1. DAFO EMPRESARIAL:
UNA CATALUNYA INDEPENDENT
Juny 2014
The authors let others remix, tweak, and build upon this work even for commercial purposes, as long as they
credit authors and license their new creations under the identical terms.

2. 2

3. 3
¿Quin model polític-econòmic es millor per la empresa?
Font: “The Global Competitiveness Report 2011–2012”, Professor Xavier Sala-i-Martin, Columbia University, Chief Advisor of
the Centre for Global Competitiveness and Performance. World Economic Forum. Geneva, Switzerland 2011
Requeriments
bàsics
Factors d’eficiència
Factors d’innovació
i sofisticació
 Institucions
 Infraestructures
 Entorn macroeconòmic
 Salut i educació primària
 Educació i formació superior
 Eficiència del mercat de bens
 Eficiència del mercat laboral
 Desenvolupament del mercat financer
 Situació tecnològica
 Mida del mercat
 Sofisticació de negoci
 Innovació
Els 12 pilars de la competitivitat

4. 4
Espanya és l’únic país europeu que ha tingut un atur
superior al 20% en 3 ocasions els darrers 35 anys
Font: Encuesta de Población Activa
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
set-76
juny-77
març-78
des-78
set-79
juny-80
març-81
des-81
set-82
juny-83
març-84
des-84
set-85
juny-86
març-87
des-87
set-88
juny-89
març-90
des-90
set-91
juny-92
març-93
des-93
set-94
juny-95
març-96
des-96
set-97
juny-98
març-99
des-99
set-00
juny-01
març-02
des-02
set-03
juny-04
març-05
des-05
set-06
juny-07
març-08
des-08
set-09
juny-10
març-11
des-11
set-12
Taxa d’atur d’Espanya en els darrers 35 anys
(%)
L’atur a Espanya ha superat el
20% en 3 ocasions en els darrers
35 anys
El màxim atur
històric s’ha assolit
ara: > 26% final 2013

5. 5
Índex
Present i Futur: cap a on s’encamina Espanya
Present i prospectiva de Catalunya Estat
Miratge econòmic Crisi econòmica Col.lapse econòmic

6. 6
El creixement de l’economia va incrementar la riquesa
per càpita dels espanyols, apropant-la a la de països
com Itàlia
Font: Eurostat
PIB per càpita a preus de mercat
(€)
Itàlia
Espanya
“España va bien”
“Superaremos la
renta per cápita de
Italia, y nuestro
objetivo es superar
la de Francia”

7. 7
El model econòmic espanyol es un miratge basat en una
economia extractiva i especulativa sense valor afegit
Els baixos tipus d’interès van fer que persones, empreses i
institucions s’endeutessin ràpidament
Van seguir entrant grans quantitats de diners procedents
dels fons de la Unió Europea
4
5
Es van llençar ingents quantitats de diners en inversions
faraòniques no rendibles
6
Espanya es concentra en la construcció i el turisme,
activitats de baix valor afegit
No aposta per la recerca, la innovació ni la indústria
No incrementar la productivitat ni la competitivitat
1
2
3
Es va consumir desenfrenadament i es va crear una
bombolla immobiliària
7

8. 8
Múltiples economistes han fet pronòstics molt
negatius sobre l’evolució de l’economia espanyola
 La situació econòmica a Espanya no remuntarà fins als anys 2016 o 2017
 Després, el creixement serà baix, lluny dels que es van viure abans de la
crisi
 Els bons temps mai seran com abans
Josep Piqué
(Pres. de Vueling)
 Sense noves reformes, l’economia espanyola creixerà per sota del 1,5%
durant 10 anys seguits
400 experts i
empresaris (1)
(1) “Consenso Económico”, elaborat per PWC a partir de 400 experts i empresaris
(2) Economista i professor de la Universitat de New York
(3) Fonts: Expansión, Cinco Días, El Confidencial
 La recessió d’Espanya es perllongarà fins el 2015
 Quan acabi, les expectatives de creixement són molt febles
Nouriel Roubini(2)
(Economista)
 El creixement màxim que Espanya pot esperar el 2017 és només del 1,7%
 Aquest creixement és massa baix per crear ocupació.
 L’atur estarà al voltant del 30% en 4 anys
Charles
Robertson
(Renaissance
capital)
 Per a Espanya, no hi ha llum al final del túnel
 El futur d’Espanya és molt preocupant
Joseph Stieglitz
(premi Nobel)

9. 9
Espanya, a diferència d’altres països, no va apostar per
la indústria ni per la recerca
Font: Instituto Nacional de Estadística, Fons Monetari
Internacional
Pes del sector industrial i energètic en el
PIB espanyol
Pes del sector industrial i energètic
en el PIB (2010)

10. 10
Endeutant-se i amb els fons de la UE, Espanya va construir
múltiples infraestructures faraòniques no rendibles i va
estimular una bombolla immobiliària gegantina
Autopistes
Aeroports
Trens
Edificis
institucionals

11. 11
Espanya no va aprofitar la conjuntura econòmica
positiva per incrementar la productivitat
Font: “Productivité, temps de travail et taux d’emploi dans l’Union
européenne », Jean-François Jamet, Fondation Robert Schuman
Creixement anual de la productivitat per
persona ocupada
(1996 - 2005)
Espanya és l’únic país
desenvolupat que va
perdre productivitat
Espanya va perdre
competitivitat respecte
Alemanya any rere any
Tipus de canvi real anual
Alemanya
Espanya
Residents estrangers a Espanya
(milions)

