Proposta Pla Especial Patrimoni Natural de Tàrrega

1. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Situat al sud-oest del nucli de
Claravalls. Delimitat pel Camí
de l’Espígol al nord, i pel
Camí del Canal al sud.
? SUPERFÍCIE
11,64 Ha
? DESCRIPCIÓ
Sector abrupte orientat al sud-est
amb tossals rocosos i fondalades
obagues, al límit de la plana que
forma el Reguer de Claravalls.
? FIGURES DE PROTECCIÓ
Parcialment inclòs dins de l’espai
Plans de Sió (Codi: ES5130036),
declarat com a LIC i ZEPA
I N T E R È S P E R L A V E G E T A C I Ó
Sector lliure de conreus on abunda la vegetació natural formada per carrascars i brolles. Al sector
sud de l’espai, a les proximitats del reguer apareix la vegetació pròpia dels llocs temporalment
inundats. La part nord del sector presenta un estat d’alteració degut a la presència d’usos
industrials a les proximitats.
Les especials característiques del sector, amb sectors de solana i obagues permeten l’existència
d’una vegetació variada (carrascars, timonedes, matollars de salats i canyissars). Cal destacar
que els carrascars situats en les obagues presenten unes condicions d’humitat que afavoreixen la
presència d’espècies arbòries caducifòlies.
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
PLÀNOL DETALLAT
Escala 1 : 10.000
C L O T S D E L C O M E L L A R - L A P L E T AC O D I L I E - 0 1
E L E M E N T L I E - 0 1
°
C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A
82c
87a
32v
83a3
34h
87b
15b
86a1
53a45f
83a1
31y
45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)
32v Timonedes d'esparbonella, calcícoles, de les contrades interiors seques
15b Vegetació dels sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot, temporalment inundats, de les terres interiors àrides
87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials
83a1 Camps d'oliveres
87a Conreus abandonats
86a1 Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada
34h Llistonars, i prats terofítics calcícoles de terra baixa
31y Bardisses amb roldor, esbarzer,... de terra baixa (i de l'estatge montà)
53a Canyissars
82c Conreus herbacis extensius de secà
°PLÀNOL D'HABITATS DE L'ÀMBIT I ELS ENTORNS IMMEDIATS
Escala 1 : 10.000

2. ? HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI
45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)
Denominació Directiva Hàbitats: 9340 Alzinars i carrascars
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
Carrasca (Quercus rotundifolia)
Roure cerrioide (Quercus cerrioides)
Lledoner (Celtis australis)
Om (Ulmus minor)
Esparreguera (Asparagus acutifolius)
Garric (Quercus coccifera)
Aladern (Rhamnus alaternus)
Arçot (Rhamnus lycioides)
Fenàs (Brachypodium retusum)
Botja d´escombres (Dorycnium
pentaphyllum)
Rogeta (Rubia peregrina)
15b Vegetació (salicorniars, prats, jonqueres...) de sòls salins, poc o molt humits o,
fins i tot, temporalment inundats, de les terres interiors àrides
Subhàbitat: 15.6151 Matollars de salat (Suaeda vera subsp. braun-blanqueti), de sòls argilosos
molt salins, temporalment inundats, de les terres interiors àrides
Denominació Directiva Hàbitats: 1510 Comunitats halòfiles dels sòls d’humitat molt fluctuant
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
Tamariu canari (Tamarix canariensis)
Canyís (Phragmites australis)
Salat o herba molla (Atriplex
prostrata)
Salat o verdolaga marina (Atriplex
portulacoides)
Traiguera (Aegilops sp.)
Aster squamatus
Lloba-carda (Cirsium vulgare)
Elymus curvifolius
Panical (Eryngium campestre)
Fonoll (Foeniculum vulgare)
Salsona (Inula crithmoides)
Jonc agut (Juncus acutus)
Enciam bord (Lactuca serriola)
Margall (Lolium sp.)
