2. POLIS 1
Índex
Climas y paisajes de España, Europa y la CA
Temps i clima
05
Climes i paisatges de la Terra
06
07
Societat i medi ambient
08
La Terra, un planeta del Sistema Solar
01
La representació de la Terra: els mapes
02
Les formes de la Terra
03
Rius i mars
04
La prehistòria
09
Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte
10
El món grec
11
Catalunya en temps dels grecs
12
L’Imperi Romà
13
Catalunya romana
14
L’herència de la cultura clàssica
15
La fragmentació del món antic
16
Climes i paisatges d’Europa i d’Espanya
3. POLIS 1
Catalunya en temps dels grecs
4. L’art i la cultura ibèriques
3. Els ibers a Catalunya
2. Catalunya i els grecs
1. Els colonitzadors mediterranis
12
5. Els pobles cèltics
4. POLIS 1
Introducció
• Al llarg del I mil·leni a.C., una sèrie de pobles del Mediterrani
oriental (fenicis, grecs i cartaginesos) van arribar a la Península
Ibèrica, on van fundar factories comercials i colònies.
• A Catalunya, van ser els grecs els que van tenir una major
importància. Van desembarcar a Empúries a principis del segle
VI a.C., i més tard van fundar també la colònia de Rhode
(Roses).
• El contacte entre la població indígena i els colonitzadors va
donar lloc al sorgiment de la cultura ibèrica.
12
5. POLIS 1
1. Els colonitzadors mediterranis
1.1. Els pobles colonitzadors
1.2. Els fenicis
1.3. Els cartaginesos
1.4. Els grecs
12
6. POLIS 1
1.1. Els pobles colonitzadors
• Al llarg del I mil·leni a.C., una sèrie de pobles del Mediterrani
oriental (fenicis, grecs i cartaginesos) van arribar a la Península
Ibèrica.
• Van fundar factories comercials i colònies i van aportar els
seus coneixements als pobles indígenes.
12
7. POLIS 1
1.2. Els fenicis
• Entre els segles X i VIII a.C., els fenicis, provinents de l’actual
Líban, van establir nombroses colònies al sud de la Península,
com Gàdir (Cadis) i Malaca (Màlaga), des d’on comerciaven
amb els indígenes, especialment amb el regne de Tartessos.
• Cap al segle VII a.C., van arribar a les costes de Catalunya, on
van desenvolupar un profitós comerç.
• La zona de l’Ebre va ser la més freqüentada pels fenicis, que
utilitzaven el riu per endinsar-se cap a l’interior. Intercanviaven
vi i oli per metalls, sobretot coure i bronze.
12
8. POLIS 1
1.3. Els cartaginesos
• A partir del segle VI a.C., Cartago, una colònia fenícia que
s’havia convertit en la gran potència marítima i comercial del
Mediterrani occidental, va substituir els fenicis en la seva
expansió
12
9. POLIS 1
1.4. Els grecs
• Els grecs, en la seva expansió pel Mediterrani, van arribar a la
Península entre els segles VIII i VII a.C.
• Hi fundaren diverses colònies: Rhode, Empòrion, Heraclia,
Hemeroskopeion… i van establir un comerç pròsper amb els
pobles indígenes.
• A causa de la pressió cartaginesa en el sud peninsular, els grecs
van centrar la seva activitat vers el nord, especialment a la
colònia d’Empòrion.
• Aquesta colònia va esdevenir un enclavament comercial
fonamental en el Mediterrani occidental i un focus d’influència
per a tots els pobles indígenes del voltant.
12
10. POLIS 1
2. Catalunya i els grecs
2.1. El contacte dels grecs amb els pobles indígenes
2.2. La fundació d’Empòrion
12
11. POLIS 1
2.1. El contacte entre els grecs i els pobles
indígenes
• Durant els prop de quatre-cents anys que van romandre en terres
catalanes, els grecs van comerciar i conviure pacíficament amb
els pobles indígenes veïns (indigets).
• Van introduir per primer cop l’us de la moneda i van difondre
l’escriptura.
• A més, van contribuir a la difusió de la metal·lúrgia del ferro i
van estendre el conreu de la vinya i l’olivera.
12
12. POLIS 1
2.2. La fundació d’Empòrion
• Cap a l’any 575 a.C., grecs procedents de la colònia grega de
Massàlia (Marsella) fundaren a prop de la desembocadura del riu
Fluvià un primer enclavament, que més endavant es va convertir
en la colònia d’Empòrion.