12. 12
Les subvencions han estat una eina política per obtenir rendiments
electorals sense millorar el model productiu
• El subsidi agrari, l'excés de funcionaris, la falta d'una estratègia d'inversió productiva i
l'economia submergida han pogut agreujar aquesta situació. Les diferències entre el nord i
el sud d'Espanya s'agreugen a causa de l'actual crisi econòmica.
• Les expectatives de millora no tolerarien una recuperació dels models passats i es fa
inviable pensar que els dèficits i las mancances estructurals podran seguir sent
subvencionades a fons perdut sense un pla estratègic que faci viable i dignifiqui les
economies més desafavorides
Font Dirección General de Coordinación Financiera con las Comunidades Autónomas y con las Entidades Locales e IGAE (vv. aa.),
INE (2011), Ministerio de la Presidencia (2009)

13. 13
Evolució del deute d’Espanya
(milers de milions d’euros)
Deute de l’Estat
Deute de les
empreses
Com a resultat, Espanya va anar acumulant un deute
monstruós, tant l’Estat, com les empreses i els particulars
Font: Banc d’Espanya, : Ministerio de Hacienda y
Administraciones Públicas, El País
Deute dels
particulars
Deute total de
gairebé 3 bilions
d’euros
18%
17%
19%
8%
38% 100%
Despeses de l’Estat pressupostades pel 2013
(milers de milions d’euros)
Els interessos financers
constitueixen el 18% de la
despesa, és a dir, tant com la
despesa de tots els Ministeris

14. 14Gràfic : público
Les despeses financeres se situaran a prop dels 38.000 Mi €,
equivalents al 3,22% del PIB i quasi dupliquen les del 2007
(14.996 Mi €)
 La càrrega financera del deute segueix i seguirà creixent encara que baixi el tipus
mitjà que es paga per ella.
 Les acumulacions de dèficit i la incapacitat de reduir deute i els efectes compostos
del finançament ho fan irreversible.

15. 15
El Banc Central Europeu ha salvat els bancs espanyols de la
fallida, deixant-los ingents quantitats de diners a un baix
tipus d’interès, però no donen crèdit a les empreses al
comprar deute del estat espanyol
Font: Banco de España
Taxa d’evolució anual del crèdit en el període
1963 - 2012
Per primer cop en els darrers
50 anys, el crèdit està
disminuint any rere any
Caiguda en picat del
crèdit a partir de 2008

16. 16
La morositat a Espanya ha assolit nivells esfereïdors i
ha superat tots els rècords dels darrers 50 anys
Taxa de morositat a Espanya
Font: Banc d’Espanya, La Voz de Galicia
0.7% 0.9%
3.4%
5.1% 5.8%
7.6%
11.2%
13.8%
2006 2007 2008 2009 2010 2011 oct-12 ene-14
En els darrers 50 anys,
mai havia superat el
9,2%

17. 17
L’evolució del sector exterior no pot salvar el cicle recessiu
L'evolució del comerç exterior ha ajudat a millorar, però cal considerar que la pobra demanda interna
ha reduït les importacions en la mesura que el sector empresarial disminueix les seves capacitats. El
cicle recessiu, per tant, roman instaurat a l’economia espanyola, retroalimentat per la necessitat
imperiosa del sector públic de reduir també la seva demanda i despesa pública.
Font: Ministerio de Hacienda 2013

18. 18
El deute financer de les empreses representa el 104,28% del PIB
espanyol
 El valor afegit net de les empreses ha caigut un 2,22% a causa de la caiguda del consum de les
famílies i que només s’ha pogut compensar en part gràcies a les exportacions.
 Com conseqüència obtenen menys ingressos, però necessiten augmentar el seu estalvi per poder
pagar el monumental deute privat que tenen. Per a això actuen en la reducció del major cost: els
salaris, en un 7,6% (68.344 milions €). I en menor mesura el cost financer i fiscal.
 Davant la disminució de la demanda, l’increment de morositat i el difícil finançament, la inversió de
les empreses s'ha reduït en 4.472 milions €. Davant un major estalvi i una menor inversió, les
empreses disposen de 12.492 milions € més, fins a un total de 18.185 milions €, per fer front als
seus deutes.
 Així, les empreses han aconseguit augmentar la seva capacitat de finançament, però això és a costa
de dos elements: la disminució en els costos salarials i l'escassa inversió.
 La clau està en modificar i controlar aquestes variables per incentivar el creixement.
Reducció salarial
Menor Inversió
Major capacitat
finançament
Font: Ministerio de Hacienda 2013

19. 19
Les previsions de creixement del PIB estatal són
inferiors a l’1-2% pels propers 5 anys
Font: FMI World Economic Outlook oct 2013
3.11
-1.38
-3.15
0.37
-0.01
-1.6 -1.3
0.2 0.4
0.8 1 1.2
-4%
-3%
-2%
-1%
0%
1%
2%
3%
4%
dic-07
dic-08
dic-09
dic-10
dic-11
dic-12
dic-13
dic-14
dic-15
dic-16
dic-17
dic-18
Producte Interior Brut d’Espanya
(Variació interanual)
Nivell 2,8%
increment PIB
necessari per
crear ocupació
 Sobre les millors previsions del FMI sobre el PIB (1,47%) i el
creixement necessari (2,8%) hi ha un diferència mínima de l’1,3% del
PIB que impedeix crear ocupació neta els propers 5 anys

