Centre Interpretació¡ dels Secans de Lleida a ConcabellaJaume Ramon Sole
Únic document o full volant explicatiu del relat expositiu dels Secans de Lleida al castell de Concabella. Cal fer notar la sospitosa errada del mapa dels Espai Naturals Protegits de la plana de Lleida, on "desapareix" l'ENP de Granyena. De la mateixa manera al Google Maps han desaparegut les 2/3 parts de l'Espai Natural Protegit de Plans de Sió.
L’Espai d’Interès Natural de la serra de Llaberia incorpora un complex sistema de serres majoritàriament calcàries que s’aixequen entre la fossa del Priorat a l’oest i les primeres estribacions de la serralada pre-litoral a l’est, connectant al nord-oest amb la resta de la serralada pre-litoral mitjançant les serres de Pradell l’Argentera i al sud amb les serres de Santa Marina i les Muntanyes de Tivissa i Vandellòs. Estructuralment se situa en el domíni meridional dels Catalànids.
Nom de l’espai protegit - On està situat - Quina és la seua extensió comparada amb la del delta de l’Ebre - Paisatges característics - Flora i fauna característica - Activitats que s’hi poden fer – Normes – Qui el gestiona
Centre Interpretació¡ dels Secans de Lleida a ConcabellaJaume Ramon Sole
Únic document o full volant explicatiu del relat expositiu dels Secans de Lleida al castell de Concabella. Cal fer notar la sospitosa errada del mapa dels Espai Naturals Protegits de la plana de Lleida, on "desapareix" l'ENP de Granyena. De la mateixa manera al Google Maps han desaparegut les 2/3 parts de l'Espai Natural Protegit de Plans de Sió.
L’Espai d’Interès Natural de la serra de Llaberia incorpora un complex sistema de serres majoritàriament calcàries que s’aixequen entre la fossa del Priorat a l’oest i les primeres estribacions de la serralada pre-litoral a l’est, connectant al nord-oest amb la resta de la serralada pre-litoral mitjançant les serres de Pradell l’Argentera i al sud amb les serres de Santa Marina i les Muntanyes de Tivissa i Vandellòs. Estructuralment se situa en el domíni meridional dels Catalànids.
Nom de l’espai protegit - On està situat - Quina és la seua extensió comparada amb la del delta de l’Ebre - Paisatges característics - Flora i fauna característica - Activitats que s’hi poden fer – Normes – Qui el gestiona
Seguiments de les poblacions de xatardia scabra 2010Cisticola
Here we present and discuss the data obtained from monitoring three plant species of interest
in the National Park (Xatardia scabra, Potentilla gr. pensylvanica and Woodsia alpina). Following
assessment of their threat factors and population structure, we propose some
conservation measures. For Xatardia scabra and Potentilla gr. pensylvanica only one population
is known, each including a few individuals over a small area and affected by herbivory. Thus,
their local persistence may be endangered. Woodsia alpina was found in a few localities, and
threats seem very hypothetical.
Presentació presentada a la Fira Natura 2013 per la Plataforma Antipedrera Serra de la Tossa d'Algerri.
La Plataforma vol evitar que és produeixi un desastre natural al municipi d'Algerri provocat per l'explotació d'una pedrera en una zona declarada Xarxa Natura 2000.
El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
té una superfície aproximada de 4.730 ha, de
les quals unes 825 són reserva natural integral
estrictament protegida. El Parc es troba situat a
la comarca de l’Alt Empordà i el conformen els
municipis següents, que per ordre de superfície
protegida són: Castelló d’Empúries (57,4%), Sant
Pere Pescador (12,8%), Palau-saverdera (10,2%),
Peralada (8,9%), Pau (4,7%), Pedret i Marzà (2,6%),
l’Escala (2,1%), Roses (1,1%) i l’Armentera (0,2%).
L’objectiu de la declaració d’aquesta àrea com a
parc natural és doble: d’una banda, conservar,
millorar i potenciar els sistemes naturals, i, de
l’altra, fer compatible la conservació amb el
desenvolupament econòmic.
