Charla sobre cultivo ecológico de cítricos en la V fira de la clementina de Bitem

1. PRODUCCIÓ
ECOLÒGICA
DE CÍTRICS
Joan Miquel Segura Martínez
Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva
www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29

2. ¿QUE ÉS PRODUCCIÓ ECOLÒGICA?
• La Producció Agrària Ecològica (PAE) és un conjunt de pràctiques agrícoles basades en
el coneixement agrari tradicional actualitzat encaminat a produir aliments saludables, tant
per al consumidor, com per al productor i l'entorn, sense fer servir fertilitzants ni plaguicides
químics.
• Per tal de garantir el producte davant els consumidors, existeix una normativa de europea,
el Reglament CE 834/2007 sobre producció i etiquetat dels productes ecològics, al que s'han
de sotmetre tots els operadors (productors, transformadors i envasadors).
• Objectius:
 Produir aliments de màxima qualitat nutritiva, sanitària i organolèptica.
 Preservar la seguretat alimentària.
 Ser mediambientalment sostenible i econòmicament rendible.
 Afavorir el desenvolupament rural.
 Treballar de forma integrada amb els ecosistemes.
 Augmentar o mantenir la fertilitat dels sòls.
 Emprar al màxim els recursos renovables i locals.
 Evitar les formes de contaminació que puguin resultar de les tècniques agràries.
 Mantenir la diversitat genètica del sistema agrari i del seu entorn.
 Permetre que els agricultors obtinguin uns ingressos satisfactoris i realitzin un treball gratificant en
un entorn laboral saludable.
Joan Miquel Segura Martínez
Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva
www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29

3. PRINCIPIS DE LA PAE (I)
• L’objectiu fonamental de l’agricultura ecològica és obtenir aliments de màxima qualitat, en
referència a les seves propietats nutricionals, sanitàries i organolèptiques.
• L’agricultura ecològica no pretén tant maximitzar la producció, com fer-la compatible amb
l’estabilitat de l'agrosistema. Per tant les tècniques emprades hauran de complir una sèrie de
principis:
1. Evitar al màxim totes aquelles formes de contaminació ambiental que puguin resultar
de les tècniques aplicades durant els processos de producció.
 En l’agricultura ecològica no s’utilitzen adobs químics, és a dir, aquells adobs que s’han
obtingut mitjançant síntesi química del nitrogen de l'aire i per solubilització per
tractament químic de minerals naturals. Aquests processos requereixen grans
quantitats d’energia i són contaminants. A més, és fàcil que aquests adobs solubles
interfereixin negativament en els processos naturals dels ecosistemes i, en el cas dels
adobs nitrogenats, contaminin les aigües superficials i sub-terrànies.
 Tots el plaguicides i herbicides compostos per productes químics de síntesi o produïts
per enginyeria genètica estan prohibits.
Joan Miquel Segura Martínez
Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva
www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29

4. PRINCIPIS DE LA PAE (II)
2. Proporcionar als cultius i als ramats les condicions vitals que els permetin
dur a terme un desenvolupament el més natural possible.
3. Emprar al màxim els recursos renovables, reciclant tots els residus generats
a l’explotació.
4. Integrar, en la mesura del possible, les activitats agrícoles i ramaderes.
 Els animals juguen un paper important tancant els cicles de nutrients, aportant
fem per a l'adobat dels conreus i permetent ampliar la varietat de les rotacions
amb la introducció de conreus farratgers.
2. Mantenir la diversitat genètica del sistema agrari i del seu entorn immediat,
treballant amb aquelles espècies, varietats i races més adaptades a les
condicions locals, potenciant sobretot la recuperació i millorament de les
autòctones.
Joan Miquel Segura Martínez
Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva
www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29