Herba-fam (Plantago albicans)
Cervina (Plantago coronopus)
Spergularia maritima
? HÀBITATS DINTERÈS LOCAL
32v Timonedes d’esparbonella (Sideritis scordioides), calcícoles, de les contrades
interiors seques
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
-
Farigola (Thymus vulgaris)
Arçot (Rhamnus lyciodes)
Gatosa (Ulex parviflorus)
Botja pudent (Artemisia herba-alba)
Dàctil (Dactylis glomerata)
Panical (Eryngium campestre)
Morro d’ovella (Plantago lagopus)
Pleurochaete squarrosa
53a Canyissars
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
- Canyís (Phragmites australis)
Lotus corniculatus
Arpell (Picris echioides)
Centaurea sp.
Convolvulus cantabrica
Astragalus sp.
Enciam bord (Lactuca serriola)
Herba de Sant Roc (Pulicaria
dysenterica)
Atriplex patula
Bromus sp.
I N T E R È S F A U N Í S T I C
La situació i les característiques de l’espai permeten l’establiment d’una fauna variada formada per
espècies associades als conreus, als ambients forestals i als sectors humanitzats. Destaca l’alta
diversitat d’espècies d’ocells, entre les que destaquen el torlit, l’enganyapastors i la tallareta
cuallarga.
ESPÈCIES DE PRIORITAT
MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES
ESPÈCIES D’INTERÈS
LOCAL
MAMÍFERS - Mostela (Mustela nivalis) -
OCELLS
Torlit (Burhinus oedicnemus)
Enganyapastors
(Caprimulgus europaeus)
Tallareta cuallarga (Sylvia
undata)
Aligot comú (Buteo buteo)
Capsigrany (Lanius senator)
Mussol comú (Athene noctua)
Tórtora (Streptopelia turtur)
Xixella (Columba oenas)
Cucut reial (Clamator
grandarius)
Cogullada vulgar (Galerida
cristata)
Cucut (Cuculus canorus)
Abellerol (Merops apiaster)
Picot verd (Picus viridis)
Siboc (Caprimulgus ruficollis)
Tallarol de garriga (Sylvia
cantillans)
RÈPTILS - -
Llangardaix ocel·lat (Lacerta
lepida)
Serp blanca (Rhinechis
scalaris)
Serp verda (Malpolon
monspessulanus)
Serp llisa meridional
(Coronella girondica)
AMFIBIS -
Gripau corredor (Bufo
calamita)
-
PEIXOS - - -
Tòrlit Enganyapastors Tallareta cuallarga
Sectors més rocosos a la carena, amb timonedes que
ofereixen un baix recobriment. Al fons s’observen les
comunitats nitrohalòfiles, incloses en aquest espai i en
el LIE2.

3. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Situat al sud-oest del nucli de
Claravalls entorn el Camí del Canal.
? SUPERFÍCIE
6,09 Ha
? DESCRIPCIÓ
Tram del Reguer de Claravalls o
Clot de Sant Gil on la llera conforma
una petita plana inundable, amb
sòls argilosos salins sotmesos a
inundació temporal.
? FIGURES DE PROTECCIÓ
Parcialment inclòs dins de l’espai
Plans de Sió (Codi: ES5130036),
declarat com a LIC i ZEPA
I N T E R È S P E R L A V E G E T A C I Ó
Espai dominat per vegetació halonitròfila formada per matollars de salats i canyissars als sectors
centrals més pròxims al curs hídric.
Gran abundància de comunitats halòfiles pròpies de sòls humits, que representa un ambient molt
escàs al terme de Tàrrega, i en el conjunt del territori català. Cal destacar també la presencia del
canyissar en els sectors més pròxims al curs hídric i la presència de tamarius esparsos.
