Presentació del model PACTE de gestió pública de Sant Cugat a Ivàlua, el recent constituït Institut per a l'evaluació de les polítiques públiques per part de la Generalitat de Catalunya.
Presentació del model PACTE de gestió pública de Sant Cugat a Ivàlua, el recent constituït Institut per a l'evaluació de les polítiques públiques per part de la Generalitat de Catalunya.
Impulsar els objectius i estratègies del Departament a través de les SITIC garantint el dret del ciutadàa l'accés a la informaciói facilitant la tasca dels professionals per millorar la qualitat de l’assistència.
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
Impulsar els objectius i estratègies del Departament a través de les SITIC garantint el dret del ciutadàa l'accés a la informaciói facilitant la tasca dels professionals per millorar la qualitat de l’assistència.
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Informe de l'Estat de la ciutat 2022.
Elaborat pel departament d'anàlisi de l'Oficina Municipal de Dades.
Aquest document recull l’evolució de les dades de població, activitat econòmica, mercat de treball, mobilitat, qualitat ambiental i la resta d’aspectes de la vida quotidiana. Bona part dels indicadors mostren la recuperació de l’activitat econòmica i especialment del mercat de treball durant el 2022 així com de l’activitat cultural i esportiva de la ciutat.
Presentat al Consell Plenari ordinari del mes de febrer de 2023.
Mesura de Govern "Pla de Salut Mental 2023-2030".
Elaborat per l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona presenta el seu segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
Com no podria ser d’una altra manera, aquest segon pla segueix alineat amb les recomanacions i polítiques per d’altres institucions més globals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea així com el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document va ser presentat al Consell Plenari Ordinari del mes de febrer de 2023.
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsAjuntament de Barcelona
Informe "Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals". Avenços i reptes en la detecció i atenció precoç de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) a les escoles bressol municipals de Barcelona.
Presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes del 13 de desembre de 2022.
Pla director de biblioteques de Barcelona 2030.
Dret a la a lectura, a l'accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària.
Pla de drets culturals de Barcelona.
Presentat al Plenari del Consell Municipal, el 25 de novembre de 2022.
Us dels principals reptes d’aquest estiu i tardor han estat les celebracions, en un context de plena normalitat post Covid, de les festes majors d’alguns dels barris de Barcelona, i, en especial, de les festes de La Mercè, per la gran quantitat de públic que atrauen, en un entorn de civisme i seguretat.
Enguany, amb la previsió d’aquesta recuperada normalitat, amb programacions sense les restriccions COVID i l’accés lliure als espais i als espectacles, es van dissenyar dispositius de serveis de prevenció i seguretat entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, i espais de coordinació amb els organitzadors de les festes i la resta de serveis municipals especialment implicats en manteniment de l’espai públic i la convivència amb l’objectiu d’ajustar i corregir, en el seu cas, els recursos inicialment dimensionats.
Els cossos de seguretat han treballat conjuntament en l’avaluació de les diferents festes majors per donar resposta a les necessitats i als riscos, establint dispositius de prevenció i preveient equips d’intervenció, en el seu cas. El manteniment de la seguretat i la convivència han estat la principal ocupació.
Aquestes festes, sobretot La Mercè, son concorregudes no només pels veïns i veïnes de Barcelona sinó que atrauen a gran quantitat de persones d’altres ciutats, per la seva oferta cultural i d’activitats singulars i per l’atractiu d’oci nocturn que ofereixen.
Aquest informe pretén ser un recull de la dimensió formal del sistema escolar i de la situació de l’inici del curs escolar a les diferents etapes educatives a la ciutat de Barcelona. Tot i així, no podem oblidar la dimensió transversal de l’educació, que va molt més enllà d’escoles i instituts, i de les oportunitats
educatives fora del temps escolar com el temps de migdia, les tardes o els caps de setmana, que com a
ciutat educadora no podem oblidar.
Informe d'anàlisi de la gestió de les incidències als sistemes informàtics de l'Ajuntament de Barcelona.
