e-Catalunya plataforma per al treball col·laboratiugencat .
e-Catalunya és una plataforma promoguda per la Generalitat de Catalunya per impulsar les xarxes socials, el treball col·laboratiu i les comunitats de pràctica, dins un sistema general d'innovació per la intel·ligència col·lectiva.
somUPC: Integració de les intranets de la UPCinLabFIB
Presentació del projecte SOMUPC. Aquest neix amb l’objectiu d’unificar i homogeneïtzar les Intranets de la UPC. Des del somUPC els membres de la comunitat UPC podran accedir a totes les Intranets que necessitin i les quals estan autoritzats des d’un mateix lloc.
UPCnet uTalk : Eina de missatgeria corporativa amb fil socialinLabFIB
UPCnet uTalk App is developed by inLab FIB for UPCnet and is available for Android and iOS platforms. It is a tool of multi-messaging corporate social thread that has been specifically designed for companies and organizations who need a tool for communication between its employees and also want to ensure his privacity.
ALTAIR-SIGVI: Descobreix les teves vulnerabilitatsinLabFIB
Actualment els sistemes d’informació són cada vegada més complexos i integren una gran quantitat de solucions software que els permeten oferir serveis cada vegada més diversos. La gestió de les vulnerabilitats de tot el software present en una organització és prioritària si es vol mantenir la seguretat de la mateixa, però pot resultar en una tasca complicada i que requereixi uns recursos dels quals no sempre es disposa. ALTAIR-SIGVI permet monitoritzar els productes software d’una organització i notificar, diàriament, si algun d’aquests productes presenta alguna vulnerabilitat. Aquest servei inclou una base de dades de vulnerabilitats actualitzada diàriament, una eina per inventariar i ofereix la possibilitat de fer auditories.
e-Catalunya plataforma per al treball col·laboratiugencat .
e-Catalunya és una plataforma promoguda per la Generalitat de Catalunya per impulsar les xarxes socials, el treball col·laboratiu i les comunitats de pràctica, dins un sistema general d'innovació per la intel·ligència col·lectiva.
somUPC: Integració de les intranets de la UPCinLabFIB
Presentació del projecte SOMUPC. Aquest neix amb l’objectiu d’unificar i homogeneïtzar les Intranets de la UPC. Des del somUPC els membres de la comunitat UPC podran accedir a totes les Intranets que necessitin i les quals estan autoritzats des d’un mateix lloc.
UPCnet uTalk : Eina de missatgeria corporativa amb fil socialinLabFIB
UPCnet uTalk App is developed by inLab FIB for UPCnet and is available for Android and iOS platforms. It is a tool of multi-messaging corporate social thread that has been specifically designed for companies and organizations who need a tool for communication between its employees and also want to ensure his privacity.
ALTAIR-SIGVI: Descobreix les teves vulnerabilitatsinLabFIB
Actualment els sistemes d’informació són cada vegada més complexos i integren una gran quantitat de solucions software que els permeten oferir serveis cada vegada més diversos. La gestió de les vulnerabilitats de tot el software present en una organització és prioritària si es vol mantenir la seguretat de la mateixa, però pot resultar en una tasca complicada i que requereixi uns recursos dels quals no sempre es disposa. ALTAIR-SIGVI permet monitoritzar els productes software d’una organització i notificar, diàriament, si algun d’aquests productes presenta alguna vulnerabilitat. Aquest servei inclou una base de dades de vulnerabilitats actualitzada diàriament, una eina per inventariar i ofereix la possibilitat de fer auditories.
El projecte neix de la voluntat de les universitats catalanes de poder disposar d'un campus virtual basat en programari lliure i sota llicència lliure GPL (General Public License) que permeti impartir ensenyament superior exclusivament en línia així com de forma semipresencial.
Cyber Security - awareness, vulnerabilities and solutionsinLabFIB
This document discusses cybersecurity awareness, vulnerabilities, and solutions. It begins by outlining threats to IoT/ICS/SCADA systems from actors like script kiddies, gray hats, black hats, and state-sponsored groups. Common threats include DDoS attacks and exploiting vulnerabilities in device access controls and software updates. The document then examines solutions like developing response and recovery plans, conducting risk assessments, implementing security controls, and obtaining external cybersecurity support. It emphasizes the importance of cybersecurity awareness training, continuous monitoring, and establishing cooperation between organizations.
Modelling and Simulation for Industry 4.0 SUCCESS CASESinLabFIB
IoT: New business paradigm for SMEs? - IoTSWC side event
Mr. Benito Carrillo (Vicedean of New Industrialization in Informatics Engineering Professional Association of Catalonia)
Session 2: Modelling and Simulation for Industry 4.0 - round table on opportunities and challenges in the new era of IoT
More Related Content
Similar to Memòria dipòsits Projecte Final de Màster
El projecte neix de la voluntat de les universitats catalanes de poder disposar d'un campus virtual basat en programari lliure i sota llicència lliure GPL (General Public License) que permeti impartir ensenyament superior exclusivament en línia així com de forma semipresencial.