5. PRINCIPIS DE LA PAE (III)
6. Utilització òptima i equilibrada dels recursos i potencial local: la finca
ecològica ha d'estar plenament relacionada amb el medi que l'envolta de d'un
punt econòmic i social.
 Hem d'utilitzar preferentment els recursos propis de la nostra zona (residus
orgànics, varietats locals, mà d'obra, etc) així com orientar les nostres
produccions per cobrir les necessitats del mercat local. Aquesta relació amb el
medi que ens envolta ha de ser equilibrada i mútuament enriquidora,
contribuint, en la mesura del possible, a la conservació del medi ambient.
6. En general, l’aprofitament i potenciació de tots els mecanismes i equilibris
naturals dels sistemes agrícoles, els quals han de treballar a favor de
l'agricultor i ramader, i no en contra d’ells.
Joan Miquel Segura Martínez
Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva
www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29

6. FERTILITZACIÓ EN PAE DE CÍTRICS (I)
• La fertilització del terreny dedicat a l'agricultura ecològica és un dels pilars d'aquesta forma
de cultiu.
• En l'agricultura ecològica no es pretén nodrir directament la planta, sinó estimular el
conjunt, és a dir el sòl i la planta, mantenint o millorant la fertilitat del sòl «afavorint el
complex argil- húmic i el desenvolupament dels microorganismes del sòl».
• La matèria orgànica és la base de la fertilització, encara que també es poden utilitzar com a
fertilitzants l'abonat en verd que consisteix a conrear i enterrar una planta, perquè en
descompondre es converteixi en abonament, especialment utilitzant lleguminoses, aquestes
enriqueixen el sòl especialment en nitrogen gràcies a bacteris que viuen en les seves arrels i
que fixen el nitrogen atmosfèric, i que la planta en ser enterrada cedeix al sòl en forma
d'abonament.
• Contràriament al que es creu, mantenir el sòl cobert, ajuda a conservar millorant
l'aprofitament de l'aigua i els nutrients. S'empraran cobertes vegetals vives, embuatat, etc.
• Els abonaments minerals que es poden utilitzar són els procedents de fonts naturals que
hagin estat extrets per processos físics.
• És molt pràctic que el fertilitzant sigui de producció pròpia, un dels més utilitzats és la
producció de compost.
Joan Miquel Segura Martínez
Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva
www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29

7. FERTILITZACIÓ EN PAE DE CÍTRICS (II)
Detalls pràctics
• L’aport Nitrogenat és limitat a un màxim de 170 UF/Ha. (molt just per als marcs de plantació
habituals de 400 a 500 arbres/Ha.
• Complement amb fertilització mineral de macronutrients (sulfats de potasa o magnesi,
roques fosfóriques).
• Complement de micronutrients (sulfats de cinc i manganés, quelats de ferro, etc.
• Fertilització foliar important en moments puntuals, ús de cremes de algues i aminoàcids
d’origen vegetal.
Joan Miquel Segura Martínez
Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva
www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29

8. MANTENIMENT DEL SÒL (I)
Biològic
• A terra hi ha de forma natural una infinitat d'organismes vius que efectuen un «conreu» continuat: les
arrels en explorar a la recerca d'aigua i nutrients, els cucs, insectes i rosegadors, amb les seves
galeries, altres organismes amb les seves exsudacions i residus que ajuden a unir les partícules d'argila
i humus.
• Tampoc cal menysprear la gran quantitat de matèria orgànica que aporten aquests organismes així com
la conversió de la matèria orgànica en material assimilable per les plantes.
• Diverses experiències realitzades han demostrat que el treball biològic té avantatges sobre el mecànic.
Com són:
– No s'espesseix el sòl en passar pel sòl, el que comunament passa en treballar la terra amb
maquinària i que obliga a realitzar cada cert temps un treball més profund.
– En tallar l'herba i deixar-la com embuatat es produeixen diverses millores, d'una banda el sol no
asseca el terreny conservant la humitat i d'altra banda serveix de protecció als microorganismes i
altres organismes.
• D'altra banda, les plantes adventícies, o també «males herbes», serveixen de hoste als insectes útils,
absorbeixen el nitrogen que d'una altra manera es perdria en evaporar a l'atmosfera i que després
tornen a cedir a terra en convertir en compost. I si la planta té arrels profundes com l'alfals, el que menja
la vaca, llavors extreu nutrients que d'una altra manera resulten inaccessibles per a altres plantes amb
sistemes radiculars menys capaços d'aprofundir. Per evitar que el camp s'ompli d'adventícies, es
realitzen rotacions de cultiu amb falses sembres i programes d'abonat equilibrat.
Joan Miquel Segura Martínez
Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva
www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29

