1. PARC NATURAL
DE LA
SERRA DE
MARIOLA
Carles Molina Rubio
Carles Molina Rubio

2. Parc Natural de la Serra De Mariola
1. Introducció
2. Legislació del Parc
3. Medi físic i Climatologia
4. Flora
5. Fauna
6. Amenaces, Conclusions

3. parc natural de la serra de mariola
1. Introducció
• Serralada d’interior (orientació bètica) Alineació SE - NW
• Comarques:
• L’Alcoià
• El Comptat
• La Vall d’Albaida
• Superfície 16.800 hectàrees
Delimitació Natural:
N Vall d’Agres
S  Riu Palop (F.R)
E  Riu Serpis
O Continuïtat
Pobles: Alcoi, Cocentaina, Muro d'Alcoi, Agres,
Alfafara, Bocairent i Banyeres de Mariola
Valors naturals i jaciments
paleontològics
(serra poblada des de temps immemorials)

4. 2. Legislació del Parc i infraestructures
• Abril 2001: Decret 76/2001 del Govern Valencià pel que s’aprova el PORN (Pla
d’Ordenació dels Recursos Naturals) de la Serra de Mariola
• Gener 2002: el dia 8 de gener el Govern Valencià declara la Serra de Mariola Parc Natural
pel decret 3/2002.
• Maig 2007: Decret 79/2007 del Consell pel qual s’aprova el Pla Rector d’Ús i Gestió del
Parc Natural de la Serra de Mariola.
parc natural de la serra de mariola
Centre d’interpretació: Mas d’Ull de Canals
CV. 795 - km. 17`800
Banyeres de Mariola
Alacant
Coordenadas GPS:
Latitud: 38º 41' 55.9800'' N
Longitud: 0º 38' 22.8800'' W
Altitud: 790 m.

5. • Material predominant Calcari
• Sector NE
• Agressivitat paisatgística
• Montabrer (1.389 m)
• Pendents 30% – 40%
parc natural de la serra de mariola
3. Medi físic i Climatologia
• Zona intermèdia:
Planes interiors (masses
argiloses per descarbonatació
de roques calcàries)
• Sector SO
• Relleu més relaxat.
Pendents més suaus
• També cotes altes (al
voltant de 1000m)

6. L’Aigua
Una de les grans riqueses naturals
Unitat hidrogeològica de primer ordre
Acumulació d’aigües per la seua naturalesa calcària
Importants aqüífers: Fonts
 Ullals
Rius: Vinalopó
 Serpis
 Riu d’Agres
 Riu Clariano
"...la primera y sin igual si
consideramos las riquezas que
proporciona a los pueblos
arrojando hacia todas partes ríos o
copiosas fuentes. A muchas dan
lugar los demás montes, pero casi
siempre en las partes
septentrionales; sólo Mariola las
da por todas y con profusión, como
por especial privilegio de la
Naturaleza". J.A. Cavanilles
3. Medi físic i Climatologia
parc natural de la serra de mariola

7. Clima típic mediterrani
• Temperatures suaus
• Precipitacions en tardor , primavera i
també hivern
• Seca
Efecte pantalla
• NE més humit
• SW més sec
Excepcions en: Banyeres (fora de l’influx)
Alcoi (Vall del Serpis)
Forma de precipitació
• Pluja
• Neu
• Boires i rosades
Temperatures:
• Mitjanes anuals 13-16ºC
• Mínimes 5.3 – 8.6ºC
• Gelades freqüents en hivern
3. Medi físic i Climatologia
parc natural de la serra de mariola

8. o Al Voltant de 1200 espècies diferents de plantes superiors
(gràcies a la quantitat d’hàbitats diferents)
o Interès de molts botànics d’arreu del món per:
• Varietat de plantes aromàtiques i medicinals (i utilització d’aquestes)
• Endemismes iberollevantins
o Algunes de les espècies més representatives:
- Espígol (Lavandula latifolia)
- Romer o romaní (Rosmarinus
officinalis)
- Timó (Thymus vulgaris)
- Melissa (Melissa officinalis)
- Poliol (Mentha pulegium)
- Camamil·la Matricaria
chamomilla
- Santònica Stachys heraclea
- Pericó (Hypericum peforatum)
- Té de roca (Jasonia glutinosa)
4. Flora
parc natural de la serra de mariola

