Preguntes resoltes Tema 4 La Segona República (Català).pdf

Documento creado por Selepedia.com
Teoría y ejercicios online resueltos en www.selepedia.com
1
Documento ofrecido con por la comunidad de Selepedia.com
www.selepedia.com/temari
Tema 4 La Segona República Història
Selectivitat (Català)
La Segona República (1931-1936)
Índex de preguntes de Selectivitat resoltes
• 1.Expliqueu l’adveniment de la Segona República, la Constitució del 1931
i el bienni 1931-1933. [2,5 punts]
• Expliqueu el període que va des de les eleccions del 1933 fins a l’esclat
de la Guerra Civil, sense explicar aquest darrer fet. [2,5 punts]
• Expliqueu i compareu els resultats de les eleccions legislatives
espanyoles del novembre del 1933 amb les del febrer del 1936, fent
esment dels governs que es formaren i de les polítiques que aplicaren.
(2’50 punts)
• 4.Expliqueu breument qui foren Niceto Alcalá-Zamora, Manuel Azaña,
José María Gil-Robles, Alejandro Lerroux i Francisco Largo Caballero;
seguidament, expliqueu DUES de les reformes fonamentals que es
portaren a terme durant el bienni 1931-1933 i DUES característiques de
la Constitució republicana. (2,50 punts)
• 5. Expliqueu l’establiment de la Segona República a Catalunya, la
Generalitat provisional, l’elaboració i l’aprovació de l’Estatut d’autonomia,
i la vida política fins a la mort del president Macià (25 de desembre de
1933).
• 6. Expliqueu la vida política i els conflictes que es van viure a la
Catalunya autònoma durant el 1934 i fins al 1936.

2
PREGUNTA 1
1.Expliqueu l’adveniment de la Segona República, la Constitució del
1931 i el bienni 1931-1933. [2,5 punts]
a) l’adveniment de la República després de les eleccions municipals
del 12 d’abril de 1931, l’abandó del rei del país;
El 12 d’abril de 1931 es van celebrar unes eleccions municipals, on a la majoria de ciutats, on els
cacics no tenien influència, els votants van votar partits que eren de esquerra, afins a la idea de
crear una República. Aquest pensament de fer Espanya una república no es va donar en tots els
territoris,, a la zona rural van sortir guanyadors els partits a favor de la monarquia, fet que es
dona a la influència en aquest cas si dels terratinents de pobles i ciutats .
La victòria per part de l’esquerra partidària a la República va propiciar l'alçament de de les
primeres ciutats a favor de la República. S’ha de dir que aquest fet succeït a les eleccions
municipals va ser causat pels partits d'esquerra, ja que aquests van prendre aquestes eleccions
com a una decisió sobre la monarquia. El Rei era Alfons XIII. Ell va marxar d'Espanya perquè la
República s’havia instaurat en tot el país, i gran part de la població s’havia posat en contra d’ell.
El Rei va marxar però no va renunciar a la corona d’Espanya.
b) La formació d’un govern provisional i l’elaboració i aprovació de la
Constitució republicana, amb l’extensió del vot a les dones, l’existència
d’una sola cambra a les Corts, la possibilitat d’existència de regions
autònomes (Estat integral), la separació Església-Estat i un reconeixement
ampli de drets (1,25 punts);
El govern es va organitzar i va haver de dirigir les primeres ordres com a govern. Per aquesta
raó es va formar un govern provisional i es va començar a prendre mesures d’extrema urgència.
Es va fonamentar la coalició amb els socialistes i els partidaris del Partido Radical de Lerroux. A
la República hi havia un problema, els partits d’esquerra no tenien la majoria absoluta, havien de
fer unes eleccions generals, perquè la victòria la van obtenir mitjançant les eleccions municipals.
Aquest fet conjuntament amb la idea de fer una constitució nova eren les qüestions més
importants pel govern provisional de la República.
La raó de haver de crear un constitució nova era perque es volia crear un nou marc legal sense
la postura del Rei, dictar el nou sistema i renovar-lo, per poder tirar endavant el projecte de la
República.
Alcalá Zamora va ser elegit president del govern provisional, de caràcter religiós, dedicat a
l'església però també al partit en el que formava part. Quan va veure la Constitució de la
República i el seu caràcter més aviat laic, per no haver de renunciar al seu càrrec va passar de
ser el president del govern a president de la República.

