UN MUNT DE MONSTRES PETITA RECOPILACIÓ D’ALGUNS MONSTRES DE LA MITOLOGIA GRECORROMANA
AU FÈNIX Original d’Etiòpia, de la grandària d'un àliga, de plomatge vermell, ataronjat i groc incandescent. Es consumia per acció del foc cada 500 anys, i una nova i jove sorgia de les seves cendres.
CA CÈRBER Gos de tres caps i cua de serp i moltes serps li naixien del llom. Guardià de l’Hades, no deixava entrar els vius, ni sortir els morts. Es diu que la seva mossegada era verinosa.
CENTAURE Meitat home, meitat cavall. La majoria són éssers salvatges i brutals. En són excepció Folo i, el més conegut, Quiró, mestre de Jasó, Teseu, Aquil·les o Hèracles.
CICLOPS Gegants amb un sol ull enmig del front.  Al principi dels temps hi havia 3 Ciclops: Brontes, Estèropes i Arges. Encadenats al Tàrtar primer per Urà i després per Cronos, Zeus els va alliberar. El més famós és Polifem.
EQUIDNA Filla de Tàrtar i Gea, és la dona serp. És mare d’una colla de monstres importants:  Amb Tifó va engendrar Ortro, Cèrber, l’Hidra de Lerna i la Quimera. Amb Ortro va tenir a Fix i al lleó de Nemea.
ESFINX Monstre amb cos de lleó i rostre humà, amb ales d’au rapinyaire Devorava tothom qui no resolia el seu enigma, fins l’arribada d’Èdip:  «Quin és l'ésser que camina amb quatre peus al matí, dos al migdia i tres al vespre, però que, contràriament a la majoria dels éssers vius, és més feble com més peus utilitza en caminar?»
GORGONES Eren tres germanes: Estenu, Euríale i Medusa, l’única mortal. Tenien cos de dona, unes llargues dents punxegudes, mans metàl·liques amb urpes, serps verinoses vives per cabells i ales d'or. Eren germanes de les Grees.
GREES Eren tres germanes que van néixer ja velles i amb cabells grisos. Només apareixen en la llegenda de Perseu. Són comparades a les Moires.
GRIU Té el cap i les potes davanteres d‘àliga gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut. Les potes de darrera i la cua són de lleó.  Consagrats a Apol·lo, vigilen els seus tresors. L’unió d’un griu mascle i una euga dóna com a fruit l’hipogrif.
HARPIES Són genis alats, de cabellera lliure i llarga, més veloces que el vent. Són raptores de nens i ànimes. Estan relacionades amb l’endeví Fineu i Jasó i els Argonautes .
HIDRA DE LERNA Monstre aquàtic de múltiples caps, dels quals només un era immortal i si es tallava un, en naixien dos o tres més. L’ extermini n’és el segon treball d’ Hèracles.
HIPOGRIU És un encreuament entre un  griu  i una euga,  amb el cap, el pit i les ales d‘àliga gegant i la resta de cos del cavall.
LLEÓ DE NEMEA Fill d’Ortro i Equidna, era invulnerable. Donar-li mort constitueix el primer treball d’Hèracles, que el matà ofegant-lo. Zeus el va posar entre les constel·lacions .
MINOTAURE Fill  de Pasífae, esposa de Minos, i d’un toro enviat per Posidó. Tenia el cap d’home i cos de toro. Tancat en el laberint, periòdicament devorava 7 nois i 7 noies ateneses, fins que Teseu li donà mort.
MEDUSA L’única gorgona mortal, la seva mirada convertia en pedra a qui la sofria. Perseu aconsegueix matar-la tallant-li el cap. Del seu coll tallat sortiren dos monstres engendrats per Posidó: Crisaor i Pegàs.
ORTRO Fill de Tifó i Equidna, era el gos de Gerió, morí d’un cop de maça  d’Hèracles . De vegades se’l representa amb dos caps. Germà de Cèrber i pare de l’Esfinx.
PEGÀS Cavall alat que apareix en els mites de Perseu i, sobretot, en el de Bel·lerofont. Fill de Medusa i Posidó, fou convertit en constel·lació.
QUIMERA Filla de Tifó i Equidna, té cos de lleó i tres caps: un de lleó, un de cabra i un de serp, al final de la cua. Treu flames per la boca. Va ser morta per Bel·lerofont, amb l’ajuda de Pegàs.
SIRENA Genis marins amb bust de dona i cos d’ocell. Vivien a les costes de Sicília on atreien els mariners amb el seu cant i feien naufragar els vaixells. Només Odisseu va poder evitar-ho.
TIFÓ El fill petit de Gea i Tàrtar. Gegant de força descomunal, tenia el cos alat, de cintura en avall estava envoltat de serps i tenia 100 serps en lloc de dits. És el pare d’Ortro, Quimera i l’Hidra de Lerna.

Un munt de monstres

  • 1.
    UN MUNT DEMONSTRES PETITA RECOPILACIÓ D’ALGUNS MONSTRES DE LA MITOLOGIA GRECORROMANA
  • 2.