20. 20
Amb aquest creixement pla, el FMI, al seu informe d’octubre
2013, confirma les pitjors previsions de l’OCDE i la UE
Font: FMI World Economic Outlook oct 2013
L’atur serà del 25% l’any 2018,
amb un component juvenil superior al 50%
Espanya
necessitarà 5 anys
per reduir nomes
un 2% l’atur, del 27
al 25%
El FMI preveu
l’emigració de mig
milió de persones
que equivalen a la
disminució
prevista del atur
fins el 2018

21. 21
Espanya és, amb Grècia, el país d’Europa
amb major nivell d’atur, a gran distància de la
majoria de països europeus
Font: Eurostat (European Commission)
XIFRES DEL TERCER MÓN
amb un atur juvenil ( < 25 anys) del 53,9% estem condemnant
els nostres fills a un futur duríssim i immerescut

22. 22
6.80
0.2
2
7.2
4
3.6
7.2
4
4.1
0.5
5.1
2.9
3.3
2.1
26.30
9.8
12.4
13.5
27.9
7.2
13.5
7.3
10.2
10.9
16.8
10.5
5.3
12.4
7.1
Espanya
Letònia
Lituània
Irlanda
Grècia
Regne Unit
Islàndia
Estats Units
França
Estònia
Portugal
Hungria
Alemanya
Itàlia
Txèquia
10.0
8.0
8.5
12.5
12.4
13.0
11.0
10.2
8.0
3.0
7.8
4.0
5.0
5.2
5.5
20.00
20.00
18.50
14.50
10.10
9.00
10.50
10.80
10.50
15.00
9.50
12.00
9.30
8.80
8.00
Espanya
Letònia
Lituània
Irlanda
Grècia
Regne Unit
Islàndia
Estats Units
França
Estònia
Portugal
Hungria
Alemanya
Itàlia
Txèquia
Espanya ha empitjorat l’índex de misèria
mentre quasi tots els altres països milloren
Font: Moody’s Investor Services, Expansión.
2013 estimates Banc Mundial, CIA Fact Bool
Índex de misèria
2010 – 2013
Dèficit públic Taxa d’atur Dèficit públic Taxa d’atur

23. 23
La renda salarial mostra la devaluació interna i la negativa
situació econòmica
- 4,28%
- 7,16%
+ 12,12%
 La renda salarial ha caigut un 4,29%, evidència de la devaluació interna. Les rendes mixtes
(prestacions- impostos) han augmentat 12,12% i la renda primària ha evitat una pitjor caiguda
situant-se en el -7,16%.
 Amb la caiguda de la renda (base tributària) i a través dels estabilitzadors automàtics, la renda
que les famílies reben del sector públic, 12.835 milions €, mostra l'empitjorament de la situació
econòmica.
2009 al 2013
Font: Ministerio de Hacienda 2013

24. 24
El deute financer de les llars representa el 77% del PIB espanyol
- 5,24%
anualitzat =
tendència (2012-13)
+ 11,6%
anualitzat =
tendència (2012-13)
- 4,05%
anualitzat =
tendència (2009 -12)
-78,66%
-202,6%
-822,4%
 El consum de les famílies esta caient un 5,24% (anualitzat el 2013), no sols per una menor
renda, sinó per precaució (que genera estalvi) i per la intensa demanda privada de crèdit a la qual
han de fer front.
 La necessitat de finançament de les famílies ha millorat per dos elements clau:
o Millora en la renda mixta (en tant en quant el consum s'ha reduït ha hagut de ser per les
exportacions netes de les empreses familiars)
o i en segon lloc per la reducció en el consum que seguirà deprimint la demanda interna
Font: Ministerio de Hacienda 2013

25. 25
Atur
Impostos
Pensions
Interessos
del deute
El continuat dèficit públic provocarà encara més augment del deute de l’Estat
Espanya seguirà generant un alt dèficit públic, donat que
l’increment dels ingressos no compensarà l’augment de
despeses
Estimació del dèficit públic d‘Espanya
Font: “European Economic Forecast, Winter 2013”,
Comissió Europea
Els ingressos de l’Estat no podran
compensar les enormes despeses d’atur,
pensions i interessos del deute

26. 26
En definitiva, Espanya es troba dins una espiral negativa,
amb baix creixement, alt endeutament, elevat atur i alt
índex de pobresa
Deute de l’Estat
elevat i creixent
Alt cost dels
interessos del deute
Elevada taxa d’atur
Envelliment de la
població
Major cost de les
pensions
Major taxa de
dependència
Baix creixement
econòmic
Dèficit públic
Pobresa i emigració

27. 27
Monarca Any Solució
Carles I 1519
Només paga els interessos del deute. No es torna
el crèdit a la banca Fugger
Felipe II
1557 Primer Estat modern en fer fallida
1596 Invenció dels bons deute sobirà
Felipe III 1607 L’Estat fa fallida, confisca els béns dels moriscos
Felipe IV 1627-1662 4 suspensions dels “asientos”
Carlos II 1666 Quitança del 70% del deute
Carlos IV 1799 -1809 2 suspensions de pagament dels interessos
Fernando VII 1814-1820 Dèficit
Isabel II 1866 Crisi dels ferrocarrils – suspensió pagaments
Amadeo I 1872 L’Estat fa fallida. Ven Rio Tinto a Anglaterra
Alfonso XII 1882
L’Estat fa fallida. EEUU es queda amb Cuba i
Puerto Rico
F. Franco 1939 Impagament del deute del Govern republicà
Espanya s’apropa perillosament a una nova fallida, que
seria la 24 de la seva història.
És l’Estat que ha acumulat més fallides

