#StopPujadesTransport
Plataforma de Moviments Socials contra la pujada
del transport públic i per la congelació dels preus
de Metro, Bus, RENFE i FGC

El Raval
El Gòtic

L4 JAUME I
Plaça de l’Àngel

#TransportPúblicGratuït
www.facebook.com/StopPujades
#NoPaguem

Sant Pere,
Santa Caterina
i la Ribera

La Barceloneta

Ciutat Vella

STOP PUJADES continuarà amb el seu calendari
de mobilitzacions per la retirada de l'augment de tarifes 2014
Davant la crida a la responsabilitat, les amenaces de multes i
les agressions per part del cos de Mossos d'Esquadra a les
darreres mobilitzacions, la Plataforma STOP PUJADES expressem la nostra voluntat de continuar manifestant-nos, tal com
ho hem vingut fent fins ara.
Cap d'aquestes actuacions per apaivagar el
clam popular per la
rebaixa del preu del
transport públic, no
tindrà cap altre efecte
que la proliferació del
descontentament i de
les mobilitzacions.

#STOPPUJADESTRANSPORT
dime

febre
r

cres

#TRANSPORTPÚBLICGRATUÏT

STOP PUJADES seguim
exigint la retirada de
les tarifes 2014, com a
pas previ a la convocatòria d'una taula
social per un nou model
tarifari i de transport.

#NOPAGUEM

19

Ja són 8 setmanes de
manifestacions, 50
punts de protesta, 90
DIMECRES 19 A LES 19 H.
càrrecs electes sumats
al manifest i el suport
del món sindical.
CONTRA LA PUJADA
Arribats a aquest punt,
considerem que les
DEL TRANSPORT PÚBLIC
aturades de línies de
metro, ferrocarrils i
L4 JAUME I
Plaça de l’Àngel
RENFE, fruit de les
protestes, així com tot
DILLUNS 24 DE FEBRER
allò que pugui succeir
VAGA DE TRANSPORTS
les properes setmanes,
HO PARAREM TOT !!
ja són una responsabiEL WORLD MOBILE CONGRESS, TAMBÉ !!!
litat del conseller de
@STOPPUJADES
FACEBOOK.COM/STOPPUJADES
T e r r i t o r i
i
Sostenibilitat, Santi
Vila i de l'Alcalde de
socioeconòmica actual que posa al
Barcelona, Xavier Trias, a causa del
límit tantes famílies. Per això,
seu silenci davant la problemàtica.
manifestem que rectificar és de savis
i demostra responsabilitat política
Santi Vila i Xavier Trias han demosd'acord amb les necessitats socials
trat un immobilisme polític, irresactuals. La retirada de tarifes no és
ponsable davant d'una demanda
una qüestió econòmica sinó una
social tan estesa i, al mateix temps,
voluntat política.
inacceptable davant de la situació

CONCENTRACIÓ

Aquest immobilisme i
aquestes amenaces
ens obliguen a mantenir les convocatòries,
així com l'esperit que
les han caracteritzat:

Dimecres 19 de febrer.
CONCENTRACIONS
A LES ESTACIONS.

Dilluns 24 de febrer.
VAGA TRANSPORTS.
HO PARAREM TOT.

STOP PUJADES
TRANSPORT PÚBLIC
TELÈFON DE
CONTACTE:
609.52.22.95
stoppujadestransport.blogspot.com

per uns serveis públics, gratuïts i de qualitat
stoppujadestransport.blogspot.com.es

www.facebook.com/StopPujades

Les associacions de veïnes i veïns

Davant el refús del Govern de revisar
l'augment del preu del transport públic
N’hi havia que pensaven que teníem
un problema amb l’Ajuntament de
Barcelona. D’altres, CONFAVC, FAVB i
PTP, cercant un interlocutor adient per
parlar de l’última pujada de tarifes i de
l’enorme rebuig social que ha suscitat,
ens reuníem el passat dimecres, 29 de
gener, amb l’Autoritat del Transport
Metropolità. Potser tots plegats anàvem errats. Si fem cas de les declaracions de Francesc Homs, cal concloure
que ens hem d’adreçar directament a
la Generalitat.
Manifestament, les
c o n s i g n e s
d’intransigència davant les demandes
ciutadanes vénen
d’allà: els arguments
que brandeix el Govern