3
El govern provisional volia decretar l’Amnistia, propulsar les llibertats polítiques, crear nous
càrrecs governamentals i va constituir unes Corts Constituents. A més, es volia tindre en compte
el vot de la dona, mitjançant el sufragi masculí.femení universal. El govern provisional també
voliaseparar l'església de l’estat. La Constitució va estipular la no-confessionalitat de l’Estat, la
llibertat de culte i la supressió de culte i clero.
c) Hauria d’explicar igualment el primer bienni republicà, amb la
coalició republicana-socialista en el poder, les reformes militar, laboral,
agrària, la qüestió de l’Església, incloent-hi la qüestió de l’ensenyament, i
els problemes d’ordre públic i revolucionaris que hagué d’afrontar,
explicant el final d’aquest el 1933. (1,25 punts)
El primer bienni republicà, anomenat bienni reformista, per les grans reformes que va promulgar
a portar a terme les següents accions. El govern va portar a terme la Reforma Agrària, on el seu
objectiu era crear una classe mitjana rural de propietaris de les seves explotacions per poder
sortir de l'endarreriment industrial. Les terres havien de ser expropiades, en alguns casos no es
va donar cap indemnització als propietaris de les terres. La Llei únicament permitia l’expropiació
de terres que estaven conreades d’una manera deficient o no estaven regades. El govern també
va promulgar la secularització de l’església amb l’estat, on va estipular a la Constitució la no-
confessionalitat de l’Estat, la llibertat de culte i la supressió de culte i clero. A més, es va permetre
el divorci, el matrimoni civil i es van treure els santcrists de les aules. També es van secularitzar
els cementiris. Els jesuïtes, al ser una agrupació exterior i de caràcter fort en relació a l'església
van ser dissolts i els seus béns nacionalitzats. El govern d’Azaña també va elaborar una reforma
militar, per aquesta raó mitjançant la Llei de Retir de l’Oficialitat es va donar la possibilitat als
oficials en actiu de retirar-se amb una bona pensió. A la reforma també es van suprimir alguns
rangs, es va reduir el nombre d’actius i es van tancar algunes acadèmies militars com al de
Saragossa, on hi havia un gran nombre d’actius propensos a fer un cop d’estat.
Durant el Bienni reformista es van dedicar molts dels recursos dels impostos a la reforma de
l’ensenyament. Aquesta va contribuir a emprendre un pla de construcció de milers d'escoles i
instituts arreu d’Espanya. Una escola basada en els principis de l’educació laica. On l’escola fos
única i unificada, l’ensenyament d’organització estatal obligatori i gratuït i sense diferenciació
entre noies i nois.
El govern de la República va rebre una forta oposició, per par de la dreta, centre-dreta i els grups
de pressió com l'església i patronals feien una forta resistència al procés reformista. Per part de
l’esquerra obrera, anarquistes i comunistes es veien aquestes reformes insuficients per a la
República.
La mala situació de l’economia va augmentar la conflictivitat social i les vagues, amb motins i
intents d’insurrecció. El punt més fort va ser quan la CNT i la UGT radical van promoure una
insurrecció a l’Alt Llobregat impulsada pels miners de Fígols i Sallent.
Un increment de la violència policial, topades contínues amb la força pública i una escalada de
morts i ferits van dur al govern d’Azaña a prendre mesures policials molt fortes per restaurar la
protecció de l’ordre públic, arribant a desastres com el de Casas Viejas, on la policia va incendiar
una casa on s’havien amotinat un gran nombre dels revoltats i es van cremar tots, aquest fet va
desgastar molt la República d’Azaña.

4
Finalment, a les eleccions generals del 19 de novembre de 1933 la composició de les Corts va
canviar. A Espanya van poder votar les dones per primera vegada. La dreta, amb una única
candidatura, es va enfrontar a una esquerra en candidatures separades.
La mobilització conservadora i els efectes de una campanya que anava adreçada al públic més
conservador i religiós, van provocar una concentració del vot de centre-dreta i la dispersió del de
centre esquerra.
PREGUNTA 2
2. Expliqueu el període que va des de les eleccions del 1933 fins
a l’esclat de la Guerra Civil, sense explicar aquest darrer fet. [2,5
punts]
a)Les eleccions de novembre de 1933 i als seus resultats,
Les eleccions generals del 19 de novembre de 1933 van canviar radicalment la composició de
les Corts. Gràcies al sufragi universal masculí-femení va ser la primera vegada a Espanya que
hi van poder votar les dones. Aquest fet va ser una de les raons les quals la dreta va poder
guanyar molts més vots. Les dones, en aquella època, eren confessionals i moltes d’elles lleials
a l'església. Els partits d’esquerra havien sigut molt durs amb l'església, pactant decrets contra
ella, com la llei de Congregacions, que estimulava la no confessionalitat de l’estat, separant Estat
i església. Per aquesta raó les dones a les eleccions de 1933 van donar molts dels seus vots als
partits de la dreta.
Un altre fet que va propiciar la victòria de la dreta una única candidatura de tots els partits en
moltes circumscripcions, que es va enfrontar a una esquerra en candidatures separades. La
mobilització conservadora començada el 1931 i els efectes del sistema electoral majoritari van
provocar una concentració del vot de centre-dreta i la dispersió del de centre esquerra.
b) als governs del Partido Radical en minoria i als suports parlamentaris
que va rebre, a l’aturada d’algunes significatives reformes del període
anterior,
El President del Consell de Ministres va ser Lerroux, que mitjançant el Partido Radical, la Ceda i
suports parlamentaris va formar un govern de dreta, perquè la CEDA i el Partido Radical no
tienen suficients vots per governar en solitari.
Les principals aturades de reformes del bienni reformista es van donar al camp, a l’església,
l’exèrcit i l’educació.