28. 28
En conclusió, Espanya s’enfonsa, fins i tot tenint a
Catalunya dins l’Estat
 El model econòmic espanyol no és sostenible
 Les altes despeses de subsidis d’atur, pensions i interessos del deute impediran
dedicar diners a reactivar l’economia
 L’economia espanyola creixerà durant molts anys de forma insuficient com per crear
ocupació
 L’atur generarà pobresa i emigració
 Avui hi ha més funcionaris+aturats+pensionistes que assalariats no funcionaris, i
aquest desequilibri empitjorarà
 L’Estat continuarà tenint dèficit, el qual augmentarà l’endeutament de l’Estat i els
interessos del deute
 L’Estat Espanyol no podrà pagar l’ingent deute que acumula i que seguirà
acumulant
 Els fons que l’Estat Espanyol obté de Catalunya i de la Unió Europea són
insuficients per evitar el col·lapse econòmic d’Espanya
 Tots els intents que ha fet Catalunya per intentar que Espanya prengui
decisions en base a criteris econòmics han estat infructuosos
 Espanya s’enfonsa, fins i tot tenint a Catalunya dins l’Estat

29. 29
Índex
Present i Futur: cap a on s’encamina Espanya
Present i prospectiva de Catalunya Estat

30. 30
Kenneth Rogoff
Ex Cap del Fons Monetari Internacional, Professor d’Economia a Harvard
La viabilitat econòmica de la Catalunya Estat ha estat
confirmada per economistes de renom
Font: Financial Times, Expansión, Ara,
uoc.edu, economista.es, CNA.com
“Catalunya, independent, seria un dels països més rics del món"
James Mackintosh
Editor d’Inversions del Financial Times
“Una Catalunya independent tindria el producte interior brut (PIB) per càpita més
alt dels països mediterranis”
“La independència de Catalunya de la resta d'Espanya no suposaria un desastre
econòmic per a la regió catalana”
Gary Stanley Becker
Premi Nobel de Economia el 1992. Membre de la Oficina Nacional
d'Investigació Econòmica i professor a les universitats de Columbia i Chicago
“Si Catalunya fos independent podria crear el mateix nivell de confiança que ha
permès a Irlanda créixer tan espectacularment en els últims 20 anys”
Erling Kydland
Premi Nobel de Economia el 2004. Professor a la Universitat de California

31. 31
31
ACTIUS PASSIUS
• Potencial exportador
• Pol d’atracció per la
inversió estrangera
• Dinamisme econòmic
• Cultura emprenedora
• Posició geoestratègica
privilegiada
• Marca Barcelona
• Base d’empreses i
indústries potents
• Deute públic
• Dèficit fiscal
• No accès als mercats de
crèdit internacionals
• Un Estat poc sensible a les
nostres demandes
• El discurs de la por:
- Fuga d’empreses
- Boicot als productes catalans
- Sortida UE / euro

32. 32
Debilitats i amenaces de una Catalunya estat

33. 33
Els riscos de la independència
 Ser un país petit es anar a pitjor
 La Generalitat de Catalunya no serà solvent i no podrà pagar pensionistes,
aturats o proveïdors.
 La Generalitat no legisla adequadament
 La inversió estrangera fugirà
 No podreu fer servir l’euro
 Tindreu aranzels a les exportacions
 Espanya us farà boicot comercial
 No hi haurà finançament per les empreses i particulars
 La UE no us acceptarà

34. 34
L’augment del comerç internacional entre països permet el
naixement de petits nous Estats
0.0
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
0.7
0
20
40
60
80
100
120
140
160
1950 1960 1970 1980 1990
Nombre d’Estats
(exclosa Àfrica
subsahariana)
Evolució del nombre d’Estats i del grau d’obertura comercial de
l’economia
Font: “Trade, Growth and the Size of Countries”, Alberto
Alesina, Enrico Spolaore, Romain Wacziarg
Comerç exterior
respecte PIB
(promig de 61 països)Nombre d’Estats
Comerç exterior
respecte PIB

35. 35
Font: Eurostats
La creació d’estats afavoreix la millora econòmica en un món
globalitzat
1970
1972
1974
1976
1978
1980
1982
1984
1986
1988
1990
1991
1993
1995
1997
1999
2001
2003
2005
2007
2009
2011
Txecoslovàquia (1970-1993) / República Txeca + Eslovàquia (1993-2011)
Àustria + Alemanya + Polònia + Hongria
En el cas de Txecoslovàquia, s'observa que durant els anys que les actuals República Txeca i
Eslovàquia formaven un únic estat, el seu creixement era inferior al dels països veïns, mentre que
des de la separació, el PIB agregat dels dos països independents va créixer més ràpidament que
quan estaven junts i més que els països propers
2,5%
2,0%
1,5%
1,0%
0,5%
0,0%

36. 36
En general, el creixement econòmic mesurat en PIB i PIB per
càpita millorà substancialment
20.60%
32.40%
-15.30%
51.90%
56.60%
-21.70%
-23.00%
49.80%
25.40%
-30.00%
-20.00%
-10.00%
0.00%
10.00%
20.00%
30.00%
40.00%
50.00%
60.00%
70.00%
Eslovènia Croàcia Macedònia Eslovàquia Estònia Letònia Lituània Kosovo Montenegro
∆ PIB per càpita al cap de 10 anys
Les dades de cada país comprèn el període dels 10 primers anys des de la seva proclamació com estat, a excepció de Kosovo i Montenegro que son dels 5 primers anys
Un estudi de les dades principals de
Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia,
Kosova, Letònia, Lituània, Macedònia,
Montenegro, Noruega i Singapur al cap
dels 10 anys de la seva independència
mostra una millora significativa general
de les exportacions, inflació, l’atur, el
nivell d’estudis.
127.70%
35.40%
22.20%
102.70%
127.20%
52.50%
115.90%
0.00%
20.00%
40.00%
60.00%
80.00%
100.00%
120.00%
140.00%
∆ Universitaris en 10 anys

