1. El palau de la música Catalana
Mireia Pérez
Alicia Planas
Alba Grau

2. Documentació general
Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner
Remodelat per Òscar Tusquets
Cronologia: 1905-1908
Localització: Barcelona
Estil: modernisme
Tipologia: auditori
Materials: Ferro, vidre, ceràmica i maó
“...serà el temple de l’art
català i el palau del nostre
Renaixement.”

3. Context històric
AL MÓN
 Final del s. XIX -> època de creixement.
 Entre 1900 i 1940 crisis de tots tipus. A ESPANYA
 La Revolució Russa del 1917 fa néixer la  S. XIX Espanya està en decadència.
URSS.  És una època de corrupció i retòrica
 Neix el feixisme de Benito Mussolini a parlamentària, amb els grups de pressió
Itàlia, i el nacionalsocialisme d'Aldolf Hitler a tradicionals.
Alemanya.  El 1898 es produeix la pèrdua de Cuba i
A CATALUNYA
Filipines.
 Època dura.
 Durant el s. XX 2ª República
 Neix el catalanisme polític.
 2ª República.
 La derrota republicana, durant la Guerra civil,
tanca aquest període.

4. Elements de suport i suportats
Els elements de suport són un També s’utilitzen revoltons
entramat metàl·lic i columnes (petites voltes entre biga i
de ferro que formen biga) de ceràmica, terrissa,
l’estructura d’una capsa de columnes revestides de rajola,
vidre. etc.
També hi ha Les càrregues
altres es troben
materials concentrades
com la en punts
ceràmica, concrets
els maons i (alliberen els
la terrissa murs de la
artística. responsabilitat
de suport)

5. Espai exterior i interior
L’edifici es troba en un terreny que fa
xamfrà, i és de dimensions irregulars
en un espai reduït.
A la façana principal hi destaca un mosaic
que escenifica La Balanguera, envoltada pels
cantaires de l’Orfeó, amb les muntanyes de
Montserrat al fons, com a referència
catalana.

6. On es troben les dues façanes hi ha un conjunt escultòric de Miquel Blai, una al·legoria de la
Cançó Popular, dividida en dues parts:
• Figures femenines i infants que representen la llar.
• Operari, pagès i pescador sostenint la musa de la cançó, que representen el món del treball.
Tot aquest conjunt està presidit per St. Jordi, Patró de Catalunya.

7. L’espai interior està dividit en tres blocs fonamentals: la
part dels accessos, l’auditori i l’escenari. Que s’uneixen
gràcies a l’ornamentació.
L’escenari, el pati de butaques i les llotges no presenten la
separació típica en aquests elements sinó que s’integren
en un conjunt articulat.
A la línia superior de l’escenari no hi ha cap arc típic sinó
que l’espai queda delimitat per dos grups d’escultures
dissenyats per Pau Gargallo:
•Bust d’Anselm Clavé, que representa la música popular.
•Bust de Beethoven, que representa la música culta.
Al fons de l’escenari hi ha figures femenines que sorgeixen de la paret sobresortint dels
seus cossos del mosaic, tocant instruments.
A la sala principal destaca el gran vitrall del sostre en forma de cúpula invertida, que aporta
llum natural a l’interior.
Als murs laterals hi ha escultures de Gargallo que fan referència a obres musicals i es
combinen amb vitralls immensos.

8. Josep Anselm Clavé sota un gran arbre als Beethoven sota la cavalcada
peus del qual es troba un grup de cantors de les Valquíries

9. Figures femenines tocant
instruments
Gran vitrall del sostre en
forma de cúpula invertida

10. Interpretació
“El temple de l’art català i el Palau
del nostre Renaixement”
Domènech i Montaner
El dia 23 d’abril de 1905, diada de
Sant Jordi, es va posar la primera
pedra

11.  El Palau va néixer com a seu de l’Orfeó Català, una de les institucions més
emblemàtiques del país.
 El Palau tingué un caràcter simbòlic.
 Participació dels artistes més carismàtics, utilització de materials populars (vidre,
ferro...) i les referències a la pàtria catalana el van fer convertir en un símbol del
catalanisme i de la cultura popular.
 L’obra fou costejada per les
aportacions populars i pels
Amics de l’Orfeó, costà un
milió de pessetes.

12. Funció
 El Palau de la Música Catalana fou construït amb l’objectiu de ser la nova
seu de l’Orfeó Català i com a sala de concerts.
 Constituí una exaltació del modernisme en:
 Construcció i decoració de l’interior s’uniren amb l’arquitectura, pintura,
escultura i arts decoratives.
 Això va fer que la burgesia dominant donés suport al modernisme ja que:
– Moviment que enllaçava amb el gòtic nacional (s. XIV i XV)
– Responia a les demandes de modernitat
– Valorava innovacions tècniques i estètiques
– Volia fer ostentació del gust refinat i riquesa.

13. Models i influències
El Palau de la Música Catalana combina la tradició constructiva i la
modernitat.
La tradició s’aprecia en la recuperació de materials com el maó i en els
sistemes de recuperació típics, com la volta catalana.
També en la recuperació de la
tradició gòtica.
Utilització de ferro i vidre com en
l’Auditori de Chicago (1889)