5
Primerament, el govern de dreta va frenar la Reforma agrària. El govern va fer una devolució de
terres a la noblesa, les quals havien sigut extretes mitjançant els diners de l’estat o per
expropiacions per mal ús. El govern també va anul·lar la cessió de terres mal conreades a
Extremadura, cosa que va fer enfadar a molts dels camperols que encara esperaven un tros de
terra propi per poder conrear. La CEDA i el Partido Radical també va tornar a donar la llibertat
de contractació de jornalers als terratinents, ja si recordem aquesta libretat havia sigut suspesa
pel bienni reformista ja que provoca un abaixada de sous a una part de la població, els camperols,
ja molt afectada.
El govern Conservador també es va enfrontar amb la Generalitat per la Llei de Contractes de
Conreu, una llei que representava un reforma agrària al territori de Catalunya que era una
garantia als rebassaires per accedir a la propietat de les terres que treballaven mitjançant el
pagament als propietaris d’unes quantitats que el govern havia planificat. El govern conservador
de Lerroux va anul·lar la llei ja que aquests estaven a favor de els propietaris de les terres, no
pas pels rabassaires i jornalers.
El govern conservador va aturar la Reforma religiosa mitjançant l’aprovació d’un pressupost de
culte i clero, negociacions amb la Santa Seu per signar-hi un concordat i la tornada al poder de
moltes unions religioses al territori.
La Reforma militar també va ser editada. Es va donar l’amnistia per a tots el que havien participat
en el cop de Sanjurjo de 1932. Això si, ell general Sanjurjo va abandonar Espanya i es va instal·lar
a Portugal. Es van augmentar un altre cop el número d’integrants del cossos de l’exèrcit i es van
eliminar algunes de les sancions imposades pel bienni reformista.
Finalment el govern va canviar la Reforma educativa, ja que va fer una reducció considerable del
pressupost.
Es van començar a destituir els ajuntaments que eren en mans de republicans i de socialistes i
es van substituir per comissions gestores formades per membres de vells partits monàrquics
adscrits a Lerroux i la CEDA.
c)L’entrada de ministres de la CEDA al govern l’octubre de 1934;
La CEDA va pressionar per entrar al govern i millorar l’ordre públic, perquè començaven a sorgir
moltes revoltes per part d’integrants anarquistes i comunistes. Per aquesta raó Lerroux els hi va
donar 3 carteres ministerials. Aquest fet va suposar l’entrada de la CEDA al govern L’esquerra
va interpretar l’entrada de la CEDA al govern com una deriva cap al feixisme.
d)així com als fets d’Astúries i de Catalunya, explicant-los, fent esment a
les repressions posteriors —l’asturiana i la catalana.
La UGT i el PSOE es van radicalitzar arran del gir conservador del nou govern. Largo Caballero,
sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la
Unió General de Treballadors, va afavorir aquesta radicalització. El 1934 els socialistes van
declarar una vaga general pagesa per defensar les conquestes legals i millores assolides. El
moviment va ser reprimit pel govern conservador. Arran aquest fet bla CEDA va entrar al govern
amb tres ministres.

6
L’esquerra va interpretar l’entrada de la CEDA al govern com una deriva cap al feixisme. La UGT
va convocar vagues i manifestacions a algunes grans ciutats. Volien transformar la vaga general
en una insurrecció armada però sense el recolzament de la CNT (excepte a Astúries) la revolta
va ser reprimida.
A Astúries l’actuació conjunta d’organitzacions i partits obrers i la intervenció dels miners
(disposaven de dinamita i van aconseguir armes) va permetre controlar quasi tota la regió
incloent-hi Oviedo.
Finalment la insurrecció va ser sufocada pels generals Franco i Goded amb una repressió
implacable on es van ocasionar més de 1.100 miners morts (molts d’ells en execucions
sumaríssimes), 2.000 ferits, 300 morts de les forces de seguretat i la persecució per tota
Espanya de membres d’organitzacions d’esquerra i clausura indefinida seus de partits i sindicats
A Catalunya el govern continuava en mans de dels republicans d’esquerra (liderats per Lluís
Companys) que havien guanyat les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 (foren les
úniques a un parlament autonòmic d'aquell període històric). L'entrada de la CEDA al govern es
va veure com una amenaça per a la República i per a l'autonomia catalana. A més Lluís
Companys va proclamar l’Estat Català i va cridar a una vaga general per impulsar un nou ordre
federal.
Malauradament, la crida no va tenir un ressò considerable, la CNT es va desentendre perquè
considerava el govern republicà un govern hostil i finalment el govern va proclamar l'estat de
guerra a Catalunya i va sufocar la insurrecció.
Aquest fet va suposar que el govern central dissolgués l’autonomia de Catalunya i la suspensió
de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i uns 150 ajuntaments.
A més, el Govern de la Generalitat va ser detingut, processat i condemnat. Es van clausurar
moltes entitats cíviques i els pagesos que s’havien beneficiat de la Llei de Contractes de conreu
desnonats.
e)Hauria de fer referència igualment a les eleccions de febrer de 1936, a
la conflictivitat de la primavera de 1936 i a la conspiració colpista, sense
explicar l’esclat de la guerra. (1,25 punts)
A la primavera de 1935 es va formar un nou govern per fer la contrarevolució:
On Lerroux era el president, Gil Robles el ministre de la guerra, Franco cap de l’Estat Major i 5
membres de la CEDA eren al govern.
Amb aquest grup el govern va proposar una reforma de la Constitució que finalment no es va
arribar a aprovar. La nova Constitució volia restringir les autonomies, abolir el divorci i la negació
de poder expropiar terres.
Finalment la crisi del bienni va ser irreversible perquè va haver una fragmentació de partits.
Divisions entre els partits que donaven suport al govern de centredreta i una CEDA molt més
conservadora i feixista. A més, van haver escàndols de corrupció que afectaven Lerroux.