Seguiments de les poblacions de xatardia scabra 2010Cisticola
Here we present and discuss the data obtained from monitoring three plant species of interest
in the National Park (Xatardia scabra, Potentilla gr. pensylvanica and Woodsia alpina). Following
assessment of their threat factors and population structure, we propose some
conservation measures. For Xatardia scabra and Potentilla gr. pensylvanica only one population
is known, each including a few individuals over a small area and affected by herbivory. Thus,
their local persistence may be endangered. Woodsia alpina was found in a few localities, and
threats seem very hypothetical.
Presentació presentada a la Fira Natura 2013 per la Plataforma Antipedrera Serra de la Tossa d'Algerri.
La Plataforma vol evitar que és produeixi un desastre natural al municipi d'Algerri provocat per l'explotació d'una pedrera en una zona declarada Xarxa Natura 2000.
El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
té una superfície aproximada de 4.730 ha, de
les quals unes 825 són reserva natural integral
estrictament protegida. El Parc es troba situat a
la comarca de l’Alt Empordà i el conformen els
municipis següents, que per ordre de superfície
protegida són: Castelló d’Empúries (57,4%), Sant
Pere Pescador (12,8%), Palau-saverdera (10,2%),
Peralada (8,9%), Pau (4,7%), Pedret i Marzà (2,6%),
l’Escala (2,1%), Roses (1,1%) i l’Armentera (0,2%).
L’objectiu de la declaració d’aquesta àrea com a
parc natural és doble: d’una banda, conservar,
millorar i potenciar els sistemes naturals, i, de
l’altra, fer compatible la conservació amb el
desenvolupament econòmic.
2. El passat mes d’Octubre vam realitzar una eixida al Parc Natural del Saler, localitzat als afores de la nostra ciutat, Val ència, per poder fer un estudi pràctic de la biodiversitat. Després de discutir-lo en classe, decidirem anar-hi en lloc d’estudiar una zona més propera a l’institut ja que es trobava prou degradada. El Saler és una paratge natural dins del parc natural de l’Albufera i està solament a 8 quilòmetres del centre urbà. Aquell dia prenguèrem l’autobús públic i i passarem tot el dia dins la natura. Però abans volem contar-vos algunes coses sobre nosaltres, el nostre institut i la nostra ciutat
3. El nostre grup De esquerra a dreta: Vicente Joan Xavi Gerand Ramon Alba Elena Andrea Ismael Guillem P i el nostre profe, Antoni Cassany. Falta el nostre company Guillem S que estava fent la foto
4.
5. València, la nostra ciutat Val ència est à situada en la costa est de la Península Ibèrica. É s prou gran (800.000 habitants) i és la capitat de un territori autònom dins d’Espanya, el País Valencià. A València es parlen dos llengües, el valencià (una varietat del català) i el castellà o espanyol És una ciutat antiga, de més de 2000 anys i té molts monuments antics que ens donen una idea de la seua hist òria passada com la Llotja, la torre del Micalet o el Mercat, per ò València també és famosa pels seus edificis contemporanis com la Ciutat de les Arts i les Ciències. Val ència és també famosa per les seues festes , entre les que destaquen les Falles, i pels seus menjars tradicionals com la “paella”
13. La primera xona estudiada fou una zona molt deteriorada, ja que estava al costat del poble i de la carretera. El pas de les persones havia acabat amb la majoria de les plantes i havia provocat l’erosi ó del sòl. Hi marcàrem una zona de 5x5 m, per tal de poder estudiar la seua biodiversitat. B àsicament era una zona amb pins blancs i una pradera de gramínies on apareixien poques plantes diferents. Tampoc vam trobar animals a excepció d’un cadàver de ratolí, la ploma d’un colom i algunes petites aranyes Erosi ó del sòl que deixa al descobert les arrels dels pins Cad àver d’un ratoli
17. Aquesta zona de pineda, m és allunyada de la carretera, estava molt m és conservada i juntament amb els pins apareixien plantes arbustives com el llentiscle, la coscolla, l’aladern, el bruc, el margalló, juntament amb herbes (gramínies molses i també raïm de pastor) i plantes grimpadores com l’aritja. La biodiversitats era molt més alta que en la parada anterior. També poguerem observar molts animals com diversos ocellets, escarbats negres, vespes, papallones, aranyes i fins i tot, una mantis religiosa. L’aspecte d’aquesta zona semblava una selva a causa de les plantes trepadores i havíem de passar un a un, ja que la senda era molt estreta . Les condicions ambientals eren molt suaus ja que sota l’arbre no bufava el vent marí, la temperatura era més estable i havia una major humitat.
