Preguntes resoltes Tema 5 Guerra Civil (Català).pdf

Documento creado por Selepedia.com
Teoría y ejercicios online resueltos en www.selepedia.com
1
Documento ofrecido con por la comunidad de Selepedia.com
www.selepedia.com/temari
Tema 5 Guerra Civil Història
Selectivitat (Català)
La Guerra Civil (1936-1939)
Índex de preguntes de Selectivitat resoltes
• 1.Expliqueu el començament de la Guerra Civil i
l’organització del poder a les dues zones en què va
quedar dividida Espanya, així com els conflictes interns
que es van viure a totes dues zones durant la guerra.
(2,50 punts)
• 2. Expliqueu l’evolució política de l’Espanya republicana
durant la Guerra Civil. (2.50 punts)
• 3. Expliqueu l’evolució política de l’Espanya de Franco
durant la Guerra Civil.(2,5punts)
• 4. Expliqueu les fases militars de la Guerra Civil
espanyola.
• 5. Expliqueu l’alçament i l’inici de la Guerra Civil a
Catalunya fins als Fets de Maig de 1937, i expliqueu
també aquests darrers.
• 6. Expliqueu la Guerra Civil a Catalunya des dels Fets
de Maig (sense explicar-los) fins que es va completar la
conquesta franquista de tot el territori català (2,5 punts)

2
1. Expliqueu el començament de la Guerra Civil i
l’organització del poder a les dues zones en què va quedar
dividida Espanya, així com els conflictes interns que es van
viure a totes dues zones durant la guerra. (2,50 punts)
a) Cal que l’alumnat expliqui l’inici de la Guerra
Espanya es va dividir i radicalitzar molt en dretes, que eren més
conservadores, aferres a la monarquia i religioses. Les esquerres, que eren de
caràcter laic i buscaven més les reformes socials. Aquesta radicalització va
arribar a les armes, amb la formació de grups armats d’ideals polítics com es el
cas de la Falange y de las JONS, conservadora o la FAI, anarquistes radicals.
La mort de Castillo, un general socialista per part d’uns conservadors va
propiciar l’assassinat també del dirigent Calvo Sotelo, un conservador conegut.
Aquests aconteixements van donar lloc a una revolta que va començar al
Marroc, pero que es va preparar mesos abans per diferents generals de
l’exèrcit descontents amb el govern del Front Popular. Les primeres ciutats en
caure al cop d’estat van ser Melilla i Ceuta, gràcies a la seva afluència de
soldats africanistes. Franco, que encara no estava al capdavant del cop d’estat,
gràcies a l’ajuda d’empresaris no afins a la República com Macià, va
aconseguir arribar al Marroc, ja que venia de les illes Canàries. El Generals
Mola, Goded, Sanjurjo, Franco entre d’altres van formar la Junta de Defensa
Nacional, i van saltar a conquerir territori Republicà a la peninsula.
b) i l’organització del poder a cadascuna de les dues zones (1,25 punts);
Zona Republicana
La República en un primer moment no li va donar importància al cop d’Estat i a
l’agrupació dels militars al Marroc, el president del govern en aquells temps,
Casares, fins i tot va negar la sublevació d’una part de l’exèrcit en un primer
moment. Als dies, en veure que el cop anava a més, diversos dirigents van
passar per la presidència del govern, Casares, Barrios entre d’altres. El govern
de la República es va enfonsar ja que no podia confiar en el exèrcit i per
protegir al país va repartir armes a la població i llavors les milícies es van
apoderar del control de la protecció de la República. La República no tenia el
control de la situació i els insurrectes anaven avançant cap a Madrid.
Aquesta situació no era bona, per aquesta raó es va posar com a president a
Largo Caballero, socialista afí a l’anarquisme que la primera cosa que va fer va
ser posar la República a treballar per a la guerra. Arran aquest aconteixement
es van iniciar unes col·lectivitzacions a empreses, sobretot a Catalunya on tot
el material i la indústria era dedicada a la guerra i el subministrament als
combatents. Largo Caballero també el que va fer va ser unificar tot el conjunt
de milícies que lluitaven contra els insurrectes i va posar a manar generals

