Durant aquests anyspinta obres com: El Aguador de Sevilla, La adoración de los reyes Magos, Mujer friendo huevos.
19.
1era etapa: Reconeixamentcom a pintor El 1617, amb 18 anys, s'examina en el gremi de pintors, per poder obrir el seu propi taller o exercir l'ofici lliurement.
20.
1era etapa: Canvid'aires Sevilla tot i ser una ciutat pròspera i rica estava limitada per als pintors, ja que els compradors es reduien únicament en: Monjos i algun coleccionista privat.
21.
Aixì que seguintles indicaccions de Pacheco s'enavà a Madrid on en aquells temps reinava Felip IV.
El 1621, Velazquez va viatjar a Madrid per formar part de la cort reial, ja que Felip III va morir i Felip IV va volguer fer camvis a la cort reial.
36.
Va pintar aLluís de Gongora, i això va fer que tingues exit com a pintor a la cort reial.
37.
Gràcies a Fonsecava poder visitar les col·leccions reials de pintura, d'enorme qualitat, on Carles V i Felip II havien reunit quadres de Ticià , Veronès , Tintoretto i els Bassano .
38.
L'estudi de lapintura de Ticia, va tenir una influència decisiva en l'evolució estilística de Velázquez.
39.
Va passar del naturalisme auster de l'època sevillana i de les severes gammes terroses a la lluminositat dels grisos plata i blaus transparents de la maduresa.
40.
El 1623 esva traslladar a Madrid per treballar a la cort del compteduc d'Olivares.
41.
Es va allotjara casa del seu sogre, Fonseca, a qui va retratar durant la seva estancia alla.
42.
El 30d'agost el rei va posar per primera vegada per a Velázquez. Els esbossos presentats per Velázquez al rei van ser del seu grat, i més encara del gust d' Isabel de Borbó , la reina consort
43.
Durant els primersmesos del 1623, Velazquez exercia de pintor de camara, pero havia d'acabar el quadre reial abans del 1624, ja que en començaria un altre.
44.
Durant els primersanys a Madrid es va dedicar sobretot als retrats, però cap a l'any 1628 l'artista realitzà la seva primera pintura d'un tema mitològic : El triomf de Bacus.
El viatge d'estudisa Itàlia va ser autoritzat per Felip IV al juny i es va desenvolupar entre agost de 1629 i gener de 1631. Velázquez va partir amb grans mitjans econòmics-el sou assegurat i diners extra per al viatge-. Des de Barcelona, la comitiva d'Ambrosio Spínola en la qual anava integrat Velázquez, va arribar a Gènova, punt de partida del recorregut del pintor fins a Venècia, Velázquez va admirar als mestres del segle XVI i va copiar algunes obres de Tintoretto.
47.
En direcciócap a Roma, es va aturar a Ferrara, Cento-on residia Guercino, un dels grans pintors italians del moment- amb els seus tresors, especialment les obres de Miguel Angel. A la tornada, Velázquez va embarcar a Nàpols. A Roma, principal part de viatge, Velázquez va comptar amb el suport del cardenal Francesco Barberini, per les gestions va ser seva estada en el mateix Vaticà. El cardenal havia estat a Madrid en 1620, es va interessar per l'arquitectura i va ser retratat malenconiós i sever per Velázquez, segons ha criticat Cassiano dal Pozzo. La incomoditat de l'allotjament i la proximitat de l'estiu li va fer posar els seus ulls en Villa Medici, la propietat del Gran Duc de Toscana, on, després d'algunes gestions diplomàtiques, va poder residir alguns mesos.