La guerra dels Trenta Anys va ser un conflicte
que va abarcar des de 1618 fins a 1648 i en el
qual participaren quasi tots els països
europeus.
La guerra va comencar quan els protestants
bohemis es van rebel·lar en 1618 contra el seu
rei, el catòlic Ferran II,emperador del Sacre
Imperi.
Ferran va demanar ajuda al rei d' Espanya i al
duc de Baviera. La revolta va ser sufocada.
Tanmateix, les altres regions protestants del
Sacre Imperi van donar suport als rebels
bohemis i la guerra va continuar.
Les Províncies Unides (Països Baixos) i
Anglaterra també van donar suport als
rebels, així com Dinamarca i Suecia. En I'any
1635, França, país catòlic, s'alia amb els
protestants, ja que així perjudicava Espanya,
el seu enemic principal.
La guerra dels Trenta Anys assola el centre
del continent i suposa el final de I'hegemonia
espanyola a Europa.
La guerra va finalitzar amb la pau de
Westfàlia (1648), on Espanya va d’haver
de reconèixer la independència de les
Províncies Unides del Nord (Països
Baixos).
L’hegemonia
d’Europa passa a
mans de França,
amb el seu rei Lluis
XIV.
Lluis XIV inicia la
monarquia absoluta.
Segons la
monarquia absoluta,
el poder del rei
prové directament
de Déu i per això el
seu poder no té
limitacions.

Lluis XIV era la llei,
l’autoritat màxima
del govern i el cap
de la justícia en
França.
Governa auxiliat per ministres, consellers i
secretaris, i també per un nombre molt alt de
funcionaris.
Com a sobirà elegit per Déu, Lluis XIV es
col·loca per damunt de tots els habitants del
seu regne i tots n’esdevenien els súbdits,
sotmesos a ell i governats per ell.
Construeix un gran palau, Versalles, on viu
rodejat de gran luxe.
Els nobles, convertits en cortesans,      es
disputen el seu favor i viure prop d’ell.
El seu regnat es caracteritza per la decadència
d’Espanya, la crisi econòmica i per l’abandó del
govern en mans dels seus privats o «validos».
El seu privat és el
duque de Lerma, que
governa en el seu
nom.
L’expulsió   d’uns   300.000   moriscos      (quasi
120.000 en el regne de València), va tenir
conseqüències     negatives,   especialment      al
regne de València on els moriscos formaven una
gran percentatge de la població del camp.

Molts llocs van quedar despoblats i el camp
valencià va veure agreujada la seua crisi.
En política exterior es viu uns anys de
tranquilitat i es firma una treva amb França i
Anglaterra, i les províncies rebels del nord de
Flandes.
El seu privat és el
comte duc d’Olivares.
Durant el seu
govern es
reprenen els
diferents a
conflictes a
Europa i aparéixen
de nous a
Espanya.
Espanya entra en la guerra dels Trenta Anys
i reinicia el conflicte als Països Baixos.
Però es derrotada i en la pau de Westfàlia ha
de reconèixer la independència de les
Províncies Unides del Nord (Països Baixos).
La guerra empobreix a
Castella i, per afrontar les
despeses de guerra, el
comte      duc    d’Olivares
intenta reclutar homes i
impostos en la resta de
territoris hispànics.
Aixó provoca l’alçament
de 1640, en Andalusia,
Catalunya i Portugal.
La    revolta  d’Andalusia és sufocada
ràpidament però Portugal es declara
independent i es separa de la Corona
espanyola (1668).
REVOLTA DE CATALUNYA «GUERRA DELS SEGADORS»
                (1640 – 1652)
En Catalunya, el comte duc envia les tropes
reials per sufocar la revolta.
Catalunya demana ajuda a França i la guerra
s’allarga fins al 1659.
Eixe any, Espanya i França firmen la Pau dels
Pirineus, on Espanya entrega als francesos el
Rosselló i una part de la Cerdanya.
Carles II, l’últim dels
Habsburg espanyols
va ser un rei dèbil i
malalt.
Mort sense
descendència al
1700.
El tron espanyol és
disputat per dos
pretendents.
FELIP D’ANJOU: recolzat per França i el seu avi,
              el rei Lluis XIV.
CARLES D’ÀUSTRIA: recolzat pel Sacre Imperi,
      Anglaterra i els Països Baixos.
Els regnes hispànics també es dividiran:
CASTELLA i NAVARRA recolzen a Felip D’Anjou
 ARAGÓ, CATALUNYA i VALÈNCIA recolzen a
           l’arxiduc CARLES.
La guerra finalitza el 1714, amb la firma del
         TRACTAT DE UTRECHT
A canvi del tron espanyol, Felip d’Anjou renuncia
als seus drets al tron frances i Espanya perd els
         seus últims territoris a Europa.
Felip d’Anjou es coronat com a rei d’Espanya
            amb el nom de Felip V.
 Amb ell, s’inicia la dinastia dels Borbons a
                   Espanya.
LA CRISI SOCIAL I ECONÒMICA
   - La disminució de la població
   - Retrocés econòmic

   - Crisi social
- Fam (males collites)
                 - Epidèmies de pesta
 Disminució      - Expulsió dels moriscos
de la població
                 - Guerres i revoltes
                 - Emigració a Amèrica
- Crisi agrícola (males collites)

           - Crisi de l’artesania (competència
Retrocés   dels productes del nord d’Europa més
           barats)
econòmic
           - Crisi del comerç (pujada dels
           preus; esgotament de les mines
           americanes; atacs dels corsaris)
- Mentalitat de «viure de les
               rendes»
Crisi social   - «hidalgos» i «pícaros»