7
Així, el president de la República, Alcalà-Zamora, va decidir dissoldre les Corts i convocar
eleccions per al 16 de febrer de 1936.
PREGUNTA 3
3. Expliqueu i compareu els resultats de les eleccions legislatives
espanyoles del novembre del 1933 amb les del febrer del 1936, fent esment
dels governs que es formaren i de les polítiques que aplicaren. (2’50 punts)
a) Cal que l’alumnat expliqui i compari els dos resultats, destacant
la victòria del Partido Republicano Radical i de la CEDA, el 1933, i la
del Frente Popular (Front d’Esquerres a Catalunya), el 1936, i els
governs que es formaren (1,25 punts).
Les eleccions generals del 19 de novembre de 1933 gràcies al sufragi universal masculí-femení
va ser la primera vegada a Espanya que hi van poder votar les dones. Aquest fet va ser una de
les raons les quals la dreta va poder guanyar molts més vots. Les dones, en aquella època, eren
confessionals i moltes d’elles lleials a l'església. Els partits d’esquerra havien sigut molt durs amb
l'església, pactant decrets contra ella, com la llei de Congregacions, que estimulava la no
confessionalitat de l’estat, separant Estat i església. Per aquesta raó les dones a les eleccions
de 1933 van donar molts dels seus vots als partits de la dreta. Un altre fet que va propiciar la
victòria de la dreta una única candidatura de tots els partits en moltes circumscripcions, que es
va enfrontar a una esquerra en candidatures separades. La mobilització conservadora
començada el 1931 i els efectes del sistema electoral majoritari van provocar una concentració
del vot de centre-dreta i la dispersió del de centre esquerra.
En canvi, a les generals de 1936 l’esquerra va acudir a aquestes eleccions formant una gran
coalició anomenada Front Popular (republicans reformistes, PSOE, Comunistes). Aquest grups
polítics volien restablir la legislació reformista que el govern Radical/Cedista havia suspès.
La dreta al 1936 es va organitzar en el Bloque Nacional (CEDA, republicans de dretes,
monàrquics, tradicionalistes, i en alguns districtes Radicals, en altres van impulsar una
candidatura de centre). Pero finalment no van aconseguir confeccionar una candidatura única
per a tot Espanya ni redactar un programa electoral consensuat, per aquesta raó no van ser una
força tant forta com la del bienni conservador.
A Catalunya els partits catalanistes d’esquerra es van agrupar en el Front d’Esquerres. El Front
volia l’Amnistia per als empresonats a l’octubre de 1934, el restabliment de l’Estatut, de la
Generalitat i de la Llei de Contractes de Conreu i finalment donava suport al Front Popular. A
Catalunya la dreta va reaccionar amb el Front Català d’Ordre, coalició organitzada per la Lliga.
b) Cal que destaqui igualment el govern de Madrid sense la CEDA i
amb la CEDA, la contrareforma que endegaren ,
El Bienni conservador va tenir un primer govern sense la CEDA i després va tenir governs amb
la CEDA. El que és clau entendre aquí és que el PRR era un partit de centre dreta i la CEDA
(Confederación Española de Derechas Autónomas) un partit clarament de dreta (a una època on

8
els partits de dretes i esquerres s’estaven radicalitzant envers els extrems). Cal ser conscient de
l’evolució envers la dreta que va viure el govern del bienni conservador. Primer va ser un govern
només amb ministres del PRR, després un govern amb 3 ministres de la CEDA i finalment un
govern amb 5 ministres de la CEDA. En la mesura en que hi hagi més ministres de la CEDA,
més a la dreta estarà el govern i més indignada estarà l’esquerra que també s’anirà radicalitzant
a mesura que els governs del bienni conservador en van situant més a la dreta. El procés va ser
així:
Després de les eleccions de 1933, la CEDA de Gil Robles i el Partit Republicà Radical (PRR) de
Lerroux van obtenir més d’un centenar de diputats cadascun d’elles. Cap de les dues formacions
polítiques podia governar en solitari amb només cent diputats. Solució: un govern del PRR
(ministres del PRR) sense la CEDA al govern però amb el recolzament parlamentari de la CEDA
en el moment d’aprovar lleis per capgirar la política reformista del bienni anterior. Vol dir que la
CEDA no tenia ministres al govern però en el moment de votar una llei (per exemple per frenar
la reforma agrària del bienni anterior) recolzaven al govern del PRR votant a favor.
A l’octubre de 1934 la CEDA va demanar al PRR de Lerroux entrar al govern per actuar de
manera més contundent en matèria d’ordre públic, amb l’amenaça de retirar el suport
parlamentari al PRR. Lerroux va acceptar i van entrar al govern amb 3 ministres. L’esquerra va
interpretar l’entrada de la CEDA al govern com una deriva cap al feixisme.
A la primavera de 1935 es va formar un nou govern presidit per Lerroux amb 5 membres de la
CEDA. Gil Robles com a ministre de guerra i Franco cap de l’Estat Major de l’exèrcit.
El govern del front popular va organitzar una contrareforma i actuacions. Va donar l’amnistia de
30.000 presos polítics, va obligar les empreses a readmetre els treballadors acomiadats arran
dels conflictes de 1934, el govern de la Generalitat va tornar al poder i es va restabliment de
l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. També van ser importants les accions de restitució de
regidors i batlles destituïts, la llei de Contractes de Conreu va tornar a entrar en vigor i a Galícia
i País Basc es van començar les negociacions per aprovar els estatus respectius.
c) El conflicte de la Llei de contractes de conreu, la Revolució
d’Astúries, els fets de Catalunya i llurs conseqüències.
La UGT i el PSOE es van radicalitzar arran del gir conservador del nou govern. Largo Caballero,
sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la
Unió General de Treballadors, va afavorir aquesta radicalització. El 1934 els socialistes van
declarar una vaga general pagesa per defensar les conquestes legals i millores assolides. El
moviment va ser reprimit pel govern conservador. Arran aquest fet bla CEDA va entrar al govern
amb tres ministres.
L’esquerra va interpretar l’entrada de la CEDA al govern com una deriva cap al feixisme. La UGT
va convocar vagues i manifestacions a algunes grans ciutats. Volien transformar la vaga general
en una insurrecció armada però sense el recolzament de la CNT (excepte a Astúries) la revolta
va ser reprimida.
A Astúries l’actuació conjunta d’organitzacions i partits obrers i la intervenció dels miners
(disposaven de dinamita i van aconseguir armes) va permetre controlar quasi tota la regió
incloent-hi Oviedo.

