1. Les roques ornamentals
Carles Curto (MCNB)
Rosa Santo (CDA Barcelona)

2. Classe Magmàtiques
(Scl.) Plutòniques
(Scl.) Volcàniques
(Scl.) Intermitges
Classe Metamòrfiques
Classe Sedimentàries
(Scl.) Detrítiques
(Scl.) Carbonàtiques
(Scl.) Evaporites
sinònim:
Efussives
sinònim:
Hipabissals
sinònim:
Filonianes
sinònim: Siliciclàstiques
sinònim: Químiques
(Scl.) Altres
(Tp.) Plut. Àcides
(Tp.) Plut. Bàsiques
(Scl.) Carbons / Orgàniques
(Tp.) Plut. Ultrabàsiques
sinònim:
Intrussives
(Tp.) Volc. Àcides
(Tp.) Volc. Bàsiques
(Tp.) Volc. Ultrabàsiques
sinònim:
Ígnies
Classificació de les roques

3. Cicle de les roques
meteorització
transport
R. Ígnies
consolidació
Aixecament i exposició a
l’atmosfera
R. Ígnies
intrusives
deposició
sediments
compactació
R.
Sedimentàries
R.
Metamòrfiques
Magma
mèscla
metamorfisme
Cristal·lització

4. 1. Roques Magmàtiques
Es formen per refredament i cristal.lització d'un magma.
Segons el mode de refredament d'aquest magma s'originen tres tipus de
roques magmàtiques
1. Plutòniques:
Refredament lent a
l'interior de la Terra,
a gran profunditat
(roques intrusives)
3. Volcàniques:
Refredament ràpid
a la superfície, en
contacte directe
amb l'atmosfera o
la hidrosfera
(roques
extrusives)
2. Filonianes: Refredament a velocitats variables en esquerdes i
fractures a profunditats intermèdies (roques intrusives)

5. 1. Roques plutòniques y filonianes
Les roques plutòniques tindran els cristalls aproximadament de la mateixa
mesura. En les filonianes hi hauran cristalls més grosssos amb d’altres més
petits.
 Totalment cristal.lines
 Cristalls en general visibles a ull nu.
 Cap ordenació en l'espai, els minerals es troben desordenats
 Cap cavitat (excepte geodes), molt compactes
 Sense fòssils.
2. Roques volcàniques
 Només alguns cristalls s'han desenvolupat plenament
 Massa fonamentalment microcristal.lina o amorfa
 Possible presència de petites cavitats (bombolles de gasos)
 Formacions columnars o lenticulars de les colades
 Sense fòssil

6. Minerals formadors de roques
Mineral color Roques que forma
Quars Incolor, blanc,
altres colors
Magmàtiques,
metamòrfiques,
sedimentàries
Feldspat potàssic
(ortòclasi, sanidina)
Blanc, rosa,
marró, crema,
color carn
Magmàtiques,
metamòrfiques
Plagiòclasi
(albita)
Incolor, blanc,
gris
Magmàtiques,
metamòrfiques
Biotita Negre, marró,
marró verdós
Magmàtiques,
metamòrfiques

7. Minerals formadors de roques
Mineral color Roques que forma
Moscovita Incolor, gris Magmàtiques,
metamòrfiques
Piroxens
(augita)
Negre, verd
fosc, marró
fosc
Volcàniques
bàsiques,
metamòrfiques
Amfíbols
(hornblenda)
Verd fosc,
negre
Magmàtiques,
metamòrfiques
Olivina Verd oliva Volcàniques

8. Minerals formadors de roques
Mineral color Roques que forma
Cloritas Verd Metamòrfiques
Serpentinita Verd Metamòrfiques
Calcita Incolora,
blanca, altres
colors
Sedimentària,
metamòrfica
Dolomita Incolora,
blanca, altres
colors
Sedimentària,
metamòrfica

9. Granit de gra fi o mig
Denominació comercial i origen: Granit.
Origen: Els més típics són de Parga (Lugo) i el
Gris Morrazo (Teón-Mugares d'Orense)
Color: Clar generalment grisenc
Mineralogia i mida cristal·lina: Fonamental : Quars, feldspat potàssic,
plagioclàsi (oligoclàsi) i biotita. Homogènia (1,5-2,5 mm)
Textura: Granulosa