Cyber Security - awareness, vulnerabilities and solutionsinLabFIB
This document discusses cybersecurity awareness, vulnerabilities, and solutions. It begins by outlining threats to IoT/ICS/SCADA systems from actors like script kiddies, gray hats, black hats, and state-sponsored groups. Common threats include DDoS attacks and exploiting vulnerabilities in device access controls and software updates. The document then examines solutions like developing response and recovery plans, conducting risk assessments, implementing security controls, and obtaining external cybersecurity support. It emphasizes the importance of cybersecurity awareness training, continuous monitoring, and establishing cooperation between organizations.
Modelling and Simulation for Industry 4.0 SUCCESS CASESinLabFIB
IoT: New business paradigm for SMEs? - IoTSWC side event
Mr. Benito Carrillo (Vicedean of New Industrialization in Informatics Engineering Professional Association of Catalonia)
Session 2: Modelling and Simulation for Industry 4.0 - round table on opportunities and challenges in the new era of IoT
IoT: New business paradigm for SMEs? - IoTSWC side event
Professor Ernest Teniente
Session 2: Modelling and Simulation for Industry 4.0 - round table on opportunities and challenges in the new era of IoT
El documento describe el uso de la simulación social para analizar dinámicas demográficas. Proporciona un laboratorio virtual para explorar políticas familiares y proyecciones poblacionales. Detalla tres paradigmas de simulación y describe un marco para simulación paralela de dinámicas sociales. Finalmente, presenta casos de estudio en curso sobre demografía de inmigrantes en España y proyecciones de Corea del Sur, así como modelado de tuberculosis en Barcelona.
Este documento describe un proyecto de investigación sobre Learning Analytics (Analíticas de Aprendizaje) dirigido por la Dra. Maria Ribera Sancho. El proyecto tiene como objetivo desarrollar una plataforma de Learning Analytics para la educación secundaria que aproveche los datos generados en los Entornos Virtuales de Aprendizaje para mejorar el rendimiento y progreso de los estudiantes. El proyecto colaborará con institutos para probar la plataforma y validar los indicadores propuestos.
inLab FIB es un laboratorio de innovación e investigación de la Facultad de Informática de Barcelona que desarrolla proyectos multidisciplinares en áreas como simulación, smart cities, análisis de datos, seguridad e infraestructuras TIC. Colabora con empresas en proyectos de I+D+i a través de programas como inLab Talent que ofrece formación y becas a estudiantes.
The inLab FIB participate in the Brokerage Event MWC2014 explaining and showing technological capabilities and research companies and participating institutions. This is our presentation.
inLab FIB MeteorJS workshop by uLab UPC - Telefonica I+DinLabFIB
Este documento proporciona información sobre Meteor JS, una plataforma open source para crear aplicaciones web. Explica que Meteor utiliza DDP para transferir datos entre el cliente y el servidor, con Node.js y MongoDB en el servidor. También describe algunas ventajas como la reactividad y la compensación de latencia, así como desventajas como posibles problemas de seguridad. Finalmente, ofrece instrucciones sobre instalación, estructura de proyectos, paquetes y despliegue de aplicaciones Meteor.
This document provides information about inLab FIB, an innovation and research lab of the Barcelona School of Informatics at Universitat Politècnica de Catalunya. It discusses inLab FIB's areas of expertise including modeling and simulation, smart cities, mobile apps and GIS, collaborative internet, data analysis, IT learning environments, security, and smart mobility. Specific projects are mentioned in areas like dynamic ridesharing, traffic data fusion, and decision support systems for traffic management. inLab FIB has over 30 years of experience developing applications and customized solutions through collaborative R&D projects.
Modelos para sistemas de logística urbana: retos y oportunidadesinLabFIB
Este documento discute los retos y oportunidades de la logística urbana. Presenta modelos para sistemas de logística urbana que consideran factores como la coordinación del urbanismo y la movilidad, la adecuación de normativas, y el replanteamiento de la localización de centros de servicio. También explora estrategias como rutas dinámicas, la gestión de flotas en tiempo real mediante sistemas de información, y el uso de modelos y metaheurísticas para resolver problemas de ruteo de vehículos.
Projectes inLab en l'àrea de les comunicacions mòbilsinLabFIB
Presentació dels projectes de l'inLab en l'àrea d'aplicacions mòbils, exposada per Jaume Figueras el dia 21 de març de 2013 a l'acte organitzat pel Centre d’Innovació i Tecnologia (CIT UPC) de presentació d'alguns exemples de les capacitats tecnològiques de la UPC en l’àrea de les comunicacions mòbils.
El documento describe un simulador llamado Building OptiSim que tiene como objetivo optimizar todos los procesos relacionados con la construcción de edificios para minimizar su impacto ambiental, económico y social. El simulador utiliza el lenguaje SDL y motores de cálculo reconocidos para optimizar cuatro fases del edificio: diseño, construcción, uso y deconstrucción. Los resultados preliminares muestran ahorros potenciales del 80-90% en demanda energética.