3
capacitats per portar un exèrcit. L'exèrcit de la República va ser anomenat
Exèrcit Popular, i el van integrar tots els combatents lleials a la República. Un
dels problemes de l'exèrcit popular era que els seus combatents tenien poca
experiencia en la guerra, si ho comparem amb l’exèrcit sublevat, soldats que ja
venien de la guerra del Marroc.
c) 1. així com els conflictes a l’interior de la zona republicana
I van haver conflictes entre les línies republicanes. Primer de tot hem de saber
que la unitat del govern de de la República estava fonamentada en l’eliminació
del feixisme, aquesta era l’única part comuna dels integrants de l’unitat. A part
d’això cada grup tenia els seus ideals, podem distingir els socialistes, els
republicans, els anarquistes una mica més radicals, en busca de una revolució i
finalment els comunistes, dels qual també hi havien diferencies, entre el
comunisme de Stalin i el Partido Comunista Español i el POUM, d’Andreu Nin
deixebles del comunisme trotskista.
d) –Fets de Maig de 1937, conflictes govern central-Generalitat,
Les relacions entre aquests grups es van veure afeblides pel fets de Maig. Els
Fets de Maig va ser un conflicte entre el govern central i autonòmic amb
milícies anarquistes i part dels comunistes, els del POUM. Els anarquistes van
invadir un edifici de Telefónica, ja que volien prendre el control de les
comunicacions. Aquest fet no va agradar a la Generalitat ni al govern central i
aquests van enviar combatents de la guàrdia d'Assalt conjuntament amb
guàrdies civils per fer fora als ocupants. Això després va evolucionar en un
conflicte armat i van haver molts morts. Aquest fet demostra com de desunit
estava el bàndol republicà.
També cal mencionar que el govern central també va tindre problemes amb els
governs autonòmics, presicament amb la Generalitat de Catalunya. El govern
central davant la guerra va agafar tota la administració del país i les
autonomies conjuntament amb els seus Estatuts van es van deixar en un
segon plànol, és a dir, la Generalitat durant la guerra va perdre el control del
seu territori, i aquest va ser administrat pel govern central de Negrín.
Després dels aconteixements de Maig Largo Caballero, va marxar, i Negrín va
ser el president del govern. Aquest va incorporar un gran canvi a les files del
govern. El govern de Negrín era constituït per comunistes i socialistes, sense
anarquistes. A més, els comunistes del POUM, de ideologia Trotskista van ser
ilegalitzats perquè la URSS de Stalin, els considerava enemics. Cal dir que el
líder del POUM, Andreu Nin va ser assassinat per comunistes de Stalin.
El govern de Negrín va imposar un regla, resistir fins al final. Això va provocar
un esforç màxim de l'Exèrcit Popular, que dia rerre dia veia com pobles i ciutats
ceien en mans dels sublevats. El govern de Negrín va haver de marxar de
València a Barcelona per l'avanç de Franco i el bàndol republicà a principis del
1938 faltaven aliments i objectes de primera necessitat.
Zona nacional
El cop d’estat va ser organitzat per un nombre de generals, que després de la
sublevació van constituir la Junta Nacional, un òrgan dedicat a la guerra i a la