11. Granit Dues Miques
Denominació comercial i origen: Granit de
dues miques
El més típic és l'Albero (Tuy, Pontevedra) encara
que existeixen altres varietats com San Ramán
(Parga-Friol-San Román de Villalba, Lugo) y Gris
Campanario (Campanario, Badajoz).
Color: Gris clar
Mineralogia i mida cristal·lina: Fonamental: quars, feldspat
potàssic, biotita i moscovita. 2 a 4 mm
Textura: Granulosa

13. Granit alcalí de gra gros
Denominació comercial i origen: Granit. Segons les
característiques locals, variacions en el percentatge i
components mineralògics i color pot ser: Perla
(Pontevedra, tm de Meis), Blanc Perla (Madrid, tm de
Valdemanco) i Gris perla (Pontevedra, t.m de Meis i
Badajoz, t.m d’Alburquerque). En tons rosats el Rosa
Porriño (t.m de Porriño, Pontevedra).
Color: Gris clar o rosa
Mineralogia: Fonamental: quars, feldspat potàssic (ortòclasi o microclina), plagiòclasi
i biotita / Secundària: Sericita, epidota (alteracions de plagiòclasis) i clorita (alteracions
de biotita / Accessoria Moscovita, hornblenda, apatita, titanita, zircó, opacs
(pirita,etc.) i fluorita (en Rosa Porriño).
Mesures de cristall: Heterogènia / Feldspat potàssic de 2 a 3 cm, mica de 1 a 2 mm
Textura: Granulosa, lleugerament porfírica

15. Granit Porfiroide Alcalí
Nom: Granit porfiroide alcalí. S’assembla molt al granit
alcalí de gra gros. Diferenciat visualment pels
fenocristalls (més grans i amb els contorns ben definits,
idiomorfs).
Origen: Granit. Destacarem Rosa Mondariz
(Pontevedra, t.m. de Porriño, Puenteáreas, Salvatierra y
Casellas), Rosa Delta (Lugo, t.m. de Benade), Dante,
Perla Kaxigal (Lugo)
Color: Tonalitats de rosa
Mineralogia i mida cristal·lina: Fonamental : quars, feldspat potàssic
(microclina), plagioclàsi i biotita. Heterogènia. El feldspat potàssic és el més
gran, de 10 a 20 mm, amb fenocristalls que poden arribar als 50 mm. Els
marges cristal.lins són ben definits i en general s’observen els plans d'exfoliació
del mineral. La plagioclàsi, de 4 a 5 mm, pot arribar als 20 mm. El quars i la
biotita de 3 a 8 mm
Textura: Granulosa heterogranular, lleugera o marcadament porfírica

17. Quars-sienita
Denominació comercial i origen: Granit.
Generalment d’importació: Suècia (Vermell
imperi), Finlàndia (Vermell Àliga i Vermell
àliga i Balmoral), Índia (New Imperial, Rosa
Bat, Rosso Perla, Multicolor etc.), Àfrica
(Vermell Camp-Vermell Àfrica), Argentina
(Sierra Chica). Rússia (Vermell Kapustinsky).
Color: Vermells forts i ataronjat
Mineralogia: Fonamental: Feldspat potàssic, amfíbol i plagiòclasi /
Accessoris: Quars i clorita
Mesures de cristall: Dues varietats, una de gra gros i una segona de gra
petit
Textura: Granulosa subidiomorfa

19. Granit Rapakivi
Nom: Granit Rapakivi (en finlandès pedra podrida)
Denominació comercial i origen: Granit castany verdós o Baltic Brown (Finlàndia,
rasil)
Color: Rosa fosc (de l’ortosa) i verd fosc (de les plagiòclasis i anfíbols)
Mineralogia: Principal: Feldspat potàssic (ortosa) i plagiòclasi sòdica (anells verds de
3 a 6 mm de mida al voltant del feldspat, possiblement albita) / Subordinada: Quars i
amfíbols hornblenda)
Mesures de cristall: Ortòclasi de 3 a 6 cm; quars i amfíbols de 0,4 a 1 cm
Textura: Pòrfir nodular /Rapakivi (aurèola d’albita al voltant de cristalls de feldspat
otàssic (ortòclasi)
Classificació i observacions genètiques: Segons el contingut en quars pot ser
quars-sienita o Tonalíta / La seva gènesi és discutida, encara que s’admet que el
feldspat potàssic va ser el primer en diferenciar-se de la massa magmàtica. A partir
d’aquí hi ha dues teories: 1. La cristal.lització de la resta de components va ésser
simultània disposant-se ordenadament al voltant dels nuclis d’ortosa / 2. Durant la
formació es van produir processos de fussió-reacció.

