1. GUERRA CIVIL ESPANYOLA: REFUGI ANTIAERI DE LA PLAÇA DEL DIAMANT
La Guerra Civil Española es va desencadenar a causa d’uns conflictes socials,
polítics i econòmics el dia 18 de juliol de 1936 fins l’any 1939, on s’enfrontaven
els Republicans amb els Franquistes. Les ciutats eren bombardejades sovint i
per això es van crear algunes precaucions per disminuir el nombre de morts.
Per exemple, per tota la ciutat de Barcelona es van penjar uns cartells on
s’explicaven quina mena de precaucions s’havien de prendre, aquestes eren
representades en vinyetes semblants a les dels còmics. En una d’elles hi
indicava que era més segur deixar de cuinar quan hi havia un bombardeig o
refugiar-se sota un metro si hi tenies algun a prop. També es va penjar per tota
la ciutat les còpies d’un cartell on s’hi podia observar una bomba esclatant
contra el terra i un home estirat per poder-se protegir, així, aquest dibuix
ensenyava a la gent el que era recomanable fer en aquests casos.
Evidentment, no era del tot cert ja que era difícil escapar d’una bomba en el cas
de que esclatés alguna prop teu, però malgrat tot, donava a la gent més
seguretat. Però el que realment els habitants utilitzaven per refugiar-se dels
atacs de la guerra, eren els refugis construïts sota terra, on els ciutadans
acostumaven estar unes tres hores fins que el bombardeig es calmés, encara
que, en alguns casos extrems, s’havien arribat a quedar durant uns tres dies ja
que sortir a l’exterior no era gens segur. Un dels refugis més famosos de
Barcelona, és el que està situat avui en dia a la plaça del Diamant, al barri de
Gràcia, on es podien refugiar entre dues-cents i tres-cents persones. El van
construir a dotze metres sota terra i les parets i els sostres eren fets amb sorra
(ja que aquest material era molt útil per frenar una bala de canó) i revestits amb
maó. Hi havia uns bancs de pedra enganxats a les parets, amb unes línies
separades per 45 centímetres, que era el que podia ocupar cada persona.
També s’hi va construir una infermeria, que se situava en un forat de pocs
metres a alguna de les parets. En aquesta hi havia dos llits recoberts amb palla
i teles perquè els malalts s’hi torbessin millor i una farmaciola on hi guardaven
teles per embenar ferides, aigua, etc, i l’estança se separava dels passadissos
del refugi gràcies a unes cortines que servien perquè els que necessitessin
atenció poguessin tenir més intimitat, aquests normalment havien caigut per les
escales del refugi i s’havien fet mal, o patien claustrofòbia o algun altre tipus de
por psicològica.