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
PLÀNOL DETALLAT
Escala 1 : 10.000
L O R E G U E R D E C L A R A V A L L SC O D I L I E - 0 2
E L E M E N T L I E - 0 2
°
C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A
82c
15b
32v
83a3
53a
87b
87a89b
82b1
83a1
45f
45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)
32v Timonedes d'esparbonella, calcícoles, de les contrades interiors seques
15b Vegetació dels sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot, temporalment inundats, de les terres interiors àrides
87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials
83a3 Camps d'ametllers
87a Conreus abandonats
89b Basses d'aigua dolça industrials, agrícoles..., grans canals i estanys ornamentals
53a Canyissars
82c Conreus herbacis extensius de secà
°PLÀNOL D'HABITATS DE L'ÀMBIT I ELS ENTORNS IMMEDIATS
Escala 1 : 7.000
82b1 Conreus d'alfals

4. ? HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI
15b Vegetació (salicorniars, prats, jonqueres...) de sòls salins, poc o molt humits o,
fins i tot, temporalment inundats, de les terres interiors àrides
Subhàbitat: 15.6151 Matollars de salat (Suaeda vera subsp. braun-blanqueti), de sòls argilosos
molt salins, temporalment inundats, de les terres interiors àrides
Denominació Directiva Hàbitats: 1510 Comunitats halòfiles dels sòls d’humitat molt fluctuant
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
Tamariu canari (Tamarix canariensis)
Canyís (Phragmites australis)
Salat o herba molla (Atriplex
prostrata)
Salat o verdolaga marina (Atriplex
portulacoides)
Traiguera (Aegilops sp.)
Aster squamatus
Lloba-carda (Cirsium vulgare)
Elymus curvifolius
Panical (Eryngium campestre)
Fonoll (Foeniculum vulgare)
Salsona (Inula crithmoides)
Jonc agut (Juncus acutus)
Enciam bord (Lactuca serriola)
Margall (Lolium sp.)
Herba-fam (Plantago albicans)
Cervina (Plantago coronopus)
Spergularia maritima
? HÀBITATS DINTERÈS LOCAL
53a Canyissars
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
- Canyís (Phragmites australis)
Lotus corniculatus
Arpell (Picris echioides)
Centaurea sp.
Convolvulus cantabrica
Astragalus sp.
Enciam bord (Lactuca serriola)
Herba de Sant Roc (Pulicaria
dysenterica)
Atriplex patula
Bromus sp.
I N T E R È S F A U N Í S T I C
La situació i les característiques de l’espai permeten l’establiment d’unes bones poblacions
d’amfibis, especialment de gripau corredor, granota verda, i en menor mesura gripau d’esperons i
gripau comú, representant un dels principals nuclis de cria del municipi. També cal destacar la
presència d’espècies ornítiques pròpies dels canyissars, com ara el trist, la boscarla de canyar i, en
menor mesura, el balquer.
ESPÈCIES DE PRIORITAT
MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES
ESPÈCIES D’INTERÈS
LOCAL
MAMÍFERS - Mostela (Mustela nivalis) -
OCELLS - -
Rossinyol (Luscinia
megarhynchos)
Rossinyol bord (Cettia cetti)
Trist (Cisticola juncidis)
Balquer (Acrocephalus
arundinaceus)
Boscarla de canyar
(Acrocephalus scirpaceus)
Cucut (Cuculus canorus)
Abellerol (Merops apiaster)
Picot verd (Picus viridis)
RÈPTILS - -
Serp verda (Malpolon
monspessulanus)
Serp d’aigua (Natrix maura)
Serp de collaret (Natrix
natrix)
AMFIBIS
Gripau d’esperons (Pelobates
cultripes)
Granota verda (Rana perezi)
Gripau corredor (Bufo
calamita)
Gripau comú (Bufo bufo)
PEIXOS - - -
Gripau d’esperons
Comunitats halòfiles
amb canyissars i
tamarius

5. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Situat a l’entorn el curs hídric del
Reguer d’Altet entre la carretera C-
14 i el límit de terme. La massa de
canyissar està dividida per la C-14.
? SUPERFÍCIE
3,13 Ha
? DESCRIPCIÓ
Tram occidental del Reguer d’Altet,
on forma una petita plana
d’inundació que permet l’existència
d’un canyissar ben format i dens,
envoltat de camps de conreu de
cereal.
