esto es una presentación de

1. Estudis Estils docents
El professorat que fa un ús positiu del “poder docent” (Koutrouba et al., 2020):
a) s'interessen per saber si l’alumnat està aprenent
b) es prenen temps per respondre a les preguntes dels estudiants.
c) creuen que els/les estudiants poden aconseguir els objectius plantejats a
l’aula.
d) s’esforcen per conèixer el seu alumnat.
e) utilitzen un estil d’ensenyament interactiu.
Aquest professorat té més probabilitats de ser acceptat per l'alumnat i
percebut com a eficaç.

2. Funcions de la comunicació
• Funció informativa: té a veure amb la transmissió i recepció de la informació.
Per mitjà d’això es proporciona a l’individu l’experiència social i històrica, i també
la formació d’hàbits i habilitats.
• Funció valorativa: l’emissor ha d’atorgar al seu missatge la càrrega afectiva
adient.
• Funció reguladora: té a veure amb la regulació de la conducta de les persones
respecte dels seus semblants. De la capacitat autoreguladora i de l’individu
depenen l’èxit o el fracàs de l’acte comunicatiu.

3. La impossibilitat de no comunicar
En una situació d’interacció, tota conducta
és comunicació.
Els silencis o les paraules, la intencionalitat o
no, l’activitat o la inactivitat, són interpretats
pels altres, que alhora responen als
missatges i també comuniquen.
En la relació social és impossible no
comunicar-se.
Exemple: Esteu en una reunió d’equip per
decidir com voleu celebrar aquest any el
comiat de 4t d’ESO. En el transcurs de la
reunió un professor està corregint uns
exàmens. Aquest docent ha comunicat un
missatge: no vol participar en la reunió.

4. Comunicació verbal i no verbal
La comunicació verbal (CV) depèn dels signes lingüístics, és dir,
quan intervenen els elements lingüístics del llenguatge (sons, paraules,
oracions...) dotats de significat. Es pot donar de manera oral o escrita,
emprant un codi (llengua, alfabet...) conegut.
La comunicació no verbal (CNV) prescindeix dels signes lingüístics
propis de l’oralitat o l’escriptura, i per tant es produeix mitjançant
gestos, moviments, imatges (comunicació visual) i d’altres signes no
verbals (olors, tacte...).

5. Comunicació no verbal
Albert Mehrabian, va portar a terme
tot un seguit d’experiments sobre
actituds i sentiments. Va trobar que
en determinades situacions en les
quals la comunicació verbal pot
resultar ambigua, només el 7% de
la informació s’atribueix a les
paraules, mentre que el 38%
s’atribueix a la veu (entonació,
projecció, ressonància, to, etc.) i el
55% al llenguatge corporal
(gestos, postures, moviment dels
ulls, respiració, etc.).

6. Principals components de la comunicació no verbal
• Expressió facial
• Mirada
• Somriure
• Postura i orientació corporal
• Distància/proximitat
• Contacte físic
• Elements paralingüístics

7. Els diferents tipus d’estil de comunicació
Estil passiu
Deixa de banda els seus drets propis i posa per davant els drets dels altres.
Intenta evitar els conflictes. Impedeix expressar honestament sentiments,
pensaments i opinions.
El missatge que comunica és: “Les teves opinions, sentiments o pensaments
són més importants que els meus, valen més” i “faré el que tu vulguis”.
Utilitza expressions del tipus:
• “És igual.”
• “Com tu vulguis.”
• “D’acord.”
• “T’enfades si...”
• “Puc...?”

8. Els diferents tipus d’estil de comunicació
Estil Agressiu
Sobreposa les seves opinions i creences a les dels altres de
manera ofensiva, manipuladora o inadequada, passant per sobre
dels drets dels atres.
El missatge que comunica és: “Les meves opinions i els meus
sentiments compten més que els teus” o “sóc superior a tu”
Utilitza expressions del tipus:
• “Per culpa teva...”
• “Val més que...”
• “Ets...”, “Sembles...” (crítiques en segona persona)
• “Has de...”

9. Els diferents tipus d’estil de comunicació
Estil Assertiu
Implica l’expressió directa dels propis sentiments, pensaments i necessitats, respectant
els drets dels altres. És la manera adequada de comunicar-nos.
El missatge que comunica és: “Expresso les meves opinions i els meus sentiments i
pensaments d’una manera amable, franca, oberta, directa i adequada, i aconsegueixo dir
el que vull sense atemptar contra els altres”.
En la comunicació assertiva s’utilitzen expressions del tipus:
• “Jo em sento... quan tu et comportes...” (fets)
• “Crec, penso, em sento...” (primera persona)
• “Comprenc que tu... però jo...”
• “Què en penses?”
• “A mi m’agradaria...”