21. Usos del Granit
Per la seves duresa, compactació, resistència és molt
utlilitzada com a:
Roca de construcció ornamental en:
* Façanes
* Interiors
* Lloses funeràries
Material de construcció en:
* Exteriors
* Llambordes
* Àrid

22. Granodiorita
Denominació comercial i origen:
Granodiorita. Granit Gris Villa
(Segòvia, t.m de Villacastin) o Gris
Gondomar (Pontevedra, t.m.
Gondomar-Tomiño)
Color: Gris una mica més fosc que el del
granit
Mineralogia: Fonamental: Plagioclàsi i
biotita
Mesures de cristall: Homogènia d'1 a 2 mm, encara que les plagiòclasis
arriben fins a 5 mm
Textura: granulosa
Observacions genètiques: Petits plutons o dins de massissos granítics

24. Sienita
Denominació comercial i origen: Sienita. (el
nom ve de Siene, actual Assuán a Egipte)
Granit de Biella (Itàlia) i Marrón Gaucho
= Marrón Guaiba (Brasil)
Color: Rosa intens amb negre
Mineralogia: Principal : Feldspat alcalí (albita i
feldspat potàssic), amfíbol
Mesura de cristall: Feldspat alcalí, de 8 a 12 mm / Amfíbol, de 2 a 6 mm
Textura: Granulosa
Observacions genètiques: Es forma en zones limitades a l'interior de
masses granítiques àcides o bàsiques

26. Usos de la Sienita
Les seves característiques com a roca plutònica (duresa,
compactació, resistència) fa que pugui ser molt utlilitzada com a:
Roca de Construcció, ornamental en:
* Façanes
* Interiors
* Lloses funeràries
* Material de construcció en
* Exteriors
* Llambordes
* Àrid

27. Larviquita (o Sienita de Noruèga)
Denominació comercial i origen: (segons color):
Labrador verd o “marina pearl” i Labrador blau
o “clar” i Labrador fosc (penyassegats del fiord
Oslo, prop de Larvik). Menys utilitzada la
denominació Nordmarkita
Color: Blau-grisós o verd turquesa fosc o negre. Molt
brillant
Mineralogia: Fonamental : Feldspat potàssic pertític o anortoclasa (fins un 90%)
/ Subordinada: Piroxens (augita), amfíbols i biotita / Accessoris: Quars o nefelina
(fins un 2%)
Mesura cristal·lina: Heterogènia. Cristalls de feldspat d’1a 2 cm.
Textura: Granulosa
Observacions genètiques: Petites masses intrussives tipus lacòlit o “sill” a
l’interior o en el marge de cúmuls de Sienita i Monzonita

29. Diorita
Denominació comercial i origen: Granit.
Generalment de la província de Badajoz com el Negre
Badajoz (t.m Burguillos del Cerro), Negre
“Ochavo” (Burguillos del Cerro i Barcarrota) i
“Ochavo” especial (València del Ventoso)
Color: Gris-negre. Els colors més clars (pobres en
hornblenda) poden confondre’s amb Granodiorites i els
més foscos amb gabres
Mineralogia: Fonamental: Plagioclasses (dominen les clares, tipus
oligoclasses i andesina), amfíbol (tipus hornblenda) / Subordinada:
Quars, feldspat potàssic, clinopiroxè i biotita / Secundària: Sericita /
Accessoria: Titanita, apatita, zircó i opacs
Mesura cristal·lina: Homogènia, d’ 1 a 2 mm
Textura: Granulosa
Observacions genètiques: En petites capes i filons als marges de
les intrussions granítiques

31. Usos de la Diorita
Les seves característiques com a roca plutònica (duresa,
compactació, resistència) fa que pugui ser molt utlilitzada com a:
Roca de construcció, ornamental en:
* Façanes
* Interiors
* Lloses funeràries
Material de construcció en:
*Àrids

32. Gabre
Denominació comercial i origen: Granit
Color: Gris fosc a negre
Mineralogia: Fonamental: Plagiòclasi amb
més del 50% d’anortita (dominen les fosques
com labradorita i bitownita) i piroxens /
Subordinada: Feldspats alcalins / Accessoria:
Amfibols, olivina, quars, feldspats i biotita
Mesura cristal·lina Piroxens de 2 a 5 mm
Textura: Granulosa
Observacions genètiques: Apareix en grans intrusions, capes i filons