El document elaborat per l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) avalua el nivell de servei i les assistències significatives que s’han produït durant l’any 2021 i primer trimestre del 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatAjuntament de Barcelona
Balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat dut a terme l'estiu 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de Barcelona
L’objectiu del present informe de govern és fer balanç i seguiment de les accions dutes a terme i impulsades per l’Ajuntament durant el darrer any amb relació a la mesura
de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”, presentada al plenari municipal el 28 de maig de 2021 i que desenvolupa l’eix 5 del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030.
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Ajuntament de Barcelona
El presente documento tiene como objetivo identificar y cuantificar la inversión destinada a infancia en los presupuestos aprobados de 2021 del Ayuntamiento de Barcelona. Ello se enmarca en el proceso que UNICEF España ha venido llevando a cabo para analizar el esfuerzo presupuestario que, desde las Administraciones Públicas, se hace para garantizar el cumplimiento de los derechos y el bienestar de la infancia mediante una metodología y una herramienta presentada en 2018 en el documento de trabajo “Medición de la inversión presupuestaria en la infancia. Propuesta metodológica y primeros resultados en España”1. En este sentido, el presente trabajo es una aplicación de dicha metodología.
Durant l’estiu del 2021, després de dos anys de confinament i de restriccions, tant a Barcelona com a d’altres ciutats europees van proliferar les reunions multitudinàries de persones que es congregaven a diferents punts de la ciutat per ballar, relacionar-se i beure alcohol, sovint fins a altes hores de la matinada.
En aquest context s’aprovava la Mesura de Govern que crea la Taula Ciutadana per a una Nit Cívica i Segura, que impulsada per la Cinquena Tinència d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat, neix com l’espai de participació ciutadana on hi intervenen entitats ciutadanes, associacions professionals, grups polítics municipals, àrees de l’Ajuntament i altres administracions com el Síndic de Greuges de Barcelona i Mossos d’Esquadra.
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025Ajuntament de Barcelona
Aquesta estratègia forma part de les polítiques de governança de la diversitat de la ciutat, com ara el Pla Barcelona Interculturalitat i la Mesura per una Barcelona antiracista. També es vincula amb plans i programes sectorials de la ciutat que s’adrecen al conjunt de la ciutadania, com el Pla d’adolescència i joventut, l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, l’informe de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), el Pla per la justícia de gènere 2021-2025, el Pla de salut mental 2016-2022, els plans d’acció comunitària i el Pla de barris.
Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Carta municipal de Barcelona respecte a la participació ciutadana, i regular els canals de relació entre la ciutadania i l'Ajuntament per facilitar i promoure aquesta participació en els processos de presa de decisions polítiques i en la gestió dels serveis i els assumptes d'interès municipal.
Amb aquesta mesura es vol donar sortida operativa a les indicacions
recollides al llarg dels treballs previs que l’Administració ha anat realitzant
en els darrers anys i que han començat a delinear una nova mirada patrimonial,
en la que s’hi sumen els elements immaterials i de memòria
col·lectiva.
2. 1. Resum executiu
ORIENTACIÓ
1.1. Criteri de planificació financera i pressupostària
1.2. Principis
EL MODEL DE PRESSUPOST EXECUTIU
1.3. L’estructura
1.4. Les prioritats polítiques al Mapa de Ciutat
PRINCIPALS XIFRES DEL PRESSUPOST 2012
1.5. Previsió de resultats 2011 i 2012
1.6. Marc d’ingressos i distribució de la despesa
PÀG 2
3. 1. Resum executiu. ORIENTACIÓ
1.1. Criteri de planificació financera i pressupostària
L’Ajuntament de Barcelona, en compliment de la mesura presentada al
Consell Plenari del mes de Setembre del 2011, aplica un criteri estricte
de planificació pressupostària en termes del Sistema Europeu de
Comptes Nacionals i Regionals (SEC 95)
La normativa europea, una prioritat del govern
Les Entitats Locals, d’acord amb l’article 19 de la Llei General d’Estabilitat
Pressupostària(*1), han d’ajustar els seus pressupostos al principi d’estabilitat
pressupostària entès com la situació d’equilibri o de superàvit en termes de capacitat
de finançament amb la definició continguda en el Sistema Europeu de Comptes
Nacionals i Regionals (SEC 95)
L’objectiu és protegir la solvència de la Institució
Aquesta mesura garanteix la viabilitat i la qualitat de totes les polítiques i inversions
públiques de la ciutat de Barcelona i a la vegada crea un entorn de confiança, motor de
creixement econòmic i projecció territorial
Compliment del Pla Econòmic Financer
El pressupost 2012 compleix amb el marc establert pel Pla Econòmic Financer 2010-
2013 vigent i amb el “sostre de la despesa” derivat de la introducció de l’Art. 8bis del
Text Refós de la Llei General d’Estabilitat Pressupostària
(*1) Llei d’Estabilitat Pressupostària. RDL 2/2007, de 28 de desembre, per el que s’aprova el text refós d’aquesta llei.