es corresponen, mot per mot, amb el
discurs que varem sentir a la seu de
l’ATM. La transmissió orgànica funciona millor que els trens de rodalies.
Vet aquí que, des de l’administració,
ens donen una lliçó de responsabilitat.
Si mai el Govern accedís a revisar
aquesta pujada, diuen, “es comprometria el futur de les següents generacions”. Ja ens ho deien a l’ATM: està en
qüestió la fallida del sistema de transport metropolità i fins i tot els precaris
equilibris de l’estat del benestar. Ni
més ni menys! En realitat, segons les
estimacions d’aquest organisme,
l’últim increment de preus hauria de suposar uns ingressos addicionals de 25
milions d’euros. (Unes estimacions força discutibles, basades en el supòsit

que l’encariment del transport públic
no alteraran el nombre de viatgers...
Però que, si es veiessin més o menys
confirmades, significarien que s’està
abusant com a “mercat captiu” d’una
població cada cop més castigada i sense alternativa de mobilitat).
Tanmateix, l’argument és una
fal·làcia. Enguany, el pressupost del
transport metropolità depassa els
1.200 milions d’euros. La pujada – i el
refús de retirar-la – responen a una filosofia de gestió neoliberal i a la por
d’obrir un autèntic debat sobre el
transport metropolità com a servei públic, amb totes les seves implicacions
pel que fa a justícia social, cohesió territorial, sostenibilitat mediambiental i
salut pública. És cert que l’Estat espanyol ha reduït la seva aportació. Tot
i això, l’enfocament de la Generalitat
és tan neoliberal com el de Madrid.
Dimecres passat, mentre la gent protestava a les estacions de metro se-

per uns serveis públics, gratuïts i de qualitat
stoppujadestransport.blogspot.com.es
guint la crida de la plataforma “Stop pujades”, el conseller Santi Vila explicava
a TV3 que els usuaris havien de finançar el 50% del manteniment del transport públic. De pujada en pujada, ja
gairebé hi som. Però, aquest dogma, a
més d’injust, constitueix una aberració. És injust perquè repercuteix sobre
unes classes populars aclaparades per
una multitud d’increments en els serveis bàsics dèficits i deutes financers
dels quals no són responsables. I és
aberrant perquè, amb aquest model,
el transport públic mai podrà desenvolupar-se, ni guanyar la batalla al vehicle privat. Sobretot quan, malgrat tenir una àrea metropolitana amb els índex de contaminació disparats i una de
les majors densitats de cotxes/Km2
del món, se’n segueix incentivant l’ús
a còpia de reduccions de peatges i zones verdes... per no parlar dels “peatges a l’ombra” que sufraguem amb els
nostres impostos. Finalment, no és de
rebut que una formació política que va
votar una reforma constitucional prioritzant el servei dels interessos financers per damunt de qualsevol despesa
social pretengui ara sermonejar la ciutadania, ni presentar-se com a víctima
d’una fatalitat.
És urgent establir un sistema de finançament basat en aportacions pressupostàries suficients, una gestió rigorosa i transparent i polítiques decidides
de promoció del transport públic. Cal
establir una tarifació social, simplificar
títols i zones, oferir abonaments que
guanyin usuaris i els fidelitzin. I, per
fer-ho, cal trencar amb la lògica mercantil amb què raonen el Govern i
l’ATM. Per això seguirem donant suport a les protestes que insisteixen a
demanar la congelació de les tarifes
del 2013 com a gest de bona disposició que faci creïble i operativa una taula social on moviments veïnals, sindicals i ciutadans puguin debatre de
debò els problemes del transport públic.
Confederació d'Associacions
Veïnals de Catalunya (CONFAVC)
Federació d'Associacions de Veïns
i Veïnes de Barcelona (FAVB)
Barcelona, 6 de febrer de 2014