9
Finalment la insurrecció va ser sufocada pels generals Franco i Goded amb una repressió
implacable on es van ocasionar més de 1.100 miners morts (molts d’ells en execucions
sumaríssimes), 2.000 ferits, 300 morts de les forces de seguretat i la persecució per tota
Espanya de membres d’organitzacions d’esquerra i clausura indefinida seus de partits i
sindicats.
úniques a un parlament autonòmic d'aquell període històric).
L'entrada de la CEDA al govern es va veure com una amenaça per a la República i per a
l'autonomia catalana. A més Lluís Companys va proclamar l’Estat Català i va cridar a una vaga
general per impulsar un nou ordre federal.
Malauradament, la crida no va tenir un ressò considerable, la CNT es va desentendre perquè
considerava el govern republicà un govern hostil i finalment el govern va proclamar l'estat de
guerra a Catalunya i va sufocar la insurrecció.
El govern conservador també es va enfrontar amb la Generalitat per la Llei de Contractes de
El Govern de la Generalitat va ser detingut, processat i condemnat. Es van clausurar moltes
entitats cíviques i els pagesos que s’havien beneficiat de la Llei de Contractes de conreu
desnonats.
d) També hauria de fer referència als governs del Front Popular, a la
represa i profundització de les reformes del Primer Bienni que
emprengueren; i als conflictes polítics i socials antecedents del cop d’Estat
de juliol de 1936 (1,25 punts).
El govern del front popular, amb Azaña com a líder del grup va portar a terme les següents
reformes:,
• Amnistia (perdó o oblit d’un delicte atorgat pel govern) de 30.000 presos polítics
- Obligar les empreses a readmetre els treballadors acomiadats arran dels conflictes de
1934
- El govern de la Generalitat va tornar al poder, això vol dir el restabliment de
l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
- Restitució de regidors i batlles destituïts
- Llei de Contractes de Conreu va tornar a entrar en vigor

10
- A Galícia i País Basc es van començar les negociacions per aprovar els estatuts respectius
- Al camp, especialment a Andalusia i Extremadura, els jornalers es van avançar a la legislació
vigent i van ocupar les terres, el Frente Popular volia tornar a posar en marxa la Reforma Agrària.
La situació social va arribar a ser molt confilictiva, hi van haver molts enfrontaments als carrers
entre partidaris radicals de la esquerra, persones anarquistes i comunistes, i personal radical de
la dreta, com partidaris a la falange i la CEDA, que enlloc de calmar la situació van proliferar el
conflicte social. Oficials de l’exèrcit, convençuts de la proximitat d’una revolució, planificaven un
aixecament armat liderat un altre cop per Sanjurjo, refugiat a Portugal i organitzat des de
Pamplona pel general Mola. Eren antidemocràtics, volien restaurar l’ordre i defensar la unitat
d’Espanya i la religió catòlica. Els feia costat una trama civil amb suports exteriors que buscava
justificar una rebel·lió militar.
L’assassinat el 13 de juliol del 1936 del líder dels monàrquics alfonsins José Calvo Sotelo a mans
de forces policials com a venjança per l’assassinat del tinent Castillo fet per la ultradreta va
accelerar la insurrecció militar que va començar el 17 de juliol al Marroc i va donar origen a una
guerra civil que va durar 3 anys.
PREGUNTA 4
4.Expliqueu breument qui foren Niceto Alcalá-Zamora, Manuel
Azaña, José María Gil-Robles, Alejandro Lerroux i Francisco Largo
Caballero; seguidament, expliqueu DUES de les reformes
fonamentals que es portaren a terme durant el bienni 1931-1933 i
DUES característiques de la Constitució republicana. (2,50 punts)
a) Cal que l’alumnat expliqui les figures de Niceto Alcalá-Zamora
(president de la República 1931-1936), Manuel Azaña (cap del
govern el 1931-1933 i líder d’Izquierda Republicana), José
María Gil-Robles (líder d’Acción Popular-CEDA i ministre de la
Guerra), Alejandro Lerroux (líder del Partido Republicano
Radical i cap de govern el 1933-1935), Indalecio Prieto (líder del
PSOE) i Francisco Largo Caballero (també líder del PSOE i
UGT, més radicalitzat que Prieto), i destaqui breument llurs
trajectòries (1,25 punts).
Cal que expliqui dues de les reformes dels primers dos anys, d’entre la militar, l’agrària, la
religiosa o la laboral, entre d’altres; també, que expliqui dues característiques de la Constitució,
d’entre la pròpia definició que fa d’Espanya (“República democrática de trabajadores de todas
las clases”, el sistema unicameral, l’Estat integral (possibilitat de regions autònomes), el