PÀG 3
4. 1. Resum executiu. ORIENTACIÓ
1.2. Principis
1. RIGOR, COMPETITIVITAT, LIQUIDITAT I CONFIANÇA
LA IMPORTÀNCIA DEL RESULTAT FINAL
L’estalvi brut i net sota criteri Llei d’Estabilitat i SEC, com a garants de la solvència de
la Institució. Una necessitat financera calculada amb tota confiança i realitat
GARANTIR LA LIQUIDITAT
El pagament a 30 dies com a mesura i indicador clau. La disponibilitat de caixa no
enganya
GENERAR UN ENTORN DE CONFIANÇA, MOTOR DE CREIXEMENT I PROMOCIÓ
TERRITORIAL
Amb un Ajuntament adaptat al segle XXI, àgil i competitiu com a eina
imprescindible per a crear un entorn de prosperitat
PASSAR DE LA CULTURA DE LA DESPESA A LA CULTURA DEL COST
Evitar la cultura incrementalista que només jutja les polítiques públiques per la
quantitat de despesa efectuada castigant les reduccions per optimitzacions
PÀG 4
5. 1. Resum executiu. ORIENTACIÓ
1.2. Principis
2. PRUDÈNCIA MÀXIMA EN ELS INGRESSOS
CAIXA REAL
Previsions d’ingressos per tributs, taxes i Participació en els Ingressos de l’Estat
realitzada en base a criteris de recaptació (caixa real any anterior, 2011).
PRUDÈNCIA
Per la resta d’ingressos es pressuposta allò que jurídicament i formalment és una
obligació per el tercer, garantint una plena alineació del pressupost amb els resultats
financers finals i la conseqüent necessitat/capacitat de finançament. A l’estimació de
liquidació del 2011 també s’ha aplicat aquest mateix criteri per a que siguin vàlides
les comparatives.
NO TRASLLADAR LA CRISI A LA PRESSIÓ FISCAL
S’apliquen mesures de reducció de pressió fiscal que contribueixen a les polítiques
socials, de dinamització econòmica i millora de la utilització de l’espai públic.