37. 37
Banc d’Espanya, A.Castells, Departament d’Economia i Finances de la
Generalitat de Catalunya 7.11.2009 - Generalitat de Catalunya Ecomomia i
Coneixement
Solvència GenCat: el dèficit fiscal de Catalunya amb
Espanya és molt superior al dèficit públic
 Catalunya genera prou riquesa per ser un contribuïdor net a la UE, reduir
el deute ràpidament i proporcionar els serveis i infraestructures als seus
ciutadans, en no estar permanentment bloquejats per l’Estat espanyol.
24632
30587
34697
42239
50489
15,521
32,385
50,481
67,636
84,883
101,598
117,181
0
20,000
40,000
60,000
80,000
100,000
120,000
140,000
Milions€
Evolució del deute de la Generalitat de Catalunya
Deute total GenCat Espoli fiscal acumulat
La balança de
7 anys =
superàvit de
66.692 MMEUR

38. 38
COMPETÈNCIA
EXCLUSIVA DEL
ESTAT
ESPANYOL
QUE PODRIA FER CATALUNYA PER MILLORAR LA SEVA SITUACIÓ
ECONÒMICA?
7.ª Legislación
laboral;
 Nou contracte de treball
 Llei concursal
 Estatut del treballador autònom
 Nova assegurança d'atur
 Formació per adequar el treballador als nous llocs de treball
10.ª Régimen
aduanero y
arancelario;
comercio exterior.
 Acords internacionals amb altres països europeus per compartir economies
d’escala i sinergies (França, Holanda, Finlàndia, Irlanda,....)
 Agencia Catalana d'Expansió Internacional
 “Produce of Catalunya”,“Made in Catalonia”: marca internacional de qualitat
14.ª Hacienda
general y Deuda
del Estado.
Impost de Societats, Impost sobre les Rendes de les Persones Físiques
Impost sobre el Valor Afegit, Impostos hidrocarburs
 Reducció del tipus
 Mínim superior a l'actual
 Tipus únic aplicable fins a determinat nivell de rendes del treball
 Deducció als treballadors autònoms per contractació de treballador
 Racionalització de la liquidació i sistema de repercussió
Incapacitat legislativa actual del Govern de la Generalitat

39. 39
COMPETÈNCIA EXCLUSIVA DEL
ESTAT ESPANYOL
QUE PODRIA FER CATALUNYA PER MILLORAR LA SEVA
SITUACIÓ ECONÒMICA?
17.ª Legislación básica y régimen
económico de la Seguridad Social
 Reduir quotes a la Seguretat Social
 Crear el Fons de Reserva de Pensions Català
18.ª Las bases del régimen jurídico de
las Administraciones públicas y del
régimen estatutario de sus funcionarios
 Estatut del Funcionari públic del S XXI
 Simplificar les relacions amb l’Administració, reduint
tràmits, burocràcia i costos.
 Digitalització de l'Administració
20.ª (…); puertos de interés general;
aeropuertos de interés general; control
del espacio aéreo, tránsito y transporte
aéreo, servicio meteorológico y
matriculación de aeronaves.
 Quarta pista a l’aeroport del Prat
21.ª Ferrocarriles y transportes
terrestres que transcurran por el
territorio de más de una Comunidad
Autónoma; …; cables aéreos,
submarinos y radiocomunicación.
 Corredor del Mediterrani a Europa
 Millorar xarxa d’autovies
Incapacitat legislativa actual del Govern de la Generalitat

40. 40
Mentre Catalunya anuncia que vol la independència,
les inversions estrangeres creixen un 11% el 2013 i a la
resta de Espanya baixen un 25%
 El 52% de tota la inversió
industrial estrangera a ESP el
2013 ve a Catalunya.
 La inversió estrangera el 2013 va ser el
22% de tot l’estat per un import de
3.511 milions euros
 Un creixement del 11% sobre 2012,
mentre a la resta de l’estat (Espanya
menys Catalunya) era de 12.303
milions euros amb una disminució del
25%.

41. 41
Catalunya podrà seguir utilitzant l’euro com a moneda
 L’Euro ja és la moneda corrent a Catalunya, i la pesseta, una
moneda d’origen català en forma part
 Hi ha estats que no son a la UE que utilitzen l’Euro com Andorra,
Montenegro i Mònaco, i el mateix passa amb el dòlar.
 Hi ha estats de la UE que no utilitzen l’euro com UK
 Més de 5.600 multinacionals establertes a Catalunya son les
primeres interessades a mantenir l’euro, entre elles les de matriu
espanyola.