4
d'administració del combatents insurrectes i tota la seva organització. Després
es va crear la Junta Técnica i Franco va crear un partit únic, quan va ajuntar la
Falange Española, creada pel fill del dictador Primo de Rivera i el partit
Comunión Tradicionalista que junts van formzr el partit de Franco anomenat
Falange Tradicionalista Española y de las JONS.
Finalment Franco ya anomenat el Generalísimo es va formar el primer govern
franquista, el govern de Burgos que va donar a l'eliminació de algunes reformes
fetes per la República, l'eliminació de les llibertats de religió, sindical i política.
Supressió dels estatuts d'autonomia i es volia derogar les lleis del matrimoni
civil el culte religiós ensenyat a les aules. A més, Franco va eliminar tots els
sindicats i els va substituir per un únic òrgan, el Fuero de Trabajo, el qual
posava en una taula empresaris i treballadors. Es van prohibir les vagues i les
reivindicacions obreres.
e) cop del coronel Casado–
El coronel Segismundo Casado, general de l’exèrcit republicà, considerava que
no era possible continuar la resistència a causa de la gran desmoralització de
les tropes, l'escassetat d'armament i el transport. A més, l'Exèrcit Popular
Republicà havia perdut la batalla de l’Ebre i Catalunya ja era part sublevada i
no nacional, aquest aconteixement va fer que molts polítics abandonessin
Espanya fugint cap a França. d'Anglaterra i França van reconèixer el govern de
Franco.
També cal esmentar que el coronel Casado havia tingut diversos enfrontaments
amb altres militars, que eren comunistes, acceptats pel govern de Negrín per
rebre ajuda de la URSS. Casado, va reiterar que ni la força aèria, ni els tancs
estaven sota el control del Front Popular, sino que eren exclusius pels militars
enviats per la URSS. Aquests cop d’estat de Casado té com a objectiu deposar
el govern presidit per Negrín i substituir-lo per un altre que negociï la fi de la
guerra amb Franco. Cosa que va provocar un dur enfrontament dins dels
partidaris de la II República, entre aquells que recolzaven la negociació de pau
amb Franco i els que pretenien resistir fins al final i intentar que la guerra
d'Espanya
f) i de la zona franquista –Unificació de Falange i la Comunió Tradicionalista
d’abril de 1937. (1,25 punts)
Franco llavors va agafar el partit creat pel fill de Miguel Primo de Rivera, La falange
de las JONS i el partit Tradicionalista i els va unir, creant un únic partit el qual
seria el seu òrgan de govern. El partit unificat, anomenat Falange
Tradicionalista y de las JONS. Aquest partit després amb el primer govern
franquista, el govern de Burgos va donar a la desaparició de la Junta técnica i
la creació d'un nou govern únicament amb un partit, el de Franco. Aquest partit
el que buscava era la conservació de la patria, el separatisme i el comunisme
eren enemics d'Espanya. Franco va donar amb lleis més poder a l'església i va
tirar definitivament moltes de les reformes fetes per la República que eran de
caràcter d'esquerres. Els governs autonòmics van ser eliminats, els sindicats
legalitzats i es va formar el Fuero de Trabajo, un lloc on empresaris i algun
representant discutien sobre les condicions dels treballadors. Les llibertats
religioses i polítiques van ser eliminades.

5
2. Expliqueu l’evolució política de l’Espanya republicana
durant la Guerra Civil. (2.50 punts)
La resposta de l’alumnat ha d’explicar la situació revolucionària que es desferma a
partir de
l’esclat de la guerra, incloent la repressió, les col·lectivitzacions, el govern presidit per
Largo
Caballero i la importància creixent del Partit Comunista (1,25 punts);
Quan els insurrectes es van sublevar la República no veia la gravetat de
l'aconteixement, fins i tot el president del govern, en aquell moment, Casares no li va
donar importància alguna. La ràpida expansió dels nacionals va posar el govern de la
República en decadència, van haver molts presidents que van abandonar el càrrec,
després d'agafar-lo dies abans, Casares, Barrios. En aquest moment, la República no
tenia exèrcit algún, i els fidels van ser substituits per por per part del govern. Això va
provocar que la CNT i grups anarquistes agafessin les armes i lluitessin contra els
insurrectes, és coneguda la columna Urruti, o la senyora Ibarruri. Aquests milicians,
formant el Comitè de Milícies Antifeixistes a Catalunya, van veure aquesta guerra com
una revolució cap a l'anarquisme i el seu moviment. El govern llavors va caure en
mans de Largo Caballero, que va formar l'Exèrcit Popular i va unificar la República per
la causa de la guerra. Largo Caballero va formar un govern anarquistes i socialistes,
amb presència de comunistes, tots per lluitar contra els nacionals. Per la guerra, el
govern va fer llargues col·lectivitzacions a empreses i fàbriques i va dedicar tots el
recursos a la guerra, moltes d'aquestes col·lectivitzacions es feien de manera irregular
per milicians i molts empresaris van ser perseguits i assassinats per ser considerats
del bàndol nacional. El govern de Largo Caballero no tenia cap ajuda internacional en
un primer moment, Franco si, alemanya i Italia. Per aquesta raó Largo Caballero va
comprar l'ajuda a la URSS, amb or, és anomenat l'or de Moscú, utilitzat per pagar les
armes i avions de la URSS. Aquest fet també va influenciar l'augment de participació
del comunisme. Els Fets de Maig a Catalunya, on el govern i la generalitat es van
enfrontar a anarquistes i comunistes del POUM per les comunicacions va deixar un
greu problema i va provocar la dimissió de Largo Caballero.
Els Fets de Maig va ser un conflicte entre el govern central i autonòmic amb milícies
anarquistes i part dels comunistes, els del POUM. Els anarquistes van invadir un edifici
de Telefónica, ja que volien prendre el control de les comunicacions. Aquest fet no va
agradar a la Generalitat ni al govern central i aquests van enviar combatents de la
guàrdia d'Assalt conjuntament amb guàrdies civils per fer fora als ocupants. Això
després va evolucionar en un conflicte armat i van haver molts morts. Aquest fet
demostra com de desunit estava el bàndol republicà.
Igualment, ha de fer referencia als governs de Negrín des de maig de 1937, a la
reorganització i enfortiment de l’estat; a l’exèrcit Popular; a l’estratègia de Negrín; i a la
desfeta de la zona republicana des de finals de 1938, que portarà a la derrota. (1,25
punts).
Després dels aconteixements de Maig Largo Caballero, va marxar, i Negrín va ser el
president del govern. Aquest va incorporar un gran canvi a les files del govern. El