www.facebook.com/StopPujades
www.facebook.com/StopPujades

Manifest
Un desafiament als barris més castigats per la precarització, l’atur i les
retallades
Aquesta pujada del preu del transport implica un nou desafiament cap als usuàries i usuaris, que observen que mentre l’Administració retalla serveis, retira
ajudes i desnona famílies, castiga la gent que utilitza el transport públic, l’únic del
qual disposa per anar a estudiar, treballar o per cercar feina.
Un servei públic que funciona
com una empresa
El bitllet més venut, la T-10, ja té un
cost de 10,30€ (1 zona) i 43,55€ (6
zones). Això significa un 5,10% i un
4,9% més que l’any anterior, respectivament, i un 71% més que fa deu
anys. La T-50/30 ja costa 42,50€ (1
zona), una pujada del 8,4%. Aquest
augment continuat de les tarifes que
afecta a totes les zones i molt per
sobre dels
increments de
l’IPC, converteix el transport públic,
pagat per
tothom a
través dels
impostos, en
un luxe per als
usuaris i en un
a u t è n t i c
transvasament
de fons públics
cap a les
empreses que el gestionen.
Tot això succeeix mentre s’eliminen
línies d’autobús, s’elimina el bus de
barri els diumenges i festius i, des de
l’any 2007, s’ha anat reduint un 10%
el servei d’autobús entre setmana i un
25% els caps de setmana.
ATM, direcció de TMB i Xavier
Trias: les raons per les quals
s’apuja el preu del bitllet
Mentre repaguem el transport públic,
l’empresa TMB que gestiona l’autobús
i el metro –tal com ho han denunciat
reiteradament els seus treballa-

dors/es– manté una opacitat absoluta
sobre el seu pressupost i sobre el sou
dels 603 membres de l’equip directiu,
ja que tenen un salari fora de conveni i
totalment desconegut, a més dels
cotxes oficials de què gaudeixen. A
més, continua mantenint-se en secret
el motiu pel qual tants excàrrecs
públics de PSC i CiU acaben ocupant
llocs dins d’aquesta direcció.
Hem de continuar empassant-nos i
patint que any
rere any ens
facin pagar més
car el transport
públic?
Hem de continuar pagant els
e x c e s s o s
abusius de les
empreses que
gestionen el
servei de
transport
metropolità?
Per aquestes raons, des de STOP
PUJADES TRANSPORT PÚBLIC,
exigim:
« La retirada de l’augment del

2014 i congelació del preu del
transport públic d’acord amb
les tarifes del 2013.
« Convocatòria

d’una
taula social per
fixar tarifes i
criteris, un cop
aplicada la
retirada de
l’augment de
preus de 2014.

aturem la pujada de tarifes als transports
stoppujadestransport.blogspot.com.es

www.facebook.com/StopPujades

PER UN TRANSPORT PÚBLIC
AL SERVEI DE LES TREBALLADORES
Amb el canvi d’any hem assistit a una
pujada del voltant del 5% en les tarifes
de títols integrats de l’ATM (Autoritat
del Transport Metropolità de Barcelona)
afectant els preus de les targetes més
utilitzades, la T-10 i la T-50/30.

Des de 2006 a 2014
T-10
d’1 zona
ha pujat
3,65 €
(de 6,65 €

a 10,30 €)
T-10
de 2 zones
ha pujat
7€

(de 13,30 €
a 20,30 €)
T-10
de 3 zones
ha pujat

EL TRANSPORT PÚBLIC ÉS UN DRET,
NO UN PRIVILEGI

9,40 €
(de 18,30 €
a 27,70 €)
T-50/30
d’1 zona

ha pujat
14,95 €
(de 27,55 €
a 42,50 €)
T-50/30

de 2 zones
ha pujat
24,80 €
(de 46,20 €
a 71 €)

#TRANSPORTPÚBLICGRATUÏT
#NOPAGUEM

Defensa allò públic, cola't al transport!
5 raons per fer-ho:
1) Els precaris no paguem

millorar la nostra qualitat de vida.

En un Estat on el salari mínim són 641
euros, on el 65% de la població cobra
1000 euros o menys al mes, els i les
precàries, no podem permetre'ns
l'elevat cost del transport. La
disparitat entre els salaris i el
preu del bitllet és brutal, però ho
és encara més, quan ni tan sols
està garantit un salari i la incertesa ens marca l'existència. Els
precaris i precàries no sabem on
estarem demà, o quan tindrem
ingressos, però el preu del bitllet
no fa més que pujar sense
atendre a les condicions de vida
de la població.

