndules mamàries, fent que
segreguin la llet. Això es produeix, aproximadament, cap al tercer o quart dia
després del part. La llet que es va segregant s'acumula dins d'unes cavitats que hi
ha a les mamelles, fins que la succió que realitza el nou nat quan mama
provoca la sortida de la llet a través d'uns conductes.