               - Augment de la delinqüència

Resum t11

  • 5.
    La guerra delsTrenta Anys va ser un conflicte que va abarcar des de 1618 fins a 1648 i en el qual participaren quasi tots els països europeus. La guerra va comencar quan els protestants bohemis es van rebel·lar en 1618 contra el seu rei, el catòlic Ferran II,emperador del Sacre Imperi. Ferran va demanar ajuda al rei d' Espanya i al duc de Baviera. La revolta va ser sufocada.
  • 6.
    Tanmateix, les altresregions protestants del Sacre Imperi van donar suport als rebels bohemis i la guerra va continuar. Les Províncies Unides (Països Baixos) i Anglaterra també van donar suport als rebels, així com Dinamarca i Suecia. En I'any 1635, França, país catòlic, s'alia amb els protestants, ja que així perjudicava Espanya, el seu enemic principal. La guerra dels Trenta Anys assola el centre del continent i suposa el final de I'hegemonia espanyola a Europa.
  • 8.
    La guerra vafinalitzar amb la pau de Westfàlia (1648), on Espanya va d’haver de reconèixer la independència de les Províncies Unides del Nord (Països Baixos).
  • 10.
    L’hegemonia d’Europa passa a mansde França, amb el seu rei Lluis XIV. Lluis XIV inicia la monarquia absoluta.
  • 11.
    Segons la monarquia absoluta, elpoder del rei prové directament de Déu i per això el seu poder no té limitacions. Lluis XIV era la llei, l’autoritat màxima del govern i el cap de la justícia en França.
  • 12.
    Governa auxiliat perministres, consellers i secretaris, i també per un nombre molt alt de funcionaris.
  • 14.
    Com a sobiràelegit per Déu, Lluis XIV es col·loca per damunt de tots els habitants del seu regne i tots n’esdevenien els súbdits, sotmesos a ell i governats per ell.
  • 15.
    Construeix un granpalau, Versalles, on viu rodejat de gran luxe. Els nobles, convertits en cortesans, es disputen el seu favor i viure prop d’ell.
  • 22.
    El seu regnates caracteritza per la decadència d’Espanya, la crisi econòmica i per l’abandó del govern en mans dels seus privats o «validos».
  • 24.
    El seu privatés el duque de Lerma, que governa en el seu nom.
  • 27.
    L’expulsió d’uns 300.000 moriscos (quasi 120.000 en el regne de València), va tenir conseqüències negatives, especialment al regne de València on els moriscos formaven una gran percentatge de la població del camp. Molts llocs van quedar despoblats i el camp valencià va veure agreujada la seua crisi.
  • 28.
    En política exteriores viu uns anys de tranquilitat i es firma una treva amb França i Anglaterra, i les províncies rebels del nord de Flandes.
  • 30.
    El seu privatés el comte duc d’Olivares.
  • 31.
    Durant el seu governes reprenen els diferents a conflictes a Europa i aparéixen de nous a Espanya.
  • 32.
    Espanya entra enla guerra dels Trenta Anys i reinicia el conflicte als Països Baixos. Però es derrotada i en la pau de Westfàlia ha de reconèixer la independència de les Províncies Unides del Nord (Països Baixos).
  • 33.
    La guerra empobreixa Castella i, per afrontar les despeses de guerra, el comte duc d’Olivares intenta reclutar homes i impostos en la resta de territoris hispànics. Aixó provoca l’alçament de 1640, en Andalusia, Catalunya i Portugal.
  • 34.
    La revolta d’Andalusia és sufocada ràpidament però Portugal es declara independent i es separa de la Corona espanyola (1668).
  • 35.
    REVOLTA DE CATALUNYA«GUERRA DELS SEGADORS» (1640 – 1652)
  • 36.
    En Catalunya, elcomte duc envia les tropes reials per sufocar la revolta. Catalunya demana ajuda a França i la guerra s’allarga fins al 1659. Eixe any, Espanya i França firmen la Pau dels Pirineus, on Espanya entrega als francesos el Rosselló i una part de la Cerdanya.
  • 39.
    Carles II, l’últimdels Habsburg espanyols va ser un rei dèbil i malalt. Mort sense descendència al 1700. El tron espanyol és disputat per dos pretendents.
  • 42.
    FELIP D’ANJOU: recolzatper França i el seu avi, el rei Lluis XIV. CARLES D’ÀUSTRIA: recolzat pel Sacre Imperi, Anglaterra i els Països Baixos.
  • 43.
    Els regnes hispànicstambé es dividiran: CASTELLA i NAVARRA recolzen a Felip D’Anjou ARAGÓ, CATALUNYA i VALÈNCIA recolzen a l’arxiduc CARLES.
  • 44.
    La guerra finalitzael 1714, amb la firma del TRACTAT DE UTRECHT
  • 45.
    A canvi deltron espanyol, Felip d’Anjou renuncia als seus drets al tron frances i Espanya perd els seus últims territoris a Europa.
  • 46.
    Felip d’Anjou escoronat com a rei d’Espanya amb el nom de Felip V. Amb ell, s’inicia la dinastia dels Borbons a Espanya.
  • 48.
    LA CRISI SOCIALI ECONÒMICA - La disminució de la població - Retrocés econòmic - Crisi social
  • 49.
    - Fam (malescollites) - Epidèmies de pesta Disminució - Expulsió dels moriscos de la població - Guerres i revoltes - Emigració a Amèrica
  • 50.
    - Crisi agrícola(males collites) - Crisi de l’artesania (competència Retrocés dels productes del nord d’Europa més barats) econòmic - Crisi del comerç (pujada dels preus; esgotament de les mines americanes; atacs dels corsaris)
  • 51.
    - Mentalitat de«viure de les rendes» Crisi social - «hidalgos» i «pícaros» - Augment de la delinqüència