3) Moure's no és un luxe, és una
necessitat: qui no pot fer-ho queda
exclòs.
En una societat connectada en xarxa

Estocolm
París
Brusel·les
Nova York
Barcelona

1'5 €
1'7 €
1'8 €
1'8 €
2'15 €

2000 €
1398 €

1444 €
952 €
645 €

oportunitats que ens ofereix el present.
4) Treballem per a ells, consumim
per a ells.
Ens trobem davant la paradoxa que la
gran majoria dels nostres viatges els
fem per anar a treballar o per consumir.
Un doble moviment: Empreses que
s'allunyen de la ciutat pel preu del sòl,
ens obliguen a desplaçar-nos lluny de
les nostres llars. Ciutats que expulsen
als seus ciutadans, també pel preu del
sòl, ens obliguen a allunyar-nos d'elles
per poder tenir una llar.
Les relacions socials tampoc s'escapen
de l'ull que tot ho veu. Les ciutats s'han
convertit en parcs temàtics. La idea o la
imatge de màrqueting que produeix
una ciutat, ens converteix en extres
d'una pel·lícula on no ens paguen. Que
ens moguem per qualsevol raó també
genera ambient; riquesa en els temps
d'avui.
5) El transport és públic si tots
i totes podem moure'ns.

2) Colar-te és augmentar el
salari: recuperem el que ens
roben
El que ens roben a la feina, o amb la
falta d'aquesta, els diners que no veiem
perquè ETT's i empreses ens parasiten,
ho podem recuperar en part, no pagant
el transport. Fins ara la rebaixa massiva
de salaris es compensava amb el
miratge del deute. Aquesta fuig cap
endavant s'esgota i la realitat ens
revela com els precaris que som.
Tractem de sobreviure amb un ingrés
insuficient per viure: colar-se és
augmentar el nostre salari indirecte, és

Preu Metro/Salari Mínim

com la nostra, la inclusió social té molt a
veure amb l'accés a la mobilitat. Sense
l'accés al transport garantit, augmenten
les nostres paperetes de ser un exclòs,
de quedar-nos fos. Necessitem moure'ns per atendre totes les qüestions
que ens concerneixen en el dia a dia,
que cada vegada són més. No podem
estar pendents d'evitar l'abisme de la
marginalitat per la simple raó de no
poder moure'ns. Rebutgem la idea de
quedar-nos fora, desconnectats de les

Parlar de transport públic, és
parlar del seu augment en l'accés
al conjunt de la població. L'ingrés
ja no pot ser la vara de mesurar de
la prestació del transport. S'ha
acabat la societat del treball, - que
no dels diners-. Els drets han de
separar-se de la funció laboral per
passar a ser drets de vida. No es
pot parlar de democràcia, de
transport públic, quan només ho
pot usar qui té un treball i la resta
no pot fer-ho. La pròpia definició
d'allò públic, entès com a recurs comú
de totes les persones per a totes les
persones, xoca amb l'actual estat del
transport que restringeix el
seu accés.
Jorge Moruno,
sociòleg i escriptor
(http://larevueltadel
asneuronas.com)
Traducció d’Arnau
Mallol

