1. 2n Batx. GEOGRAFIA
MATERIAL DE SUPORT
Descripció d’un document
geogràfic

2. Estructura de l'examen de Selectivitat
• La prova tindrà dues opcions (A i B) perquè l'alumnat en triï una.
• Cada opció constarà de dos exercicis (1 i 2)
• Cada exercici valdrà 5 punts.
• A cada opció, el primer exercici serà introduït per un mapa i el
segon per una font no cartogràfica (quadre estadístic, gràfic,
fotografia, dibuix, text breu, etc.).
• A cada exercici es demanaran quatre preguntes.
• Les preguntes de cada exercici respondran a l'estructura següent:
– A la primera pregunta es demanarà una descripció del contingut de
la font (1 punt).
– A la segona pregunta es demanarà la definició breu de dos
conceptes relacionats amb el tema general de l’exercici. (1 punt).
– A continuació, una anàlisi, comentari o explicació d'algun element,
procés o fenomen geogràfic relacionat amb el contingut del mapa o
el gràfic. (1,5 punts).
– A la darrera pregunta es demanarà una exposició breu d’unes
qüestions relacionades amb el tema general que s’ha introduït, i que
correspondrà a algun o alguns dels enunciats de concreció del
currículum (1,5 punts).

3. Cal insistir que a la primera pregunta es demana només una descripció de
les dades o de la informació representada: tipus de font, procedència,
any, tipus de dades o d’informació, localització geogràfica del fenomen
representat, forma de representació de les dades, escala o escales de la
font (enteses com a àmbits territorials i no com a "escales" del mapa)
resum de les idees principals, etc.
No cal efectuar una explicació causal del fenomen representat, la qual ja
es farà a les preguntes següents.
Exemple:
Exemple: Descriviu la informació
Resumiu les idees principals del text. representada en el mapa.
Tipus de text, font, any. Redactat (no Tipus de mapa (mapamundi,
un esquema) que reflecteixi les idees continental, croquis, plànol,
principals recollides en el text etc.)., tipus de dades
[1 punt] representades, font, any.
Localització geogràfica del
subjecte representat
[1 punt]

4. PAUTA PER CONTESTAR LA PRIMERA PREGUNTA
1. ÀMBIT TERRITORIAL DEL MAPA
Segons l’àmbit territorial del mapa, es pot distingir entre:
MAPAMUNDI, CONTINENTAL, ESTATAL, REGIONAL, COMARCAL o PLÀNOL.
També existeix el CROQUIS. Es tracta d’un dibuix esquemàtic.
http://www.posets.com
Vies ferrades de Canillo,
Andorra
Quan més petita és l’escala, menys detalls (com un zoom allunyat  mapamundi)
Quan més gran és l’escala, més detalls (com un zoom proper  plànol d’una
ciutat)

5. 2. TIPUS DE MAPA
Segons la informació que continguin, hi ha
diferents tipus de mapes: FÍSICS, POLÍTICS o
TEMÀTICS.
2.1. Els MAPES FÍSICS presenten el relleu i
les aigües d’un territori.
Si contenen indicacions amb molt de detall,
com ara l’altitud del terreny en cada punt,
Font: ICC ,Mapa topogràfic de la Noguera, 1:50.000
els noms dels llocs, els rius, els camins, etc.,
se’ls anomena mapes topogràfics (escales
grans, d’entre 1:10.000 i 1:50.000).
2.2. Els MAPES POLÍTICS mostren les
fronteres entre uns territoris i uns altres, i
també les divisions administratives d’una
zona de la Terra. Indiquen estats, divisions
internes dels estats, províncies, comarques
o municipis.
http://aoestany.wordpress.com/category/socials/page/3/

6. 2.3. Els MAPES TEMÀTICS proporcionen informació sobre un aspecte concret i ens
permeten conèixer com es distribueix aquest aspecte en una zona determinada. El
tema escollit pot ser qualsevol que variï en funció del lloc: vegetació, clima, població,
recursos econòmics (indústria, mineria, agricultura, serveis financers), alimentació,
atenció sanitària, etc.
Els mapes temàtics es poden ser: qualitatius o quantitatius.
2.3.1. Qualitatius: quan la variable
és representada sense cap jerarquia
o valor numèric. Podem distingir
dos tipus:
a) De símbols puntuals
Ex. mapa de monuments, mapa de
conreus o un mapa del temps.
Font: www.324.cat
Mapa turístic d’Egipte (també es pot parlar
de mapa pictòric)
Font: http://www.viajejet.com

7. b) Corocromàtic, es tracta de colors o trames que mostren a on es localitza un
determinat fenomen, però no hi ha valor numèric o jerarquia.
Ex. mapa climàtic o mapa dels partits polítics.

8. 2.3.2. Quantitatiu: quan s’expressa un valor numèric o jerarquia entre els
elements.

9. Tipus de mapes temàtics quantitatius
a) Mapa de símbols puntuals quantitatius
Els símbols del mapa tenen un valor. Per tant, allà on hi ha més símbols, hi ha una
major concentració del fenomen que s’estudia.
En aquest mapa falta indicar a
quin valor equival cada símbol!!
Photo prise le 27 octobre 2008 (© Lauren Manning / Flickr)
b) Mapa de símbols proporcionals
Cal una llegenda que indiqui la
proporció entre el tamany del símbol i el
valor que representa.

10. c) Mapa de fluxos
Símbols lineals que varien de gruix segons el valor que expressen. Per exemple,
fluxos migratoris, trànsit de vehicles per carretera o comerç mundial.
En aquest
exemple, els
fluxos es
combinen amb
diagrames
proporcionals.
Font:
http://blogsaverroes.
juntadeandalucia.es/
geohistoria/category
/economia/

11. d) Mapa d’isopletes
Són línies que uneixen punts amb el
mateix valor. Per exemple les línies
isotermes, que indiquen la mateixa
temperatura; les isohietes, que indiquen
la mateixa precipitació; les isòbares, que
indiquen la mateixa pressió atmosfèrica
o les corbes de nivell, que indiquen la
mateixa alçada.
Font: Geografía, 2º de Bachillerato. Ed. Anaya
23 de febrer de 2013

12. e) Mapa de coropletes
Es representen dades jerarquitzades segons un codi de color. A cada interval li
correspon un color que anirà augmentant d’intensitat a mesura que augmenten els
valors.

13. f) Mapa anamòrfic o cartograma
Relaciona el valor d’un element no territorial, per exemple, les persones amb
VIH, amb la superfície que ocupen al mapa. D’aquesta forma, la base es
deforma i es remarquen les diferències importants. Poden resultar formes més
arrodonides o quadrades segons, la tècnica d’elaboració.
Prevalença del VIH
Font: Worldmapper, HIV Prevalence, 2004.

14. 3. TIPUS DE FONT
Font: Historia del Mundo
contemporáneo. !º de Bachillerato.
Editex. Madrid, 2002