PÀG 5
6. 1. Resum executiu. ORIENTACIÓ
1.2. Principis
3. ADAPTACIÓ A LA REALITAT DE LA DESPESA
Pressupost auster però realista, que dona cobertura a tota la despesa certa del
proper exercici
Prioritzant les polítiques socials, la reactivació econòmica, el foment de l’ocupació,
la seguretat ciutadana i un espai públic de qualitat
Reduint les partides no prioritàries i compensant els increments de despesa
ordinària derivats del funcionament i manteniment de les inversions anteriors
Comparant els imports 2012 amb l’estimació de liquidació 2011 i no amb els imports
inicials que no són representatius de la realitat de la despesa anterior
PÀG 6
7. 1. Resum executiu. EL MODEL DE PRESSUPOST
EXECUTIU
El pressupost 2012 s’emmarca dins d’un procés de planificació
pressupostària més ampli, i que finalitzarà el mes de març del
2012 amb l’elaboració d’un nou model de pressupost executiu
PÀG 7
8. 1. Resum executiu. EL MODEL DE PRESSUPOST EXECUTIU
1.3. L’estructura
Visió
Valors
Objectius Objectius
de Ciutat
Definició de les
Perspectives
Política
prioritats
Contribucions per
Àrea
Gestió Objectius Estratègics Pla Estratègic
Objectius Funcionals
Execució de
Direcció
l’estratègia
Tècnica PAM
Pressupost
Actuacions Ordinàries i Inversions
8
9. 1. Resum executiu. EL MODEL DE PRESSUPOST EXECUTIU
1.4. Les prioritats polítiques
ES UN PRESSUPOST QUE DONA RESPOSTA A LES
NECESSITATS DE LES PERSONES
Ciutat més justa, propera
i amigable
9
10. 1. Resum executiu. EL MODEL DE PRESSUPOST EXECUTIU
1.4. Les prioritats polítiques
ELS VALORS
Lideratge i visió de futur Capitalitat
Regeneració
Emprendre
Donar valor a la marca Barcelona
Ciutat més justa, propera i amigable Proximitat
Escoltar i reaccionar
Equitat
Fermesa
Gestió eficient i coordinada Estratègia
Ajuntament facilitador
Acció transversal en equip
Excel·lència i ambició amb priorització
Públic-privat
Esperança i il·lusió
10
11. 1. Resum executiu. EL MODEL DE PRESSUPOST EXECUTIU
1.4. Les prioritats polítiques
11
12. 1. Resum executiu. EL MODEL DE PRESSUPOST EXECUTIU
1.4. Les prioritats polítiques. PRESPECTIVA BENEFICIARIS
1. PERSONES I FAMÍLIES 2. ENTITATS, ASSOCIACIONS I 3. AGENTS ECONÒMICS I
Garantir l’accessibilitat, qualitat i equitat dels AGENTS ESPORTIUS, SOCIALS CENTRES DE CONEIXEMENT
serveis
I CULTURALS
Prioritzar l’atenció als col·lectius socials més
vulnerables i persones en situació de Potenciar i ordenar els canals d’interacció Fer de la Barcelona metropolitana la capital
dependència real efectiva entre l’Ajuntament i les logística del sud d’Europa
diferents entitats, associacions i agents
Impulsar accions que afavoreixin la conciliació esportius, socials i culturals Impulsar sectors emergents d’alt valor afegit i
de la vida laboral, familiar i personal reforçar els sectors econòmics consolidats,
Apostar per un model de ciutat basat en la establint Barcelona com a referent de qualitat
cooperació, implicació i corresponsabilitat
Fer de l’educació i de la cultura un factor clau
entre l’Ajuntament i els diferents agents Generar les condicions per atraure capital per
de benestar i èxit
socials invertir a la ciutat
Afavorir una ciutadania saludable Enfortir el teixit associatiu de la ciutat per Potenciar l’aportació internacional a l’economia
garantir la seva funció de transmissió i barcelonina
Potenciar la funció social de l’esport dinamització dels problemes i necessitats
dels ciutadans Donar suport a pimes i autònoms, i promoure
Garantir la seguretat de les persones
Garantir la convivència veïnal i preservar la l’emprenedoria
cohesió social, per tal que ningú pugui ser
discriminat o vegi vulnerats els seus drets Fer de Barcelona un lloc fàcil per a fer negocis