In lab en_nov2012-smartcitiescongress-smartcities-ictinLabFIB
The document summarizes research areas and projects of inLab FIB, an innovation and research lab of the Barcelona School of Informatics. The lab's areas of expertise include modeling and simulation, smart cities, mobile apps and GIS, collaborative internet, data analysis, IT services, and infrastructure. Projects focus on transportation optimization, dynamic ridesharing, energy efficiency, open data, and developing apps to promote public health. The lab collaborates with industry and government on applied research and technology transfer.
inLab FIB is a multidisciplinary research and innovation lab located at the Barcelona School of Informatics within the Universitat Politècnica de Catalunya. The lab has over 30 years of experience developing applications using the latest technologies and collaborating on research projects with public administrations, industry, and other organizations. inLab FIB's areas of expertise include modeling and simulation, smart cities, mobile apps and GIS, collaborative internet, data analysis, IT services, and infrastructure. Some of the lab's current projects focus on dynamic ridesharing, open source device tracking, optimizing energy consumption on metro lines, and apps to promote health in cities.
1. Dipòsit de les memòries de
Projecte de Final de Màster en
Tecnologies de la Informació
Memòria del projecte dipòsit de les memòries de
Projecte Final de Màster MTI per al 2n Premi de Qualitat
de la Gestió Universitària de la UPC.
http://upcommons.upc.edu/pfc/
https://raco.fib.upc.edu
Autors:
Albert Obiols Vives
M.Cruz Arancon Lerma
Miquel Codina Vila
José Manuel Diéguez Pérez
Maribel Gutierrez Delgado
Rosa Maria Martín Santiago
Carmen Murillo Barranco
Andrés Pérez Gálvez
Antonio Juan Prieto Jiménez
2. Dipòsit de les memòries de Projecte de Final de Màster
Sumari
Introducció ___________________________________________________ 3
Antecedents __________________________________________________ 3
Objectius _____________________________________________________ 5
Descripció de les accions que s’han dut a terme ____________________ 6
Incorporació al Racó de l’estudiant de la informació relativa als PFM ________ 6
Incorporació al Racó del Professor de la informació relativa als PFM ________ 7
Modificació dels fluxos d’informació ___________________________________ 9
Procés d’avaluació del PFM _________________________________________ 10
Integració amb UPCommons de l’enviament dels PFM ___________________ 11
Tracte de la Confidencialitat dels PFM _________________________________ 12
Metodologia de treball _________________________________________ 12
Valoració econòmica __________________________________________ 13
Cost del projecte __________________________________________________ 13
Estalvi ___________________________________________________________ 14
Avaluació dels resultats _______________________________________ 14
Línies de Futur ____________________________________________________ 15
Equip de treball ______________________________________________ 16
Pàgina 2 de 17
3. Dipòsit de les memòries de Projecte de Final de Màster
Introducció
Aquest projecte és una mostra de la millora resultant de la coordinació d’esforços entre
diferents unitats de la Universitat Politècnica de Catalunya, superant les limitacions de
temps i de recursos. Aquest repte ha requerit l'esforç, il·lusió i flexibilitat per adaptar-se als
canvis, del personal de la Biblioteca Rector Gabriel Ferraté (BRGF), del Servei de
Biblioteques i Documentació (SBD) i de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB)
implicat en tots i cada un dels seus processos. Aquest tipus d’iniciatives només són
possibles amb el recolzament i lideratge dels equips directius de les diferents unitats. Per
això volem agrair el treball i la complicitat de tothom per haver aconseguit que les
actuacions que presentem a continuació, hagin estat un motiu d'èxit.
Des de la BRGF, el SBD i la FIB pensem que la millora constant en els serveis públics no
ha de ser un tòpic i nosaltres des de la Universitat hem de demostrar que això és possible,
mantenint l’usuari final sempre en el punt de mira de les nostres actuacions. Alguns
exemples d’aquest convenciment són iniciatives portades a terme per aquestes unitats:
Les cartes de serveis de la FIB i de les biblioteques UPC per als estudiants i als
professors.
Les guies de serveis per al professorat FIB i per als usuaris de les biblioteques
UPC.
El Racó de la FIB, porta d’entrada als serveis d’informació i comunicacions de la
FIB.
El servei d’UPCommons.
Els plans estratègics de l’SBD.
La creació continuada de serveis innovadors tant des de la FIB com des de l'SBD.
La UPC, com a organisme públic, està immersa en un temps de recursos escassos per a
aquest sector, mentre se li exigeix portar a terme una sèrie de compromisos com
universitat reconeguda a nivell estatal i internacional, suplint si cal la falta de recursos amb
la preparació, voluntat i nivell del personal que hi treballa, coordinant al màxim els esforços
i aprofitant al màxim les oportunitats, com el procés d’adaptació a l’Espai Europeu
d’Educació Superior, per revisar els processos i optimitzar-los buscant la millora del servei.
Aquest projecte s’emmarca dins del procés d’adaptació a l’EEES però com explicarem més
endavant, s’estendrà als plans d’estudis vigents actualment.
Antecedents
Des de la posada en marxa dels plans d’estudis d’Enginyeria a la FIB l’any 1991, la darrera
assignatura obligatòria de les tres titulacions ha estat el Projecte Final de Carrera (PFC).
La normativa d’aquests PFC estableix que, prèviament a la lectura, cal lliurar quatre còpies
de la memòria en paper, una de les quals es diposita a la BRGF. Això ha generat un
problema d’espai a la BRGF i suposa un cost econòmic important per als estudiants.