42. 42
La possibilitat que Catalunya quedi fora de l'àrea de
lliure comerç europeu i que Europa li posi aranzels no
té cap fonament
 La UE fa tractats d’eliminació d'aranzels amb països tercers com
Magreb o Rússia
 L’objectiu de la UE és maximitzar l’espai comercial comú, mai s’ha fet cap
pas per reduir-lo
 Quedar fora de la UE és una opció remota, però en cap cas suposaria
l’adopció d'aranzels, que a més perjudicarien també les exportacions
espanyoles a Catalunya i a la resta d’Europa
1992 1994 1996 1998 2000 2003 2005 2007 2009 2011
Brasil 23,5% 14,5% 15,1% 17,2% 16,6% 14,4% 12,4% 12,3% 13,4% 13,6%
Xina 39,7% 33,3% 22,0% 16,6% 16,4% 10,7% 9,2% 8,6% 8,2% 7,9%
UE 4,0% 4,4% 3,9% 3,7% 3,0% 2,4% 2,3% 2,4% 2,2% 1,5%
Mitjana simple dels aranzels aplicats
Font: Banc Mundial, EFTA. Aranzel en %.
Mitjana simple de tots els productes i per tots els països

43. 43
Font: Pol Antràs i Jaume Ventura.
Modest Guinjoan i Xavier Cuadras (Sense Espanya, Ed. Pòrtic),
22,5% 60% 50%
Balança comercial: càlculs dels efectes d’un possible
boicot a les exportacions a Espanya
Vendes a
l’Estat
espanyol
Efecte màx
boicot
sobre
vendes *
Recuperació
altres mercats
16,7%
13,3%
Productes de consum (a)
*Màxima probabilitat: 100% exportacions ESP - (40% Multinacionals a Catalunya) = 60%
Productes de capital (b)
2,02%
Pèrdua PIB
% total
sales
Max
boycott***
(a) 1/3 X 50% = 16.7%
(b) 2/3 X 20% = 13.3%

44. 44
Finançament a Govern i a empreses el D+1
 PIB 2013 192.500 milions €
 Balança per compte corrent +8,4% PIB (inclou comerç amb ESP)
 Exportacions 58.000, economia diversificada
 FDI creixent sense parar
 Deute viu Generalitat de Catalunya = 23% PIB, més d’un terç del
qual al FLA (negociació Espanya), o sigui, les obligacions de GenCat
a l’endemà de la independència, si no hi ha acord amb Espanya
seran del 15% del PIB
 Superàvit estructural GenCat independent
 Bancs sistèmics UE: CaixaBanc i Banc Sabadell i Banca estrangera
 Actius i passius a negociar amb Espanya i EU (no acord, prima de risc
Espanya cap amunt), previsiblement a l’entorn del 85% PIB
 Rati sobirà evolucionarà a AA molt ràpidament

45. 45
Actitud de la UE front a la independència
http://www.swp-
berlin.org/fileadmin/contents/products/research_papers/2012_RP01_lpt_prt.pdf
Dr. Kai-Olaf Lang is Head of
the EU Integration Research
Division for SWP-Aktuell 50.
August 2013
One might think about an inverse Cyprus model, for example: The
whole island is a member of the EU, but the acquis is only applied
to a part of the territory; in the case of secession, only the reduced-
size successor state would initially be a member of the EU; but
European law would apply to the whole territory

46. 46
Fortaleses i Oportunitats de una Catalunya
independent

47. 47
1. PREU: Ser el més barat
2. DIFERENCIACIÓ: Fer-ho diferent
3. SEGMENTACIÓ: Explotar nínxols de mercat
Avantatges competitius de Catalunya; quines de les 3
estratègies d’èxit per competir en un mercat?
TURISME ESCOLES DE NEGOCISFARMAMODA - TÈXTIL AGROALIMENTARI
CREATIVITAT!

48. 48
48
 16% de la població
 20% del PIB
 26% de les exportacions
 26% del FDI
 25% del turisme
 21% de la recaptació fiscal
 13,7% de la despesa pública i infraestructures
* Fonts: INE, Idescat, Frontur. (Dades 2012)
El cas de Catalunya
L’avantatge competitiu de les nacions:
Catalunya / Espanya

49. 49
En una Catalunya Estat, reinvertint el dèficit fiscal,
tindrem creixements del PIB > 2,25% de mitjana
-0,5% +1,2% +3,1%
+4,8%
+6,0%
+5,3%
Font: http://stats.oecd.org/, http://www.conference-board.org/data/globaloutlook.cfm,
Estudi CCN: “El pressupost del Estat Català 2013-2016”
Castells (2014) preveu una caiguda del comerç de l'1,5% del PIB que seria
compensat amb escreix per l'eliminació del dèficit fiscal. En conjunt, a llarg
termini l'impacte positiu de la independència faria augmentar el PIB al voltant
d'un 3% a curt termini i entre un 7% i un 8,5% a llarg termini.
(Col·legi Economistes, 2014 )
PIB de Catalunya
(milers de milions d’euros)

50. 50
L’Estat català podrà reduir l’alta càrrega impositiva
actual, rebaixant el tipus mig de les cotitzacions socials,
l’IRPF i l’Impost de Societats un 10% en 3 anys
IRPF
Cotitzacions a la
Seguretat Social
Impost de societats
Patrimoni, successions, donacions
Ingressos per impostos directes
(milions d’euros)
Reducció
del tipus
mitjà de 5
punts
Reducció
del tipus
mitjà de 5
punts
Reducció
del tipus
mitjà de 3
punts
Reducció
del tipus
mitjà de 5
punts
Reducció
del tipus
mitjà de 2,5
punts
Reducció
del tipus
mitjà de 2,5
punts
Reducció
del tipus
mitjà de 7
punts
Font: CCN: “Pressupost del estat català 2013-16”

51. 51
274
131
129
127
126
125
121
120
118
116
108
107
Luxemburg
Països Baixos
Àustria
Irlanda
Suècia
Dinamarca
Catalunya Estat
Alemania
Bèlgica
Finlàndia
Regne Unit
França
La Catalunya Estat estaria al grup capdavanter dels
països amb major PIB per càpita d’Europa
Fonts: Eurostat GDP per capita in PPS, Anàlisi CCN
PIB (PPA) per càpita de països europeus el 2011
(100 = mitjana europea)
Catalunya 2011:
27.236€ PIB pc
+ 2.776€ espoli
= 30.012 €/persona