fonamentals (“Business Friendly”)
Reforçar la visió de gènere en les polítiques Fer de Barcelona ciutat de cultura,
municipals coneixement, creativitat i ciència generant un
entorn favorable per atraure i retenir talent
Fomentar l’ocupació estable i de qualitat per a
tothom
Crear Canals per a tota la ciutadania,
sensibilitat per interioritzar el què diuen i donar-
hi resposta efectiva
12
13. 1. Resum executiu. EL MODEL DE PRESSUPOST EXECUTIU
1.4. Les prioritats polítiques. PRESPECTIVA ESTRUCTURA
4. HABITAT URBÀ
Promoure la renaturalització de la ciutat Promoure l’accés a l’habitatge de qualitat
i el desenvolupament dels connectors i vetllar pel seu bon ús
verds
Promoure illes autosuficients i
Garantir l’excel·lència en el disseny rehabilitació energètica urbana
urbà i dels edificis impulsant una
arquitectura de qualitat Fomentar barris híbrids en els qual es viu i
es treballa
Impulsar una política mediambiental
responsable, garantint la qualitat de l’aire Millorar la mobilitat urbana amb
i la sostenibilitat dels cicles de l’aigua, sostenibilitat i garantint les mateixes
de la matèria i l’eficiència energètica oportunitats d’accés a tota la ciutat
Liderar la reinformació de l’espai Impulsar nous atractors urbans, que
públic: les smarts cities com a generin centralitat a tots els districtes i
impulsores d’una nova economia del distribuir el turisme a tota la ciutat
serveis urbans
Impulsar l’àrea metropolitana, la integració
de port, aeroport i zona franca, i
desenvolupar espais d’oportunitat
13
14. 1. Resum executiu. EL MODEL DE PRESSUPOST EXECUTIU
1.4. Les prioritats polítiques. PRESPECTIVA RECURSOS
5. EL PRESSUPOST 6. GOVERN, DIRECTIUS I 3. EL CONEIXEMENT, LA
ORGANITZACIÓ TECNOLOGIA, LA INNOVACIÓ
I LA COL·LABORACIÓ
Garantir la qualitat d’assistència ala Implantar un nou model de col·laboració amb el
Gestionar en base a un pressupost sector privat i el tercer sector basat en
ciutadania preservant la
executiu orientat a aconseguir els contractes programa
transparència i ètica en la gestió
objectius de ciutat
pública
Proactivitat en la interacció amb altres
Cercar noves fonts de administracions per garantir els millors
Considerar el barri com a unitat
finançament lligades a la resultats
d’acció municipal per a guanyar en
capitalitat
proximitat i eficàcia
Millorar les TIC per a aconseguir una
Garantir la capacitat d’inversió administració més propera i eficaç
Potenciar equips humans potents,
amb experiència i capacitat
Millorar l’eficiència, evitar
d’innovació i promoure la motivació
duplicitats i alliberar recursos
i el compromís
per altres programes prioritaris
Garantir la productivitat i
Promoure la cultura del resultat
l'alineament en tots els nivells de
i d’austeritat de la despesa
l’organització
14
15. 1. Resum executiu. PRINCIPALS XIFRES
1.5. Previsió de resultats 2011 i 2012
Estimació Pressupost
Variació
Milions d'euros Liquidació 2011 Inicial 2012
PI-2012 / EL-2011
EL-2011 PI-2012
RESULTAT CORRENT (ORDINARI)
A (+) Ingressos corrents 1.871 2.091 11,8%
RESULTAT CORRENT B (-) Despeses corrents 1.814 1.830 0,9%
(=) Estalvi brut 57 261
% Estalvi brut / Ingressos corrents 3,0% 12,5% 9,7 punts
RESULTAT DE CAPITAL (INVERSIONS)
RESULTAT DE CAPITAL C (+) Ingressos de capital 96 36 -62,9%
-INVERSIONS- D (-) Despeses de capital (Inclou adq. Actius finan) 663 371 -43,1%
(=) Dèficit/Superàvit de capital -567 -335
CNF (A+C)-(B+D) = E (=) CNF [Capacitat/(Necessitat) Financ.] -510 -75
Capacitat / Necessitat Financera
FONTS DE FINANÇAMENT DE CNF
F (+) Ingressos de capital financers 36 166
G (-) Despeses de capital financeres 112 91
FONTS DE FINANÇAMENT
H (=) Operacions financeres netes -76 75