    AU FÈNIX Originald’Etiòpia, de la grandària d'un àliga, de plomatge vermell, ataronjat i groc incandescent. Es consumia per acció del foc cada 500 anys, i una nova i jove sorgia de les seves cendres.
  • 3.
    CA CÈRBER Gosde tres caps i cua de serp i moltes serps li naixien del llom. Guardià de l’Hades, no deixava entrar els vius, ni sortir els morts. Es diu que la seva mossegada era verinosa.
  • 4.
    CENTAURE Meitat home,meitat cavall. La majoria són éssers salvatges i brutals. En són excepció Folo i, el més conegut, Quiró, mestre de Jasó, Teseu, Aquil·les o Hèracles.
  • 5.
    CICLOPS Gegants ambun sol ull enmig del front. Al principi dels temps hi havia 3 Ciclops: Brontes, Estèropes i Arges. Encadenats al Tàrtar primer per Urà i després per Cronos, Zeus els va alliberar. El més famós és Polifem.
  • 6.
    EQUIDNA Filla deTàrtar i Gea, és la dona serp. És mare d’una colla de monstres importants: Amb Tifó va engendrar Ortro, Cèrber, l’Hidra de Lerna i la Quimera. Amb Ortro va tenir a Fix i al lleó de Nemea.
  • 7.
    ESFINX Monstre ambcos de lleó i rostre humà, amb ales d’au rapinyaire Devorava tothom qui no resolia el seu enigma, fins l’arribada d’Èdip: «Quin és l'ésser que camina amb quatre peus al matí, dos al migdia i tres al vespre, però que, contràriament a la majoria dels éssers vius, és més feble com més peus utilitza en caminar?»
  • 8.
    GORGONES Eren tresgermanes: Estenu, Euríale i Medusa, l’única mortal. Tenien cos de dona, unes llargues dents punxegudes, mans metàl·liques amb urpes, serps verinoses vives per cabells i ales d'or. Eren germanes de les Grees.
  • 9.
    GREES Eren tresgermanes que van néixer ja velles i amb cabells grisos. Només apareixen en la llegenda de Perseu. Són comparades a les Moires.
  • 10.
    GRIU Té elcap i les potes davanteres d‘àliga gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut. Les potes de darrera i la cua són de lleó. Consagrats a Apol·lo, vigilen els seus tresors. L’unió d’un griu mascle i una euga dóna com a fruit l’hipogrif.
  • 11.
    HARPIES Són genisalats, de cabellera lliure i llarga, més veloces que el vent. Són raptores de nens i ànimes. Estan relacionades amb l’endeví Fineu i Jasó i els Argonautes .
  • 12.
    HIDRA DE LERNAMonstre aquàtic de múltiples caps, dels quals només un era immortal i si es tallava un, en naixien dos o tres més. L’ extermini n’és el segon treball d’ Hèracles.
  • 13.
    HIPOGRIU És unencreuament entre un griu i una euga, amb el cap, el pit i les ales d‘àliga gegant i la resta de cos del cavall.
  • 14.
    LLEÓ DE NEMEAFill d’Ortro i Equidna, era invulnerable. Donar-li mort constitueix el primer treball d’Hèracles, que el matà ofegant-lo. Zeus el va posar entre les constel·lacions .
  • 15.
    MINOTAURE Fill de Pasífae, esposa de Minos, i d’un toro enviat per Posidó. Tenia el cap d’home i cos de toro. Tancat en el laberint, periòdicament devorava 7 nois i 7 noies ateneses, fins que Teseu li donà mort.
  • 16.
    MEDUSA L’única gorgonamortal, la seva mirada convertia en pedra a qui la sofria. Perseu aconsegueix matar-la tallant-li el cap. Del seu coll tallat sortiren dos monstres engendrats per Posidó: Crisaor i Pegàs.
  • 17.
    ORTRO Fill deTifó i Equidna, era el gos de Gerió, morí d’un cop de maça d’Hèracles . De vegades se’l representa amb dos caps. Germà de Cèrber i pare de l’Esfinx.
  • 18.
    PEGÀS Cavall alatque apareix en els mites de Perseu i, sobretot, en el de Bel·lerofont. Fill de Medusa i Posidó, fou convertit en constel·lació.
  • 19.
    QUIMERA Filla deTifó i Equidna, té cos de lleó i tres caps: un de lleó, un de cabra i un de serp, al final de la cua. Treu flames per la boca. Va ser morta per Bel·lerofont, amb l’ajuda de Pegàs.
  • 20.
    SIRENA Genis marinsamb bust de dona i cos d’ocell. Vivien a les costes de Sicília on atreien els mariners amb el seu cant i feien naufragar els vaixells. Només Odisseu va poder evitar-ho.
  • 21.
    TIFÓ El fillpetit de Gea i Tàrtar. Gegant de força descomunal, tenia el cos alat, de cintura en avall estava envoltat de serps i tenia 100 serps en lloc de dits. És el pare d’Ortro, Quimera i l’Hidra de Lerna.