9. MANTENIMENT DEL SÒL (II)
Mecànic (I)
• No conreu del terreny, sega de l’herba i manteniment de la coberta vegetal.
– Ús de desbrossadores o moledores pel centre del frau i sega manual
Joan Miquel Segura Martínez
Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva
www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29

10. MANTENIMENT DEL SÒL (II)
Mecànic (II)
• Encoixinat amb materials inerts o no.
Joan Miquel Segura Martínez
Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva
www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29

11. MANTENIMENT DEL SÒL (III)
Encoixinat amb crosta de pí
Joan Miquel Segura Martínez
Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva
www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29

12. MANTENIMENT DEL SÒL (IV)
Mecànic (III)
• En cas de necessitat de conreu, la principal condició que ha de complir un arreu, és no
voltejar el sòl en profunditat per no alterar l'ordre natural del sòl, treballant amb saó i no
abusant dels mateixos, evitant en part d'aquesta forma els efectes indesitjables del
conreu mecànic com la mineralització del sòl i la compactació del mateix pel pes de la
maquinària.
Joan Miquel Segura Martínez
Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva
www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29

13. COBERTA VEGETAL (I)
L'efecte sobre la fertilitat del sòl rau en:
• Millora l'estabilitat estructural del sòl. Les cobertes vegetals protegeixen el sòl contra l'erosió, perquè
impedeixen el cop directe de la pluja, milloren la infiltració,actuen com a barrera contra el
vessament, i subjecten la terra amb les arrels. A més l'existència
d'espècies amb diferents sistemes radiculars fa que les arrels penetrin el subsòl compactat afavorint la
formació de macropors.
• Millora el balanç hídric ja que milloren l'emmagatzematge d'aigua en el sòl, en augmentar la infiltració i
disminuir l'evaporació de l'aigua que es troba sota la coberta en
les èpoques més caloroses. La manca de coberta vegetal augmenta la insolació sobre
el sòl facilitant la pèrdua d'aigua. Un terreny desproveït de vegetació està exposat de manera directa al
sol, augmentant la seva temperatura, produint l'evaporació de l'aigua que conté, la formació d'esquerdes
de dessecació en les argiles i la seva endurimenta.
• Millora el contingut de matèria orgànica. L'aportació de massa vegetal i la major diversitat edàfica
útil permet augmentar el contingut de matèria orgànica a la cap a més superficial del sòl. A més
de presentar una major disponibilitat de macro i micronutrients per al cultiu.
Realitzar un bon maneig de la coberta vegetal també té un efecte beneficiós sobre el
control de plagues i malalties ja que l'augment de biodiversitat vegetal comporta una
major diversitat d'aliment i microhàbitats que afavoreixen l'augment d'enemics naturals.
Joan Miquel Segura Martínez
Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva
www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29

14. COBERTA VEGETAL (II)
COBERTES ESPONTÀNIES: Són cobertes normalment temporals i molt heterogènies, ja que la seva
composició ve donada principalment pels recursos hídrics de què es disposa, el sistema de conreu o sega, etc.
• Ràpida descomposició dels seus restes vegetals, amb una baixa o molt baixa protecció del sòl.
• Les espècies vegetals que la componen sovint són molt diverses de manera que la major dificultat que
planteja el cultiu amb aquest tipus de coberta viva és l'adequat maneig de les males herbes, el que podria
ocasionar certs problemes, com la inversió de flora.
• En el cas que s'usi la sega mecànica amb desbrossadora, la vegetació pot evolucionar cap
a espècies perennes, de fàcil rebrot i rastreres, totes elles de difícil control amb desbrossadora.
COBERTES SEMBRADES: es basa en la sembra una o diverses espècies adaptades al cultiu en secà amb
sembradores diverses, o fins i tot amb adobadores de tipus centrífuga o a mà. El preu de la llavor, tot i que
variable en funció del tipus de llavor, en molts casos pot resultar bastant econòmic.
• Els avantatges de la sembra de cobertes, sobretot els primers anys d'agricultura ecològica, és la selecció
d'espècies i el millor control de la coberta vegetal ja que es coneix el seu cicle, que normalment sol ser de
tardor-hivern.
a) Gramínies cultivades (civada, ordi, sègol, etc.)
b) Gramínia espontànies (fenàs, brom, etc.).
c) Cobertes vegetals de lleguminoses sembrades (veces, trèvols, tramussos, altres).
d) Cobertes formades a base d'una barreja de llavors de gramínies i lleguminoses (veces, civada).
Joan Miquel Segura Martínez
Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva
www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29