E+H = I Excedent (Dèficit) Finançament Anual -586 (*) 0
(*) 286 M€ en exercicis futurs x liquidacions negatives 2008 i 2009
Cobertura del Dèficit Finançament Anual
300 M€ amb excedents acumulats d’exercicis anteriors
Excedent (Dèficit) Finançament Acumulat
I’ Base any 2000 ( Exclou liquidacions negatives +68 +68
PIE, a retornar en exercicis posteriors)
PÀG 15
16. 1. Resum executiu. PRINCIPALS XIFRES
1.5. Previsió de resultats 2011 i 2012
INGRESSOS CORRENTS / DESPESES CORRENTS
Resultat corrent (ordinari): Ingressos vs. Despeses (M.€)
2.600
(+) Ingressos corrents
2.400 (-) Despeses corrents
2.283
El 2011 pateix el fort 2.233
impacte per la liquidació 2.200
negativa de les 2.042 2.091
2.000
Participacions en ingressos
de l’Estat 1.871
1.830
1.800
1.814
1.731 1.775
1.600
1.633
1.400
PL-ajustat 2008 PL-ajustat 2009 PL-ajustat 2010 EL-ajustat 2011 P-inicial
2012
700 28,5% 30%
600 Estalvi brut
Des del 2008 la caiguda de 22,5% 25%
% Estalvi brut s/ ingressos corrents
l’estalvi brut es molt 500
20%
pronunciada per costos 400 13,1% 12,5%
financers derivats de 15%
300
l’ increment del deute i la 10%
caiguda de PTE no ajustada 200
3,0% 5%
a la resta de la despesa. 100
650 502 267 57 261
0 0%
PL-ajustat PL-ajustat PL-ajustat EL-ajustat P-inicial
2008 2009 2010 2011 2012
PÀG 16
17. 1. Resum executiu. PRINCIPALS XIFRES
1.6. Marc d’ingressos i distribució de la despesa
CAL REVISAR EL PLA ECONÒMICO-FINANCER VIGENT (2010-2013)
PRINCIPALS MAGNITUDS Previsió 2011 Previsió 2012
Previsió de la Pressupost
(Dades consolidades, d’acord amb el perímetre definit per la LEP i d’acord amb el d’acord amb el
liquidació 2011 2012
en milers d’euros, excepte indicació contrària) PEF PEF
INGRESSOS NO FINANCERS 2.278.404 1.967.000 2.223.609 2.183.406
DESPESES NO FINANCERES 2.166.038 2.476.900 2.366.727 2.303.580
CAPACITAT/(NECESSITAT) DE FINANÇAMENT +112.366 - 510.000 - 98.094 - 68.807
CAPACITAT/(NECESSITAT) DE FINANÇAMENT EN % D’INGRESSOS NO
+4,9% - 25,97% -4,3% -3,1%
FINANCERS
L’estimació de la liquidació 2011 de l’Ajuntament (amb una Necessitat de Finançament de 510 milions
d’euros) anticipa un incompliment de les previsions realitzades al PEF vigent per l’anualitat 2011.
PÀG 17
18. 1. Resum executiu. PRINCIPALS XIFRES
1.6. Marc d’ingressos i distribució de la despesa
INGRESSOS EL-2011 PI-2012 Variació % DESPESES EL-2011 PI-2012 Variació %
A. OPERACIONS CORRENTS 1.871,0 2.091,1 11,7% A. OPERACIONS CORRENTS 1.813,7 1.830,0 0,9%
1. Impostos directes 812,4 828,9 2,0% 1. Despeses de personal 357,1 350,6 -1,8%
2. Impostos indirectes 41,8 51,6 23,5% 2. Despeses béns corrents i serveis 538,8 547,2 1,6%
3. Taxes i altres ingressos 278,9 270,5 -3,0% 3. Despeses financeres 36,3 46,1 26,9%
4. Transferències corrents 694,4 901,4 29,8% 4. Transferències corrents 881,5 886,1 0,5%
5. Ingressos patrimonials 43,5 38,7 -11,0%
B. OPERACIONS DE CAPITAL 96,0 35,6 -62,9% B. OPERACIONS DE CAPITAL 663,2 363,7 -45,2%
6. Venda d’inversions reals 7,5 12,2 62,7% 6. Inversions reals 228,6 335,0 46,5%
7. Transferències de capital 88,5 23,4 -73,6% 7. Transferències de capital 434,6 28,7 -93,4%
C. OPERACIONS FINANCERES 35,6 166,2 366,9% C. OPERACIONS FINANCERES 112,0 99,2 -11,4%
8. Variació d’actius financers 34,2 - -100,0% 8. Variació d’actius financers - 8,0
9. Variació de passius financers 1,4 166,2 9. Variació de passius financers 112,0 91,2 -18,5%
TOTAL INGRESSOS 2.002,6 2.292,9 14,5% TOTAL DESPESES 2.588,9 2.292,9 -11,4%
DÈFICIT FINANÇAMENT ANUAL 586
PÀG 18
19. 1. Resum executiu. PRINCIPALS XIFRES
1.6. Marc d’ingressos i distribució de la despesa
INGRESSOS CORRENTS
AJUNTAMENT: - 0,6% d’ingressos (-6,5M€)
Mesures d’ajut social:
Congelació tipus general IBI i manteniment de topalls.