10. Estil docent
● Parlem d’estil docent quan ens referim a les formes d’actuar dels
professors/es, d’impartir classe, de comunicar-se i d’abordar els conflictes
que sorgeixen a l’aula.
● Els estudis sobre estil docent mostren que existeixen diferents destreses i
rutines personals que optimitzen el clima d’aula i el descens de la disrupció,
i en conseqüència, promouen l’aprenentatge i les relacions.
● Seguint els quatre elements propis de l’estil docent, proposats per Isabel
Fernández (2007), que influeixen en la interacció que el professor/a manté
amb l’alumnat, parlarem de: l’estil per afrontar els conflictes, els
procediments d’instrucció, les rutines i el control i gestió d’aula.

11. Estil per afrontar els conflictes
● Els diferents estils comunicatius (assertiu, passiu, agressiu) produeixen una
escalada o desescalada dels conflictes.
● Davant un incident disruptiu o una situació tensa no es tracta de polaritzar
posicions, sinó de promoure l’acord i la disciplina positiva.
● Per poder afrontar els conflictes amb adolescents s’ha de saber com és un/a
adolescent, és a dir, què l’interessa, com se sent, com reacciona enfront
determinades circumstàncies.
● És molt important que el professor/a mantingui amb ells un tracte regular i
coherent.
● Un aspecte fonamental és conèixer com afecta l’autoestima en l’equilibri
personal de l’adolescent per poder treballar-la a l’aula.

12. Els procediments d’instrucció
Hi podem identificar els cincs principis que generen millors condicions
educatives a l’aula (Tharp, 2002):
a) Facilitar l’aprenentatge amb activitats productives conjuntes ja que aquestes
creen les condicions on es produirà el desenvolupament.
b) Contextualitzar l’ensenyament i el currículum a la realitat de les aules.
c) Cal una educació que sigui cognitivament estimulant, és a dir, que requereixi
pensament i anàlisi, no únicament exercicis basats en la repetició i
memorització.
d) Desenvolupar la competència lingüística a tot el currículum.
e) La comunicació, la capacitat d’escolta activa i el diàleg és el valor més
significatiu que té el professorat respecte l’aprenentatge de l’alumnat.

13. Les rutines
Les rutines són els patrons de comportament del professor/a allò que sol fer a
les seves classes.
Les rutines poden ser de tipus emocional (donar les gràcies, mostrar
preocupació...), de tipus acadèmic (preguntar després d’haver explicat, tornar els
exàmens corregits de seguida...) i d’explicitació clara de normes a l’aula
(permetre o no parlar quan es treballa, deixar passar o no certes coses...).
Els professor/es que no defineixen amb claredat les seves rutines i que es
mostren ambivalents desestructuren el procés de la classe i propicien molta més
disrupció.

14. El control i la gestió de l’aula
La presència del professor/a mai és neutral, sempre influeix, positivament
o negativament.
Sánchez Pacheco (1997) destaca alguns factors que afavoreixen una bona
gestió de l’aula i la prevenció de conflictes:
1) El paper respectuós del professor/a, considerant les diferències
individuals, les diferències d’opinió, els diferents interessos i les diferents
necessitats.
2) L’atenció integradora de la diversitat, concretada en l’estructura
organitzativa que faciliti a l’alumnat el sentiment de ser atesos i que
convidi a la participació i a la corresponsabilitat.
3) Actituds càlides i d’ajuda en la relació adult-adolescent.
4) Buscar sempre la millora de l’autoimatge de l’alumnat afavorint l’èxit,
l’orientació i la discussió individual.
5) Introduir elements de reflexió social sobre els conflictes i els
problemes de l’aula i tractar-los dins l’aula.

15. Estils de lideratge
El lideratge és una funció necessària que sorgeix en el grup com a resposta a la
necessitat de cohesió i d’identitat dels seus membres.
El docent és el líder formal i ha d’exercir el seu lideratge adaptant-se al grup i
fomentant la participació de tots els membres.
AUTORITARI PERMISSIU DEMOCRÀTIC

16. Estils de lideratge
https://www.youtube.com/watch?v=aHt2eODA02I
Líder autoritari
Determina totes le directrius del grup: fins i mitjans i distribució de les tasques.
● Tracta d’imposar la seva voluntat.
● Confia poc en la iniciativa de la resta.
● La seva actitud pot anar del despotisme al paternalisme.
Conseqüències:
● Rendiment alt quan el líder hi és.
● Apatia i insatisfacció quan no hi és.
● Poca cohesió de grup.