L’èxit dels dipòsits i biblioteques digitals i concretament d’UPCommons, situat entre els 20
primers a nivell mundial <http://repositories.webometrics.info/top300_rep_inst_es.asp>,
permet qüestionar la utilitat de la còpia en paper. Així, sembla recomanable que tots
aquests treballs acadèmics passin a formar part d’aquest dipòsit de coneixement obert per
tal de:
Promoure la difusió i l’impacte dels resultats de la docència i investigació, donant la
màxima difusió al treball de l’estudiant, la seva primera publicació tècnica-científica.
Pàgina 3 de 17
4. Dipòsit de les memòries de Projecte de Final de Màster
Garantir l'accés perpetu als treballs arxivats, emmagatzemant-los en servidors
segurs, mantinguts i gestionats per l’SBD.
Disposar d'un registre oficial de tota la producció universitària en format digital, i
integrar el dipòsit institucional en els circuits interns de la UPC sobre el
reconeixement i l'avaluació de la producció docent i de recerca, garantint les
condicions d’ús i còpia (Creative Commons).
Per facilitar l’accés a les memòries, a partir de l’any 2006, es va procedir a digitalitzar-les,
catalogar-les i introduir-les a UPCcommons. Això suposava un esforç molt important del
personal de Biblioteca que a més de la digitalització del PFC, havia d’introduir totes les
metadades, incloent les paraules clau i el resum del projecte. La memòria del PFC es rebia
i es catalogava sense cap informació introduïda per part de l’autor del treball, degut a la
inexistència d’un mecanisme àgil per tal que l’estudiant la facilités. A conseqüència d’això,
el procés de digitalització de les memòries podia allargar-se setmanes.
El nombre de PFCs llegits a la FIB des de 1993 fins al curs 2007 va ser de 4.460 projectes.
A continuació detallem la informació per anys.
A l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), i en el marc de l’adequació dels estudis
l’any 2006 es va posar en marxa a la FIB el Màster en Tecnologies de la Informació (MTI).
El projecte final de Màster (PFM) és una assignatura obligatòria. L’equip deganal de la FIB
va proposar revisar el procés de dipòsit de la memòria del PFM, partint de l’experiència
dels PFC de les titulacions ja existents, amb la previsió d’optimitzar els procediments de
cara als nous estudis de grau que entraran en vigor el curs 2010-20011.
Aquesta revisió va afectar a normatives, procediment de selecció de tribunals i al procés
de dipòsit de la memòria del MTI.
Aquest darrer procés va ser revisat per part de tot el personal involucrat de la FIB i de la
BRGF, proposant una sèrie de millores, eines i canvis als procediments que són els que
presentem a aquest projecte.
Pàgina 4 de 17
5. Dipòsit de les memòries de Projecte de Final de Màster
Objectius
L’objectiu fonamental del projecte és millorar el processos de dipòsit de la memòria dels
Projectes de Final de Màster, per tal de:
1. Eliminar la necessitat de generar les quatre còpies en paper per tal d’estalviar
consum de paper i reduir la despesa econòmica i de temps que havia de realitzar
l’estudiant.
2. Reduir l’espai necessari per emmagatzemar les memòries a la BRGF.
3. Afavorir el dipòsit digital de les memòries per tal de donar més visibilitat i
difusió als resultats, aclarir-ne les condicions d’ús i còpia dels documents afectats i
assegurar-ne la perdurabilitat.
4. Facilitar la catalogació i indexació de les memòries, a partir del resum, les
paraules clau i l’arxiu corresponent a la seva memòria, introduïts de forma digital
per l’estudiant (l’autor).
5. Disminuir el temps necessari entre la lectura del PFM i la seva publicació al
dipòsit digital.
6. Assegurar la qualitat/integritat dels arxius digitals.
7. Introduir la cultura de l’accés obert entre els estudiants i professors implicats
en el procés.
Els punts 1 i 4 van requerir la modificació i adaptació de la normativa acadèmica de la FIB
sobre el PFM del MTI, que va ser aprovada pels òrgans de govern corresponents.
Les accions realitzades per assolir els anteriors objectius poden resumir-se en:
Incorporació al Racó de l’Estudiant de la informació relativa als PFM.
Incorporació al Racó del Professor de la informació relativa als PFM.
Modificació dels fluxos d’informació referents al dipòsit del PFM.
Integració amb UPCommons de l’enviament dels PFM, per tal d’agilitzar la seva
publicació i millorar la qualitat dels arxius.
Respectar, quan s’escaigui, el Tracte de la Confidencialitat d’alguns PFM.
Pàgina 5 de 17
6. Dipòsit de les memòries de Projecte de Final de Màster
Descripció de les accions que s’han dut a terme
Incorporació al Racó de l’estudiant de la informació relativa als PFM
El Racó de la FIB és la porta d’entrada a tots els serveis informàtics i de comunicacions
que ofereix la facultat.
Un cop la data de lectura del PFM és pública i fins deu dies abans de la lectura, tal i com
diu la normativa, l’estudiant veu al seu Racó un formulari on pot introduir les dades
relatives al seu Projecte (resum, paraules clau), així com la memòria en format pdf.
Aquestes dades seran les que s’utilitzaran posteriorment, un cop validades pels
bibliotecaris, per catalogar els treballs.