• Empòrion, que en grec significa mercat, es va desenvolupar
gràcies a la seva pròspera activitat comercial.
• Hi arribaven tota mena de productes (vi, oli, ceràmica, etc.) que
els emporitans comercialitzaven per tota una àrea que s’estenia
pel litoral fins a l’Ebre i s’endinsava cap a les terres de l’interior.
12
13. POLIS 1
3. Els ibers a Catalunya
3.1. Els pobles ibèrics
3.2. Els poblats ibèrics
3.3. Els habitatges ibèrics
• Reconstrucció d’un habitatge ibèric (il·lustració)
12
14. POLIS 1
3.1. Els pobles ibèrics
• Entre els segles VI i III a.C., abans de l’arribada dels romans, les
terres de l’actual Catalunya van estar habitades per diverses
tribus ibèriques (laietans, ilergets i ilercavons) que, tot i ser
independents, tenien trets culturals comuns.
• La seva economia es basava en la ramaderia (cabres, ovelles,
porcs) i en l’agricultura (cereals, oliveres, vinyes i llegums).
• Mantenien contactes comercials i culturals amb les altres tribus
ibèriques, grecs, fenicis, cartaginesos i els seus veïns celtes.
• El·laboraven teixits, produïen objectes de ceràmica, coneixien la
metal·lúrgia del bronze i del ferro, encunyaven moneda i tenien
escriptura pròpia.
12
15. POLIS 1
3.2. Els poblats ibèrics
• Els ibers habitaven en nuclis urbans organitzats. Solien estar
situats en llocs enlairats i sovint fortificats amb muralles.
• Dins del poblat hi havia cases, magatzems, corrals, recintes de
culte, etc.
• A Catalunya són nombroses les restes de poblats ibèrics. A la
costa destaquen el Puig de Sant Andreu (Baix Empordà) i les
Toixoneres a Calafell (Baix Penedès).
• A l’interior sobresurten el Molí d’Espígol a Tornabous (Urgell) i
el Castellet de Banyoles a Tivissa (Ribera d’Ebre).
12
16. POLIS 1
3.3. Els habitatges ibèrics
• L’habitatge ibèric tenia planta rectangular i podia ser d’una o
diverses cambres.
• Era el lloc per viure, però també servia per tancar-hi els animals,
guardar-hi els estris o emmagatzemar els productes.
• El mobiliari era senzill, però hi havia una gran varietat d’estris:
àmfores, gerres, etc. El foc es feia a terra i servia per cuinar i per
escalfar-se
• Els murs eren de tova i s’aixecaven sobre un sòcol de pedra. El
sostre era de fusta i branques i s’impermeabilitzava amb fang i
palla.
12
19. POLIS 1
4. L’art i la cultura ibèriques
4.1. La cultura
4.2. L’art ibèric
12
20. POLIS 1
4.1. La cultura
• Els ibers van ser el primer poble peninsular que va emprar
l’escriptura encara que no existia una única llengua per a totes
les tribus ibèriques.
• S’han trobat nombroses inscripcions sobre plaques de plom,
ceràmica i monedes, però no s’ha pogut desxifrar el significat.
12
21. POLIS 1
4.2. L’art ibèric
• Les escultures i, sobretot, les peces ceràmiques ibèriques ens
mostren aspectes de la societat i de la vida quotidiana d’aquest
poble.
• A Catalunya destaca l’excepcional tresor de Tivissa (Ribera
d’Ebre), que conté quatre pàteres d’argent decorades amb
relleus.
12
22. POLIS 1
5. Els pobles cèltics
5.1. Els pobles cèltics
• Reconstrucció d’una cabana cèltica (il·lustració)
12
23. POLIS 1
5.1. Els pobles cèltics
• Els ibers mantenien contactes amb els seus veïns de l’oest: els
celtes i els celtíbers. Aquets grups habitaven a les regions del
centre, oest i nord de la Península Ibèrica.
• Els celtes eren ramaders i agricultors seminòmades que
coneixien la metal·lúrgia del ferro. Treballaven la ceràmica, el
teixit de la llana i fabricaven eines i armes de ferro i de bronze.
• Sembla que no coneixien l’us de la moneda ni l’escriptura, i que
mantenien pocs intercanvis comercials.
• Vivien en poblats petits (castros) Els seus habitatges eren senzills,
sovint de planta circular. Els murs eren de tova o de pedra i es
cobrien amb un sostre aguantat per un pal central.
12