9. 4. FLORA
Sàlvia de Mariola
Salvia blancoana mariolensis
Coixinet de monja
Erinacea pungens
Pebrella
Thymus piperella
Rabet de gat
Sideritis angustifolia
Poliol de penya
Teucrium buxifolium
Timó Reial
Dictamnus hispanicus
parc natural de la serra de mariola

10. parc natural de la serra de mariola
Següent etapa de degradació:
coscollars amb:
- Càdec (Juniperus oxycedrus)
a les zones més humides i ombrejades:
- d’esbarzers (Rubus ulmifolius)
- cirerers de pastor (Crataegus monogyna)
Podem trobar exemples de la vegetació potencial climàtica:
- carrascar i fins i tot el bosc mixt mediterrani a les zones més ombrívoles i
inaccessibles.
La Carrasca (Quercus ilex rotundifolia) com a espècie clau i caducifol·lis, com l’auró
(Acer granatense).

11. parc natural de la serra de mariola
Però la major superfície de la serra està coberta per un dens pinar de pi blanc
(Pinus halepensis)
barrejats amb cepells, argelagues (Genista
scorpius), romers (Rosmarinus officinalis), i
moltes de les plantes aromàtiques i medicinals
ja esmentades.
La Teixera d'Agres
- Microreserva
- Teix (Taxus baccata)
- conífera que pot créixer fins a 10 o 20 m, excepcionalment 28
- Tronc marró gruixat que pot arribar als 4 m de diàmetre
- Creixement lent però pot arribar a viure 4000 anys

12. parc natural de la serra de mariola
Gran diversitat faunística
 Insectes:
zerynthia rumina
 Amfibis: la granota comuna (Rana perezi), Tòtil (Alytes
obstetricans pertinax) el gripau comú (Bufo bufo
spinosus ), el gripau corredor (Bufo calamita) i
l’Ofegabous (Pleurodeles waltl)
 Rèptils:
- que s’alimenten d’insectes i
altres invertebrats:
- què s’alimenten dels anteriors,
de micromamífers etc.:
• sargantana comuna (Podarcis hispánica)
• sargantana cua-llarga (Psammodromus algirus)
• cendrosa (Pasammodromus hispanicus)
• El dragó comú (Tarentola mauritanica)
• Fardatxo ( Lacerta lepida)
• Serp d’aigua (Natrix maura)
• Serp blanca (Rhinechis scalaris)
• Serp verda (Malpolon monspessulanus)
• Serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis)
5. Fauna

13. parc natural de la serra de mariola
 Aus:
Granivores:
• el pinsà, (Fringilla coelebs)
• la perdiu (Alectoris rufa)
• el gafarró (Serinus serinus)
Insectívores:
• el pit-roig (Erithacus rubecula)
Rapinyaires:
Diurnes:
Nocturnes:
l’àguila reial (Aquila chrysaetos)
l’àguila serpera (Circaetus gallicus)
L'aligot comú (Buteo buteo)
el falcó (Falco peregrinus)
l’astor (Accipiter gentilis)
l’esparver (Accipiter nisus)
xoriguer comú (Falco tinnunculus)
brúfol o duc (Bubo bubo)
mussol banyut (Asio otus)
gamarús o caro (Strix aluco)
el mussol (Athene noctua)
l’òliba (Tyto alba)
el xot (Otus scops)

14. parc natural de la serra de mariola
 Mamífers:
Entre els mamífers cal ressaltar el conill (Oryctolagus cuniculus), rata cellarda (Eliomys
quercinus), el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) o la mussaranya (Suncus
etruscus)com a aliment bàsic dels carnívors com:
• el gat salvatge, (Felis silvestris)
• la fagina, (Martes foina)
• la mostela, (Mustela nivalis)
• la geneta, (Genetta genetta)
• teixó (Meles meles)
• rabosa (Vulpes vulpes)
Altres:
Senglar (Sus scrofa)
rates penades
(Pipistrellus pipistrellus) eriçons
(Erinaceus europaeus)

15. parc natural de la serra de mariola
• http://www.xarxaneta.org/~carrasca/mariola3.html
• http://www.wildsideholidays.com/natural/
• http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/
• http://parquesnaturales.gva.es/
• Llibre: La conservación de los anfibios en el Parque Natural de la Sierra
de Mariola a través de la gestión del paisaje mediterráneo.
Fundació Llar de Mariola. Agost 2007
• http://www.viquipedia.cat/
• http://www.agres.es/index.php?menu=menu4&pag=30
Bibliografia