34. 2. Roques Metamòrfiques
Procedeixen de la transformació, en profunditat, de roques més
antigues els grans minerals de les quals han sofert diverses
alteracions, sempre en estat sòlid
Aquests canvis són
recristal.lització, deformació, etc

35. Les identificarem fàcilment si hi veiem:
* Fol·liació
* Totalment cristal·lines
* Cap cavitat, molt compactes
* Si hi ha fòssils (rars) estan
modificats pel metamorfisme

36. Marbre de gra fi
Denominació comercial i origen: Calcaria
cristal·lina. Marbre, blanc Macael (color blanc
uniforme), Veteado Rio (amb vetes gris fosc
discontínues), Saltador (gris clar amb bandes
més fosques), Anasol (blanc amb vetes d'un
groc verdós), Amarillo rio (groc amb
abundants bandes de color groc verdós) i
Blanc Alconera (blanc amb vetes irregulars
d'un groc verdós)
Mineralogia : Principal: calcita (99%
aproximat)
Mesura cristal·lina: Grans de 0,01 a 0,08 mm
Textura: Homogènia equigranular xenoblàstica
Observacions genètiques: Marbres, esquist, micaesquist i calcàries
recristal·litzades del Triàssic

38. Marbre de gra mitjà-gros
Denominació comercial i origen: Marbre
de gra mitjà-gros. Marbre, a Macael hi
trobem Gris Cañailla i Los Azules (grisos
amb vetes molt rectilínies de color gris fosc)
i a Guipúzcoa el Blanco cristalineo (blanc
molt homogeni de gra gros, fins a 5 mm)
Color: Variable (blanc, gris o rosat)
Mineralogia: Calcita
Mesura cristal·lina: De 0,1 a 5 mm
Observacions genètiques: Calcària que ha sofert metamorfisme

40. Marbre amfibòlic
Denominació comercial i origen:
Marbre, com els anteriors, però amb bandes originades per la
presència de nivells margosos a la roca carbonatada original,
que amb el metamorfisme evolucionen cap a bandes
anfibòliques de colors verds, granats i negres

42. Marbre cataclàstic
Denominació comercial i origen: Marbre
“Arabescato” (Itàlia)
Color: Generalment blancs i grisos
Mineralogia: Calcita / Dolomita
Denominació comercial i origen: Marbre
“Arabescato” (Itàlia)
Color: Generalment blancs i grisos
Mineralogia: Calcita / Dolomita
Textura metamòrfica: Cataclàstica-Milonítica
La primera s’observa en les seccions perpendiculars a l’orientació
dels clasts mentre que en altres seccions s’observa una lleugera
orientació de fragments (textura milonítica)
Observacions genètiques: Carbonat que ha sofert metamorfisme per
agents tectònics

44. Marbre protomilonític
Denominació comercial i origen: Marbre Brecchia
Fantasia Color: Bàsicament blanc però amb bandes de
colors variables, fonamentalment negres, verds i granats
Mineralogia i mida cristal·lina: Principal: carbonats
Textura metamòrfica: Macroscòpicament observem
una roca bretxificada en la qual els clasts -de
composició carbonàtica- estan estirats, mentre que a la
matriu -de tons més foscos- es concentren els silicats
càlcics
Textura relicta:Bandejats
Observacions genètiques: La roca original va ésser probablement una
alternància de calcàries (clast de colors clars) i margues (matriu de color fosc)
que es va bretxificar i va sofrir metamorfisme al mateix temps

46. Utilització del marbre
• Les característiques del marbre (color, cristal·lització, facilitat per
polir ...) fan que sigui molt utlilitzada com a:
Roca ornamental en:
* Façanes
* Interiors
* Lloses de cementiri
* Estatuària

47. Gneis
Denominació comercial i origen: Gneis (nom
que procedeix del llenguatge
dels miners de la regió d'Erzgebirge
(Alemanya). Granit Tropical Pink (Àfrica)
Color: Bandes vermelles i negres
Mineralogia: Principal: feldspat potàssic
(ortòclasi) de color vermellós
Mesura cristal·lina: Ortòclasi en cristalls
de 3 a 5 cm
Estructura: Orientada
Observacions genètiques: Originat a partir del metamorfisme regional d'un
granit o d'una roca sedimentària quars-feldspàtica. No és possible
diferenciar l'un o l'altre origen sense criteris de camp