? FIGURES DE PROTECCIÓ
Parcialment inclòs dins de l’espai
Plans de Sió (Codi: ES5130036),
declarat com a LIC i ZEPA
I N T E R È S P E R L A V E G E T A C I Ó
Plana d’inundació coberta per un extens canyissar sotmès a inundació temporal. Cal destacar la
presencia d’oms (Ulmus minor) aïllats situats a les proximitats dels recs de drenatge existents.
La vegetació que ocupa tot l’espai és el canyissar, considerat d’interès local per ser un hàbitat poc
freqüent al terme de Tàrrega.
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
PLÀNOL DETALLAT
Escala 1 : 10.000
R E G U E R D ' A L T E TC O D I L I E - 0 3
E L E M E N T L I E - 0 3
°
C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A
82c
53a
82b1
86a
87b
83a3
87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials
83a3 Camps d'ametllers
86a Àrees urbanes i industrials inclosa la vegetació ruderal associada
53a Canyissars
82c Conreus herbacis extensius de secà
°PLÀNOL D'HABITATS DE L'ÀMBIT I ELS ENTORNS IMMEDIATS
Escala 1 : 7.000
82b1 Conreus d'alfals

6. ? HÀBITATS DINTERÈS LOCAL
53a Canyissars
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
Om (Ulmus minor)
Canyís (Phragmites australis)
Canya (Arundo donax)
Romegueró (Rubus caesius)
Lotus corniculatus
Arpell (Picris echioides)
Centaurea sp.
Convolvulus cantabrica
Astragalus sp.
Enciam bord (Lactuca serriola)
Herba de Sant Roc (Pulicaria
dysenterica)
Atriplex patula
Bromus sp.
I N T E R È S F A U N Í S T I C
Presència d’espècies d’interès: 2 espècies de prioritat màxima, 4 espècies prioritàries, 11 espècies
prioritàries d’interès local.
L’interès faunístic principal d’aquest espai és la nidificació d’una parella d’arpelles enmig de la
massa de canyissar. Aquests rapinyaires utilitzen l’espai com a zona de cria, mentre que per
alimentar-se es desplacen als sectors de conreus. També cal destacar la presència d’espècies
lligades al medi aquàtic com ara la rata d’aigua, les dues espècies de serp d’aigua i els anurs.
utilitzen els conreus com a zona
ESPÈCIES DE PRIORITAT
MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES
ESPÈCIES D’INTERÈS
LOCAL
MAMÍFERS -
Rata d’aigua (Arvicola
sapidus)
Mostela (Mustela nivalis)
-
OCELLS
Arpella vulgar (Circus
aeroginosus)
-
Rossinyol (Luscinia
megarhynchos)
Rossinyol bord (Cettia cetti)
Balquer (Acrocephalus
arundinaceus)
Boscarla de canyar
(Acrocephalus scirpaceus)
Cucut (Cuculus canorus)
Cuereta blanca (Motacilla
alba)
RÈPTILS - -
Serp d’aigua (Natrix maura)
Serp de collaret (Natrix
natrix)
AMFIBIS
Gripau d’esperons (Pelobates
cultripes)
Granota verda (Rana perezi)
Gripau corredor (Bufo
calamita)
Gripau comú (Bufo bufo)
PEIXOS - - -
Arpella vulgar Gripau d’esperons
Vista general del canyissar,
entre els camps de conreu
Detall del canyissar

7. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Situat al nord de l’Autovia A-2,
a l’oest del Camí de
Tornabous.
? SUPERFÍCIE
1,65 Ha
? DESCRIPCIÓ
Petit tossal de base circular molt
rocós amb vegetació natural pròpia
dels ambients halonitròfils. El Tossal
del Mor assoleix els 400 m,
sobresortint uns 25 m respecte la
plana agrícola que l’envolta.
