Història

1. ESPANYA A L'EDAT
CONTEMPORÀNEA
Al segle XVIII Espanya va seguir perdent importància i
poder dins Europa. De fet el segle XVII comença amb
una guerra. A Espanya des de Carles I regnava la
dinastia dels Àustria o Habsburg. El darrer rei d'aquesta
família fou Carles II que va morir sense fills.
Llavors esclatà una guerra entre els dos possibles
hereus, un francès de la casa de Borbó i un austriac
dels Habsburg, ambdós parents del rei mort. Al final
guanyà la guerra el pretendent francès que regnà amb el
nom de Felip V. Aquesta guerra reb el nom de “guerra
de succesió”.

2. EL DECRET DE NOVA PLANTA
Durant la guerra de succesió les terres de parla
catalana de l'antic Regne d'Aragó donaren suport
al pretendent austriac. Quan el vencedor, el
francès Felip V de Borbó, començà a regnar va
promulgar l'anomenat Decret de Nova Planta pel
qual es prohibia l'ús de la llengua catalana,
s'eliminaven les institucions pròpies i es creava
un nou estat centralista governat exclusivament
des de Madrid.

3. ESPANYA I LA REVOLUCIÓ
FRANCESA
A finals del segle XVIII esclatà a França la
revolució, fet que es considera que posa fi a
l'Edat Moderna per donar inici a l'Edat
Contemporànea.
A Espanya, en aquells moments un país feble i
endarrerit, hi regnava Carles IV, un rei inepte i
poc intel·ligent. La revolució francesa i l'execució
del rei francès Lluis XVI es van veure amb molta
preocupació a Espanya, sobre tot per la noblesa i
l'Església Catòlica, temerosos que la revolució
arribés a Espanya i perdre així els seus privilegis.

5. LA GUERRA DEL FRANCÈS
Napoleó, un general revolucionari, arribà a ser
coronat com emperador de França. Va dur a
terme una sèrie de campanyes de conquesta
arreu d'Europa. Era un gran general i els seus
exèrcits, els més potents de tot el continent,
conqueriren Itàlia, Alemanya, Àustria,etc. També
envaí i ocupà Espanya, va destronar el rei Carles
IV de Borbó i nomenà com a rei un germà seu,
Josep I. Moltes terres d'Espanya es revoltaren
contra l'ocupació francesa: fou l'anomenada
guerrà del francès o guerra de la
independència. Eren ja els primers anys del
segle XIX.

7. Al final Napoleó Bonaparte va ser massa
ambiciós i va envair Rússia. Malgrat les seves
victòries inicials, el dur hivern rus va desfer el seu
exèrcit i fou derrotat.
A Espanya els exèrcits espanyol, aliats amb els
anglesos (que mai havien acceptat el poder de
Napoleó), també derrotaren els
francesos.Després de la derrota de Napoleó, i el
seu empresonament a l'illa atlàntica de Santa
Elena, els països europeus intentaren tornar a la
situació anterior a la Revolució Francesa, Això no
es va aconseguir ja que les idees de llibertat i
igualtat s'havien estès entre la ciutadania.

8. Napoleó Bonaparte
A Espanya varen tornar els reis de la família
Borbó. Ferran VII, fill de Carles IV, fou proclamat
rei. Però les idees pròpies de la revolució
francesa: llibertat, igualtat i fraternitat s'havien
estès també per Espanya. Així, emmig de la
guerra, ja s'havien reunit a Cadis -una de les
poques ciutats no ocupades pels francesos –
representants d'arreu d'Espanya i redactaren una
constitució.

9. La Constitució de 1812 limitava el poder del rei
(que ja no tenir el poder absolut, és a dir que
podia decidir-ho tot) i establia una sèrie de drets
pels ciutadans, com per exemple el dret de votar i
elegir els seus representants polítics a un
Parlament que havia de redactar les lleis i
nomenar el govern del país.
Ferran VI no acceptà que es posessin límits al
seu poder absolut i rebutjà la Constitució. Gran
part llavors de la història d'Espanya del segle XIX
és una lluita constant – amb vàries guerres i
revoltes- entre els partidaris d'un sistema
constitucional (liberals) i els partidaris del poder
absolut del rei (absolutistes).

10. Tots aquests fets havien destrossat l'economia
espanyola. Espanya era llavors un país molt pobre que
anava molt endarrerit respecte als avanços d'altres llocs
d'Europa. Mentre, per exemple, a Anglaterra es creaven
les grans fàbriques (revolució industrial) amb màquines
que funcionaven mitjançant l'energia produïda per la
combustió del carbó, a Espanya es seguia depenent de
l'agricultura.
A més les idees de la revolució francesa també havien
arribat a Amèrica i les colònies espanyoles (Mèxic,
Colòmbia, Argentina, etc) que pertanyien a la corona
espanyola des del descobriment i conquesta d'Amèrica
es declararen estats independents.