EL PATUFET
•   El Patufet era un nen molt petit, molt petit, que vivia amb els seus
    pares en una casa de pagès. Tot i que era molt trapella, també li
    agradava ajudar els pares. Un dia que la mare es disposava a anar a
    comprar safrà, el Patufet li va demanar que l'hi deixés anar a ell, i
    després de molt insistir la va convèncer.
•   Va anar a ca l‘adroger a buscar el safrà i perquè la gent no el
    trepitgés cantava una cançó mentre caminava pel carrer:
     –   Patim, patam, patum,
     –   homes i dones del cap dret,
     –   patim, patam, patum,
     –   no trepitgeu el Patufet.
•   L'adroguer es va quedar ben parat en sentir una veu prima que li
    cridava: Vull una lliura de safrààà! Una vegada i una altra mirava i no
    veia ningú a la botiga; de tan petit que era, el Patufet no arribava ni al
    taulell! Al final, el va veure i li va poder vendre la lliura de safrà que
    volia.
•   Quan la mare va haver acabat de fer l'arròs es disposava a portar el
    dinar al pare, que estava treballant al camp, i el Patufet va tornar a
    insistir que l'hi deixés dur a ell. Així que la mare li va donar una cistella
    amb el dinar del pare i hi va enviar el Patufet.
•   Vet aquí que mentre hi anava va començar a tronar i a ploure. Veient
    aquella tempesta tan gran, el Patufet va córrer a aixoplugar-se sota
    una col. I s'hi va quedar tan a gust que s'hi va adormir.
• Al cap d'una estona, quan la
  tempesta ja havia passat i el
  Patufet encara dormia, va venir
  un bou que, veient el camp de
  cols, se n'hi va anar de dret.
  Quan va ser a la col on jeia en
  Patufet, va obrir la boca i es va
  empassar de cop la col, la
  cistella i el Patufet.
• En veure que no apareixia, els
  seus pares el van anar a buscar,
  tot planyent-se. Cridaven ben
  fort: Patufeeet, on eeets?,
  però ningú no responia, fins que
  al cap de molta estona
  d'insistir-hi es va sentir una
  veu llunyana i fosca que deia:
   –   Sóc a la panxa del bou,
   –   que no hi neva ni hi plou!
   –   Quan el bou farà un pet,
   –   sortirà en Patufet
• En sentir allò, els pares del Patufet van decidir
  començar a donar cols al bou per a menjar, i la bèstia
  es va anar inflant, inflant, fins que de sobte va fer un
  pet i va sortir el Patufet disparat. Es va poder reunir
  amb els seus pares de nou i van ser feliços per
  sempre més."
https://www.youtube.com/watch?
          v=ZdqPck-YIkM



                           fI
TALIA BLAZQUEZ I MARIA MONZO
https://www.youtube.com/watch?
          v=ZdqPck-YIkM



                           fI
TALIA BLAZQUEZ I MARIA MONZO

El patufet

  • 1.
  • 2.
    El Patufet era un nen molt petit, molt petit, que vivia amb els seus pares en una casa de pagès. Tot i que era molt trapella, també li agradava ajudar els pares. Un dia que la mare es disposava a anar a comprar safrà, el Patufet li va demanar que l'hi deixés anar a ell, i després de molt insistir la va convèncer. • Va anar a ca l‘adroger a buscar el safrà i perquè la gent no el trepitgés cantava una cançó mentre caminava pel carrer: – Patim, patam, patum, – homes i dones del cap dret, – patim, patam, patum, – no trepitgeu el Patufet.
  • 3.
    L'adroguer es va quedar ben parat en sentir una veu prima que li cridava: Vull una lliura de safrààà! Una vegada i una altra mirava i no veia ningú a la botiga; de tan petit que era, el Patufet no arribava ni al taulell! Al final, el va veure i li va poder vendre la lliura de safrà que volia. • Quan la mare va haver acabat de fer l'arròs es disposava a portar el dinar al pare, que estava treballant al camp, i el Patufet va tornar a insistir que l'hi deixés dur a ell. Així que la mare li va donar una cistella amb el dinar del pare i hi va enviar el Patufet. • Vet aquí que mentre hi anava va començar a tronar i a ploure. Veient aquella tempesta tan gran, el Patufet va córrer a aixoplugar-se sota una col. I s'hi va quedar tan a gust que s'hi va adormir.
  • 4.
    • Al capd'una estona, quan la tempesta ja havia passat i el Patufet encara dormia, va venir un bou que, veient el camp de cols, se n'hi va anar de dret. Quan va ser a la col on jeia en Patufet, va obrir la boca i es va empassar de cop la col, la cistella i el Patufet. • En veure que no apareixia, els seus pares el van anar a buscar, tot planyent-se. Cridaven ben fort: Patufeeet, on eeets?, però ningú no responia, fins que al cap de molta estona d'insistir-hi es va sentir una veu llunyana i fosca que deia: – Sóc a la panxa del bou, – que no hi neva ni hi plou! – Quan el bou farà un pet, – sortirà en Patufet
  • 5.
    • En sentirallò, els pares del Patufet van decidir començar a donar cols al bou per a menjar, i la bèstia es va anar inflant, inflant, fins que de sobte va fer un pet i va sortir el Patufet disparat. Es va poder reunir amb els seus pares de nou i van ser feliços per sempre més."
  • 6.
    https://www.youtube.com/watch? v=ZdqPck-YIkM fI TALIA BLAZQUEZ I MARIA MONZO
  • 7.
    https://www.youtube.com/watch? v=ZdqPck-YIkM fI TALIA BLAZQUEZ I MARIA MONZO