49. Usos del Gneis
• Les característiques del gneis (compacta, dura, color ...) fan
que sigui utilitzada com a:
Roca de construcció
* Ornamental en façanes
* Pedres de construcció

50. Serpentina
Denominació comercial i origen: Serpentina
(el nom ve del llatí i fa referència a l'aspecte
tacat o potser al seu suposat efecte contra el
verí de serp). Marbre verd jardí
Color: Verd fosc de dibuix irregular tacat
Mineralogia: Principal: Serpentina, Antigorita, Actinolita
Estructura: Generalment massiva, de vegades fibrosa o esquistosa

52. 3. Roques sedimentàries
Formades per fragments de roques o minerals
preexistents que han estat transportats fins a una
conca sedimentària, on es van dipositant

53. Identificació
Són fàcils d'identificar perquè tenen:
 Estratificació
 Possible presència de fòssils
 Formes de meteorització evidents

54. Calcària fossilífera
Denominació comercial i origen: Variable
segons colors i procedència
Color: Variable -beix, vermelles o negres
fonamentalment
Mineralogia: Principal: calcita 98 %
Textura: Micrita (de 0,06 a 0,025 mm)
Fòssils: Foraminífers -fonamentalment nummulits- de
0,5 a 6 cm
Observacions genètiques: Sediments de plataforma en medis poc
agitats

56. Calcarenita
Denominació comercial i origen: Mármol
Escobedo (Santander)
Color: Beix
Mineralogia: Calcita
Textura: Grans rodons d'1 a 3 mm amb
empaquetament dens
Fòssils: Foraminífers (abundants orbitolines), pèl·lets, algues i briozous
Observació genètica: Sedimentació de materials al·lòctons en plataforma
continental

58. Calcària biostromal
Denominació comercial i origen: Marbre
Crema Jaspi (beix) Gris Dava i Duquesa Gris
Color: Variable (beix, negres i grisos
fonamentalment)
Mineralogia: Principal: calcita (99%)
Textura cristal·lina i caràcters texturals: Micrítica recristal·litzada
Fòssils: Abundants closques i fragments de closques de mol·lusc
generalment bivalves
Classificació i observació genètica: Sediments de plataforma en medis
poc agitats molt favorables per a la vida d'organismes lliures

60. Calcària d’ostreids
Denominació comercial i origen: Calcària
Recifal de Rudistes. Marbre, segons localitats:
Rojo Bidasoa, Rojo Bilbao i Duquesa Rojo
(Biscaia i Guipúscoa)
Color: Vermell (des de granat a rosat)
Mineralogia: Calcita (99%)
Textura: Micrita (cristalls més petits de 0,2 mm)
Fòssils: Fonamentalment seccions transversals de mol.luscs

62. Tova travertínica
Denominació comercial i origen: Travertí
(Albox, Almeria) o d'importació com el Travertí
Romà clàssic i el Travertí Romà Fosc (Itàlia)
Color: Beix i bandejats beix-groc-marró
Mineralogia: Principal: calcita
Textura: Micrita (cristalls més petits de 0,2 mm). Porositat molt important
que ocupa el lloc que ocupaven els vegetals
Observacions genètiques: D’origen continental. El carbonat precipita al
voltant de les restes vegetals per activitat d'algues i bacteris: en
descompondre's les restes vegetals, s'origina la gran porositat de la roca

64. Travertí
Denominació comercial i origen: Travertí
Color: Bandejat amb totes les gammes del beix al
marró
Mineralogia : Principal: calcita
Mesura cristal·lina i textura: Grans cristalls
d'esperita perpendiculars línies fosques de minerals
d'argila i òxids de ferro
Estructures primàries: Lamentacions més o
menys concèntriques
Observacions genètiques: N'hi ha dues varietats:
Travertí estalagmític: el carbonat s'ha dipositat en avencs i coves en fines capes
sobre les parets, on ha format estalactites i/o estalagmites, o dins d'esquerdes sobre
formacions carbonatades preexistents. No és gaire abundant; s'utilitza per fer
rajoles. La denominació comercial és Àgata (Guipúscoa i Itàlia) i Falsa Àgata
(Granada).
Ònix calcari : aquí el carbonat s'ha dipositat a l'exterior (fonts, etc.) constituint una
de les roques ornamentals més boniques

66. Utilització de la Calcària
Com a roca de construcció
Ornamental:
* Façanes
* Interiors
* Lloses de cementiri
Com a material de construcció
* Indústria del ciment
* Àrid