aturem la pujada de tarifes als transports

Publicació stoppujades

  • 1.
    #StopPujadesTransport Plataforma de MovimentsSocials contra la pujada del transport públic i per la congelació dels preus de Metro, Bus, RENFE i FGC El Raval El Gòtic L4 JAUME I Plaça de l’Àngel #TransportPúblicGratuït www.facebook.com/StopPujades #NoPaguem Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera La Barceloneta Ciutat Vella STOP PUJADES continuarà amb el seu calendari de mobilitzacions per la retirada de l'augment de tarifes 2014 Davant la crida a la responsabilitat, les amenaces de multes i les agressions per part del cos de Mossos d'Esquadra a les darreres mobilitzacions, la Plataforma STOP PUJADES expressem la nostra voluntat de continuar manifestant-nos, tal com ho hem vingut fent fins ara. Cap d'aquestes actuacions per apaivagar el clam popular per la rebaixa del preu del transport públic, no tindrà cap altre efecte que la proliferació del descontentament i de les mobilitzacions. #STOPPUJADESTRANSPORT dime febre r cres #TRANSPORTPÚBLICGRATUÏT STOP PUJADES seguim exigint la retirada de les tarifes 2014, com a pas previ a la convocatòria d'una taula social per un nou model tarifari i de transport. #NOPAGUEM 19 Ja són 8 setmanes de manifestacions, 50 punts de protesta, 90 DIMECRES 19 A LES 19 H. càrrecs electes sumats al manifest i el suport del món sindical. CONTRA LA PUJADA Arribats a aquest punt, considerem que les DEL TRANSPORT PÚBLIC aturades de línies de metro, ferrocarrils i L4 JAUME I Plaça de l’Àngel RENFE, fruit de les protestes, així com tot DILLUNS 24 DE FEBRER allò que pugui succeir VAGA DE TRANSPORTS les properes setmanes, HO PARAREM TOT !! ja són una responsabiEL WORLD MOBILE CONGRESS, TAMBÉ !!! litat del conseller de @STOPPUJADES FACEBOOK.COM/STOPPUJADES T e r r i t o r i i Sostenibilitat, Santi Vila i de l'Alcalde de socioeconòmica actual que posa al Barcelona, Xavier Trias, a causa del límit tantes famílies. Per això, seu silenci davant la problemàtica. manifestem que rectificar és de savis i demostra responsabilitat política Santi Vila i Xavier Trias han demosd'acord amb les necessitats socials trat un immobilisme polític, irresactuals. La retirada de tarifes no és ponsable davant d'una demanda una qüestió econòmica sinó una social tan estesa i, al mateix temps, voluntat política. inacceptable davant de la situació CONCENTRACIÓ Aquest immobilisme i aquestes amenaces ens obliguen a mantenir les convocatòries, així com l'esperit que les han caracteritzat: Dimecres 19 de febrer. CONCENTRACIONS A LES ESTACIONS. Dilluns 24 de febrer. VAGA TRANSPORTS. HO PARAREM TOT. STOP PUJADES TRANSPORT PÚBLIC TELÈFON DE CONTACTE: 609.52.22.95 stoppujadestransport.blogspot.com per uns serveis públics, gratuïts i de qualitat
  • 2.
    stoppujadestransport.blogspot.com.es www.facebook.com/StopPujades Les associacions deveïnes i veïns Davant el refús del Govern de revisar l'augment del preu del transport públic N’hi havia que pensaven que teníem un problema amb l’Ajuntament de Barcelona. D’altres, CONFAVC, FAVB i PTP, cercant un interlocutor adient per parlar de l’última pujada de tarifes i de l’enorme rebuig social que ha suscitat, ens reuníem el passat dimecres, 29 de gener, amb l’Autoritat del Transport Metropolità. Potser tots plegats anàvem errats. Si fem cas de les declaracions de Francesc Homs, cal concloure que ens hem d’adreçar directament a la Generalitat. Manifestament, les c o n s i g n e s d’intransigència davant les demandes ciutadanes vénen d’allà: els arguments que brandeix el Govern es corresponen, mot per mot, amb el discurs que varem sentir a la seu de l’ATM. La transmissió orgànica funciona millor que els trens de rodalies. Vet aquí que, des de l’administració, ens donen una lliçó de responsabilitat. Si mai el Govern accedís a revisar aquesta pujada, diuen, “es comprometria el futur de les següents generacions”. Ja ens ho deien a l’ATM: està en qüestió la fallida del sistema de transport metropolità i fins i tot els precaris equilibris de l’estat del benestar. Ni més ni menys! En realitat, segons les estimacions d’aquest organisme, l’últim increment de preus hauria de suposar uns ingressos addicionals de 25 milions d’euros. (Unes estimacions força discutibles, basades en el supòsit que l’encariment del transport públic no alteraran el nombre de viatgers... Però que, si es veiessin més o menys confirmades, significarien que s’està abusant com a “mercat captiu” d’una població cada cop més castigada i sense alternativa de mobilitat). Tanmateix, l’argument és una fal·làcia. Enguany, el pressupost del transport metropolità depassa els 1.200 milions d’euros. La pujada – i el refús de retirar-la – responen a una filosofia de gestió neoliberal i a la por d’obrir un autèntic debat sobre el transport metropolità com a servei públic, amb totes les seves implicacions pel que fa a justícia social, cohesió territorial, sostenibilitat mediambiental i salut pública. És cert que l’Estat espanyol ha reduït la seva aportació. Tot i això, l’enfocament de la Generalitat és tan neoliberal com el de Madrid. Dimecres passat, mentre la gent protestava a les estacions de metro se- per uns serveis públics, gratuïts i de qualitat