La resta de informacions (títol, director, tribunal, data i lloc de lectura) s’obtenen a través
del Sistema d’Informació PRISMA de manera automatitzada a través de les vistes, el
sistema d’extracció de dades per als diferents centres docents. Aquestes vistes ja
s’utilitzen per tots el serveis relatius al Racó que requereixen informació acadèmica,
incloent els PFCs de l’Enginyeria Informàtica.
Fins deu dies abans de la lectura, l’estudiant podrà modificar les dades que ha introduït i
tornar a pujar la memòria en cas que s’hagi equivocat, mitjançant el botó blau que apareix
a la part inferior de la pantalla que es mostra a continuació.
Pàgina 6 de 17
7. Dipòsit de les memòries de Projecte de Final de Màster
D’aquesta manera, l’estudiant té una visió integrada del seu projecte, amb totes les dades
emmagatzemades als diferents sistemes d’informació.
Incorporació al Racó del Professor de la informació relativa als PFM
Els professors de la FIB tenen al seu racó tota la informació relativa als PFC i PFM en els
que participen al tribunal i/o fan de director.
El professor veu:
Els Projectes que dirigeix actualment
Els Projectes que ha dirigit
Els Projectes en els que està al Tribunal
Els Projectes en els que ha estat al Tribunal
Totes aquestes llistes de projectes van enllaçades amb les corresponents fitxes de cada
projecte tal i com es pot veure en les imatges que adjuntem.
També pot, publicar les seves ofertes de Projectes final de Carrera, consultar els diferents
períodes de lectura i les normatives associades.
Pàgina 7 de 17
8. Dipòsit de les memòries de Projecte de Final de Màster
Per a un PFM concret, els membres del tribunal podran consultar les dades relatives al
projecte, així com la memòria quan hagin finalitzat els processos de validació prèvia a la
lectura.
Pàgina 8 de 17
9. Dipòsit de les memòries de Projecte de Final de Màster
Modificació dels fluxos d’informació
Per posar en funcionament el lliurament electrònic de les memòries de PFM, ha calgut, doncs,
modificar els fluxos d’informació d’acord amb els següents diagrames.
En el PFC de les Enginyeries informàtiques el procediment actual és el que es descriu a
continuació
Situació prèvia: Procediment de lectura del PFC
Fixació de data i Reserva de sala
lloc de lectura
Membres Àrea de
Estudiant / Projectista Recursos i Serveis
del Una setmana abans
Tribunal de la data fixada de lectura...
Entrega les
memòries segellades...
Registre de memories
i sol·licitud de lectura
Membres
del
Secretaria Tribunal
Estudiant / Projectista
Presentació de PFC
Convocatòria de
Tribunal
En aquest procés a Secretaria Acadèmica fan les següents accions:
Ficar un segell al primer full de les quatre memòries.
Explicar a l’estudiant que ha de buscar als membres del tribunal i lliurar-los la memòria.
I en el PFM, amb el projecte que hem desenvolupat, aquest procés es simplifica. A més, com
el tribunal, la sala i la data de lectura ja estan fixats, el procés encara és més senzill.
Nou procés: Una setmana abans de la data de lectura...
Full
autoritzacio
Lectura Secretaria
(02/09/08) Convocatòria
Tribunal Membres
Estudiant / Projectista i Actes del
Comprova
Tribunal
Si PDF
Presentació de PFC
Racó
Així doncs, quan l’estudiant porta el full d’autorització de la lectura del seu PFM a Secretaria, es
comprova que hi hagi al Racó la memòria, el resum i les paraules clau. A continuació es
convoca el tribunal, que podran accedir a la memòria del PFM a través del seu Racó.
Des del Racó, el personal de Secretaria pot consultar les lectures de PFM que hi ha pendents,
així com les seves fitxes dels PFM. Això els permet marcar la casella que indica que
l’autorització de la lectura ha estat rebuda i especificar el tipus de publicació que l’autor permet
(ho explicarem més endavant). A més a més, l’aplicació també permet flexibilitzar el període de
lliurament de la memòria en casos excepcionals.
Pàgina 9 de 17
10. Dipòsit de les memòries de Projecte de Final de Màster
Tot seguit es mostra la pantalla que es veu des del Racó de Secretaria:
Procés d’avaluació del PFM
A l’hora d’avaluar els PFM els professors es poden
descarregar la memòria en format .pdf al seu ordinador,
o bé als lectors de llibres electrònics que la BRGF
juntament amb l’LCFIB han posat a disposició del
professorat.
Tot i no tenir molta experiència amb aquest tipus de
dispositius es va decidir assumir cert risc i realitzar una
prova pilot que permetés valorar la seva conveniència.
L’objectiu que es perseguia aquí era evitar que els
membres del tribunal haguessin d‘imprimir la memòria
per poder avaluar-la, i per tant, estalviar-se també, la
impressió de les altres tres memòries. Si no disposéssim
de lectors de llibres electrònics, l’estalvi de paper hagués
quedat reduït només en un 25%.
Pàgina 10 de 17
11. Dipòsit de les memòries de Projecte de Final de Màster
Aquests lectors de llibres electrònics es van fer servir per a alguns tribunals de PFM de
setembre de 2008 i de març de 2009. Els resultats s’expliquen en l’apartat d’avaluació de
resultats.