6
govern de Negrín era constituït per comunistes i socialistes, sense anarquistes. A més,
els comunistes del POUM, de ideologia Trotskista van ser ilegalitzats perquè la URSS
de Stalin, els considerava enemics. Cal dir que el líder del POUM, Andreu Nin va ser
assassinat per comunistes de Stalin.
El govern de Negrín va imposar un regla, resistir fins al final. Això va provocar un
esforç màxim de l'Exèrcit Popular, que dia rerre dia veia com pobles i ciutats ceien en
mans dels sublevats. El govern de Negrín va haver de marxar de València a Barcelona
per l'avanç de Franco i el bàndol republicà a principis del 1938 faltaven aliments i
objectes de primera necessitat.
Franco, va voler donar el cop final a la República, per aquesta raó van dividir el territori
de la República en dos trossos, la batalla de Terol va ser perduda per els republicans i
Franco va arribar a Vinarós. Franco va atacar part de la comunitat Valenciana, Castelló
per fer camí per arribar a València, capital de la República.
Després Franco va envair Catalunya, lliurant una de les més grans batalles, la batalla
de l'Ebre, on milers de soldats van lluitar en ambdós bàndols. Després de la derrota a
l'Ebre, on la República va concentrar tant les últimes forces que li quedaven, la resta
de Catalunya va caure amb poca resistència, Catalunya, Girona. En aquell moment va
haver un gran èxode per part de milicians i fidels a la República cap a França i Nord
d'Àfrica.
Franco es va apoderar de la resta de la península, va haver una petita insurrecció
contra el govern de la República, per part del General Casado, que descontent per
l'actuació del govern de Negrín i la forta influència comunista va voler pactar amb
Franco una rendició digne i amb condicions, on Franco no va acceptar ninguna
demanda, posant com a única solució Franco la rendició sense condicions.
3. Expliqueu l’evolució política de l’Espanya de Franco
durant la Guerra Civil.(2,5punts)
a) La resposta de l’alumnat hauria d’incloure la designació de Franco com Cap de l’Estat
i Generalísimo; la supressió de les llibertats i de la democràcia, així com la supressió
de les reformes republicanes; la creació del partit únic Falange Española
Tradicionalista y de las JONS per unificació de falangistes i carlins i la seva
importància (1’25 punts) La formació del primer govern el 1938; què va ser el Fuero del
Trabajo (1938) i com s’organitzà el control i l’enquadrament de la població (1,25 punts)
L'aixecament militar va ser realitzat per uns quants militars, els quals distingim Franco,
Goded, Mola i Sanjurjo. Dels quals Sanjurjo i Mola van morir d'un accident en avió i
Goded va morir afusellat. Franco, que al principi no es va posar al capdavant ho va fer,
i va rebre molta fama quan va alliberar l'alcàsser de Toledo del foc republicà. Aquest
aconteixement el va distinguir entre els altres militars i finalment, també gràcies a que
era l'únic representant per parlar amb l'alemanya nazi i la Italia Feixista va ser nombrat
Generalísimo. Franco i els sublevats després del cop el 18 de juliol de 1936 van formar
la Junta de Defensa Nacional, dedicada al conflicte integrada únicament per militars.
Després es va crear la Junta Técnica i Franco va crear un partit únic, quan va ajuntar
la Falange Española, creada pel fill del dictador Primo de Rivera i el partit Comunión