  • 3.
    stoppujadestransport.blogspot.com.es guint la cridade la plataforma “Stop pujades”, el conseller Santi Vila explicava a TV3 que els usuaris havien de finançar el 50% del manteniment del transport públic. De pujada en pujada, ja gairebé hi som. Però, aquest dogma, a més d’injust, constitueix una aberració. És injust perquè repercuteix sobre unes classes populars aclaparades per una multitud d’increments en els serveis bàsics dèficits i deutes financers dels quals no són responsables. I és aberrant perquè, amb aquest model, el transport públic mai podrà desenvolupar-se, ni guanyar la batalla al vehicle privat. Sobretot quan, malgrat tenir una àrea metropolitana amb els índex de contaminació disparats i una de les majors densitats de cotxes/Km2 del món, se’n segueix incentivant l’ús a còpia de reduccions de peatges i zones verdes... per no parlar dels “peatges a l’ombra” que sufraguem amb els nostres impostos. Finalment, no és de rebut que una formació política que va votar una reforma constitucional prioritzant el servei dels interessos financers per damunt de qualsevol despesa social pretengui ara sermonejar la ciutadania, ni presentar-se com a víctima d’una fatalitat. És urgent establir un sistema de finançament basat en aportacions pressupostàries suficients, una gestió rigorosa i transparent i polítiques decidides de promoció del transport públic. Cal establir una tarifació social, simplificar títols i zones, oferir abonaments que guanyin usuaris i els fidelitzin. I, per fer-ho, cal trencar amb la lògica mercantil amb què raonen el Govern i l’ATM. Per això seguirem donant suport a les protestes que insisteixen a demanar la congelació de les tarifes del 2013 com a gest de bona disposició que faci creïble i operativa una taula social on moviments veïnals, sindicals i ciutadans puguin debatre de debò els problemes del transport públic. Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) Barcelona, 6 de febrer de 2014 www.facebook.com/StopPujades www.facebook.com/StopPujades Manifest Un desafiament als barris més castigats per la precarització, l’atur i les retallades Aquesta pujada del preu del transport implica un nou desafiament cap als usuàries i usuaris, que observen que mentre l’Administració retalla serveis, retira ajudes i desnona famílies, castiga la gent que utilitza el transport públic, l’únic del qual disposa per anar a estudiar, treballar o per cercar feina. Un servei públic que funciona com una empresa El bitllet més venut, la T-10, ja té un cost de 10,30€ (1 zona) i 43,55€ (6 zones). Això significa un 5,10% i un 4,9% més que l’any anterior, respectivament, i un 71% més que fa deu anys. La T-50/30 ja costa 42,50€ (1 zona), una pujada del 8,4%. Aquest augment continuat de les tarifes que afecta a totes les zones i molt per sobre dels increments de l’IPC, converteix el transport públic, pagat per tothom a través dels impostos, en un luxe per als usuaris i en un a u t è n t i c transvasament de fons públics cap a les empreses que el gestionen. Tot això succeeix mentre s’eliminen línies d’autobús, s’elimina el bus de barri els diumenges i festius i, des de l’any 2007, s’ha anat reduint un 10% el servei d’autobús entre setmana i un 25% els caps de setmana. ATM, direcció de TMB i Xavier Trias: les raons per les quals s’apuja el preu del bitllet Mentre repaguem el transport públic, l’empresa TMB que gestiona l’autobús i el metro –tal com ho han denunciat reiteradament els seus treballa- dors/es– manté una opacitat absoluta sobre el seu pressupost i sobre el sou dels 603 membres de l’equip directiu, ja que tenen un salari fora de conveni i totalment desconegut, a més dels cotxes oficials de què gaudeixen. A més, continua mantenint-se en secret el motiu pel qual tants excàrrecs públics de PSC i CiU acaben ocupant llocs dins d’aquesta direcció. Hem de continuar empassant-nos i patint que any rere any ens facin pagar més car el transport públic? Hem de continuar pagant els e x c e s s o s abusius de les empreses que gestionen el servei de transport metropolità? Per aquestes raons, des de STOP PUJADES TRANSPORT PÚBLIC, exigim: « La retirada de l’augment del 2014 i congelació del preu del transport públic d’acord amb les tarifes del 2013. « Convocatòria d’una taula social per fixar tarifes i criteris, un cop aplicada la retirada de l’augment de preus de 2014. aturem la pujada de tarifes als transports