El procés d’avaluació del PFM és el que es descriu en el següent diagrama. El secretari del
tribunal porta l’acta signada a Secretaria, que és qui introdueix la nota del Projecte Final de
Màster a Prisma, de manera que l’estudiant ja consta com a titulat (en cas que aquesta sigui la
darrera assignatura) i es posa en marxa el procés del Racó encarregat de la tramesa de
memòries a la BRGF.
Nou procés: Avaluació de PFM
MICROSOFT CORPORATION
Acta Secretaria
signada Qualificació Estudiant
pel tribunal Secretaria PFM Titulat
Prisma Tramesa
Secretari $
Memòries
Mitjançant... A...
Biblioteca
Racó
Amb aquest procediment a la Secretaria Acadèmica de la FIB s’estalvien els següents passos,
respecte al procediment anterior:
Reclamar al secretari/a del tribunal la còpia de la memòria destinada a la Biblioteca.
Revisar que s’han lliurat totes les memòries dels projectes presentats.
Emmagatzemar temporalment les memòries en paper.
Embalar-les i enviar-les a la Biblioteca.
Integració amb UPCommons de l’enviament dels PFM
La integració de l’enviament de les memòries dels PFM amb UPCommons es fa mitjançant uns
connectors desenvolupats conjuntament per l’LCFIB i l’SBD que envia les memòries i les seves
dades associades. Aquestes es completen i validen abans per part de la BRGF i un cop
validades es publiquen a UPCommons. Aquests connectors es fonamenten en la tecnologia
SWORD (Simple Web-services Offering Repository Deposit) que mitjançant XML codifiquen les
dades introduïdes i les pre-carreguen al dipòsit de treballs acadèmics.
Aquesta imatge mostra les etapes del workflow de publicació de materials. Ressaltat en vermell
es mostren les dades que es completen des del Racó.
El resultat es pot consultar a: http://upcommons.upc.edu/pfc/handle/2099.1/5515
Pàgina 11 de 17
12. Dipòsit de les memòries de Projecte de Final de Màster
Tracte de la Confidencialitat dels PFM
Si el projecte no s’ha realitzat sota cap clàusula de confidencialitat, es fa arribar la memòria des
del Racó a la BRGF per tal que la incorpori al dipòsit digital obert de treballs acadèmics. La
difusió de l'obra es realitza per defecte sota la llicència
ReconeixementNoComercialSenseObraDerivada de Creative Commons (aquesta llicència no
permet fer obres derivades i autoritza, en tot cas, la reproducció, distribució i comunicació
pública de l'obra per qualsevol persona sempre i quan se n'esmenti l'autoria i es faci per a usos
no comercials), o similar. En cas que s’opti per una llicència de Creative Commons de caràcter
menys restrictiu, només cal comunicar-ho a la BRGF. Si la memòria del projecte està sotmesa
a clàusules de confidencialitat, serà custodiada a la Biblioteca Rector Gabriel Ferraté, que no
en farà difusió fins que ho autoritzi el propietari dels drets d’explotació de l’obra.
Metodologia de treball
Aquest projecte no hagués estat viable sense uns canals de comunicació àgils i estables entre
l’equip de persones implicades i sense la capacitat dels seus integrants per adaptar-se a les
noves eines i les noves demandes .
Des de fa temps, la BRGF i la FIB treballem en diversos projectes conjuntament i aquest n’és
un d’ells.
Altres aspectes o projectes que s’han treballat conjuntament entre ambdues unitats són:
L’LCFIB informa a la BRGF de la configuració de les seves aules informàtiques per tal
de millorar les prestacions de l’aula de la BRGF, en aquest sentit es preveu que aquest
any els estudiants disposin del mateix programari a la BRGF que a qualsevol aula de la
FIB.
Un altre projecte desenvolupat conjuntament ha estat la millora en el workflow dels
vídeos docents enregistrats a la Sala d’Actes de la FIB i que es publiquen a la
Videoteca Digital de la UPC (gestionada per l’SBD).
Pàgina 12 de 17
13. Dipòsit de les memòries de Projecte de Final de Màster
Alimentació automàtica del CanalBIB amb notícies rellevants de la web de la FIB que
poden ser interessants per a la comunitat del Campus Nord.
Proves pilot d’ús dels lectors de llibres electrònics.
La idea del projecte va néixer a finals de 2007 a partir de la posada en comú dels interessos i
necessitats de les diferents unitats.
Aquesta idea , es va analitzar a les reunions periòdiques de seguiment del PAS de la FIB
analitzant la seva viabilitat i identificant les accions a dur a terme per part del personal de la FIB
i els aspectes a aclarir sobre la integració amb el SBD. A aquestes reunions normalment es
plantegen les millores dels diferents serveis que ofereix la Facultat.
L’LCFIB (el Laboratori de Càlcul de la Facultat d’Informàtica) i la BRGF disposen de canals de
comunicació estables i fluids per tal d’oferir els serveis que els estudiants necessiten, així
anualment es realitza una reunió on es presenten els objectius de cada unitat i es detecten
punts d’interès comuns. Aprofitant aquests canals, es van aclarir tots els aspectes tècnics i
logístics sobre els diferents temes lligats a la integració, fixant fites i procediments. La BRGF ha
fet d’enllaç entre les necessitats de l’LCFIB i l’informàtic responsable del desenvolupament del
Dipòsit de Treballs Acadèmics per tal d’implementar el sistema.