15. TIPUS DE COBERTES VEGETALS
Taula 4.- Espècies més comuns en la zona mediterrània, útils en agricultura ecològica. (de Domínguez Gento, Roselló Oltra y Aguado,
2002).
ESPECIE DOSI1 M.V.2 / M.S.3 N OBSERVACIONS4
LEGUMINOSES (Simbiòtiques amb bacteris Rhizobium) anuals (de curt període de cultiu, discontinu)
Sensible al frío; semi-erecta (necesita tutor, se asocia a gramíneas o similar), raíz profunda.
Veça (Vicia sativa L.) 50-100 40 / 8 100
Abundancia en pulgones, atrae depredadores generalistas. 350 mm. P/O.
Edrols (Vicia ervilia (L.) Willd.) 20-80 30-40 / 3-8 Tapizante, suelo calizo; raíz profunda. 250 mm. P/O.
Faba farratgera (V. faba L. var. Equina) 150-200 30-40 / 3-8 50 Terrenos arcillosos y calizos. Resiste frío. Si se cosecha tenemos menor M.V. (20-25 t/ha). O.
No es un buen fijador de N, pero tiene muy buen crecimiento, sobre todo en invierno mediterráneo.
Pèsol farratger (Pisum sativum L.) 150-200 15-40 / 3-8
Si se cosecha se obtienen entre 8-25 t/ha de M.V. P/O.
Cacauet (Arachys hypogaea L.) 130-200 30-40 / 3-8 20-60 Terrenos arenosos y ácidos. Cuando se recolecta, el balance de N puede ser negativo (extrae). P.
Semi-erecto, raíz profunda, escasa cobertura, flores atractivas. Suelo arcilloso calcáreo; hay spp.
Enclova, sulla (Hedysarum coronarium L.) 6-25 25-45 / 8-15
de raíz comestible (H. humile L.). 250 mm. P/O.
Medicago nigra (L.) Krock. M. rugosa, M. Rastrera. Resemilla fácil en nuestro clima. Colonizan un alto % a final de invierno, agostándose a
8-12 10-25 / 2-5
truncatula final de primavera (no compiten por agua). 300 mm. P/O.
Trèvol (Trifolium subterraneum L.) 6-30 10-25 / 2-5 Autosiembra. Resiste sequía; pH<8.
LEGUMINOSAS perennes (de largo periodo de cultivo o cobertura permanente).
Raíces profundas, airea suelos con asfixia. Resiste sequías y encharcamientos; gran atracción
Herba alfals (Medicago sativa L.) 25-30 15-60 / 4-8 200
fauna auxiliar; interesan variedades que de bajas necesidades hídricas, con < 250 mm. P/O.
Crecimiento medio-lento, clima suave, sin heladas, suelos francos, sin demasiada sombra.
Trèvol blanc (Trifolium repens L.) 5-10 10-15 / 1,5-3 100
Estolonífera. Buena cobertura y biomasa. Atractiva fauna interesante. 600-900 mm. P/O.
Rápido, potente masa radicular y biomasa, buena para climas cálidos, decumbente o erecto,
Trèbol d'olor (Melilotus officinalis (L.) Pall i
10-25 25-40 / 5-10 resiste sombra; incluso tierras calizas; crece durante invierno-primavera; ideal para resiembra.
Melilotus alba Medik.)
250-300 mm. P/O.
4-6 Raíz profunda, lenta, resistente a sequía y frío (continental). Mala cobertura, complementaria. 350-
Cuernecillo del campo (Lotus corniculatus L.) poca
5 500 mm. P.
OTRAS ESPECIES FIJADORAS DE N
Están de forma natural en los suelos ecológicos. Existen preparados de microorganismos a la
Bacterias no simbióticas del suelo 7-30
venta.
1: DOSI = Dosis de sembra en kg de llavor per Ha de terreny (kg/Ha).
2: M.V. = Tones de matèria verda produïda per Hectàrea de terreny (t/ha) i per sega.
3: M.S. = Matèria seca produïda per hectàrea de terreny (Tm/Ha) i per sega.
4: Los mm. indiquen la pluja mínima adequada per a que la planta vegete en condicions. Els símbols de la època de sembra son P= primavera, O= Tardor
Joan Miquel Segura Martínez
Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva
www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29