? FIGURES DE PROTECCIÓ
-
I N T E R È S P E R L A V E G E T A C I Ó
El tossal està poblat per vegetació halonitròfila adaptada a les característiques rocoses de l’espai,
de manera que el siscallar existent presenta un baix recobriment arbustiu i herbaci.
Tot l’àmbit del Tossal del Mor està recobert per un siscallar poc dens, que presenta una bona
estructura i un bon estat de conservació.
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
PLÀNOL DETALLAT
Escala 1 : 10.000
T O S S A L D E L M O RC O D I L I E - 0 4
E L E M E N T L I E - 0 4
°
C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A
82c
83a3
15e
87b
83a1
15e Matollars amb dominància de siscall o salat blanc, halonitròfils, de sòls àrids
87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials
83a3 Camps d'ametllers
83a1 Camps d'oliveres
82c Conreus herbacis extensius de secà
°PLÀNOL D'HABITATS DE L'ÀMBIT I ELS ENTORNS IMMEDIATS
Escala 1 : 5.000

8. ? HÀBITATS DINTERÈS LOCAL
15e Matollars amb dominància de siscall (Salsola vermiculata) o salat blanc (Atriplex
halimus), halonitròfils, de sòls àrids
Denominació Directiva Hàbitats: Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea)
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
-
Siscall (Salsola vermiculata)
Salat blanc (Atriplex halimus)
Aegilops sp.
Herba de la rabia (Alyssum
alyssoides)
Botja pudent (Artemisia herba-
alba)
Cebollí (Asphodelus fistulosus)
Bromus sp.
Cervellina (Catananche
caerulea)
I N T E R È S F A U N Í S T I C
Existència d’espècies pròpies dels ambients rupícoles especialment àrids. Destaca la presència de
cogullada fosca, botxí i còlit ros. Presenta una bona població de llangardaix ocel·lat.
ESPÈCIES DE PRIORITAT
MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES
ESPÈCIES D’INTERÈS
LOCAL
MAMÍFERS - -
Rata cellarda (Eliomys
quercinus)
OCELLS
Cogullada fosca (Galerida
theklae)
Botxí (Lanius meridionalis)
Còlit ros (Oenanthe
hispanica)
Abellerol (Merops apiaster)
Pardal roquer (Petronia
petronia)
RÈPTILS - -
Llangardaix ocel·lat (Lacerta
lepida)
Serp blanca (Rhinechis
scalaris)
AMFIBIS - - -
PEIXOS - - -
Cogullada fosca
I N T E R È S C O N N E C T O R
La proximitat entre el Tossal del Mor i el Tossar de Morlans permeten minimitzar els efectes negatius
que representa l’Autovia A-2 respecte la connectivitat.
Vista general del tossal
Detall del siscallar amb baix
recobriment

9. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Situat entre el terme de
Vilagrassa i el nucli urbà de
Tàrrega (Avinguda de l’Onze
de Setembre).
? SUPERFÍCIE
7,35 Ha
? DESCRIPCIÓ
Espai lineal que inclou el sistema
hídric associat al riu d’Ondara
aigües avall del nucli de Tàrrega,
així com el tram baix del Riu
Cercavins
? FIGURES DE PROTECCIÓ
-
I N T E R È S P E R L A V E G E T A C I Ó
Presència de canyissars barrejats amb Canyars i arbres caducifolis aïllats, que no arriben a
constituir un veritable bosc de ribera.
Els canyissars són un hàbitat poc representat al municipi de Tàrrega, de manera que es
consideren d’interès local.