El desenvolupament de les eines informàtiques es va realitzar de forma incremental per tal
d’anar validant amb totes les persones i serveis implicats i refinar el seu funcionament. El
procés de desenvolupament va ser curt i intens, per tal de poder posar en marxa el sistema a
finals del quadrimestre de primavera de 2008, quan es presentaven els primers PFMs.
Valoració econòmica
Cost del projecte
Per part de l’LCFIB els recursos humans específics per aquest projecte, han estat:
1 Cap de Sistemes Informàtics i Comunicacions (20 hores)
1 Responsable de sistemes informàtics i comunicacions (60 hores)
2 Tècnics en informàtica i comunicacions, nivell 1 (120 hores)
2 mesos un becari de 4 hores (160 hores).
El cost total d’aquests recursos és de 6.812 €
Els recursos tecnològics aportats per la BRGF i per l’LCFIB han estat:
Servidors de l’LCFIB, els equips de treball i el software de base, que no s’han hagut
d’ampliar per donar aquest nou servei.
3 llibres electrònics dos dels quals els fa servir la BRGF com a llibres electrònics de
préstec. Els 3 llibres electrònics estan valorats en 1850 €.
Per part del Servei de Biblioteques, els recursos humans específics destinats per aquest
projecte han estat d’aproximadament d’un mes de dedicació d’un Tècnic IC a jornada completa,
que té un cost total de 2.721 €.
Per part de la Secretaria Acadèmica no incloem la valoració dels recursos destinats, ja que
aquests s’han alliberat de les tasques que s’han deixat de realitzar al procés de dipòsit.
Així doncs, la suma total de despeses econòmiques en el projecte és de 11.383 €.
Pàgina 13 de 17
14. Dipòsit de les memòries de Projecte de Final de Màster
Estalvi
Per part dels Estudiants, cadascun s’estalvia la realització de les quatre còpies de la memòria
del projecte (d’unes 200 pàgines de mitjana), l’enquadernació, i el temps que això suposa. El
cost de cada memòria l’estimem en uns 60 euros i quatre còpies seria aproximadament de
240,00 €.
L’estalvi a la BRGF s’estima en una reducció d’ aproximadament quatre cinquenes parts en el
temps dedicat a publicar els PFM. Això vol dir que per una tongada de 10 PFM amb l'anterior
sistema el temps dedicat pel personal bibliotecari hauria estat d'uns 10 dies laborables, és a dir
1080€. Amb l'actual sistema el dies dedicats descendeixen a 2 (216€), amb un estalvi de 864€
per cada 10 PFM.
A la Secretaria Acadèmica de la FIB s’ha simplificat el procés de dipòsit de la memòria.
Amb els PFMs ja presentats (25 memòries) i considerant els números anteriors, l’estalvi que
hem aconseguit fins ara és:
Per als estudiants: 6.000,00 €.
Per a la BRGF: 2.160,00 €.
Suposant que el proper curs s’apliqués aquesta mesura a tots el PFC i que se’n lliuren uns 400
cada curs l’estalvi que suposaria aquesta implantació per a la butxaca dels estudiants seria de
96.000,00 € per curs. La BRGF s’estalviaria 34.560,00 €.
Si a part del cost econòmic, tenim en compte l’impacte ambiental, els resultats són també molt
importants. La quantitat de fulls que s’estalviarien seria de 320.000 fulls de paper ( 200 fulls per
memòria, 4 còpies i 400 projectes).
Segons les dades de la Cooperativa Abacus i GreenPeace, l’estalvi en la fabricació i impressió
de 320.000 fulls de paper (sense comptar fabricació d’impressores i tòner) suposaria:
24.000 litres d’aigua
15.560 Kw
2.400 kg de residus
22,4 arbres
8 tones de CO2
Avaluació dels resultats
La valoració global del lliurament de les memòries en format digital ha estat molt positiva tant
per part dels estudiants, que s’estalvien les quatre memòries en paper i veuen publicat en
accés obert el seu treball, com pels professors que poden veure la memòria des del seu Racó,
i guardar-s’ho en format electrònic. També per a la Biblioteca a la que no li cal ocupar més
prestatgeries per emmagatzemar els PFM, ni escanejar les memòries dels Projectes i en pot fer
una difusió molt més gran.
Els temps necessari per publicar les memòries s’ha reduït d’uns 10 dies laborables a 48 hores.
Aquesta estimació s’ha realitzat mitjançant els 25 projectes presentats fins aquest moment
corresponents al Màster en Tecnologies de la Informació (MTI).
Actualment, ja s’està treballant en la implantació de sistemes similars en altres Escoles de la
UPC per tal de agilitzar el dipòsit dels Projectes Finals de Carrera. Així doncs, aquest projecte
s’ha convertit en un model que s’està aprofitant en altres unitats de la UPC.