11
president de la República escollit cada sis anys o l’àmplia declaració de drets, entre d’altres.
(1,25 punts)
Niceto Alcalá-Zamora, va formar part de la República des dels inicis d’aquesta. Alcalá -Zamora
però va començar amb la política molt abans de la Segona República, Alcalá-Zamora va ser el
Ministre de Foment i de la Guerra el 1922, quan es va unir al grup de García Prieto, dels Liberals.
El 14 d'abril del 1931, sent president del comitè que agrupava totes les faccions republicanes, va
exigir el traspàs de poders, convertint-se en el primer president del govern provisional de la
Segona República. Va dimitir uns mesos més tard en no estar d'acord amb els criteris laics
introduïts a la constitució per la majoria parlamentària. Alcalá-Zamora era de caràcter religiós, i
la constitució de la Segona República atacava molt el sector religiós, mitjançant decrets que
iniciaven la secularització església-estat i la Llei de Congregacions. Dos mesos després va ser
nomenat president de la República.
Va ser destituït al febrer de 1936, en triomfar a les eleccions el Front Popular. Va emigrar a
França abans de l'inici de la Guerra Civil, fugint a Argentina en ser ocupada aquesta pels
alemanys durant la Segona Guerra Mundial.
Manuel Azaña, després de la dimissió de Niceto Alcalá Zamora, es va convertir en cap d'un
govern compost per republicans i socialistes. Va posar en marxa reformes a l'exèrcit, l'educació,
i la propietat agrària, amb l'objectiu de modernitzar Espanya.
També, davant la crema de convents del maig del 1931 i l'increment de la violència social i política
molts l'acusen d'una actitud passiva. També se’l va acusar de instigador a el conflicte de Casas
Viejas, on suposadament va ordenar l’actuació feroz dels guàrdies civils.
L'oposició de l'Església i sectors de l'Exèrcit i juntament amb la insurrecció anarquista van
desestabilitzar el govern i va dimitir el setembre de 1933.
L'any 1934 funda Izquierda Republicana amb el seu partit.
Com a President de la República es va erigir a l'eix de la coalició política del Front Popular que
va triomfar a les eleccions de febrer de 1936 i va formar de nou govern, compost exclusivament
per personalitats dels partits republicans d'esquerra. És president de la República al maig, en
substitució d'Alcalá Zamora.
Va abandonar el Madrid assetjat per les tropes franquistes l'octubre del 1936, radicant-se a
Barcelona. El 27 de febrer del 1939 va presentar la seva dimissió.
A vegades se l’ha assenyalat com un dels responsables que arribés a la Guerra Civil, apuntant
que la República "se li va anar de les mans" en no saber controlar a les diverses forces polítiques,
algunes extremistes.
José María Gil-Robles, l'any 1932 va fundar la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes
(CEDA), amb la qual va triomfar a les eleccions de 1933, va formar part del govern fins a octubre
de 1934, sense arribar a presidir-ho. L'entrada de tres membres del seu partit a l'executiu va
provocar un moviment revolucionari (Revolució d'Octubre de 1934 d'Astúries).
El 1935 va ser ministre de la Guerra. Va nomenar Francisco Franco cap de l'Estat Major de
l'Exèrcit.

12
Quan el Front Popular venç a les eleccions de 1936 va passar a ser el cap de l'oposició
parlamentària.
Alejandro Lerroux va ser creador el 1908 del Partit Radical, que va evolucionar després cap a
posicions més moderades, encara que va prendre part en l'agitació de l'estiu de 1917.
L'any 1930 va intervenir al Pacte de Sant Sebastià (coalició de partits que va facilitar la instauració
de la II República) i va formar part del govern provisional de 1931. El desembre d'aquell any va
abandonar el govern de Manuel Azaña, on havia ocupat la cartera d'Estat, en desacord amb la
continuïtat de l'aliança republicanosocialista.
Va presidir l'executiu després de les eleccions del 1933, i va impulsar una política conservadora
aguditzada amb el nomenament posterior de diversos ministres de la Confederació Espanyola
de Dretes Autònomes (CEDA). Entre 1933 i 1935 va ocupar tres vegades la presidència del
govern, a més de carteres a Guerra (1934) i Estat (1935). Va perdre prestigi després de l'escàndol
de l'estraperlo (concessions fraudulentes d'unes ruletes trucades a diversos casinos, en què es
van aparèixer implicades persones pròximes a ell), el seu partit es va enfonsar a les eleccions
del 1936.
Francisco Largo Caballero, organitzador de la vaga general revolucionària de 1917, després del
seu fracàs, és condemnat a cadena perpètua, però és posat en llibertat en resultar elegit diputat
a les eleccions celebrades el 1918, any en què és nomenat Secretari General de la UGT.
És Ministre de Treball als primers governs de la Segona República. Les seves posicions
polítiques es van anar radicalitzant fins a convertir-se en el líder indiscutible del corrent radical
del socialisme espanyol. Després de la Revolució d'Octubre (1934), va ser empresonat pel seu
suport als obrers revoltats.
El seu nomenament com a President del Govern republicà de 1936, va fer de Largo Caballero el
primer President de Govern socialista a la història d'Espanya. Va aconseguir que la majoria del
partit propugnava una bolxevització del PSOE, postura que li va valer el qualificatiu de Lenin
espanyol, les múltiples escissions del partit el van fer abandonar la seva presidència el 1935,
encara que va romandre com a principal dirigent del sindicat socialista UGT.
Indalecio Prieto, dirigent socialista menys radical que Largo Caballero, va haver de partir com a
exiliat després de la Intentona revolucionària d'octubre de 1934, en què Prieto va tenir una
participació molt activa, però en proclamarse la República va formar part del Govern provisional
com a Ministre d'Hisenda, exercint posteriorment la cartera d'Obres Públiques.
El primer bienni republicà, anomenat bienni reformista, per les grans reformes que va promulgar
a portar a terme les següents accions. El govern va portar a terme la Reforma Agrària, on el seu
objectiu era crear una classe mitjana rural de propietaris de les seves explotacions per poder
sortir de l'endarreriment industrial. Les terres havien de ser expropiades, en alguns casos no es
va donar cap indemnització als propietaris de les terres. La Llei únicament permitia l’expropiació
de terres que estaven conreades d’una manera deficient o no estaven regades. El govern també
va promulgar la secularització de l’església amb l’estat, on va estipular a la Constitució la no-
confessionalitat de l’Estat, la llibertat de culte i la supressió de culte i clero. A més, es va permetre
el divorci, el matrimoni civil i es van treure els santcrists de les aules. També es van secularitzar
els cementiris. Els jesuïtes, al ser una agrupació exterior i de caràcter fort en relació a l'església
van ser dissolts i els seus béns nacionalitzats.