Bonificació IBI famílies nombroses del 60% fins el 90% en funció de VC i discapacitat a càrrec o no.
Mesures de foment d’ocupació i reactivació econòmica:
Reducció IAE 20% i ICIO 30%
Bonificació entre 3 i 7% Impost vehicles (turismes i motos) en funció dels cavalls fiscals
Mesures per millora mobilitat:
Zones blaves a zones C i D increment 0%
Gratuïtat zona verda a residents sense multes any anterior
RESTA D’ADMINISTRACIONS: - 6% si es no es té en compte l’impacte dels ajustos 2011 (PIE negativa del 2009)
El 6% de decrement correspon al menys ingrés de -19M.€ (anualitat PTE negativa 2008) i -57,2 M.€
(anualitat PTE negativa 2009).
= Es pressuposta la mateixa quantia de PTE que l’any anterior (2011)
+ No es tenen en compte possibles liquidacions positives corresponents a 2010
PÀG 19
20. 1. Resum executiu. PRINCIPALS XIFRES
1.6. Marc d’ingressos i distribució de la despesa
DESPESES CORRENTS
PER ÀREES DE DESPESA C.D. 2011 P.I. 2012 Variació %
PROTECCIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL 206.739 219.209 12.470 6%
CÀRREGA FINANCERA DEUTE PÚBLIC 39.023 48.701 9.679 25 %
TRANSPORT PÚBLIC 72.886 80.174 7.289 10 %
EMPRESA I OCUPACIÓ 62.383 67.852 (*) 5.469 9%
EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORT 242.891 246.952 4.061 2%
SEGURETAT I MOBILITAT CIUTADANA 290.544 292.959 2.415 1%
MANTENIMENT URBÀ I MEDI AMBIENT 441.438 443.164 1.726 0,4 %
TRANSFERÈNCIES A ALTRES ADMINISTRACIONS 80.680 77.232 -3.448 - 4%
HABITATGE I URBANISME 87.012 83.161 -3.851 - 4%
ADMINISTRACIÓ I SERVEIS GENERALS 290.133 284.624 -5.508 - 2%
TOTAL 1.813.728 1.830.028 16.300 0,89 %
(*) A efectes comparatius amb el 2011 s’inclouen 14M€ en concepte de conveni amb el Servei d’Ocupació que no estan computats en
el Total.
PÀG 20
21. 1. Resum executiu. PRINCIPALS XIFRES
1.6. Marc d’ingressos i distribució de la despesa
Polítiques socials
+ Increment 7,2% d’aportació al Institut Municipal de Serveis Socials per fer front als efectes de la crisi econòmica.
+ Reducció 4.000 ciutadans en llistes d’espera de Serveis Socials bàsics i + Increment en 2.000 ciutadans amb servei de Teleassistència.
+ Consolidació servei de transport persones amb discapacitat.
Promoció econòmica:
+ Aportació al Mobile World Congress de 5 M. D’Euros
+ Conveni amb el Servei d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya
- Racionalització despeses de comunicació i simplificació funcional de programes pressupostaris.
