Proposta Pla Especial Patrimoni Natural de Tàrrega

1. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Situat al sud de l’Autovia A-2, entre
el Tossal del Mor i el Parc de Sant
Eloi.
? SUPERFÍCIE
5,27 Ha
? DESCRIPCIÓ
Petit tossal amb conreus d’oliveres i
vegetació ruderal
? FIGURES DE PROTECCIÓ
-
I N T E R È S F A U N Í S T I C
Existència d’espècies pròpies dels conreus arbrats especialment àrids. Destaca la
presència de cogullada fosca, botxí i còlit ros. Presenta una bona població de llangardaix
ocel·lat.
ESPÈCIES DE PRIORITAT
MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES
ESPÈCIES D’INTERÈS
LOCAL
MAMÍFERS
Eriçó clar (Aethechinus
algirus)
- -
OCELLS
Cogullada fosca (Galerida
theklae)
Botxí (Lanius meridionalis)
Còlit ros (Oenanthe
hispanica)
Abellerol (Merops apiaster)
Pardal roquer (Petronia
petronia)
RÈPTILS - -
Llangardaix ocel·lat (Lacerta
lepida)
Serp blanca (Rhinechis
scalaris)
AMFIBIS - - -
PEIXOS - - -
Eriçó clar Cogullada fosca
I N T E R È S C O N N E C T O R
La proximitat entre el Tossal del Mor i el Tossar de Morlans permeten minimitzar els efectes
negatius que representa l’Autovia A-2 respecte la connectivitat.
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
PLÀNOL DETALLAT
Escala 1 : 5.000
T O S S A L D E M O R L A N SC O D I L I F - 0 1
C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A E L E M E N T L I F - 0 1
°

2. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
El Parc de Sant Eloi està integrat dins
de la trama urbana del nucli de
Tàrrega, entre els carrers Amics de
l’Arbre, de la Pau i de les Oliveres.
SUPERFÍCIE 14,98 Ha
? DESCRIPCIÓ
Parc urbà creat a principis del segle
XX a la Serra de Sant Eloi, al límit
nord del nucli de Tàrrega. Actualment
el parc està pràcticament envoltat de
la trama urbana, a excepció de
l’extrem nord-oest. Abunden les
plantacions de pi blanc, carrasques i
xiprers. Existeixen nombroses fonts i
basses artificials.
? FIGURES DE PROTECCIÓ
-
I N T E R È S F A U N Í S T I C
Les especials característiques de l’entorn permeten l’establiment de les espècies més típicament
forestals de característiques antropòfiles, escasses al terme de Tàrrega. Cal destacar la presència
de l’eriço clar i l’esquirol, espècie introduïda a l’espai. Aquest espai és aprofitat per la ratapinyada
comuna, espècie abundant al nucli de Tàrrega, com a important espai per a la seva alimentació.
Entre les espècies forestals cal citar la presència irregular del mussol banyut, que aprofita el bosc
illa que conforma el parc per a l’establiment del seu niu. També és destacada les poblacions
d’amfibis que poblen les basses i punts d’aigua, especialment de granota verda, i en menor mesura
de tòtil.
ESPÈCIES DE PRIORITAT
MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES
ESPÈCIES D’INTERÈS
LOCAL
MAMÍFERS
Ericó clar (Aethechinus
algirus)
Ratapinyada comuna
(Pipistrellus pipistrellus)
Esquirol (Scirus vulgaris)
Rata cellarda (Eliomys
quercinus)
OCELLS -
Mussol comú (Athene noctua)
Mussol banyut (Asio otus)
Tòrtora (Streptopelia turtur)
Xixella (Columba oenas)
Tallarol capnegre (Sylvia
melanocephala)
Mallerenga carbonera (Parus
major)
Mallerenga blava (Parus
caeruleus)
Gaig (Garrulus glandarius)
Mosquiter pàlid
(Phylloscopus bonelli)
RÈPTILS - -
Serp blanca (Rhinechis
scalaris)
AMFIBIS Tòtil (Alytes obstetricans)
Gripau corredor (Bufo
calamita)
Granota verda (Rana perezi)
Gripau corredor (Bufo bufo)
PEIXOS - - -
Eriçó clar Ratapinyada comuna Tòtil
Parc de Sant Eloi
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
PLÀNOL DETALLAT
Escala 1 : 10.000
P A R C D E S A N T E L O IC O D I L I F - 0 2
C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A E L E M E N T L I F - 0 2
°

3. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Tram de l’Ondara comprés entre la rotonda
de la carretera LV-2021 i la Closa, al sud
del nucli del Talladell.
? SUPERFÍCIE 8,19 Ha
? DESCRIPCIÓ
Sector antropitzat de l’Ondara. Dins el tram
urbà es pot distingir la llera canalitzada amb
un calaix rectangular, envoltat per un parc
urbà. El segon tram, a partir del pont del
Carrer Joan Maragall, el riu presenta una
secció més ampla, degut a la presència de
la resclosa. Existeix un dens canyar, amb
petites taques de canyissar intercalades.
Fora del nucli de Tàrrega el riu presenta
una secció estreta, envoltada per canyars,
petits canyissars i arbres caducifolis aïllats.
? FIGURES DE PROTECCIÓ
-
I N T E R È S F A U N Í S T I C
El tram central del Riu d’Ondara presenta una làmina d’aigua suficientment ampla per a
l’establiment d’espècies associades al medi aquàtic escasses al terme de Tàrrega, com ara l’ànec
collverd i la polla d’aigua, principalment al voltant de la resclosa, així com el blauet (només com a
espècie hivernal). Aquest tram de riu també permet l’existència de fauna tolerant a la presència
humana com és el cas del tòtil, l’eriçó clar i la cuereta blanca. En aquest tram es té constància de
l’existència de peixos autòctons, encara que els més abundants són els d’origen al·lòcton com la
carpa i la gambúsia. Cal destacar que la presència d’espècies domèstiques en els entorns de la
resclosa pot perjudicar la fauna autòctona presenta a l’espai.
ESPÈCIES DE PRIORITAT
MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES
ESPÈCIES D’INTERÈS
LOCAL
MAMÍFERS
Ericó clar (Aethechinus
algirus)
Rata d’aigua (Arvicola
sapidus)
Mostela (Mustela nivalis)
Fagina (Martes foina)
Rata cellarda (Eliomys
quercinus)
OCELLS Blauet (Alcedo attis)
Polla d’aigua (Gallinula
chloropus)
Ànec collverd (Anas
platyrhynchos)
Rossinyol (Luscinia
megarhynchos)
Rossinyol bord (Cettia cetti)
Trist (Cisticola juncidis)
Cuereta blanca (Motacilla
alba)
RÈPTILS - -
Serp d’aigua (Natrix maura)
Serp de collaret (Natrix
natrix)
AMFIBIS Tòtil (Alytes obstetricans)
Gripau corredor (Bufo
calamita)
Granota verda (Rana perezi)
Gripau comú (Bufo bufo)
PEIXOS -
Barb cua-roig (Barbus haasi)
Llopet de riu (Cobitis
paludicola)
-
Eriçó clar Blauet Tòtil
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
PLÀNOL DETALLAT
Escala 1 : 20.000
R I U D ' O N D A R A C E N T R EC O D I L I F - 0 3
C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A E L E M E N T L I F - 0 3
°

4. I N T E R È S C O N N E C T O R
El curs hídric de l’Ondara és el principal corredor ecològic en disposició est-oest, que permet
comunicar l’altiplà de la Segarra amb la plana d’Urgell.
I N T E R È S P A I S A T G Í T I C
Presenta un interès intrínsec baix, encara que constitueix un paisatge únic al terme, que permet
diversificar la matriu territorial.
Tram urbà de l’Ondara amb secció
artificialitzada
Tram urbà de l’Ondara a l’alçada de la
resclosa situada aigües amunt del
pont del Carrer Joan Maragall

5. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Tram de l’Ondara comprés entre el nucli del
Talladell i el límit del terme municipal.
? SUPERFÍCIE 5,5 Ha
? DESCRIPCIÓ
Tram oriental del Riu d’Ondara situat a
l’oest del nucli del Talladell. Espai lineal
seguint el curs del riu, amb abundància de
canyars, petits canyissars i arbres
caducifolis aïllats que no constitueixen un
veritable bosc de ribera.
? FIGURES DE PROTECCIÓ
Parcialment inclòs dins de l’espai Granyena
(Codi: ES0000322), declarat com a ZEPA
I N T E R È S F A U N Í S T I C
Presència d’espècies lligades al medi fluvial, poc abundants al terme. Entre els mamífers destaca
la presència de l’eriçó clar, la rata d’aigua, el teixó i la fagina. Entre les aus destaca la presència
hivernal i escassa del blauet, i la diversitat d’espècies nidificants (polla d’aigua, papamosques gris,
cucut, rossinyol bord, trist...). L’herpetofauna està representada per les serps més associades als
espais humits i per quatre espècies d’anurs, sent destacada la presència del tòtil. El poc cabal que
discorre en aquest tram dificulta l’existència dels peixos autòctons.
ESPÈCIES DE PRIORITAT
MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES
ESPÈCIES D’INTERÈS
LOCAL
MAMÍFERS
Eriçó clar (Aethechinus
algirus)
Rata d’aigua (Arvicola
sapidus)
Mostela (Mustela nivalis)
Fagina (Martes foina)
Teixó (Meles meles)
Rata cellarda (Eliomys
quercinus)
OCELLS Blauet (Alcedo attis)
Polla d’aigua (Gallinula
chloropus)
Papamosques gris
(Muscicapa striata)
Picot verd (Picus viridis)
Cucut (Cuculus canorus)
Teixidor (Remiz pendulinus)
Oriol (Oriolus oriolus)
Rossinyol (Luscinia
megarhynchos)
Rossinyol bord (Cettia cetti)
Trist (Cisticola juncidis)
Boscarla de canyar
(Acrocephalus scirpaceus)
Tallarol capnegre (Sylvia
melanocephala)
Mallerenga carbonera (Parus
major)
RÈPTILS - -
Serp verda (Malpolon
monspessulanus)
Serp d’aigua (Natrix maura)
Serp de collaret (Natrix
natrix)
AMFIBIS Tòtil (Alytes obstetricans)
Gripau corredor (Bufo
calamita)
Granota verda (Rana perezi)
Gripau comú (Bufo bufo)
PEIXOS -
Barb cua-roig (Barbus haasi)
Llopet de riu (Cobitis
paludicola)
-
Eriçó clar Blauet Tòtil
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
PLÀNOL DETALLAT
Escala 1 : 20.000
R I U D ' O N D A R A E S TC O D I L I F - 0 4
C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A E L E M E N T L I F - 0 4
°

6. I N T E R È S C O N N E C T O R
El curs hídric de l’Ondara és el principal corredor ecològic en disposició est-oest, que permet
comunicar l’altiplà de la Segarra amb la plana d’Urgell.
I N T E R È S P A I S A T G Í T I C
Presenta un interès intrínsec baix, encara que constitueix un paisatge únic al terme, que permet
diversificar la matriu territorial.
Visió general de l’espai, al
sector de la Masia dels Marges
Vegetació situada al curs de l’Ondara,
amb arbres caducifolis i tamarius aïllats

7. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Situat a l’est del Camí de Granyena de
Segarra, entre el Fondo del Canes i el
Fondo del Purgatori.
? SUPERFÍCIE 2,3 Ha
? DESCRIPCIÓ
Tossal rocós, lleugerament degradat degut
a l’existència d’una antiga bòbila a les
proximitats i l’existència d’antics
abocaments de residus. En els sectors més
rocosos s’hi desenvolupen timonedes,
mentres que el sector nord de l’espai
apareix vegetació ruderal on abunda el
siscall (Salsola vermiculata).
? FIGURES DE PROTECCIÓ
Parcialment inclòs dins de l’espai Granyena
(Codi: ES0000322), declarat com a ZEPA
I N T E R È S F A U N Í S T I C
Existència d’espècies pròpies dels conreus arbrats especialment àrids. Destaca la presència de
cogullada fosca, botxí i còlit ros. Presenta una bona població de llangardaix ocel·lat.
ESPÈCIES DE PRIORITAT
MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES
ESPÈCIES D’INTERÈS
LOCAL
MAMÍFERS
Eriçó clar (Aethechinus
algirus)
- -
OCELLS
Cogullada fosca (Galerida
theklae)
Botxí (Lanius meridionalis)
Còlit ros (Oenanthe
hispanica)
Abellerol (Merops apiaster)
Pardal roquer (Petronia
petronia)
RÈPTILS - -
Llangardaix ocel·lat (Lacerta
lepida)
Serp blanca (Rhinechis
scalaris)
AMFIBIS - - -
PEIXOS - - -
Eriçó clar Cogullada fosca
Detall del Tossal del Purgatori,
amb els antics abocaments de
residus
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
PLÀNOL DETALLAT
Escala 1 : 5.000
T O S S A L D E L P U R G A T O R IC O D I L I F - 0 5
C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A E L E M E N T L I F - 0 5
°

8. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Es troba situat al sud del Camí de la Calafa
? SUPERFÍCIE 1,26 Ha
DESCRIPCIÓ
Altiplà que s’eleva enmig de la plana
agrícola, amb marges inclinats recoberts
per timonedes, petits poblaments d’albardí
(Lygetum spartum) i petits carrascars. Al
cim existeixen conreus arbrats d’oliveres i
ametllers.
? FIGURES DE PROTECCIÓ
Inclòs dins l’espai Granyena (Codi:
ES0000322), declarat com a ZEPA
I N T E R È S F A U N Í S T I C
Existència d’espècies pròpies dels conreus arbrats especialment àrids. Destaca la diversitat
d’espècies ornítiques, sent les més destacades la cogullada fosca, la tallareta cuallarga i el còlit
ros. També cal destacar la presència de l’alosa durant el període de cria i, especialment durant
l‘hivernada. Entre els rèptils destaquen les poblacions de llangardaix ocel·lat i serp blanca.
ESPÈCIES DE PRIORITAT
MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES
ESPÈCIES D’INTERÈS
LOCAL
MAMÍFERS - - -
OCELLS
Cogullada fosca (Galerida
theklae)
Tallareta cuallarga (Sylvia
undata)
Còlit ros (Oenanthe
hispanica)
Siboc (Caprimulgus ruficollis)
Picot verd (Picus viridis)
Abellerol (Merops apiaster)
Pardal roquer (Petronia
petronia)
Tallarol de garriga (Sylvia
cantillans)
Tallarol capnegre (Sylvia
melanocephala)
Alosa (Alauda arvensis)
RÈPTILS - -
Llangardaix ocel·lat (Lacerta
lepida)
Serp blanca (Rhinechis
scalaris)
AMFIBIS - - -
PEIXOS - - -
Tallareta cuallarga Cogullada fosca
Vessant sud-oest de l’altiplà, amb
timonedes, poblaments d’albardí
(Lygeum spartum) i carrasques
aïllades.
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
PLÀNOL DETALLAT
Escala 1 : 5.000
P L A D E L A C A L A F AC O D I L I F - 0 6
C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A E L E M E N T L I F - 0 6
°