13
La República volia una configuració que permetés a les nacionalitats històriques crear una
autonomia i tenir un govern propi. La primera autonomia va ser Catalunya, aquesta va ser donada
gràcies a l’estatut d’Autonomia i es va crear la Generalitat. Després el PNB van redactar un
estatut, anomenat estatut Estrella, pero aquest va ser desestimat pel govern central. Finalment
es va aprovar un Estatut, ja començada la Guerra Civil l’any 1936.
Es va aprovar el matrimoni civil, abans negat per l’antiga constitució.
PREGUNTA 5
5. Expliqueu l’establiment de la Segona República a Catalunya, la
Generalitat provisional, l’elaboració i l’aprovació de l’Estatut
d’autonomia, i la vida política fins a la mort del president Macià (25
de desembre de 1933).
Cal que l’alumnat expliqui els antecedents de la proclamació de la
República, les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, els resultats
d’aquestes eleccions a Catalunya, la victòria d’ERC, les dues
proclamacions de la República a Barcelona per part de Companys i de
Macià, al viatge dels ministres del Govern Provisional i l’establiment de la
Generalitat;
El 12 d’abril de 1931 es van celebrar unes eleccions municipals, on a la majoria de ciutats, on els
cacics no tenien influència, els votants van votar partits que eren de esquerra, afins a la idea de
crear una República. Aquest pensament de fer Espanya una república no es va donar en tots els
territoris,, a la zona rural van sortir guanyadors els partits a favor de la monarquia, fet que es
dona a la influència en aquest cas si dels terratinents de pobles i ciutats .
La victòria per part de l’esquerra partidaria a la República va propiciar l'alçament de de les
primeres ciutats a favor de la República. S’ha de dir que aquest fet succeït a les eleccions
municipals va ser causat pels partits d'esquerra, ja que aquests van prendre aquestes eleccions
com a una decisió sobre la monarquia. El Rei era Alfons XIII. Ell va marxar d'Espanya perquè la
República s’havia instaurat en tot el país, i gran part de la població s’havia posat en contra d’ell.
El Rei va marxar pero no va renunciar a la corona d’Espanya.
A Catalunya va guanyar el partit d’Esquerra Republicana, el nou govern autonòmic va prendre el
nom històric de Generalitat de Catalunya. Francesc Macià va ser escollit president.
“les dues proclamacions de la República a Barcelona per part de Companys i de Macià”

14
El dia 14 d'abril, Lluís Companys, d'Esquerra Republicana de Catalunya es presentà a
l'Ajuntament de Barcelona, on foren rebuts per l'alcalde accidental Antoni Martínez Domingo. Des
del balcó de l'ajuntament proclamà la República i hissà la Bandera de la Segona República
Espanyola. Quan s'assabentà dels fets, Francesc Macià, visiblement contrariat, es reuní amb
Companys a l'ajuntament per fer una nova proclama des del balcó del Palau de la Generalitat.
"L'Estat Català, que, amb tota la cordialitat, procurarem integrar a la Federació de Repúbliques
Ibèriques". Així doncs, abans de la Proclamació de la República a Madrid, Macià donava per
constituït el nou estat, i a més en definia el caràcter federal, cosa que mai arribaria a acomplir-
se.
El procés d’elaboració de l’Estatut de Núria i els retalls que se li
feren a les Corts, així com l’aprovació definitiva. (1’25 punts);
El nou govern autonòmic va prendre el nom històric de Generalitat de Catalunya. Francesc Macià
va ser escollit president. El govern català va convocar una comissió d’experts per elaborar un
projecte d’Estatut per definir les institucions i les competències que havia d’assumir. Es van reunir
al Santuari de Núria. Un plebiscit popular va aprovar l’Estatut. A l’agost de 1931 es va presentar
a Madrid per a la seva tramitació parlamentària.
El govern central era partidari de concedir una autonomia moderada a Catalunya. L’oposició de
dretes considerava que l’Estatut posava en perill la unitat d’Espanya. Va ser clau el paper del
president Azaña qui es va posicionar a favor de l’autonomia. Es va aprovar a les Corts
Espanyoles el 9 de setembre de 1932. Això si, el Estatut de Núria va ser fortament editat per què
desde Madrid veien al Estatut de Núria com a un projecte amb molta autonomia. Cal destacar
els diferents canvis que va fer el govern, com canviar Ctalunya de país a regió, no cedir els
ministeris més forts, com l’educació, la sanitat, enlloc fer-los compartits i finalment que la
sobiranitat del poble català no únicament recau sobre els catalans, sinó també per la resta dels
espanyols.
hauria igualment d’explicar el Govern de la Generalitat i la seva
acció de govern fins a finals de 1933,
En l’àmbit economic es van crear els serveis d'estadística, l’institut d'investigacions
Econòmiques i les Caixes de Dipòsits. En l'àmbit social, es va aprovar la Llei de bases (1934),
que va permetre organitzar els serveis de Sanitat i Assistència Social. Es van fer experiències
innovadores per millorar la xarxa d’hospitals, l’assistència als malalts, l’atenció psiquiàtrica i les
campanyes de prevenció, vacunació i higiene pública.
En l’àmbit de l’ensenyament, es van crear moltes escoles primàries i centres d’ensenyament
secundari i professional. A més a més, es van millorar les condicions laborals i salarials dels
mestres. Autonomia a la Universitat de Barcelona i creació de biblioteques.
En l’àmbit cultural es va normalitzar la llengua catalana, impulsar activitats literàries i artístiques
i es va implementar el bilingüisme a les aules.
així com explicar quines eren les principals forces polítiques i
quines tensions polítiques i socials es visqueren al Principat en