Seguretat i mobilitat ciutadana i espai públic de qualitat
+ Incorporació 150 Guàrdies Urbans i 40 bombers.
+ 7,2M€ d’increment aportacions a la Autoritat Metropolitana de Transport.
+ Increment dotacions per abastiment d’aigües i enllumenat públic.
Increment de les despeses ordinàries derivades del manteniment i funcionament d’inversions anteriors:
+ Manteniment i entrada en funcionament de 23 noves escoles bressol.
+ Manteniment de noves biblioteques.
+ Organització esdeveniments esportius singulars (Campionat Mon Junior Atletisme, Copa Rei Bàsquet, Mudials Natació, Handbol, Bàsquet)
Racionalització despeses (en especial les no prioritàries):
- Contenció generalitzada de la despesa ordinària en un -3%
- Contenció de les despeses de personal en un -1,8% (Capítol 1)
- Reducció redacció de projectes urbanístics i estudis.
- Reducció despeses de comunicació.
PÀG 21
22. 1. Resum executiu. PRINCIPALS XIFRES
1.6. Marc d’ingressos i distribució de la despesa
INVERSIONS (Capítols 6 i 7)
PER TIPOLOGIA D’INVERSIÓ P.I. 2012 %s/TOTAL ACTUACIONS MÉS EMBLEMÀTIQUES
EQUIPAMENTS CULTURALS 62,54 17,20% Centre del Disseny. Mercat del Born. Equipament cultural C/ Alzina.
EQUIPAMENTS EDUCATIUS 54,77 15,06% Finalització Escoles Bressol Neptú i Ignasi Iglesias. CEIP Mediterrània. CEIP Sant Martí
Remodelacions i actuacions en els mercats municipals: Provençals, Sants, Guineueta.
MERCATS 39,62 10,89%
Nou Mercat dels Encants.
Avinguda de l’Estatut. Urbanització Plaça Navas. Aparcament Pl. Gardunya. Millora
ESPAI PÚBLIC I SERVEIS URBANS 38,98 10,72%
drenatge clavegueram a la ciutat.
Adquisicions de sòl (Castellbisbal, Torre Baró, T.Arnau, Calàbria, 66) i modificació
GESTIÓ DEL SÒL 25,32 6,96%
MPGM Vallcarca
EQUIPAMENTS ESPORTIUS 9,67 2,66% CEM Via Favència. Reforma poliesportiu Valldaura.
EQUIPAMENTS SOCIALS 9,50 2,61% Nou Casal Fabra i Coats. CSS Gòtic.
EQUIPAMENTS SEGURETAT / ADMINISTRATIU 6,58 1,81% Nova Caserna Guàrdia Urbana.
SISTEMES D’INFORMACIÓ 4,40 1,21% Modernització i actualització sistemes informàtics.
REDACCIONS DE PROJECTES 2,78 0,76% -
BÉNS MOBLES 0,48 0,13% -
PENDENT DE PRIORITZACIÓ PIM 2012-2015 30,31 8,33% -
TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 28,74 7,90% -
EXPROPIACIONS EN TRÀMIT JURÍDIC 50,0 13,75% -
TOTAL 363,69 100%
PÀG 22
23. 1. Resum executiu. PRINCIPALS XIFRES
1.6. Marc d’ingressos i distribució de la despesa
PREVISIÓ D’ENDEUTAMENT
1.400 70%
58,8% 58,3%
91 Milions € previstos 1.200 55,7% 60%
d’amortitzar (devolucions
de deute). L’estalvi brut, 1.000 50%
261 m. € cobreix
l‘amortització deixant un
estalvi net de 170 M. € 800 40%
33,7% 33,6%
Fort creixement del deute 600 30%
els darrers anys
400 20%
La previsió d’endeutament
de 165 M. € per al 2012. 200 10%
770 750 1.200 1.090 1.165
0 0%
PL-ajustat PL-ajustat PL-ajustat EL-ajustat P-inicial
2008 2009 2010 2011 2012
Endeutament % Deute s/ ingressos corrents
PÀG 23