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
PLÀNOL DETALLAT
Escala 1 : 10.000
R I U O N D A R A O E S T I E L T R A M B A I X D E L R I U C E R C A V I N SC O D I L I E - 0 5
E L E M E N T L I E - 0 5
°
C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A
82c
86a
85a
82b1
87a
87b
83d
82b2
83a3
83a1
83a2
53a
53d 24a85a1
89b
44h
34i15e
32v
15e Matollars amb dominància de siscall o salat blanc, halonitròfils,
de sòls àrids
86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal
associada
83a3 Camps d'ametllers
83a1 Camps d'oliveres
82c Conreus herbacis extensius de secà
°PLÀNOL D'HABITATS DE L'ÀMBIT I ELS ENTORNS IMMEDIATS
Escala 1 : 17.000
24 Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense
vegetació llenyosa densa
32v Timonedes d'esparbonella, calcícoles, de les contrades
interiors seques
34i Espartars d'albardí, de les terres interiors àrides
82b1 Conreus d'alfals
82b2 Conreus de blat de moro
53d canyars de vores d'aigua
44h Albaredes amb vinca, de la terra baixa (i de la muntanya mitjana)
83d Vinyes
53a Canyissar
85a1 Jardins i horts casolans
85a Grans parcs i jardins
89b Basses d'aigua dolça industrials, agrícoles..., grans canals
i estanys ornamentals

10. ? HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI
44h Albaredes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de la
munitanya mitjana)
Denominació Directiva Hàbitats: 92A0 Albaredes, salzedes i altres boscos de ribera
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
Pollancre (Populus alba)
Freixe de fulla petita (Fraxinus
angustifolia)
Canyís (Phragmites australis)
Canya (Arundo donax)
Arç blanc (Crataegus
monogyna)
Heura (Hedera helix)
Aranyoner (Prunus spinosa)
Romegueró (Rubus caesius)
Esbarzer (Rubus ulmifolius)
Sarriassa (Arum italicum)
Fenàs de bosc (Brachypodium
sylvaticum)
Vidalba (Clematis vitalba)
Vinca (Vinca difformis)
? HÀBITATS DINTERÈS LOCAL
53a Canyissars
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
-
Canyís (Phragmites australis)
Canya (Arundo donax)
Romegueró (Rubus caesius)
Lotus corniculatus
Arpell (Picris echioides)
Centaurea sp.
Convolvulus cantabrica
Astragalus sp.
Enciam bord (Lactuca serriola)
Herba de Sant Roc (Pulicaria
dysenterica)
Atriplex patula
Bromus sp.
I N T E R È S F A U N Í S T I C
Presència d’espècies lligades al medi fluvial, poc abundants al terme. Entre els mamífers destaca la
presència de l’eriçó clar, la rata d’aigua, el teixó i la fagina. Entre les aus destaca la presència
hivernal i escassa del blauet, i la diversitat d’espècies nidificants (polla d’aigua, papamosques gris,
cucut, rossinyol bord, trist...). L’herpetofauna està representada per les serps més associades als
espais humits i per quatre espècies d’anurs, sent destacada la presència del tòtil.
ESPÈCIES DE PRIORITAT
MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES
ESPÈCIES D’INTERÈS
LOCAL
MAMÍFERS
Eriçó clar (Aethechinus
algirus)
Rata d’aigua (Arvicola
sapidus)
Mostela (Mustela nivalis)
Fagina (Martes foina)
Teixó (Meles meles)
Rata cellarda (Eliomys
quercinus)
OCELLS Blauet (Alcedo attis)
Polla d’aigua (Gallinula
chloropus)
Papamosques gris
(Muscicapa striata)
Picot verd (Picus viridis)
Cucut (Cuculus canorus)
Teixidor (Remiz pendulinus)
Oriol (Oriolus oriolus)
Rossinyol (Luscinia
megarhynchos)
Rossinyol bord (Cettia cetti)
Trist (Cisticola juncidis)
Balquer (Acrocephalus
arundinaceus)
Boscarla de canyar
(Acrocephalus scirpaceus)
Tallarol capnegre (Sylvia
melanocephala)
Mallerenga carbonera (Parus
major)
Mallerenga blava (Parus
caeruleus)
RÈPTILS - -
Serp verda (Malpolon
monspessulanus)
Serp d’aigua (Natrix maura)
Serp de collaret (Natrix
natrix)
AMFIBIS Tòtil (Alytes obstetricans)
Gripau corredor (Bufo
calamita)
Granota verda (Rana perezi)
Gripau comú (Bufo bufo)
PEIXOS -
Barb cua-roig (Barbus haasi)
Llopet de riu (Cobitis
paludicola)
-
Eriçó clar Blauet Tòtil
I N T E R È S C O N N E C T O R
El curs hídric de l’Ondara és el principal corredor ecològic en disposició est-oest, que permet
comunicar l’altiplà de la Segarra amb la plana d’Urgell.