7
Tradicionalista que junts van formar el partit de Franco anomenat Falange
Tradicionalista Española y de las JONS.
Finalment Franco ya anomenat el Generalísimo es va formar el primer govern
franquista, el govern de Burgos que va donar a l'eliminació de algunes reformes fetes
per la República, l'eliminació de les llibertats de religió, sindical i política. Supressió
dels estatuts d'autonomia i es volia derogar les lleis del matrimoni civil el culte religiós
ensenyat a les aules. A més, Franco va eliminar tots els sindicats i els va substituir per
un únic òrgan, el Fuero de Trabajo, el qual posava en una taula empresaris i
treballadors. Es van prohibir les vagues i les reivindicacions obreres.
4. Expliqueu les fases militars de la Guerra Civil espanyola.
L’alumnat ha d’explicar les fases de la Guerra:
a) avenç des del sud i des del nord;
El insurrectes van pujar des de el Marroc creuant l’estret de Gibraltar amb vaixells i
sobretot amb avions proporcionats per el govern Nazi de Hitler. Els sublevats van anar
conquerint territori d’Andalusia i finalment van arribar al seu primer objectiu, Madrid. En
aquell moment la República encara no coneixia la gravetat dels aconteixements que
portarien a Espanya a la guerra.
b) intents de presa de Madrid i batalles subsegüents –Jarama, Guadalajara, Brunete–;
Quan les tropes franquistes van entrar a Madrid i van ocupar els principals edificis públics,
la resistència frenava el seu avenç i impedia la seva entrada a la capital. Una defensa
considerada un exemple a nivell internacional, ja que, quan va començar l'ofensiva,
van ser molts els madrilenys que van abandonar les seves tasques diàries i es van
bolcar a protegir la seva ciutat amb una diligència admirable, i una força i unitat
popular difícil d'igualar per exèrcits de tropes reunides. Franco, no va poder guanyar
Madrid, llavors el que va fer va ser rodejar la ciutat i tallar els subministraments.
La batalla del Jarama es va fer a l'entorn d'aquest riu. L'exèrcit revoltat franquista, amb
intenció de tallar les comunicacions de Madrid a València, va iniciar una acció d'atac
contra les defenses de l'exèrcit lleial republicà. El riu va ser pres en poc més de quatre
dies, encara que posteriorment van ser frenats per les unitats republicanes, disperses
al principi, però que un cop reagrupades al comandament del general José Miaja, van
aconseguir frenar l'avenç de les tropes franquistes.

8
Van tenir un paper molt important en d'aquest conflicte bèl·lic defensiu, van ser Brigades
Internacionals, per ajudar al bàndol republicà, eren soldats que envien d'altres països
a lluitar contra el feixisme. Els brigadistes van deixar una empremta imborrable de
sacrifici i pèrdua de vides, fins a aconseguir estabilitzar el front al Jarama.
L'ofensiva italiana desencadenada una batalla a Guadalajara a primers de març de 1937,
es que es volia fer era avançar en línia recta cap a Madrid i tallar les vies dels
republicans a Madrid. Les forces de Franco arriben massa tard per desviar forces
republicanes del front del Jarama. Després de l'estabilització del front, comença una
guerra de trinxeres, consistent a reforçar les posicions amb l'emmascarament i
blindatge amb forats farcits de formigó i enfortir les línies del front més desfavorables.
A les trinxeres mai hi havia pau i sempre hi haurà oportunitat de atacar l'enemic en el
moment més insospitat o quan es requereix alleujar la pressió de l'enemic en altres
fronts.
La batalla del Jarama i la del Guadalajara finalment s'han descrit com victories del bàndol
republicà ja que van frenar l'avanç del bàndol franquista, això si van deixar un gran
nombre de morts i van ser les unes de les més cruentes.
c) conquesta del Nord; batalla de Terol i posterior avenç cap a la Mediterrània;
El nord va caure en mans del bàndol franquista. El general Franco, que havia renunciat a
atacar Madrid, ordenaria l'enviament de les seves forces cap al front de Terol, donant
lloc a una de les confrontacions de més magnitud durant la Guerra Civil Espanyola.
Les seves primeres ordres van ser trencar el setge de les forces republicanes,
constituint dos cossos d'exèrcit sota el comandament dels generals Varela i Aranda, i
mantenir la plaça. Terol va ser l'única capital de província que va ser conquerida per
les tropes republicanes després de durs combats, que es van recrudir amb la
contraofensiva posterior de l'Exèrcit de Franco. Entre el 15 de desembre del 1937 i el
22 de febrer del 1938 la ciutat i els seus voltants van ser el lloc d'una batalla de
desgast. El camí estava obert des dels combats de la segona meitat de gener, i el 22
de febrer la ciutat de Terol tornava a les mans de Franco.
Franco, després va dividir el territori republicà en dos al fer-se pas a Vinarós. D'aquesta
forma volia trencar finalment la República.
d) batalla de l’Ebre; ocupació de la resta Catalunya,
La batalla de l’Ebre va significar l’última gran derrota del bàndol republicà, i la seva
consegüent derrota i exili. Franco, volia acabar amb la guerra i donar el toc final al
bàndol republicà, per aquesta raó va enviar un gran contingent a la frontera entre
Aragó (part sublevada) i Catalunya (part republicana). La batalla va ser una de les més
grans de la guerra civil, van haver molts morts, amb més quantitat el bàndol republicà.
Els insurrectes van comptar amb l’ajuda de l’aviació alemanya i italiana i els tancs
alemanys. Els republicans van obtenir ajuda de l'URSS que va enviar els seus tancs,
això si havent la República donat el seu or de la Reserva Nacional a Moscú.
e) i posterior i final ocupació de les zones central i sud-est.
Finalment, Franco va ocupar la part d'Andalusia que quedava amb molt poca resistència, i
després, sense accpetar el que Casado va oferir, una rendició amb condicions, Franco
va entrar a Madrid sense resistència. El general Franco va signar llavors l'última acta
de guerra.