52. 52
Catalunya treballa bé i pot competir a primera línia
mundial als sectors econòmics de futur
Source: González- Sastre, IEC.
 L’European Research Council Grants ha donat dins el programa CERCA des del 2007,
el 52% de totes les ajudes de la UE a Espanya.
 La producció científica de Catalunya és superior a la mitjana internacional europea, i
comparable a la del Regne Unit.
 L’informe “Indicadores bibliométricos de la actividad científica de Cataluña (Scopus,
2003-2008)”, situa Catalunya com la comunitat autònoma amb més impacte científic

53. 53
Font: IDESCAT
Les economies espanyola i catalana, malgrat les seves similituds,
tendeixen a la independència comercial
En la comparació s'observa que l'economia
espanyola dinamitza la demanda interna amb
la despesa pública (+47% que CAT) i
Catalunya ho fa gràcies a la seva major
obertura internacional (+23% que resta
ESP).
El consum intern encara és fonamental per
al creixement econòmic a les dues
economies.
Tanmateix l'economia catalana té una menor
dependència dels intercanvis amb Espanya.
-20%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
120%
Demandainterna
Consumprivat
Consumpúblic
FormacióBrutadecapital
Bénsd'equipamentialtresactius
Construcció
Saldoamblarestadel'Estat/…
Saldoestranger
Exportaciótotaldebénsiserveis
Exportaciódebénsiserveis
Consumd'estrangersalterritori
Importaciótotalbénsiserveis
Importaciódebénsiserveis
Consumderesidentsal'estranger
Catalunya Resta d'Espanya
DA comparativa CAT/ Resta ESP.

54. 54
La capacitat exportadora marca la diferència en el creixement
econòmic
La proporció de pimes en comparació entre l'economia espanyola i la catalana és molt similar. La
diferència en la seva capacitat exportadora rau en l'especialització i la capacitat d'innovació.
Catalunya exporta a Espanya entre el 20% i el 30% de la seva producció, les vendes de la indústria
catalana a l'exterior superen les que es realitza a Espanya.
Durant aquest període 49.000 milions € s’han exportat a Espanya i 55.000 milions € a la resta del món,
(47% i 53%). En el 1995, era del 64% enfront del 36%
Font: IDESCAT

55. 55
55
* Font: ICEX (Dades 2012).
Catalunya 58.283 26,2%
Madrid 26.752 12,0%
Andalusia 25.055 11,3%
País Valencià 20.880 9,4%
País Basc 20.302 9,1%
1.
2.
3.
4.
5.
Els empresaris catalans ja han entès que el seu mercat
és el Món
Milions d’euros Quota s/ total exports

56. 56
L’economia catalana té un nivell d’obertura comercial a
l’exterior i un saldo comercial molt superior al d’Espanya
Grau d’obertura de l’economia el 2011
(exportacions+importacions sobre PIB)
67.0%
43.0%
Catalunya
Espanya sense
Catalunya
Saldo de la balança de pagaments
respecte el PIB, any 2011 (*)
3.9%
-4.2%
Catalunya
Espanya
(*) Sense saldo inter territorial a ESP
Font: Eurostat, Idescat

57. 57
57
• Primer port del Mediterrani
• Primer port de creuers d’Europa i segon del món
• Aeroport amb potencial per actuar com un hub de connexions
internacionals
• Porta d’entrada a Europa

58. 58
Catalunya es l’eix central de la 11a Megaregió mundial:
l’Eurosunbelt, amb un PIB de 1.000 milions de euros i
25 milions d’habitants.
 Sigui quina sigui l’evolució politica de la
UE, el model europeu es basarà en
potenciar les zones d’alta eficiència
econòmica com Catalunya, que
guanyaran un pes polític considerable.
 Catalunya pertany a una Megaregió o
unitat econòmica (Eurosunbelt),
juntament amb València, Barcelona,
Marsella i Lió com a ciutats principals
però amb un continu de rerepaís o
hinterland1 molt important.
 La Megaregió Eurosunbelt és l’onzena
del món en potència econòmica, amb un
PIB de 1.000 milions de euros i 25
milions d’habitants.
The Rise of the Mega Region.
Richard Florida, oct 2007

59. 59
L’atur de la Catalunya Estat s’ha calculat emprant 3
mètodes diferents
 Mitjançant anàlisi estadística sobre dades de la OCDE, s’ha determinat quines són les
variables d’un país que més influeixen sobre el nivell d’atur
 Aplicant mètodes estadístics sobre les variables significatives, s’ha obtingut un model
estadístic
 Aplicant aquest model sobre les dades de Catalunya, s’obté l’atur de la Catalunya Estat
Model estadístic
1
Model matemàtic
2
Mètode comparatiu
3
 Existeix una relació matemàtica directa entre la despesa pública i el PIB d’un país
 En una Catalunya Estat, l’absència d’espoli fiscal permetrà una major despesa pública
 Aplicant el mètode de valors autoregressius de Pons i Tremosa (2002) en una Catalunya
sense espoli fiscal, s’obté l’atur de la Catalunya Estat
 A partir del nivell d’atur de països amb magnituds semblants a Catalunya, es dedueix el
nivell d’atur que tindria la Catalunya Estat
Font: L’atur de Catalunya estat. Informe CCN 2012