  • 4.
    stoppujadestransport.blogspot.com.es www.facebook.com/StopPujades PER UN TRANSPORTPÚBLIC AL SERVEI DE LES TREBALLADORES Amb el canvi d’any hem assistit a una pujada del voltant del 5% en les tarifes de títols integrats de l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona) afectant els preus de les targetes més utilitzades, la T-10 i la T-50/30. Des de 2006 a 2014 T-10 d’1 zona ha pujat 3,65 € (de 6,65 € a 10,30 €) T-10 de 2 zones ha pujat 7€ (de 13,30 € a 20,30 €) T-10 de 3 zones ha pujat EL TRANSPORT PÚBLIC ÉS UN DRET, NO UN PRIVILEGI 9,40 € (de 18,30 € a 27,70 €) T-50/30 d’1 zona ha pujat 14,95 € (de 27,55 € a 42,50 €) T-50/30 de 2 zones ha pujat 24,80 € (de 46,20 € a 71 €) #TRANSPORTPÚBLICGRATUÏT #NOPAGUEM Defensa allò públic, cola't al transport! 5 raons per fer-ho: 1) Els precaris no paguem millorar la nostra qualitat de vida. En un Estat on el salari mínim són 641 euros, on el 65% de la població cobra 1000 euros o menys al mes, els i les precàries, no podem permetre'ns l'elevat cost del transport. La disparitat entre els salaris i el preu del bitllet és brutal, però ho és encara més, quan ni tan sols està garantit un salari i la incertesa ens marca l'existència. Els precaris i precàries no sabem on estarem demà, o quan tindrem ingressos, però el preu del bitllet no fa més que pujar sense atendre a les condicions de vida de la població. 3) Moure's no és un luxe, és una necessitat: qui no pot fer-ho queda exclòs. En una societat connectada en xarxa Estocolm París Brusel·les Nova York Barcelona 1'5 € 1'7 € 1'8 € 1'8 € 2'15 € 2000 € 1398 € 1444 € 952 € 645 € oportunitats que ens ofereix el present. 4) Treballem per a ells, consumim per a ells. Ens trobem davant la paradoxa que la gran majoria dels nostres viatges els fem per anar a treballar o per consumir. Un doble moviment: Empreses que s'allunyen de la ciutat pel preu del sòl, ens obliguen a desplaçar-nos lluny de les nostres llars. Ciutats que expulsen als seus ciutadans, també pel preu del sòl, ens obliguen a allunyar-nos d'elles per poder tenir una llar. Les relacions socials tampoc s'escapen de l'ull que tot ho veu. Les ciutats s'han convertit en parcs temàtics. La idea o la imatge de màrqueting que produeix una ciutat, ens converteix en extres d'una pel·lícula on no ens paguen. Que ens moguem per qualsevol raó també genera ambient; riquesa en els temps d'avui. 5) El transport és públic si tots i totes podem moure'ns. 2) Colar-te és augmentar el salari: recuperem el que ens roben El que ens roben a la feina, o amb la falta d'aquesta, els diners que no veiem perquè ETT's i empreses ens parasiten, ho podem recuperar en part, no pagant el transport. Fins ara la rebaixa massiva de salaris es compensava amb el miratge del deute. Aquesta fuig cap endavant s'esgota i la realitat ens revela com els precaris que som. Tractem de sobreviure amb un ingrés insuficient per viure: colar-se és augmentar el nostre salari indirecte, és Preu Metro/Salari Mínim com la nostra, la inclusió social té molt a veure amb l'accés a la mobilitat. Sense l'accés al transport garantit, augmenten les nostres paperetes de ser un exclòs, de quedar-nos fos. Necessitem moure'ns per atendre totes les qüestions que ens concerneixen en el dia a dia, que cada vegada són més. No podem estar pendents d'evitar l'abisme de la marginalitat per la simple raó de no poder moure'ns. Rebutgem la idea de quedar-nos fora, desconnectats de les Parlar de transport públic, és parlar del seu augment en l'accés al conjunt de la població. L'ingrés ja no pot ser la vara de mesurar de la prestació del transport. S'ha acabat la societat del treball, - que no dels diners-. Els drets han de separar-se de la funció laboral per passar a ser drets de vida. No es pot parlar de democràcia, de transport públic, quan només ho pot usar qui té un treball i la resta no pot fer-ho. La pròpia definició d'allò públic, entès com a recurs comú de totes les persones per a totes les persones, xoca amb l'actual estat del transport que restringeix el seu accés. Jorge Moruno, sociòleg i escriptor (http://larevueltadel asneuronas.com) Traducció d’Arnau Mallol aturem la pujada de tarifes als transports