9
LA GUERRA CIVIL – CATALUNYA
5. Expliqueu l’alçament i l’inici de la Guerra Civil a
Catalunya fins als Fets de Maig de 1937, i expliqueu també
aquests darrers.
Cal que l’alumnat expliqui el fracàs de l’alçament militar a Catalunya, els combats a
Barcelona iniciats el 19 de juliol i la derrota dels alçats; la creació del Comitè de
Milícies Antifeixistes i la repressió; les patrulles de control; la destrucció de patrimoni
religiós; la sortida de columnes cap als fronts [1,25 punts]; les col·lectivitzacions;
El 19 de juliol del 1936 va proclamar l'Estat de Guerra i el general Goded va volar a
Barcelona per dirigir l'Alçament Nacional. Va ocupar diversos edificis estratègics a la
Plaça de Catalunya, però la revolta va fracassar, ja que les milícies anarcosindicalistes
eren superiors en nombre i estaven més ben armades. La Guàrdia Civil es va posar a
les ordres de Companys, el president de la Generalitat. Van haver molts morts i el
general sublevat va ser fet presoner. El president de la , Lluís Companys, llavors va
crear el Comité de Milicies Antifeixistes, on tots els anarquistes i revolucionaris es van
unir per controlar el alçament dels insurrectes i preparar-se per més conflicte.
Hi va haver socialitzacions a les principals indústries, com la tèxtil amb més de cent
plantes a Catalunya, la indústria làctia, agroalimentària o la de guerra. També de
serveis públics com ara correus, electricitat, sanitat, educació. Tot estava sota control
obrer i mitjançant delegats elegits dins de cada empresa. El motor fonamental
d'aquestes col·lectivitzacions van ser les organitzacions sindicals del moment, amb la
CNT com a sindicat majoritari. Durant els altercats es van destruir moltes esglésies i
molts edificis religiosos van ser atacats pels anarquistes i revolucionaris.
la dualitat de poders, les tensions entre el govern de la Generalitat i la CNT i el POUM
i els Fets de Maig de 1937, explicant què foren, incloent-hi la intervenció del govern
central, i llurs conseqüències, entre les quals cal citar la repressió de la CNT i del
POUM, la fi de l’hegemonia anarcosindicalista i l’increment del poder del PSUC, entre
d’altres. [1,25 punts]
Els Fets de Maig a Catalunya, on el govern i la generalitat es van enfrontar a
anarquistes i comunistes del POUM per les comunicacions va deixar un greu problema
i va provocar la dimissió de Largo Caballero. Els Fets de Maig va ser un conflicte entre
el govern central i autonòmic amb milícies anarquistes i part dels comunistes, els del
POUM. Els anarquistes van invadir un edifici de Telefónica, ja que volien prendre el
control de les comunicacions. Aquest fet no va agradar a la Generalitat ni al govern
central i aquests van enviar combatents de la guàrdia d'Assalt conjuntament amb
guàrdies civils per fer fora als ocupants. Això després va evolucionar en un conflicte
armat i van haver molts morts. Aquest fet demostra com de desunit estava el bàndol
republicà.