15
aquesta etapa, especialment amb la CNT i altres forces obreres.
Finalment, ha de fer esment a la mort del president Macià. (1’25
punts)
Les principals forces polítiques en aquell moment eren, primer de tot, els conservadors de
l’antiga Lliga Regionalista, que es van unir i adoptar el nom de Lliga Catalana, aquesta, més de
dretes s’oposaria a unes quantes reformes fetes pel govern de la generalitat, d’esquerra
republicana. Els partits de caràcter socialista com per exemple la Unió Socialista de Catalunya,
la Federació Catalana del PSOE. I finalment també hi havien els partits de caràcter comunista,
com per exemple el el Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista o el Partit Comunista de
Catalunya. Van haver fortes tensions entre obrers de la CNT i la generalitat, per la gran espera
de gran part de rabassaires i obrers per les noves reformes que porarien al proletariat noves
millores en l’àmbit del treball.
El president Macià, va morir sent president de la Generalitat d’una apendicitis mal curada,
aquest aconteixement va donar pas a la governança del segon de Esquerra Republicana, Lluís
Companys, el qual seria el seu successor i President de la Generalitat.
PREGUNTA 6
6. Expliqueu la vida política i els conflictes que es van viure a la
Catalunya autònoma durant el 1934 i fins al 1936.
Cal que l’alumnat expliqui la substitució del president Macià per Lluís
Companys, el conflicte agrari existent i altres tensions socials, el conflicte que
suposà l’aprovació de la Llei de Contractes de Conreu, amb les fortes tensions
amb els propietaris agraris i les tensions entre el govern conservador de Madrid
i el d’esquerres català; s’han igualment d’explicar els Fets d’Octubre de 1934
(1’25 punts); seguidament, cal que expliqui la repressió posterior als Fets, amb
la suspensió de l’Estatut i el judici contra el govern de la Generalitat;
El president Macià, va morir sent president de la Generalitat d’una apendicitis mal curada,
aquest aconteixement va donar pas a la governança del segon de Esquerra Republicana, Lluís
Companys, el qual seria el seu successor i President de la Generalitat.
úniques a un parlament autonòmic d'aquell període històric). L'entrada de la CEDA al govern es
va veure com una amenaça per a la República i per a l'autonomia catalana. A més Lluís
Companys va proclamar l’Estat Català i va cridar a una vaga general per impulsar un nou ordre
federal.
D'aquesta manera, el 5 d'octubre va començar una vaga general revolucionària, promoguda pel
PSOE i la UGT, que fou neutralitzada ràpidament a excepció d'Astúries i Catalunya, on els fets

16
d'octubre adquiriren una dinàmica particular. Malauradament, la crida no va tenir un ressò
considerable, la CNT es va desentendre perquè considerava el govern republicà un govern hostil
i finalment el govern va proclamar l'estat de guerra a Catalunya i va sufocar la insurrecció.
El govern conservador també es va enfrontar amb la Generalitat per la Llei de Contractes de
A més, el Govern de la Generalitat va ser detingut, processat i condemnat. Es van clausurar
moltes entitats cíviques i els pagesos que s’havien beneficiat de la Llei de Contractes de conreu
desnonats.
seguidament, les eleccions de febrer de 1936 i la victòria del Front d’Esquerres
així com les tensions polítiques i socials que es donaren a Catalunya fins
l’esclat de la Guerra Civil. (1’25 punts).
A Catalunya els partits catalanistes d’esquerra es van agrupar en el Front d’Esquerres. El Front
volia l’Amnistia per als empresonats a l’octubre de 1934, el restabliment de l’Estatut, de la
Generalitat i de la Llei de Contractes de Conreu i finalment donava suport al Front Popular. A
Catalunya la dreta va reaccionar amb el Front Català d’Ordre, coalició organitzada per la Lliga.
La situació a Espanya era greu, la dreta i l'esquerra s’havien radicalitzat molt, la Flange havia
augmentat en número de membres, i a més entrenava al seu propi grup paramilitar, la esquerra
radical, com la FAI també estava organitzant atacs i revoltes anomenades accions
revolucionàries per tot l’estat. A Catalunya, en canvi, la situació no es va radicalitzar tant, si que
hi havia confrontació per part de les esquerres del Front d’Esquerres i el Front Català d’Ordre,
format per la Lliga.

Preguntes resoltes Tema 4 La Segona República (Català).pdf

Recommended

Recommended

More Related Content

Featured

Featured (20)

Preguntes resoltes Tema 4 La Segona República (Català).pdf