1. El nostre planeta s’hauria d’anomenar “oceà” més
que no pas Terra, ja que l’aigua n’ocupa la major
part de la superfície.
2. Fa 4500 milions d’anys la Terra era tot just
una bola de magma plena de volcans.
3. El gasos dels volcans carregats de vapor d’aigua
que hi havia dins del magma sortien en erupció.
4. Després la Terra es va refredar, el vapor es va
condensar i tornà a caure en forma de pluja. Així va
començar el cicle de l’aigua. Aquesta pluja va omplir
el clots de l’escorça terrestre i va crear el oceans.
Uns quants milions d’anys més tard va néixer la vida
als oceans.
7. La vida és present en tots els nivells de l’oceà.
Les plantes només sobreviuen a les primeres
capes,
perquè necessiten llum solar per viure.
Per sota d’uns 1000 metres no hi ha llum
i la temperatura és propera a la congelació.
LES CAPES DE L’OCEÀ
8. ZONA AMB LLUM SOLAR
(Epipelàgica)
Aquesta capa conté gairebé tota la vida oceànica,
doncs és la que rep una major quantitat de llum solar.
Aquí es troba el fitoplàcton
que són unes plantes que floten a l’aigua.
Són la base de la cadena alimentària de l’oceà.
Els animals d’aquesta zona són bons nedadors,
i posseeixen uns ulls desenvolupats.
Són foscos per sobre del cos i clars per sota
per camuflar-se dels depredadors.
19. ZONA DE PENOMBRA
(Mesopelàgica)
Aquesta zona no arriba llum solar,
per la qual cosa les plantes no poden sobreviure.
Els animals que hi viuen tenen els ulls grans
per tal de veure en l’obscuritat.
Alguns emeten llum i el seu cos brilla.
Posseeixen gran dents i mandíbules
per atrapar les seves preses.
A més, acostumen a tenir el cos allargat o comprimit
per suportar la tremenda pressió de l’aigua.
28. ZONA DE MITJANIT (Batipelàgica)
Aquesta zona no hi arriba gens de llum,
per la qual cosa els peixos que hi habiten
o tenen uns ulls petits o no en tenen.
L’aigua és molt freda i la pressió és extrema.
Arriba molt poc menjar de la superfície,
per la qual cosa hi sobreviuen pocs animals.
Una excepció són els catxalots que poden bussejar
per capturar calamars gegants a aquestes
profunditats.
Sovint els peixos tenen la boca gran i filaments
lluminosos a manera d’esquer per atreure les preses.
35. ZONA ABISSAL (Abissopelàgica)
No hi ha llum i la temperatura de l’aigua
és gairebé la de congelació.
Tant els ossos com la carn dels pocs animals
que viuen en aquesta fondària són tous i flexibles
per poder suportar l’enorme pressió.
Amb freqüència són cecs o emeten la seva pròpia
llum.
Alguns d’ells tenen fortes aletes per poder desplaçar-
se
a les fortes corrents de l’oceà profund.
La majoria s’alimenten d’animals morts
o d’altres éssers abissals.
40. ZONA DE FOSSES (Hadopelàgica)
Aquesta capa abasta les capes més fondes de l’oceà,
constituïdes en la seva major part per fosses i
canyons abissals. En aquestes condicions hi ha
vida. S’han descobert diminuts organismes,
anomenats foraminífers, i els cucs de tub són
capaços també de sobreviure en aquest hàbitat
extrem.
44. ESTUDI DELS OCEANS
La ciència que estudia els oceans és la
oceanografia.
Els biòlegs estudien els éssers vius que els habiten.
Per arribar al fons del mar i estudiar algunes
espècies han de fer submarinisme, és a dir,
submergir-se dins de l’aigua.
45. Els submarinistes porten en el seu equip:
- Màscara o visor.
- Tub respirador.
- Vestit de busseig.
- Escarpins.
- Aletes.
- Cinturó de llast.