18. Organismes de la segona parada aranya liquen Mantis papallona margall ó
22. Aquesta és una zona deprimida (és a dir, està per baix del nivell de la mar), per la qual cosa s’inunda temporalment i l’aigua que la cobreix és salobre (entre dolça i salada). Amb aquestes característiques no hi poden viure molts organismes D’arbres sols està el Tamarix (típic de platges, es troba en la vorera de les llacunes). També hi ha joncs (es troben en les zones més baixes), mentre que les canyes ( Arundo, Phagmites ), la cua de cavall i les Inules es troben en zones un poc m és elevades , com en “illes”). No observ àrem massa animals: ocells que volaven la zona i alguns parotets. La biodiversitat d’aquesta zona és pobra a causa de les dures condicions ambientals que han de suportar els organismes que hi viuen
26. Prop del mar tenim l’ecosistema de les dunes m òbils. Es tracta d’un ecosistema que presenta unes condicions ambientals prou difícils: és un ambient extremadament sec a causa del vent salí que hi bufa. La textura gruixuda de l’arena fa que l’aigua escole cap abaix, de manera que les plantes disposen de poca aigua i aquesta és salada. Un altre factor que dificulta l’existència de plantes és el fet que el sòl està en contibu moviment. Això fa que solament algunes plantes molt especialitzades com el barró puguen colonitzar la cara de la duna que mira al mar (barlovent). La part de la duna d’esquena al mar (sotavent) permet l’existència de més plantes com el card marí, l’atzurena marina, etc. També trobàrem prou animals en la zona com escarbats, eruges, salmartins, etc. Tot i que la biodiversitat trobada és menor que en la zona 2 (pineda), pensem que és major que en la parada 3 (mallada)
28. Organismes de les dunes Erugues que viuen sobre l’atzucena marina. Petjades d’escarbat Sobre l’arena. Saltmart í. Boles de Possidònia i closques de mol·luscs marins
29.
30. El Saler és ara un parc natural i per a que ho f ó ra, els valencians van haver de lluitar molt. Als anys setanta, en epoca franquista, les autoritats volien edificar la zona: van fer un passeig mar ítim de ciment, carreteres asfaltades, unes torres d’apartaments i fins i tot, un hipòdrom. Però no van arribar molt lluny perquè la pressi ó ciutadada ho va evitar. Amb la democr àcia el van declarar parc natural i ja no van edificar més: es va convertir en un lloc per a passejar i gaudir d’un paisatge meravellós. En l’actualitat les zones m és degradades estan regenerant-se. Fins i tot aquesta història de lluita va ser registrada en una canço folk del grup Al Tall que podeu sentir ací Hist òria recent del Saler
34. Si Val ència té un animal totèmic, aquest és el rat penat present a l’escut de la nostra ciutat i símbol de nombroses entitats culturals i esportives. Els rats penat viuen en el Saler i en les zones d’horta properes a la ciutat on no és difícil veure’ls a poqueta nit. Hi moltes llegendes que relacionen aquest animal amb la conquesta de la ciutat, aleshores en mans dels àrabs, pel rei d’Aragó, Jaume I. Una d’aquestes llegendes diu que una nit un rat penat es posa dalt de la tenda del rei i l’avisà d’un imminent atac per part dels àrabs sitiats. Una altra llegenda deia que mentre volara el rat penat, la ciutat de València quedaria en mans dels musulmans. Una nit, el rat penat va quedar fascinat pel drac que coronava el casc del rei En Jaume, de manera que aquest el va poder caçar i a l’endemà, el rei conquerí la ciutat. Per tot això, el rat penat va quedar incorporat a l’escut de la ciutat
35. El rat penat, s ímbol valencià El rat penat deriva segurament del drac alat que coronava el casc del rei Jaume I. En l’actualitat el rat penat forma part de l’escut dels dos equips de futbol de la ciutat, el Val ència CF i el llevant U.D.