10
6. Expliqueu la Guerra Civil a Catalunya des dels Fets de
Maig (sense explicar-los) fins que es va completar la
conquesta franquista de tot el territori català (2,5 punts)
a) Cal que l’alumnat expliqui l’establiment del govern central a Barcelona i les tensions
que s’anaren donant entre aquest i el de la Generalitat de Catalunya; el problema dels
refugiats i el dels abastiments (1,25 punts);
El govern republicà, veient com el bàndol nacional s'apropà a la ciutat on s’havien
establert, València, van fugir cap a Barcelona perquè el bàndol sublevat tenia la
intenció i així ho va fer de dividir el territori republicà en dos parts i acabar invadint tot
el territori. El govern central de la República es va establir a Barcelona i desde la ciutat
van prendre el control de tot el territori encara no conquerit pel bàndol nacional.
L’autonomia del govern de Catalunya es va veure afeblida perquè el govern central va
prendre el control de tot, empreses, institucions i actes i el govern de la Generalitat de
Lluís Companys va quedar en un plànol secundari. Les forces armades de Catalunya
també van quedar en mans del govern central i la Generalitat va perdre el control del
seu territori. Molts dels republicans de zones ja sublevades van emigrar a Catalunya,
per després fer el salt a França o anar a un altre país mitjançant vaixell als ports
principals del Principat. El bàndol republicà, al retirar-se també feia marxar a tots els
ciutadans de pobles, això va crear una gran columna d'immigrants que anaven arribant
a Catalunya sense parar. El tall de carreteres per part dels sublevats i la continua
destrossa d’edificis i la dedicació total dels serveis i empreses a la guerra va provocar
un greu problema de abastiment al territori republicà. Es va haver de reduir les calories
ingestes a la població a mínims insostenibles i algunes ciutats, on el número de
ciutadans era més elevat, moltes persones van morir de fam.
b) la batalla de l’Ebre (cal que l’alumnat situï la batalla en l’últim any de la guerra; les
intencions dels republicans; l’entestament[1] (obstinació) de Franco per lliurar-la; i la
conseqüència que tingué de desfeta de l’Exèrcit republicà a Catalunya), l’ofensiva
franquista de finals de desembre de 1938 i el progressiu i ràpid avanç cap a la frontera
francesa, l’alumnat hauria d’explicar la ràpida conquesta del que quedava del Principat
en mans republicanes des de finals de desembre de 1938 fins a principis de febrer de
1939, en una ofensiva gairebé sense oposició que comportà l’ocupació de Tarragona
el 15 de gener de 1939, de Barcelona el 26 següent i de Girona el 4 de febrer (sense
que sigui necessari que l’alumne conegui totes aquestes dates) amb els bombardejos i
l’èxode a França (l’èxode d’un enorme contingent de tropes i població civil que,
després de diversos dubtes, serà autoritzat a creuar la frontera francesa i serà confinat
a camps de concentració improvisats a les platges de la zona de Perpinyà, com
Argelers-sur-Mer, entre d’altres.
La batalla de l’Ebre va significar l’última gran derrota del bàndol republicà, i la seva
consegüent derrota i exili. Franco, volia acabar amb la guerra i donar el toc final al
bàndol republicà, per aquesta raó va enviar un gran contingent a la frontera entre
Aragó (part sublevada) i Catalunya (part republicana). La batalla va ser una de les més
grans de la guerra civil, van haver molts morts, amb més quantitat el bàndol republicà.
Els insurrectes van comptar amb l’ajuda de l’aviació alemanya i italiana i els tancs

11
alemanys. Els republicans van obtenir ajuda de l'URSS que va enviar els seus tancs,
això si havent la República donat el seu or de la Reserva Nacional a Moscú. Al bàndol
Republicà també tenia voluntari d'arreu del món que volien lluitar contra el feixisme.

Preguntes resoltes Tema 5 Guerra Civil (Català).pdf

Recommended

Recommended

More Related Content

Featured

Featured (20)

Preguntes resoltes Tema 5 Guerra Civil (Català).pdf