16. CONTROL DE PLAGUES I MALALTIES
• Ús de productes naturals, no químics e intent de mantenir depredadors naturals.
Plagues principals:
• Cotxinilles:
– Poll roig de california / Poll gris / Poll blanc de la llimera / Serpetes. Ús de olis parafínics o
sabons potàsics.
– Caparreta negra: Ús de olis parafínics o sabons potàsics.
– Caparrta xinesa: Ús de olis parafínics o sabons potàsics.
– Cotonet: Solta de Criptolaemus i Sabó potàsic.
• Pulgons: Sabó potàssic u oli mineral + oli de neem, purí d’ortiga, piretrines naturals, quassia,
extracte de all o de pebre picant, citronella
• Mosca blanca: Sabó potàssic u oli mineral + oli de neem
• Polilles:
– Prays i barreneta: Bacillus thurighiensis
• Minador: Oli mineral + oli de neem
• Mosca de la fruita: Trampes u tractament pedaç amb spinossad
Joan Miquel Segura Martínez
Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva
www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29

17. PLAGUES I MALALTIES (I)
• Ús de productes naturals, no químics e intent de mantenir depredadors naturals.
Plagues (I):
• Cotxinilles:
– Poll roig de california / Poll gris / Poll blanc de la llimera / Serpetes. Ús de olis parafínics o
sabons potàsics.
– Caparreta negra: Ús de olis parafínics o sabons potàsics.
– Caparrta xinesa: Ús de olis parafínics o sabons potàsics.
– Cotonet: Solta de Criptolaemus i Sabó potàsic.
• Pulgons: Sabó potàssic u oli mineral + oli de neem, purí d’ortiga, piretrines naturals, quassia,
extracte de all o de pebre picant, citronella
• Mosca blanca: Sabó potàssic u oli mineral + oli de neem
Joan Miquel Segura Martínez
Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva
www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29

18. PLAGUES I MALALTIES (II)
• Ús de productes naturals, no químics e intent de mantenir depredadors naturals.
Plagues (II):
• Polilles:
– Prays i barreneta: Bacillus thurighiensis.
• Minador: Oli mineral + oli de neem
• Mosca de la fruita: Trampes u tractament pedaç amb spinossad.
• Aranyes (roja o parda): Oli mineral, sofre, vinagre.
• Formigues: Sabó potàssic, plantes repel·lents.
• Caragols: fosfat triferric granulat
Joan Miquel Segura Martínez
Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva
www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29

19. PLAGUES I MALALTIES (III)
• Ús de productes naturals, no químics e intent de mantenir depredadors naturals.
Malaltíes:
• Aiguat, gomosis: Compostos de coure, fosfits potàsics d’origen natural.
• Antragnosis: Compostos de coure.
• Armillària, Rosellinia: Rotació de conreus.
Joan Miquel Segura Martínez
Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva
www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29

20. COMERCIALITZACIÓ
• El cultiu ecològic fa que tinguem un producte de alta qualitat amb una distinció al mercat.
• Canals comercials:
– Venta a intermediaris (Cooperatives o comerços especialitzats).
• Preus més baixos
• Mateixos problemes que en cultiu convencional.
– Venta directa (productor defensa el seu propi producte): crear marca pròpia de
qualitat.
• Mercats agroecològics (Xarxa en tota Catalunya). Son periòdics, normalment
mensuals.
• Cerca de tendes especialitzades.
• Per internet.
Joan Miquel Segura Martínez
Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva
www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29

21. Joan Miquel Segura Martínez
Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva
www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29