60. 60
En conclusió, l’Estat Català reduirà l’atur actual a xifres
semblants a les dels països europeus avançats
 L’atur serà proper al dels països pròspers de Europa
 L’Estat Català donarà feina i oportunitats als joves, adults i grans de Catalunya
 S’evitarà la necessitat d’emigrar o l’empobriment que significa estar lligats a Espanya
Taxa d’atur de Catalunya
22.6%
12.0%
Setembre
2012
Catalunya
Estat
Una reflexió final: pagar un sou digne (30.000 € bruts/any) a 350.000 aturats
catalans suposa 10.500 M€, un 60% dels 17.600M€ de dèficit fiscal de l’any 2010

61. 61
Claves de la competitividad de la industria española.
Dades INE, anàlisi PriceWaterhouseCooper 2014
 Segons un estudi de PWC, s’estima que per cada euro que es genera a la indústria, se’n
creen 1,61 addicionals fruit d’aquesta interconnexió.
 De la mateixa manera, l’estudi determina que per cada lloc de treball que es crea a la
indústria, l’activitat addicional generada provoca la creació de 1,43 llocs de treball addicionals.
 Cada milió d’euros de VAB addicional al sector industrial català genera 13,47 nous llocs de
treball
4t càlcul: Catalunya independent podrà finançar els
actius i les exportacions als sectors industrials
248.000 llocs de treball creats en 4 anys a Catalunya com a
locomotora industrial del sud Europa
Cal afegir 60.000 nous funcionaris del estat català, lo que en
total portaria l’atur català al 11-12%

62. 62
Una planificació europea amb els estats d’Espanya i
Catalunya afavorirà la eficiència econòmica de la UE
 Amb això el paper d'Espanya, en
un esforç planificat d'integració
europea, pot consolidar-se com el
pont comercial entre Europa i
Llatinoamèrica.
 D’altra banda, Catalunya és una
zona logística i industrial de
primer ordre, que un estat propi
potenciarà extraordinàriament,
amb un model econòmic de valor
afegit més semblant al centre-nord
europeu
 Catalunya faria de baula entre el
comerç de l’economia del
Pacífic-Xina i Europa i generaria
altes sinèrgies amb Espanya
dins les especialitzacions i
complementarietats de cada
economia.

63. 63
Amb la correcta planificació econòmica l’estat
espanyol pot renunciar a l’espoli fiscal de Catalunya
El cost anual de despesa pública en serveis duplicats a l’administració central de l’Estat
ascendeix a unes xifres estimades entre 32.000-38.000 milions €, un 230% de l’espoli
fiscal de Catalunya. Espanya sense Catalunya pot re-centralitzar-se si vol.
Font: Ministerio de Hacienda
Es fa evident que amb un cost anual mitjà de 34.000 milions € és possible renunciar a l'ajust
fiscal degut a la independència de Catalunya (16.000 milions €), si això es compensa amb la
capacitat econòmica que generarà la seva economia i les sinèrgies que per extensió rebria
Espanya en un context de proto-estat europeu

64. 64
Noves oportunitats de creixement gràcies a les
exportacions i al consum internIndústria
-Internacionalització
-Clústers
-Finançament
-Polítiques
industrials
+ Demanda
productes consum Comerç
-Més Renda
disponible per
baixada impostos i
increment pensions
-Menys atur
-Retorn emigrants
-Il·lusió, confiança
en el futur
R+D
-Inversió a nivell
països nòrdics
-Recolzament de la
producció científica
i patents industrials
-Enfoc de les
universitats per
col·laborar en
l’aplicació de la
recerca
universitària

65. 65
Noves oportunitats de creixement gràcies a la
capacitat de prendre les pròpies decisionsConstrucció
-Infraestructures
públiques
-Noves
inversions
privades
-Activació
habitatges per
emancipació
joves
-Restauració
memòria
històrica
-Ambaixades i
seus
multinacionals
Serveis
-Sistemes TIC
per gestionar el
nou Estat
-Assessorament
legal pel nou
Estat
-Millora dels
transports
públics
-Potenciació de
les xarxes
logístiques
-Demanda
privada de
consultories TercerSector
-Eliminació de
les retallades
-Potenciació de
la llei de
dependència i
aportació dels
recursos
-Optimització de
la seguretat
social
Cultura
-Potenciació del
català com a
llengua d’us en
tots els àmbits
-Aprenentatge
d’idiomes (4
llengües com a
objectiu per la
propera
generació)
-Recuperació de
la memòria
històrica

66. 66
66
• Productes gourmet
• FoodService
• Carni i porcí
• Aqüicultura
• Packaging i
maquinària
alimentació
• Suro
• Nutrició i Salut
• Ind. Automoció
• Motocicletes
• Ferroviari
• Hàbitat (mobles,
il·luminació, etc.)
• Tèxtil – Moda
• Béns d’equip
• Maquinària agrícola
• Materials avançats
• +Optica i fotònica
• Esport
• Productes infantils
• Bellesa
• Tecnologies
sanitàries
• Aigua
• Energia solar
• Eficiència energètica
Font: ACC1Ó
Catalunya: un estat de 300.000 milions € PIB, innovador,
competitiu i social en els propers 10 anys

67. 67
“El major perill per a la majoria de nosaltres no és que el
nostre objectiu sigui massa alt i que no hi arribem,
però que sigui massa baix i que l’aconseguim”
Miquel Àngel

68. Empresaris per l’Estat propi
www.ccncat.cat info@ccncat.cat
Només amb un Estat propi
Catalunya serà econòmicament viable