17. Estils de lideratge
Líder permissiu
Intervé poc o gens en l’evolució d’un grup i deixa completa llibertat, sense
supervisió..
● Espera que el grup trobi solucions espontànies.
● Deixa lloc a la improvisació i a l’actitud individualista.
● Pot anar de bo a indiferent.
Conseqüències:
● Crea confusió.
● Afavoreix una actitud poc col.laboradora entre els membres.
● Poca cohesió de grup i insatisfacció.
● Baix rendiment

18. Estils de lideratge
Líder democràtic
Orienta al grup proposant-li objectius i oferint-li els mitjans per aconseguir-los.
● Escolta el grup acorda repartiment de tasques.
● Confia en el grup i en les possibilitats de resolució.
● Estimula la participació de tots els membres en les decisions.
Conseqüències:
● Afavoreix la comunicació, la creativitat i l’autonomia del grup.
● Alt nivell de productivitat.
● Alta cohesió de grup.

19. Competències docents
● Planificació de l’activitat docent.
● Realització de la programació didàctica
seguint els criteris acordats pel centre, amb
especial atenció als criteris d’avaluació:
programació de la matèria, planificació de les
activitats d’ensenyament/ aprenentatge i
d’avaluació, previsió de materials curriculars.
● Desenvolupament de l’activitat docent.
Organització de la sessió d’ensenyament/
aprenentatge, intervenció didàctica, ús i
varietat de recursos didàctics. Adaptació de la
programació als seus alumnes, atenció a les
necessitats individuals dels alumnes.

20. Competències docents
● Gestió d’aula. Manteniment d’un ambient d’aprenentatge a l’aula,
afavoriment de la convivència, resolució de conflictes,…
● Seguiment dels aprenentatges dels alumnes, decisions preses per afavorir-
ne la millora.
● Aplicació dels criteris d’avaluació, registre dels aprenentatges, decisions de
millora adoptades a partir de l’anàlisi dels resultats d’avaluació, assoliment
dels objectius programats.
● Capacitat de relació i comunicació amb els alumnes i amb les seves
famílies. Relacions fluïdes amb els alumnes i amb les seves famílies.
● Participació en les activitats del centre. Integració en el claustre, treball en
equip, coordinació, participació en les activitats del departament
didàctic/seminari, dels equips de cicle, equip docent…

21. Competències emocionals
Les competències emocionals són un
concepte que integra la intel·ligència
emocional amb altres aspectes socials i
emocionals (autoestima, habilitats socials,
habilitats de vida, automotivació i benestar).
Bisquerra i Pérez (2007) defineixen les
competències emocionals com el “conjunt de
coneixements, capacitats, habilitats i actituds
necessàries per prendre consciència,
comprendre, expressar i regular de forma
apropiada els fenòmens emocionals”.
El seu desenvolupament afavoreix una millor
adaptació social i un millor afrontament dels
reptes que planteja la vida.

22. Competències emocionals
Consciència emocional: és la capacitat de prendre consciència de les
pròpies emocions i les dels altres, és a dir, percebre, posar nom i
comprendre emocions i sentiments.
Regulació emocional: és la capacitat per manegar les emocions de
manera adequada. Suposa ser conscient de la relació existent entre
emoció, cognició i comportament.
Autonomia emocional: és el conjunt de característiques i elements
relacionats amb l’autogestió emocional entre els quals trobem
l’autoestima, l’actitud positiva davant la vida, la responsabilitat, la
capacitat per analitzar críticament les normes socials, la cerca d’ajuda i
recursos, i l’autoeficàcia.

23. Competències emocionals
Competència social: és la capacitat de mantenir bones relacions amb altres
persones. Implica dominar les habilitats socials bàsiques, compartir emocions,
practicar la comunicació eficaç, respectar els altres, practicar l’assertivitat i la
resolució de conflictes.
Habilitats per a la vida i el benestar: és la capacitat per adoptar comportaments
apropiats i responsables per afrontar satisfactòriament els desafiaments diaris de
la vida. Permeten viure de manera sana i equilibrada, facilitant experiències de
benestar.
Els professionals que treballen amb persones han de disposar de recursos i
estratègies conductuals, cognitives, emocionals i d’interacció social que els
permetin tenir més control de la pressió, tant interna com externa, perquè
aquest pressió no es tradueixi en estrès.

24. Idees per l’autocura del/la docent
Físic Emocional Social
● Caminar
● Fer esport
● Ballar
● Una abraçada
● Bany relaxant
…
● Llegir
● Desconnexió
mòbil
● Escriure un
diari
● Manifestar
agraïment
● Interioritat
● Aprendre una
nova activitat
…
● Parlar amb un
amic/ga
● Sortir al
cinema
● Realitzar
activitats
lúdiques en
grup
● Voluntariat
…

25. Regulació de pensaments
El model d’acció de les persones està vertebrat a partir de tres eixos: les
emocions,els pensaments i les accions.
Cal recordar que tot el que sentim depèn d’alguna cosa, depèn del que pensem.
Al llarg del dia tenim un munt de pensaments: uns són raonables i beneficiosos,
que ens fan sentir bé i ajuden a aconseguir els nostres objectius, mentre que
d’altres pensaments són no raonables i perjudicials, ens produeixen emocions
desagradables i ens impedeixen trobar solucions.