I N T E R È S P A I S A T G Ç I S T I C
Presenta un interès intrínsec moderat, encara que constitueix un paisatge únic al terme, que permet
diversificar la matriu territorial.
Canyissars i canyars a tocar la làmina d’aigua Albareda situada al Cercavins, a les proximitats
de l’Ondara

11. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Situat a l’oest de la carretera de
Sant Martí de Maldà (LV-2021) i a
l’est del camí asfaltat de Preixana, a
l’alçada de la Granja del Sanou.
? SUPERFÍCIE
0,91 Ha
? DESCRIPCIÓ
Petit tossal de base circular molt
rocós amb vegetació pròpia de les
brolles calcícoles. El Tossal Rodó
de Vallmajor assoleix els 389 m,
sobresortint uns 18 m respecte la
plana agrícola que l’envolta
? FIGURES DE PROTECCIÓ
-
I N T E R È S P E R L A V E G E T A C I Ó
Tot l’àmbit del Tossal Rodó de Vallmajor està recobert per timonedes. Auqestes timonedes son
permanents, ja que cap altra comunitat més competitiva pot establir-se en aquest espai rocós
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
PLÀNOL DETALLAT
Escala 1 : 5.000
T O S S A L R O D Ó D E V A L L M A J O RC O D I L I E - 0 6
E L E M E N T L I E - 0 6
°
C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A
82c
83a3
83a1
32v
87a
86a
86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada
83a3 Camps d'ametllers
83a1 Camps d'oliveres
82c Conreus herbacis extensius de secà
°PLÀNOL D'HABITATS DE L'ÀMBIT I ELS ENTORNS IMMEDIATS
Escala 1 : 17.000
32v Timonedes d'esparbonella, calcícoles, de les contrades interiors seques
87a Conreus abandonats

12. ? HÀBITATS DINTERÈS LOCAL
32v Timonedes d’esparbonella (Sideritis scordioides), calcícoles, de les contrades
interiors seques
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
-
Farigola (Thymus vulgaris)
Gatosa (Ulex parviflorus)
Botja pudent (Artemisia herba-
alba)
Llistó (Brachypodium retusum)
Bromus sp.
Card fuell (Carthamus lanatus)
Dàctil (Dactylis glomerata)
Botja d’escombres (Dorycnium
pentaphyllum)
Elymus hispidus
Fonoll (Foeniculum vulgare)
Sempreviva (Helichrysum
stoechas)
Herba rodona (Koeleria
vallesiana)
Margall (Lolium rigidum)
Herba-fam (Plantago albicans)
I N T E R È S F A U N Í S T I C
Existència d’espècies pròpies dels ambients rupícoles especialment àrids. Destaca la presència de
cogullada fosca i còlit ros. Presenta una bona població de llangardaix ocel·lat.
ESPÈCIES DE PRIORITAT
MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES
ESPÈCIES D’INTERÈS
LOCAL
MAMÍFERS - - -
OCELLS
Cogullada fosca (Galerida
theklae)
Botxí (Lanius meridionalis)
Còlit ros (Oenanthe
hispanica)
Abellerol (Merops apiaster)
Pardal roquer (Petronia
petronia)
RÈPTILS - -
Llangardaix ocel·lat (Lacerta
lepida)
Serp blanca (Rhinechis
scalaris)
AMFIBIS - - -
PEIXOS - - -
Cogullada fosca
I N T E R È S P A I S A T G Í S T I C
El Tossal Rodó de Vallmajor presenta un elevat interès paisatgístic, tant per l’excepcionalitat del
propi tossal com per la gran visibilitat que es disposa des del cim.
