El teatre dela Reinaixença El teatre tingué un gran èxit a causa de la burguesia i la menestralia urbana. El podem agrupar en dues tendències: El teatre culte, i el teatre popular.
3.
1. El teatreculte El teatre culte es reparteix en dues moviments : El Romanticisme i el Realisme. El teatre romàntic : Destaquen drames històrics com els de Víctor Balaguer. El teatre realista : Es dedicava a retratar la societat de aquella època. L’autor més important va ser Àngel Guimerà del que parlarem més avant. Teatre culte Teatre romàntic Teatre realista Àngel Guimerà Victor Balaguer
4.
2. El teatrepopular El teatre popular descrivia escenes de la vida quotidiana, tenia l’origen en les representacions que durant el segle XVIII es duien als particulars. Les peces que més es representaren i que tingueren més acceptació foren l’entremés i el sainet.
5.
2.1 El saineti les seues característiques El sainet era una peça curta de caràcter burlesc i humorístic. El seu únic propòsit era divertir i fer riure el públic. No tenia pretensions literàries. L’argumentació era mínima. Constava d’un acte únic. Els seus autors de més renom van ser Francesc Palanca i Roca, Josep Bernat i Baldoví que reflecteixen l’àmbit quotidià del poble valencià.
Àngel Guimerà Fouuna de les figures més respectades del seu temps, no solament en l’àmbit literari sinó també en el social, polític i lingüístic. La primera obra teatral que va escriure fou ‘’ Gal·la Placídia’’ ( 1879) - Cap a 1890 començà a comprometre’s amb el món present i va decidir escriure un conjunt d’obres dramàtiques. A partir de 1900 abandonà aquest corrent i començà un periode de vacil·lacions i a posar en pràctica altres tipus d’obres.
8.
Eduard Escalante EduardEscalante, nascut a Cabanyal en 1834, va a començar a col·laborar amb publicacions d’Alacant i d’Altres de València En 1855 va escriure dos miracles de sant Vicent. El teatre d’Escalante reflectix, en l’àmbit lingüístic, la realitat de la ciutat de València.