26. Exemple de la influència del pensament
Imaginem una situació en què el director de l’institut, el Carles, no m’ha dit res en
trobar-nos pel passadís del centre.
Pensament racional: “Potser no m’ha vist o estava distret pensant en els seus
problemes.”
Pensament irracional: “L’Isidre no s’interessa per mi. De fet, sóc una persona
que no interessa a ningú.”
Conseqüències del pensament racional:
• Emocional: “Estic bé, tranquil·la, les persones de vegades es distreuen.”
• Comportamental: “Quan el vegi li diré que l’he vist pel passadís.”
Conseqüències del pensament irracional:
• Emocional: “Em sento deprimida, poc apreciada. M’entristeix el que m’ha
passat.”
• Comportamental: “Evitaré trobar-me amb l’Isidre.”

27. Errors cognitius
• Pensament del tot o res: ser extremista, veure les coses en blanc o
negre, sense apreciar l’existència de categories entremig. Si quelcom no
és perfecte, està malament.
Per exemple: parlant en públic davant d’uns pares, faig una petita errada
en el discurs i penso “estic parlant fatal”.
• Sobregeneralització: per un sol fet negatiu que hagi succeït, considerar
que sempre sortirà tot igual de malament. S’utilitzen paraules com sempre,
mai, ningú... Per exemple: m’acomiaden de la feina i penso “no trobaré mai
una altra feina”.
• Filtre mental: un detall negatiu enfosqueix tots els altres aspectes de la
realitat. Per exemple: arribo tard a la reunió del claustre i penso: “ja ho he
espatllat tot”.

28. Errors cognitius
• Etiquetatge: fer sobregeneralitzacions aplicades al comportament humà.
Consisteix a assignar un nom a alguna cosa en comptes de descriure la conducta
observada objectivament. L’etiqueta és en termes absoluts, inalterables o bé amb
fortes connotacions perjudicials.
Per exemple: “Ets un desastre” o “Soc una inútil”.
• Personalització: assumir que un mateix o uns altres han causat coses
directament amb una intencionalitat valorada des del punt de vista propi.
Per exemple: “Ho has fet per perjudicar-me”.
També és atribuir-se tota la responsabilitat dels fets que tenen conseqüències
negatives per als altres.
Per exemple: “Si la Neus té problemes és perquè jo no l’he ajudada prou bé”.

29. L’Autoritat a l’aula
“ No olvidéis nunca que no se encuentra en la escuela el maestro más cruel, sino en
vida, porque la vida primero nos da las notas y después nos enseña la lección. Y no
admite réplica.” (Gregorio Luri)

30. Dret romà: Auctoritas
•L’ “auctoritas” sorgeix a Roma en el context de la funció tutelar. El tutor
ostentava l’auctoritas per enriquir la capacitat del seu pupil.
• L’ “auctoritas” és una legitimació socialment reconeguda, que emana del
saber, del coneixement i l’experiència; s'atorga a les persones o institucions amb
capacitat moral per emetre una opinió qualificada. El seu valor moral és fort,
encara que no tingui un recolzament legal..
L’Autoritat a l’aula

31. L’autoritat és un concepte que pot variar segons el seu context cultural, social o
organitzatiu.
Pot ser:
1. Legítima, acceptada.
2. Il.legítima, no acceptada.
L’autoritat en l'àmbit educatiu no pot ser un acte d’imposició, ha de esdevenir
una relació fonamentada en:
● El saber o coneixement.
● El respecte mutu.
● La coherència
L’Autoritat a l’aula

32. L’alumne no rebutja l’autoritat en sí, sinó les formes en que els adults intentem
imposar el nostre poder
FAMÍLIA + DOCENTS = AUTORITAT
DEPÈN EXCLUSIVAMENT DEL DOCENT EL RECONEIXEMENT DE LA SEVA
AUTORITAT?
Perdem autoritat quan:
● La família qüestiona les decisions del professorat.
● El professor deixa de ser figura de cultura i coneixement. Només és aquell
qui assigna tasques sense un propòsit educatiu més profund.
Per què perdem l’Autoritat?

33. Docents:
L’autoritat ha de ser guanyada mitjançant l’exemplaritat i la dedicació al procés
educatiu.
● Cal valorar l’esforç de l’alumnat
● Fomentar el gust pel treball
● Establir normes i límits
● Comprometre’s preparant classes significatives i motivadores
● Lluitar contra les desigualtats
Famílies:
No qüestionar els docents.
● Mantenir una comunicació oberta amb els docents
● No qüestionar constantment la decisió dels professorat davant de
situacions adverses
● Buscar el diàleg amb els fills per comprendre les circumstàncies.
Com podem revertir la situació?