Timonedes del cim del Tossal
Vistes des del turó, travessat
per la carretera de Preixana

13. L O C A L I T Z A C I Ó
? SITUACIÓ
Situat entorn del curs hídric del
Reguer d’Altet entre els nuclis de la
Figuerosa i Altet
? SUPERFÍCIE
2,56 Ha
? DESCRIPCIÓ
Espai lineal que ressegueix el tram
del Reguer d’Altet que travessa el
sector de conreus. L’estreta traça
del reguer està completament
recoberta de canyissars amb alguns
arbres caducifolis aïllats. L’àmbit
està format per dos polígons
separats per la carretera L-310.
? FIGURES DE PROTECCIÓ
-
I N T E R È S P E R L A V E G E T A C I Ó
Presència de canyissars barrejats amb canyars i arbres caducifolis aïllats, que no arriben a
constituir un veritable bosc de ribera.
Els canyissars són un hàbitat poc representat al municipi de Tàrrega, de manera que es
consideren d’interès local.
PLÀNOL DE SITUACIÓ
Escala 1 : 250.000
PLÀNOL DETALLAT
Escala 1 : 20.000
B A R R A N C D E L A F I G U E R O S A I B A R R A N C D E L C A N Ó SC O D I L I E - 0 7
E L E M E N T L I E - 0 7
°
C A T À L E G D E L P A T R I M O N I N A T U R A L D E T À R R E G A
45f
82c
89b
32v
83a3
87b
83a1
86a1
34h
53a
86a
85a1
87a
86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada
83a3 Camps d'ametllers
86a1 Viles i pobles
82c Conreus herbacis extensius de secà
°PLÀNOL D'HABITATS DE L'ÀMBIT I ELS ENTORNS IMMEDIATS
Escala 1 : 17.000
32v Timonedes d'esparbonella, calcícoles, de les contrades interiors seques
87a Conreus abandonats
34h Llistonars, i prats terofítocs calcícoles, de terra baixa
45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia)
53a Canyissars
87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials
89b Basses d'aigua dolça industrials, agrícoles..., grans canals i estanys ornamentals
85a1 Jardins i horts casolans

14. ? HÀBITATS DINTERÈS LOCAL
53a Canyissars
ESTRAT ARBORI ESTRAT ARBUSTIU ESTRAT HERBACI
- Canyís (Phragmites australis)
Lotus corniculatus
Arpell (Picris echioides)
Centaurea sp.
Convolvulus cantabrica
Astragalus sp.
Enciam bord (Lactuca serriola)
Herba de Sant Roc (Pulicaria
dysenterica)
Atriplex padula
Bromus sp.
I N T E R È S F A U N Í S T I C
Destaca la presència d’una bona població d’amfibis principalment gripau corredor, granota verda i, en
menor mesura, gripau d’esperons. També és destacada la presència d’espècies pròpies de canyissar
com ara el trist i la boscarla de canyar. La presència permanent d’aigua permet l’existència de les
dues espècies de serp d’aigua.
ESPÈCIES DE PRIORITAT
MÀXIMA
ESPÈCIES PRIORITÀRIES
ESPÈCIES D’INTERÈS
LOCAL
MAMÍFERS - Mostela (Mustela nivalis) -
OCELLS - -
Rossinyol (Luscinia
megarhynchos)
Rossinyol bord (Cettia cetti)
Balquer (Acrocephalus
arundinaceus)
Boscarla de canyar
(Acrocephalus scirpaceus)
Cucut (Cuculus canorus)
RÈPTILS - -
Serp d’aigua (Natrix maura)
Serp de collaret (Natrix
natrix)
AMFIBIS
Gripau d’esperons (Pelobates
cultripes)
Granota verda (Rana perezi)
Gripau corredor (Bufo
calamita)
Gripau comú (Bufo bufo)
PEIXOS - - -
Gripau d’esperons
Barranc del Canós a l’alçada de la Masia d’en Marçal