poesia europea

1. CLUB DE LECTURA ALTERNATIU
POESIA EUROPEA
ABRIL 2017
Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver

2. CEL EMBOIRAT
Del teu esguard, diríem, que és de vapor cobert;
el teu ull enigmàtic (¿és blau, és gris, és verd?)
adés i ara tendre, somniador, cruel,
reflecteix la indolència i el pàl·lid to del cel.
Recordes aquests dies blancs, tebis i velats,
que fan desfer-se en plors els cors encativats,
quan, agitats, retorts per un mal insabut,
els nervis escarneixen l’esperit abatut.
Ets sovint com aquests horitzons esplendents
que il·luminen els sols dels tardorals rellents…
Tal com tu resplendeixes, ¡paisatge plujós
que incendien els raigs caient d’un cel boirós!
¡Oh dona perillosa, oh climes seductors!,
¿adoraré, de tu, nevades i gelors,
i sabré aconseguir d’aquest hivern tenaç
uns plaers més aguts que el metall i que el glaç?
Charles Baudelaire

3. CONTRA LA SEDUCCIÓ
1
No us deixeu seduir!
No hi ha resurrecció.
El dia és a les portes;
sentiu ja el vent nocturn:
no tornarà el matí.
2
No us deixeu enganyar:
la vida no és tan breu.
A glops l’heu d’engolir!
No n’haureu tingut prou
quan l’haureu de deixar!
3
No us deixeu consolar!
No teniu gaire temps!
Els redimits, que es fotin!
La vida és el més gran:
no sempre la tindreu.
4
No us deixeu reduir
per ser esclaus i explotats!
De què heu de tenir por?
Morireu com les bèsties
i res més no hi haurà.
Bertolt Brecht

4. ULLS DE SATÈL·LIT
El terra és rugós, no és un mirall.
Només els esperits més grossers
s’hi emmirallen: la Lluna
i l’Era Glaciar.
Endinsa’t més a la nebulosa del drac!
Núvols densos, carrers atapeïts.
Remor d’una pluja d’ànimes.
Patis de casernes.
Thomas Tranströmer

5. SALMO T.
El más escéptico de todos
es el Tiempo,
que con los Nos hace Sis
y con el odio amor
y al contrario.
Y si el río no remonta su fuente,
y si la manzana caída no salta
y se reúne a su rama
es porque te falta paciencia para
creerlo.
Paul Valery

6. UN DESTÍ DE DONA
Com passa quan el Rei, anant de caça
agafa un vas per beure, un qualsevol,
i com després aquell de qui era el vas
l’aparta i se’l guarda com si res:
així, algunes vegades, el destí
se’n duia Una a la boca i bevia,
i una petita vida, patint per si es trencava,
l’apartava perquè no es fes servir,
posant-la en la vitrina temorosa
on guardava el que és el més preat
(o bé el que creia que era el més preat).
Allí s’estava ella, estranya, com en préstec,
només tornant-se cega i fent-se vella
sense ser especial ni preciosa.
Rainer Marie Rilke

7. A UNA RAZÓN
Un golpe de tu dedo sobre el tambor
descarga todos los sonidos y comienza
la nueva armonía.
Un paso tuyo es el alzamiento de los
nuevos hombres y su avance.
¡Tu cabeza se aparta: el nuevo amor!
¡Tu cabeza se vuelve: el nuevo amor!
"Cambia nuestra suerte, acribilla las
plagas, comenzando por el tiempo", te
cantan esos niños. "Levanta no importa
adónde la sustancia de nuestras
fortunas y de nuestros dedos", te
suplican.
Llegada de siempre, tú irás por todas
partes.
Arthur Rimbaud

8. HE DESEADO APARTARME
He deseado irme lejos
del silbido de la mentira gastada
y el incesante grito de los antiguos
terrores
haciéndose más terribles mientras el día
camina sobre la loma hacia el insondable
mar;
he deseado irme lejos
de las repeticiones de los saludos,
porque hay fantasmas en el aire
y ecos fantasmales en el papel,
y el trueno de llamadas y notas.
He deseado apartarme pero he sentido
miedo;
alguna vida, aun no gastada, podría
explotar
saliendo de la patraña antigua que arde
sobre los campos,
y, restallando en el aire, dejarme medio
ciego,
ni por el terror antiguo de la noche,
sombrero que se aparta del pelo,
labios en cucurucho sobre el receptor,
caeré yo ante el plumaje de la muerte;
por todo esto no me importaría morir,
a medias convención y a medias mentira.
Dylan Thomas

9. NOCTURNO
Noche lunar de plateado tul,
onda azul de la noche,
rielar de las olas en infinita cabalgata.
Las sombras caen sobre el camino,
quedas lloran las matas en los ribazos,
negros gigantes velan en la orilla de plata.
honda quietud en el estío,
sueños y sueño,
la luna se desliza sobre el mar
amante y blanco.
Edith Södergran

10. MI PRESENCIA NO ESTÁ AQUÍ...
Mi presencia no está aquí
Estoy vestido de mí mismo
No hay más planeta que el tuyo
La claridad existe sin mí.
Nacida de mi mano en mis ojos
Y desviándome de mi sendero
La sombra me impide caminar
Sobre mi corona de universo
En el gran espejo habitable
Donde la costumbre y la sorpresa
Una tras otra crean el hastío.
Paul Éluard

11. Charles Baudelaire (francès)
1821-1867
Bertolt Brecht (alemany)
1898-1956
Thomas Tranströmer (suec)
1931-2015
Paul Valery (francés)
1871-1945
Rainer Marie Rilke (austríac)
1875-1926
Arthur Rimbaud (francès)
1854-1891
Dylan Thomas (gal·lès)
1914-1953
Edith Södergran (finesa)
1892-1923
Paul Éluard (francés)
1895-1952

12. CLUB DE LECTURA ALTERNATIU
POESIA EUROPEA
ABRIL 2017
Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver