Successfully reported this slideshow.
Horts urbans a Benimaclet una experiència ciutadana nascuda al si de l’Associació de Veïns de Benimaclet La recerca de l’a...
Però que entenem per agricultura ecològica ? El propòsit d'aquesta presentació és apropar-vos al cultiu de la terra amb la...
L’hort ecològic i el seu context <ul><li>Per a obtindre bons resultats fan falta varies coses: </li></ul><ul><li>Cal plani...
Un exemple la tècnica del bancal fondo  L’experiència de molts horticultors  els ha dut a utilitzar aquesta tècnica, que é...
Com es fa un  bancal fondo? <ul><li>Marquem amb un cordell i estaques les dimensions del bancal a realitzar. Recordem l’am...
Altres experiències Quan la propietat és gran  els hortolans utilitzen altres sistemes de producció, però, si són explotac...
En l’hort ecològic  la correcta planificació  d’un hort  d’entre 50 i 300 metres quadrats pot produir  més que suficient  ...
Exemple de planificació d’un hort
Exemple de planificació de rotacions plurianuals
E l Povatxo, barranc de la Valltorta L’hortet ecològic de Pau, Sheila i Pere
El galliner ecològic un altra manera de veure la vida.  No cal dir que els excrements de les nostres gallines ajudaven a e...
Preparació de la terra <ul><li>No cal invertir  els perfils de la terra o, el que és el mateix, el volteig en profunditat ...
<ul><li>El control dels paràsits del sòl sol aconseguir-se mitjançant  el birbat, ja que al rompre la terra es sol trencar...
Les eines bàsiques Les mans El carretó Aixada Rastell Tisores de podar Guants Sulfatadora Cultivador Manual
Motocultor Llibres Arruixadora Fanga
El compost Elaborat el propi compost  forma part de la mateixa filosofia  de l’hort ecològic , el fem que produïm a casa n...
A tot arreu hi han coses que podem utilitzar per a l’elaboració del nostre compost: Restes de poda Flors Cendra, Fils i dr...
Altres tipus d’abonats L’abonat verd . Tècnica utilitzada antigament i que consisteix en plantar guixes, pésols, faves far...
L’abonat <ul><li>Restituir al sol els nutrients  i la matèria orgànica </li></ul><ul><li>Evitar l’erosió del sol mitjançan...
Tipus de cultius Enciam . Es planta en la minva d’agost per a evitar que  Grille, si volem tindre enciam tot l’hivern. Des...
Tomaques . Es planten per  març-abril. Cal fer una barraca de canyes per anar enramant-les , també es duen desullar. El so...
Bledes . Cal plantar-les de llavor en la minva  d’agost per a evitar que  espiguen. El purgó sol atacar-les.La cendra  o l...
Cards o carxofes . Es planten en juny-juliol de plançó o de llavor  en hivern. No solen tindre cap problema.  Tomaques xer...
Carabasseta.  Es planta de llavor a març. És molt productiu . Agafa  míldiu que s’elimina amb sofre. Pimentons . Es plante...
Api i jolivert . Són dos plantes anuals que es solen plantar de llavor  en la minva d’agost. Són uns dels condiments més u...
Les  flors  li donen color, a l’hort. Espàrrecs . Es planen a l’ hivern bé de llavor o de plançó, tot depén de la pressa. ...
Carabasses . Es planten a març de llavor, la grandària de les mates aconsellen horts de dimensions considerables  Melons ....
Tàpenes . Es planten d’estaca a l’ hivern. Els fruits i els  poncells s’adoben com les olives. Orenga, menta, melissa  i a...
El verger Ametlers Avellaners Caquiers Pruneres  Codonyers Magraners
Amb tots aquest arbres poden fer el verger que sempre pot ser una barrera d’aïllament i la porta cap al món dels arbres fr...
Les llavors Llavor de ceba Llavor de pastanaga Les llavors deuen estar en les millors condicions possibles si volem que le...
<ul><li>El potencial germinatiu de les llavors és molt variable, el més recomanable és utilitzar les llavors de l’any ante...
La sembra Pot ser directa  o en planter La sembra directa  es fa quan el terreny està solt i humit i no fa falta regar des...
<ul><li>La sembra en planter .  </li></ul><ul><li>Sol fer-se quan les condicions climàtiques no permeten la sembra directa...
Depredadors i plagues, tot un  equilibri Una larva de marieta es menja més de 600 pugons.  Les vespes es mengen nombrosos ...
Pol·linitzadors La  presència d’ insectes és fonamental per a  que les flors quallen i apareguen els fruïts. Sense  ells l...
Problemes als cultius Els caragols es mengen les plantes i les hortalisses, caldrà controlar-los. Les malalties víriques p...
Causes de les malalties <ul><li>Errors humans. </li></ul><ul><li>Treballs mal fets. </li></ul><ul><li>Elecció de plantes n...
Paràsits i malalties comunes   Tallaarròs . Cava galeries en el sòl i talla les arrels. Es rar al horts, però quan apareix...
Caragols i bavoses . Es mengen les collites. La millor prevenció és arreplegar-los i per a facilitar la recollida cal posa...
Cucs grisos . Es mengen la tija, les fulles d’enciams i les creïlles. Pel dia viuen sota terra. Es poden fer trampes amb s...
Mosca de la fruita . És la que més mal fa al verger mediterrani. Cal arreplegar i cremar la fruita afectada. És molt difíc...
Oïdi . Fongs que provoquen l’aparició de punts blanc en fulles de cogombres, carabassetes, per l’excés d’humitat i calor. ...
Mètodes de control És fonamental mantindre la salut i el vigor de les plantes cultivades, sols recorrerem a la lluita dire...
La Collita Després de la faena ben feta ve la recompensa, és ora de menjar-se les cebes, enciams, pastanagues, escaroles, ...
Llistat de cultius  Hortalissa Abonat Reg Sembra Cultiu Recol·lecció Bleda Abundant Humitat  Tot l’any i minva d’agost Bir...
Hortalissa  Abonat Reg Sembra Cultiu Recol·lecció Remolatxa roja Abundant Regular Febrer-març cada 50 dies Birba i aclarid...
Cada cultiu té un tipus de problemes que el deuríem concretar mitjançant la informació i l’assessorament dels llauradors d...
L’hort mes a mes Gener . Collites: bledes, brócolis, endívies, escaroles, espinacs, cols, coliflors, enciams, naps, porros...
Maig . Collita: alls tendres, api, bledes, cebes, brócolis, coliflors, espàrrecs, espinacs, pésols,  enciams, naps, porros...
Setembre . Collita: pràcticament de tot. É el millor temps per a arreplegar els fesols  i les bajoques seques per a consum...
La nostra experiència els horts urbans a Benimaclet Ara fa ja mes d’un any que l’Associació de Veïns de Benimaclet a estat...
L’ altre element imprescindible és el sòl  i  amb ell recuperem un xicotet tros de l’horta de valència. I com  no podria s...
Agraïments Aquesta experiència va començar ara fa14 anys  en un poble molt xicotet de l’Alt Maestrat,  Tírig en ple barran...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Horts urbans a benimaclet version ms

1,841 views

Published on

versión provisional

Published in: Education, Technology, Business
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Horts urbans a benimaclet version ms

  1. 1. Horts urbans a Benimaclet una experiència ciutadana nascuda al si de l’Associació de Veïns de Benimaclet La recerca de l’agricultura ecològica
  2. 2. Però que entenem per agricultura ecològica ? El propòsit d'aquesta presentació és apropar-vos al cultiu de la terra amb la intenció d’aconseguir una millor qualitat de vida i per això hem optat per l’agricultura ecològica. <ul><li>Oficialment a l’Estat Espanyol amb aquesta definició s’engloba al sistemes agrícoles </li></ul><ul><li>encaminats a produir aliments saludables per al consumidor i per a l’entorn. </li></ul><ul><li>En aquest tipus de pràctiques agrícoles no s’utilitzen productes químics de síntesi </li></ul><ul><li>com poden ser els fertilitzants i els plaguicides sintètics. Fins a on és possible s’utilitza el sistema de rotacions de cultius, el fem, l’adob verd, compostatge, roques, així com el control biològic de les plantes. To açò amb la intenció de mantindre la productivitat del sol i del cultiu al proporcionar els nutrients adequats a les plantes i aconseguint el control dels paràsits, les males herbes i les malalties, sense agredir a l’entorn ni a la dona o a l’home que consumeix aquests productes. </li></ul><ul><li>Aquesta definició és equivalent a la de l’agricultura biològica i agricultura orgànica. </li></ul><ul><li>En realitat ens deu donar el mateix la denominació, el que deu importar-nos és la seva essència i els resultats finals. </li></ul><ul><li>Sempre s’aprén compartint experiències. </li></ul>
  3. 3. L’hort ecològic i el seu context <ul><li>Per a obtindre bons resultats fan falta varies coses: </li></ul><ul><li>Cal planificar el nostre hort. </li></ul><ul><li>Conéixer la seva ubicació. </li></ul><ul><li>La vida del sol. </li></ul><ul><li>Què és el desenvolupament vegetal? </li></ul><ul><li>Els problemes més freqüents en els cultius..... </li></ul>Si vols tindre bons resultats des del principi, es convenient que llisques llibres teòrics i pràctics, però sobre tot que visites horts de tot tipus i que compartisques impressions amb agricultors amb experiència de la zona i d’altres llocs. Es tracta de viure prop i d’ impregnar-te de la saviesa agrícola que flueix de les persones que viuen de la terra, els nostres últims llauradors. D’aquesta manera adquiriràs experiència. I recorda tens que tindre consciència que eres un bon horticultor .
  4. 4. Un exemple la tècnica del bancal fondo L’experiència de molts horticultors els ha dut a utilitzar aquesta tècnica, que és la que permet el millor sistema de preparació del sol i de cultiu. El seu origen al segle XIX a París. Dimensions 1,50 m com a màxim d’amplària, la llargària indiferent. Duplica o triplica la producció del sistema de solc o línea. El secret, l’abonat profund del bancal i un sol tou que no es xafa mai. Encoixinat amb palla, d’eixa manera hi ha més humitat i evitem l’aparició de males herbes.
  5. 5. Com es fa un bancal fondo? <ul><li>Marquem amb un cordell i estaques les dimensions del bancal a realitzar. Recordem l’amplària al voltants del 1,20 cm. </li></ul><ul><li>Tirem de 2 a 3 Kg de fem o compost per metre quadrat. </li></ul><ul><li>Rompem el bancal mesclat la terra i el compost o el fem en una aixada, pala, etc. </li></ul><ul><li>Traguem amb la pala o cabàs una capa de terra de uns 25 cm de profunditat i el depositem en el bancal del costat, que el separarem de l’altre el suficient com per a que puguem desplaçar-nos entre els bancals. </li></ul><ul><li>En el fondo del primer bancal tornem a tirar 2 a 3 Kg de fem o compost per metre quadrat. </li></ul><ul><li>Rompem el fondo del bancal mesclat la terra i el compost o el fem en una aixada, pala, etc. </li></ul><ul><li>Tornarem afer el passos 2 i 3 en el segon bancal i amb una pala o aixada i cabàs arreplegarem aquesta capa de terra i la depositarem sobre el primer bancal, el qual quedarà lleugerament sobreelevat. </li></ul><ul><li>Allisem amb el rastell i ja tenim el primer bancal. </li></ul><ul><li>Com tot en aquesta vida hi ha altres maneres per a fer bancals fondos que també donen bons resultats. Al tres horticultors fan una sola cavada i sobreeleven el bancal arreplegant la terra que queda entre el bancal </li></ul>
  6. 6. Altres experiències Quan la propietat és gran els hortolans utilitzen altres sistemes de producció, però, si són explotacions ecològiques, els principis que regixen són els mateixos cuidar la terra, planificar, rotació de cultius.... Quan els horts estan ubicats en zones aïllades de les poblacions els predadors solen ser més grans i de vegades poden destruir tot un hort. Estem parlant de porcs senglars, teixons, conills.......En la foto de la dreta l’hortolà ha tingut que voltar tot l’hort amb tela metàl·lica per a evitar que els conills es mengen la collita. De vegades es mengen fins a les soques dels arbres joves, per a evitar-ho les soques es tapen amb plàstics.
  7. 7. En l’hort ecològic la correcta planificació d’un hort d’entre 50 i 300 metres quadrats pot produir més que suficient per a les necessitats d’una família. La seva estructura ens permet la rotació dels cultius i dur a terme les distintes associacions de vegetals que afavoreixen el seu equilibri. Recordem, si fem les coses ben fetes impedirem l’aparició de malalties i plagues. La planificació de l’hort
  8. 8. Exemple de planificació d’un hort
  9. 9. Exemple de planificació de rotacions plurianuals
  10. 10. E l Povatxo, barranc de la Valltorta L’hortet ecològic de Pau, Sheila i Pere
  11. 11. El galliner ecològic un altra manera de veure la vida. No cal dir que els excrements de les nostres gallines ajudaven a enriquir el compost. Hivernacle reduït per a la reproducció de plançons. D’aquesta manera podem fer el nostre viver de tomaqueres, albergineres, enciams, etc.
  12. 12. Preparació de la terra <ul><li>No cal invertir els perfils de la terra o, el que és el mateix, el volteig en profunditat de les capes superiors, perquè és on més proporció de vida microbiana, matèria orgànica i humus hi ha. Tan sol cal remoure la terra sense alterar els perfils del sòl . En els nostres horts al tindre que llevar runes s’alteraran un poquet aquests perfils. </li></ul><ul><li>Treballar un sòl massa sec o massa humit no es deu fer. Si està sec perquè costa moltíssim estacar l’aixada al terra i si està massa humit farem blocs grans que després costaran de desfer. No obstant això, cada tipus de sòl requerirà un tractament depenent de l’estructura del sòl. Davant del dubte cal preguntar als hortolans de la zona. </li></ul><ul><li>Intentarem disgregar el sòl i trencar la seva compacta estructura </li></ul><ul><li>Es faran treballs per a retindre la humitat. Per això, després de la pluja als pocs dies cal cavar un poc la terra per trencar la capil·laritat i impedir l’evaporació de la humitat. </li></ul><ul><li>Cavar la terra sol accelerar la vida bacteriana i l’activitat dels microorganismes que permeten la descomposició de la matèria orgànica al proporcionar-los grans dosi d’oxigen. </li></ul><ul><li>Control de les males herbes mitjançant el birbat que, al mateix temps, ens permet trencar la capil·laritat del sòl. </li></ul>
  13. 13. <ul><li>El control dels paràsits del sòl sol aconseguir-se mitjançant el birbat, ja que al rompre la terra es sol trencar el seu ecosistema. Si persisteix alguna plaga, situació rara el l’agricultura ecològica, es deu recórrer a la solarització. </li></ul><ul><li>Cal tindre en compte el temps del que disposem i de les ferramentes que tinguem. </li></ul><ul><li>Com ja sabeu regarem el diumenge per la vesprada i ho farem a manta que és la tècnica tradicional de l’horta. També serà tot un aprenentatge. </li></ul>
  14. 14. Les eines bàsiques Les mans El carretó Aixada Rastell Tisores de podar Guants Sulfatadora Cultivador Manual
  15. 15. Motocultor Llibres Arruixadora Fanga
  16. 16. El compost Elaborat el propi compost forma part de la mateixa filosofia de l’hort ecològic , el fem que produïm a casa nostra pot acabar sent part del abonament del nostre hort. Per a elaborar el compost podem utilitzar fins el cotó, paper i un llarg etc. Cal no posar carn, perquè sol atraure tot tipus d’animals, gats, gossos ... compost Un altre model
  17. 17. A tot arreu hi han coses que podem utilitzar per a l’elaboració del nostre compost: Restes de poda Flors Cendra, Fils i draps de cotó Diaris i cartró Plomes, pel, llana Palla Restes de collita Restes orgàniques de casa Tot tipus de fem Gespa Què podem utilitzar per al Compost?
  18. 18. Altres tipus d’abonats L’abonat verd . Tècnica utilitzada antigament i que consisteix en plantar guixes, pésols, faves farratgeres, trévols, etc., i després segar les plantes i incorporar-les a la terra, d’aquesta manera aportarem matèria orgànica i nitrogen. Guixa Trévol El fem . És una altra manera de donar-li fertilitat a la terra . Un dels fems més bons és el d’ovella i cabra. El de vaca és el millor per a terres humides i terres fredes, que no és el nostre cas. El fem de cavall i ase és bo, encara que se’l considera fluix. La gallinassa és molt rica en nitrogen, però és molt ric en calci i provoca alcalosi en la terra. Tots els fems deuen estar ben fermentats, per què la fermentació pot provocar danys en la terra i en els cultius quan s’aplica fresc.
  19. 19. L’abonat <ul><li>Restituir al sol els nutrients i la matèria orgànica </li></ul><ul><li>Evitar l’erosió del sol mitjançant adobs orgànics formadors d’humus . Les </li></ul><ul><li>seves fibres en el sol funcionen com esponges que absorveixen l’aigua i la retenen, fins que les arrels de la planta ho necessita. </li></ul><ul><li>La fixació del nitrogen atmosfèric i del carboni pot fer-se a partir d’abonats verds (veces , fava farratgera i gramínies). </li></ul><ul><li>L’ús de roques i minerals polvoritzats poden complimentar els adobs orgànics i corregir les deficiències minerals o els problemes d’acidesa que pot tindre el </li></ul><ul><li>Sol. </li></ul><ul><li>Mai utilitzarem adobs químics o minerals amb tractaments àcids. </li></ul>Important cal fer un anàlisi de la terra, pot haver-hi desequilibris, pot faltar algun mineral. Després de sis set anys de cultiu ecològic, si em utilitzat abundant compost i hem fet les rotacions haurem aconseguit un equilibri.
  20. 20. Tipus de cultius Enciam . Es planta en la minva d’agost per a evitar que Grille, si volem tindre enciam tot l’hivern. Després es Planta quan vullguem. Ceba . Es planta en decembre Gener. Regar i tirar-li fe. No cal altra cosa. Faves . Es planten en octubre. Cal controlar el pugó que l’ eliminarem despuntant la planta o tirant pols o cendra damunt les zones afectades. Bajoques Tomaques Carabasseta
  21. 21. Tomaques . Es planten per març-abril. Cal fer una barraca de canyes per anar enramant-les , també es duen desullar. El sofre impedeix que es cremen i que l’ aranya roja acabe fent malvé la planta Alls . Es planten per desembre. No els fa falta fem ni tampoc cal regar-los. La cendra (potassa) és el principal aliment. Si volem fer nosaltres el planter el farem a l’ hivern (gener) en hivernacles. Albergines . Es planten en març-abril. El principal enemic és l’assassí de califòrnia Tan sol cal conéixer els ous de l’insecte i xafar- los amb el dit.
  22. 22. Bledes . Cal plantar-les de llavor en la minva d’agost per a evitar que espiguen. El purgó sol atacar-les.La cendra o la pols acaba amb ell. Bajoques . Se solen plantar a partir d’abril cal fer una barraca amb canyes quan ve el calor es quan quallen. Tan sols cal tirar-los sofre per a evitar que es cremen i eliminar l’aranya roja. Bajoques del cigarret . També es plante de llavor per abril, tenen menys problemes que les bajoques i fan molta producció. No fa falta fer cap barraca.
  23. 23. Cards o carxofes . Es planten en juny-juliol de plançó o de llavor en hivern. No solen tindre cap problema. Tomaques xerri . Es plante a març-abril no tenen cap problema i son molt productives. Porros . Es plante de llavor a l’ hivern (desembre o gener). Esgoten molt la terra on es planten.
  24. 24. Carabasseta. Es planta de llavor a març. És molt productiu . Agafa míldiu que s’elimina amb sofre. Pimentons . Es planten de llavor a l’ hivern (desembre o gener) en hivernacle, o de plançó en març. Dacsa de petar . Es planta en març de llavor. Al costat de cada planta es poden plantar bajoques.
  25. 25. Api i jolivert . Són dos plantes anuals que es solen plantar de llavor en la minva d’agost. Són uns dels condiments més utilitzats en la nostra cuina. La remolatxa de taula . Pràcticament es planta al llarg de tot l’any. És una horta- lissa que acompanya les amanides . Té grans propietats medicinals. La dacsa dolça . És planta pel mes de març-abril . També és molt utilitzat en l’elaboració d’amanides.
  26. 26. Les flors li donen color, a l’hort. Espàrrecs . Es planen a l’ hivern bé de llavor o de plançó, tot depén de la pressa. Son molt productius i si els cuidem duren pràcticament tota la vida. La pastanaga . Es planta al llarg de tot l’any. En la minva d’agost si volem tindre’n tot l’ hivern i primavera.
  27. 27. Carabasses . Es planten a març de llavor, la grandària de les mates aconsellen horts de dimensions considerables Melons . Com les carabasses es planten en març de llavor, es fa falta molt de fem i molt d’espai, per això cal plantar-los en horts grans.
  28. 28. Tàpenes . Es planten d’estaca a l’ hivern. Els fruits i els poncells s’adoben com les olives. Orenga, menta, melissa i altres herbes aromàtiques es planten de plançó, amb elles es fa una barrera al llarg de l’hort que actua com a repel·lent natural de plagues i insectes no desitjats. A mes a més qui re- núncia a un te amb menta, una infussió d’herba Lluïsa o una paella amb romer. Orenga Menta Herba lluïssa
  29. 29. El verger Ametlers Avellaners Caquiers Pruneres Codonyers Magraners
  30. 30. Amb tots aquest arbres poden fer el verger que sempre pot ser una barrera d’aïllament i la porta cap al món dels arbres fruiters. Ací s’obri el tema de l’empelt, la mosca mediterrània.... Es a dir Un món ple de sorpreses i sabors. Raïm Pomeres Nyespleres Tarongers Figueres
  31. 31. Les llavors Llavor de ceba Llavor de pastanaga Les llavors deuen estar en les millors condicions possibles si volem que les nostres plantes cresquen fortes i sanes. Cal comprar-les en llocs especialitzats en agricultura ecològica. Prompte tindrem les nostres llavors, els enciams, pastanagues, bledes quan ve la calor s’espiguen i produeixen miler de llavors. Tan sols cal tindre en compte que les formigues quan estan madures se les mengen, per a evitar-ho taparem les llavors amb bosses fins que maduren i les recol·lectem. Amb aquest serem autosuficients i tindrem les nostres pròpies llavors. Amb l ’intercanvi podrem recuperar llavors que avui estan fora de les xarxes del mercat.
  32. 32. <ul><li>El potencial germinatiu de les llavors és molt variable, el més recomanable és utilitzar les llavors de l’any anterior. Hi ha llavors com la dels cogombres que pot germinar fins al deu anys, altres a penes si passen de l’any, com és el cas de la ceba, dels porros etc. </li></ul><ul><li>Hi ha llavors de germinació ràpida com els raves que ho fan en tan sols 24 hores; altres tarden una setmana com el julivert y altres que com les pastanagues solen tardar de dos a tres setmanes. </li></ul><ul><li>Hi ha que parar atenció en les hibridacions, per això no cal plantar molt juntes varietats de la mateixa planta, principalment en tomaques, albergines, cogombres, melons.... </li></ul>
  33. 33. La sembra Pot ser directa o en planter La sembra directa es fa quan el terreny està solt i humit i no fa falta regar després. La profunditat a la que es tenen que colgar les llavors és molt variable. De 1 a 3 mm per a menta, api, créixens, julivert o pastanaga.... De 4 mm a 1 cm les albergines, cebes, cols, escaroles, enciams, naps, pebres, porros, raves, tomaques.... De 1 a 2 cm bledes, carxofes, cards, remolatxa roja.... De 2,5 a 4 cm cacauets, carabassetes, espàrrecs, pésols, bajoques verdes, llentilles, dacsa, melons, cogombres.....De 4 a 5 cm cigrons, faves..... Al Maestrat deien que els alls havien d’escoltar les campanes Hi ha vàries maneres de fer la sembra directa: en línia és el que s’utilitza per a sembrar pastanagues, remolatxes, espinacs.....En clots per als melons, carabasses, creïlles.... I es pot fer a mà o en màquina.
  34. 34. <ul><li>La sembra en planter . </li></ul><ul><li>Sol fer-se quan les condicions climàtiques no permeten la sembra directa. D’aqueta manera tinguem unes plantes en l’ hivernacle per a quan canvie el clima. </li></ul><ul><li>També es poden fer planters a l’aire lliure una vegada hem preparat el sòl, que estarà solt, humit i ben compostat . L’experiència, l’ aprenentatge i llegir en distints llibres d’agricultura ecològica ens anirà orientant en les tasques a realitzar en la preparació dels planters. </li></ul><ul><li>Una vegada ixen les plantes es trien les millors i es planten en tests xicotes. Hem de regar bé el substrat i hem de extraure-les en cura. Les arrels en el recipient tenen que quedar cap avall i no cap dalt. Després del repicat regarem el substrat. </li></ul><ul><li>Després trasplantarem els plançons. </li></ul><ul><li>Avantatges del transplantament . </li></ul><ul><li>Germinen millor les llavors. </li></ul><ul><li>No hi ha faltes germinatives i es poden seleccionar els millors plançons. </li></ul><ul><li>Permet avançar la producció. </li></ul><ul><li>Es facilita la distribució dels plançons. </li></ul><ul><li>Desavantatges . </li></ul><ul><li>El plançó sol patir en el trasplantament. </li></ul><ul><li>Hi ha una parada en el seu desenvolupament. </li></ul><ul><li>Hi ha faltes que ens obligaran a replantar. </li></ul>
  35. 35. Depredadors i plagues, tot un equilibri Una larva de marieta es menja més de 600 pugons. Les vespes es mengen nombrosos insectes, són els nostres aliats. Els caragols poden fer malbé la collita. La cendra i altres predadors com les musaranyes i els eriçons acaben controlant-los. Els llambrígols son el tractors natu- rals de la terra, a més a més, l’ oxi- genen.
  36. 36. Pol·linitzadors La presència d’ insectes és fonamental per a que les flors quallen i apareguen els fruïts. Sense ells la vida a la Terra seria impossible.
  37. 37. Problemes als cultius Els caragols es mengen les plantes i les hortalisses, caldrà controlar-los. Les malalties víriques poden donar-nos algun Disgust tenen difícil solució. Les formigues i el pugó parasiten bledes, faves, enciams.... i poden passar-los malalties que poden acabar amb les nostres plantes. No obstant això la seva eliminació no és complicada.
  38. 38. Causes de les malalties <ul><li>Errors humans. </li></ul><ul><li>Treballs mal fets. </li></ul><ul><li>Elecció de plantes no adaptades al terreny o al clima de la zona. </li></ul><ul><li>Desequilibri dels nutrients del sòl. </li></ul><ul><li>Excessiva mineralització i falta de compost per l’ ús de fertilitzants químics. </li></ul><ul><li>Destrucció de la vida microbiana del sòl per la utilització de plaguicides. </li></ul><ul><li>Minva o inhibició de l’activitat dels micorizes simbiòtiques de les arrels de les plantes davant la utilització de fungicides. </li></ul><ul><li>Desaparició de la flora espontània on es refugien les espècies depredadores i controladores. </li></ul><ul><li>Eliminació progressiva de la fauna aliada amb l’hortolà. </li></ul><ul><li>Monocultiu repetitiu al llarg de varis anys. </li></ul><ul><li>I altre tipus de despropòsits encaminats a incrementar el rendiment i la productivitat a curt termini i no tenint en compte l’equilibri ecològic o les pràctiques respectuoses a la vida. </li></ul>
  39. 39. Paràsits i malalties comunes Tallaarròs . Cava galeries en el sòl i talla les arrels. Es rar al horts, però quan apareix als horts la seva presència es nota aviat. Per això es bona la presència d’eriçons, musaranyes i demés depredadors, perquè se’ls mengen. Un remei es la fabricació d’ esquers de segó, llet condensada.. I posar-los insecticida. Aranya roja i groga . Les fulles van posant-se grogues, al fer grans colònies aquests insectes. I acaben assecant-se. Es veuen a les bajoques, pésols, carabassetes, tomaqueres i cogombres. Com els agrada la sequera i el calor, moltes vegades tan sols fa falta regar més sovint. Moltes vegades apareixen per l’excés de nitrogen. Les rotacions impedeixen que s’ instal·len en un determinat lloc. També es poden banyar les fulles. Tractament preventiu fumigació amb donzell, ortiga i cua de cavall. Si la cosa continua fumigació amb piretre, rotenona... La part inferior de les fulles.
  40. 40. Caragols i bavoses . Es mengen les collites. La millor prevenció és arreplegar-los i per a facilitar la recollida cal posar amagatalls com teules al revés... Cal respectar els eriçons, musaranyes.... Cucat de les fruites . En el verger forada gran part de les fruites, principalment les pomes. Accions preventives Mateo Tavera posava esparregueres bordes al voltant de les pomeres. Cal arreplegar les fruites afectades i cremar-les. Les gallines per bais dels arbres també ajuda. Lluita directa, quan apareixen el primers cucs fumigació en la part alta del arbre am insecticida biològic i quan cauen les primeres fruites també el terra. Cuc de fil d’Aram . Cucs grocs que s’alimenten de la matèria orgànica i afecta a les arrels i a la tija subterrània .Si hi ha molts cal distanciar la tirada del fem i la plantada de la collita . És un problema.
  41. 41. Cucs grisos . Es mengen la tija, les fulles d’enciams i les creïlles. Pel dia viuen sota terra. Es poden fer trampes amb sucre, mel, llet i insecticida., que es posen als peus de les plantes. Altres cucs . El cuc de la col, el cuc de l’enciam.... en la majoria dels casos no són problemàtics, però cal vigilar-los. Cal veure les postes de les larves i els cuc i amb la mà llevar-los. Les albergines . Són atacades per un cuc que es menja les fulles a gran velocitat. El cuc sol posar els ous baix les fulles i son de color carabassa, després apareixen els cuques que mengen moltíssim i per últim els escarabats que són els que ponen. Xafar les es ous amb la mà.
  42. 42. Mosca de la fruita . És la que més mal fa al verger mediterrani. Cal arreplegar i cremar la fruita afectada. És molt difícil el seu control. Míldiu . És una malaltia provocada per fongs que ataca a les tomaques, creïlles.... i el provoca la humitat. Cal plantar les plantes separades per a que es ventilen bé. No cal tocar les plantes mentre estiguen humides. Col·locar filets de coure enroscats en la tija: Fumigació amb cua de cavall. Mosca blanca . Revoleja quan toquem la planta i com el seu nom indica és blanca, poden provocar dany per què s’alimenta de les fulles. Si les plantes estan sanes hi la terra te equilibri no apareix . Fugen al color groc. Fumigació amb sabó potàssic la zona de baix de la fulla.
  43. 43. Oïdi . Fongs que provoquen l’aparició de punts blanc en fulles de cogombres, carabassetes, per l’excés d’humitat i calor. Fer les mateixes coses que per al míldiu i tirar sofre a la matinada o a poqueta nit. Nematodes . Cuquests microscòpics que parasiten les arrels de les plantes i les atrofien. En agricultura biològica són escassos. Els abonament verds acaben amb ells. Solarització. Virus . Tenen difícil solució.
  44. 44. Mètodes de control És fonamental mantindre la salut i el vigor de les plantes cultivades, sols recorrerem a la lluita directa en cassos extrems. Per això és imprescindible tindre en compte ses associacions i la rotació dels cultius. Cal fer tanques i cobertes vegetals que donen menjar als predadors. Treballar correctament la terra. En els distints llibres d’agricultura ecològica ens diuen com poder front a les malalties a partir de la lluita directa. Si fem bé les coses no caldrà arribar a ella. Diverses son les plantes i arbres que podem utilitzar per a dur a terme cures directe de malalties: nim, peretre, cua de cavall, ortigues, sofre, argiles, coure i derivats....
  45. 45. La Collita Després de la faena ben feta ve la recompensa, és ora de menjar-se les cebes, enciams, pastanagues, escaroles, faves.... tot depén de si estem en primavera, estiu, tardor o hivern. Prompte descobrireu que regalar carxofes, faves..... del vostre hort és un gran plaer. Al mateix temps detectareu un altra addicció ser horticultor .
  46. 46. Llistat de cultius Hortalissa Abonat Reg Sembra Cultiu Recol·lecció Bleda Abundant Humitat Tot l’any i minva d’agost Birbar Fulles grans Canonge Poc Poc Minva d’agost Birbar A partir d’octubre Card Normal Humitat constant Juliol Birbar i canvi lloc als 4 anys Fulles Escaroles i enciams 3 kg m2 compost Molta humitat Setembre octubre i abril juny Birbar Quan són grans Espinacs Abundant Molta humitat Agost setembre i febrer i març Birbar Quan són grans Porros Abundant constant Tot l’any des de març Birbar Quan son grans després 5 mesos Cols Abundant Humit Juliol Birbar Quan són grans Naps Abundant Humit Març juny Juliol Agost Birbar i canvi lloc als 4 anys Quan són grans Alls No No Desembre Birbar Quan son grans Cebes Abundant Humitat Desembre o maig Birbar Quan són grans Xirivies Abundant Regular Com la bleda Birbar aclarir Quan són grans Pastanagues Abundant Regular Com la bleda Birbar aclarir Quan són grans Ravens Abundant regular Sempre Birbar Quan són grans
  47. 47. Hortalissa Abonat Reg Sembra Cultiu Recol·lecció Remolatxa roja Abundant Regular Febrer-març cada 50 dies Birba i aclarida Quan són grans Albergines Abundant Regular Abril-maig Birba Quan són grans Carabassetes Abundant Regular març Birba Quan son grans Maduixes Abundant Regular Setembre Birba Madures rogetes Dacsa Abundant Humit Abril fins a juny Birba Depén per a que Cogombres Bon abonat Humit no banyar di fulles ni fruits Abril Birba Quan són grans Pimentons Abundant Regular Abril , maig Birba Depén Tomaques Abundant Regular Abril, maig Birba Depén Carxofes Bon abonat Regular però no massa Estaca 15 juliol Birba Quan són grans i tendres Creïlles Abundant Espaiats Març maig Birba Quan les mates comencen a morir-se Pésols No massa No cal Octubre a desembre Birba Quan son grans i tendres
  48. 48. Cada cultiu té un tipus de problemes que el deuríem concretar mitjançant la informació i l’assessorament dels llauradors de la zona. La sembra també depén del lloc on la fem. Com és pot veure molts són els cultius que podem fer i encara hi ha més. Entre tots i totes anirem fent. Hortalissa Abonat Reg Sembra Cultiu Recol·lecció Faves Abundant Regular Octubre Birbar Depén Bajoques Poc regular Maig Birbar Grans i tendres
  49. 49. L’hort mes a mes Gener . Collites: bledes, brócolis, endívies, escaroles, espinacs, cols, coliflors, enciams, naps, porros raves. Sembres. Planter protegit: porros, escaroles, enciams, api, cols i coliflors Directa a l’aire lliure: alls, raves. Pastanagues. Febrer . Collites: bledes, cols, endívies, escaroles, espinacs, cols, coliflors, enciams, naps. Sembres. Planter protegit: porros, escaroles, enciams. Directa a l’aire lliure: alls tendres, raves, remolatxa roja i pastanagues. Març . Collites: carxofes, cols, escaroles, espinacs, pésols, faves, enciams, porros, raves i pastanagues. Sembres. Planter protegit. Albergines, carabasses, melons, cogombres, pebre roig, i tomaques. Planter descobert: Bledes, cebes, créixens, cols de Brussel·les, escaroles, enciams, . Directa a l’aire lliure: alls, faves, espinacs, xirivies, naps, raves i pastanagues. Trasplantes: coliflors i porros Abril . Collites: carxofes, cols, escaroles, espinacs, pésols, faves, enciams, porros, raves, remolatxes i pastanagues. Sembres. Planter protegit: carabasses, , carabassetes, melons, cogombres, tomaques. Planter descobert: bledes, api, cols en general i enciams. Directa a l’aire lliure: carabassetes (protegides), cards, xirivies, espinacs, escaroles, bajoques, dacsa, nap, creïlles, raves, remolatxes i pastanagues.
  50. 50. Maig . Collita: alls tendres, api, bledes, cebes, brócolis, coliflors, espàrrecs, espinacs, pésols, enciams, naps, porros, raves i pastanagues. Sembra planter descobert: carabassetes, cols, enciams, melons, cogombres i porros. Sembra directa: carabassetes, carabasses, cols, escaroles, espinacs, pésols, bajoques, melons, cogombres, raves, remolatxa roja, i pastanaga. Trasplantes: Albergines, carabassetes, carabasses, cebes, cols, coliflors, melons, pebre roig, porros i tomaques. Juny . Collita: api, bledes, carabassetes, cebes, coliflors, espinacs, maduixes, pésols, faves, bajoques, enciams, naps, creïlles, porros, raves, tomaques i pastanagues. Sembra planter descobert: cols i coliflors de tardor i hivern, escaroles i enciams. Sembra directa: bajoques de mata baixa i enrame, carabassetes, dacsa dolça, julivert, raves, remolatxa roja i pastanaga. Trasplantes: api, ceba, cols, coliflors, melons, enciams, porros i tomaques. Juliol . Collita: api, bledes, albergines, créixens, moniatos, carabassetes, cols, xirivies, , escaroles, espinacs, cigrons, bajoques, enciams, dacsa, cogombres, pebre roig, porros, raves, remolatxa roja, tomaques i pastanagues. Sembra directa: bledes, escaroles, espinacs, i enciams. Trasplantes: api, ceba i diversos tipus de cols. Agost . Collita: pràcticament de tot, bledes, api, créixens...... Sembra en planter descobert: cebes, cols i enciams. Sembra directa: bledes, créixens, borratja, escaroles, enciams i naps. Trasplantes: diversos tipus de cols.
  51. 51. Setembre . Collita: pràcticament de tot. É el millor temps per a arreplegar els fesols i les bajoques seques per a consum o per a llavor. Sembra: bledes, api, cols, espàrrecs, espinacs, pésols, escaroles, enciams, porros, raves, naps, fenoll, faves i carxofes. Trasplantes: cebes, cols, coliflors, enciams, escaroles, porros... Octubre . Collita: bledes, api, carabassa, cols, escaroles, enciams, espinacs, pésols, julivert, porros, raves, remolatxa i pastanaga. Sembra: van restringint-se però encara podem plantar espinacs, alls, pésols, faves, llentilles, enciams, creïlles, raves, porros. Trasplantes: cebes, cols, coliflors, enciams, escaroles, porros i estolons o brots laterals de maduixes. Novembre . Collita: bledes, carxofes, apis, cols, espinacs, pésols, fenoll, naps, julivert, raves, remolatxa i pastanaga. En ocasions albergines, carabassetes i tomaques. Sembra en planter: cebes i cols. Sembra directa: alls, espinacs, escaroles, faves, enciams, creïlles i raves. Desembre . Collita: créixens, brócolis, cols, escaroles, enciams, espinacs, porros, remolatxa i pastanaga. Sembra en planter de llit calent: tomaques bledes i carxofes. Sembra directa: alls, créixens, espinacs i pésols.
  52. 52. La nostra experiència els horts urbans a Benimaclet Ara fa ja mes d’un any que l’Associació de Veïns de Benimaclet a estat impulsant un projecte pioner a la ciutat de València, la creació d’Horts Urbans. Per aquest projecte un dels principals elements és l’aigua, per aconseguir-la alguns membres de l’Associació han tingut que anar al tribunal de les Aigües i parlar amb els seus representants de la necessitat d’aigua que tenia el nostre projecte.
  53. 53. L’ altre element imprescindible és el sòl i amb ell recuperem un xicotet tros de l’horta de valència. I com no podria ser d’un altra manera la ciutadania serà la que farà possible aquesta nova realitat.
  54. 54. Agraïments Aquesta experiència va començar ara fa14 anys en un poble molt xicotet de l’Alt Maestrat, Tírig en ple barranc de la Valltorta. El meu mestre va ser Mariano Bueno que em va introduir en l’agricultura ecològica. Des d’ací done les gràcies als llauradors del Maestrat que amb la seva saviesa en van ensenyar a estimar la Mare Terra. Avui en València l’esforç de moltes persones, coordinades per l’Associació de Veïns de Benimaclet, poble des d’ on me’n vaig anar cap al Maestrat , ha fet realitat un gran somni, l’aparició d’Horts Urbans en mig d’una horta, la de València, devorada pel quitrà i el formigó. Com no pot ser d’un altra manera done les gràcies a l’Associació de Veïns de Benimaclet i a les persones que desinteressadament han fet possible aquest projecte . La major part de les fotografies s’han fet en l’hort de Joan Calatayud i Calatayud , en l’hort de José Garcia Garcia i en el nostre, el del Povatxo en el barranc de la Valltorta. Uns dels actors principals ha sigut Pau Guillem i Garcia , tampoc em puc oblidar de la seva mare i la meva companya Sheila Garcia Cano . Els agraïments s’estenen a totes les persones que han tingut la sort de tindre una parcel·la en el horts urbans de Benimaclet i que han permés el desenvolupament d’un altre somni, que la iniciativa ciutadana torne a ser la força transformadora de la història front a uns poders fàctics que confonen la ciutadania amb la mercaderia. Salut.

×