Pàgina 14 de 17
15. Dipòsit de les memòries de Projecte de Final de Màster
La valoració de la utilització dels llibres electrònics per a les lectures de PFM, no ha resultat tan
satisfactòria com ens esperàvem degut a les limitacions de la pròpia tecnologia que encara
està als seus inicis . Per exemple, la mida de la pantalla no coincideix amb els fulls estàndard
en la redacció de les memòries (el format del llibre electrònic és de DIN A-5 i els documents en
format PDF que lliuren els alumnes estan pensats per ser vistos en un format DIN A-4) i això
provoca, que algunes imatges o parts de la memòria han de ser ampliades per poder-les veure
amb claredat.
Tot i que són millorables, els dispositius actuals són prou lleugers, gasten molt poca bateria i la
lectura normalment és nítida i no cansa a la vista. Això fa recomanable continuar provant amb
els nous models que surtin al mercat.
Algunes opcions per millorar el seu ús serien:
modificar el format de les memòries per poder llegir-les eficientment en DIN A5 i escala
de grisos
Anar actualitzant els dispositius a mesura que es llancin al mercat d’altres dispositius
més grans o en color, que pel que sembla, no haurem d’esperar gaire.
Recentment ha sortit al mercat un llibre electrònic en format DIN A-4, que segurament
adquirirem a través del Pla TIC 2009 per tal de fer una prova pilot per a alguna propera lectura
de PFM. Fujitsu també ha tret un nou dispositiu en color però encara no es comercialitza a
Europa.
La Biblioteca ha aprofitat també aquesta experiència per introduir un nou servei de préstec de
llibres electrònics <http://bibliotecnica.upc.edu/bib160/serveis/ebooks/>, amb un gran èxit pel
que fa al préstec dels dispositius i força ressò als mitjans de comunicació.
En aquest llistat trobareu un recull de les notícies i comentaris apareguts als mitjans:
http://www-org.lavanguardia.es/premium/epaper/20090418/lvg200904180104eb.pdf
http://weblogs.madrimasd.org/futurosdellibro/archive/2008/12/03/108522.aspx
http://bitacoradeunabiblioecologa.blogspot.com/2008/12/hace-pocos-das-una-amiga-
bibliotecaria.html
http://tecnologiasdelainformacioneib.blogspot.com/2008/12/las-bibliotecas-y-el-servicio-de.html
Línies de Futur
L’èxit d’aquest projecte ens ha animat a aplicar aquesta millora als processos a la resta de les
actuals titulacions de la FIB, sense esperar a les noves titulacions de grau. En aquest procés
de digitalitzar els processos que fins ara es fan en paper, de cara el proper quadrimestre, es
pretén incorporar als sistemes digitals, tot el referent als projectes de les titulacions actuals
d’Enginyeria de la FIB, com seran el lliurament electrònic de memòries, els informes previs, les
inscripcions dels PFC i la tria del dia de lectura dels PFC.
En aquesta línia d’anar millorant any rere any, al Racó de la FIB ja es pot accedir mitjançant el
nou Carnet UPC, i ha estat el primer servei de la UPC on s’ha pogut fer servir com a mètode
d’autenticació tant del PAS, el PDI com dels estudiants. De cara el proper curs, s’està fent un
estudi d’usabilitat del Racó, que ajudarà als seu usuaris a treballar d’una manera més senzilla.
També s’està valorant incorporar la signatura digital per part dels diferents membres del
tribunal a alguns dels processos lligats als Projectes Finals de Carrera.
Pàgina 15 de 17
16. Dipòsit de les memòries de Projecte de Final de Màster
Equip de treball
FIB – Facultat d’informàtica de Barcelona
Cap dels Sistemes de Suport i Gestió
Carme Murillo
Laboratori de Càlcul de la FIB (LCFIB)
Anna Casas
Rosa Maria Martin
Jaume Moral
Albert Obiols
Miguel Angel Rubia (estudiant col·laborador)
la resta d’integrants de l’LCFIB que participen en la gestió de la infraestructura i
serveis TIC <http://www.fib.upc.edu/fib/centre/estructura/lcfib.html>
Àrea de gestió Acadèmica
M.Cruz Arancon
Lina Chale
Carolina Martín
Inés Natera
Laura Palanca
Àrea de Suport a la Presa de Decisions
José Manuel Diéguez
Maribel Gutiérrez
A part d’aquestes persones, també volem agrair la implicació de tot l’equip deganal, en
especial, la implicació de la vicedegana dels estudis de postgrau Gemma Sesé, i de tots els
membres de la Facultat que intervenen d’una o altra forma en el processos lligats als PFCs i
PFMs.
Pàgina 16 de 17
17. Dipòsit de les memòries de Projecte de Final de Màster
BRGF – Biblioteca Rector Gabriel Ferraté
Cap de la Biblioteca Rector Gabriel Ferraté
Miquel Codina
Unitat de Recursos Digitals
Andrés Pérez
Javier Clavero
Unitat de Recursos per a l’Aprenentatge
Montse Moragas
Zoí Daskalakis
Marta Serrano
Jordi Lázaro
Unitat de Recursos per a la Recerca
Marta Serrat
Isaac Barrachina
SBD – Servei de Biblioteca i Documentació
Unitat de Recursos Digitals
Jordi Prats
Toni Prieto
Pàgina 17 de 17