1. ELMÓNMEDIEVAL
18
ELSCÀTARS,UNAPETICIÓALSEUROPEUSACTUALS
184,50 €
www.monmedieval.cat
ELS CÀTARSuna petició als europeus actuals
184,50 €
ELS CÀTARSuna petició als europeus actuals
IFACH •AUSiÀS MARCH i JOANOT MARTORELL•DRÀCULA
MURALLES •L’EDAT MITJANA A LA GUERRACIVIL•VÍCTORAMELA
IFACH •AUSiÀS MARCH i JOANOT MARTORELL•DRÀCULA
MURALLES •L’EDAT MITJANA A LA GUERRACIVIL•VÍCTORAMELA

3. Seccions
06 LA FOTO DEL LECTOR
08 CUINA MEDIEVAL
10 SAPS ON ÉS?
14 CASTELLS ROMÀNICS CATALANS
16 LLIBRES / CD / DVD
96 SUBSCRIPCIONS
Articles
18 L’ENTREVISTA
Víctor M. Amela
24 PERFIL
Mecenatge en les corts
Ausiàs March i Joanot Martorell
30 RELIGIÓ
Els cátars,
una petició als europeus actuals
42 Castells i fortaleses
Les muralles Medievals
58 PATRIMONI
De l’Edta Mitjana a la Guerra Civil
70 PERSONATGE
La terra de Dràcula
82 ARQUEOLOGIA
Ifac,
ciutat i poder feudal sota els Llúria
Sumari Número 18
Pàgina18:VÍCTOR M.AMELA
Pàgina 30:Els CÀTARS
Pàgina 42:LES MURALLES MEDIEVALS
Pàgina 82: IFAC

4. L’Entrevista
18 EL MÓN MEDIEVAL
Dels càtars se’n sap molt en-
cara que, segurament, falta
saber-ne encara més, però,
en tot cas, quines novetats
aporta aquest ‘càtar imper-
fecte’?
Doncs, precisament, l’exis-
tència d’una comunitat càta-
ra -de fet els últims reductes-
que es va establir a Morella i
el Mestrat entre 1314 i 1321,
tal com la documentació feta
servir per elaborar aquesta
novel·la pot certificar. La bi-
bliografia existent fins ara so-
bre el tema no ha fet esment
d’aquesta realitat.
Podem dir, doncs, que El cà-
tar imperfecte és un capítol
final que encara no havia es-
tat escrit.
Bé, relata l’odissea dels que,
segurament, van ser els úl-
tims càtars i conté tota la do-
cumentació de la Morella de
l’època.
L’odissea d’un home, Gui-
llem de Belibasta, que per
una conjunció de factors,
tant personals com religio-
sos i polítics, arriba a aques-
descobreixque Morellava
acollirelsúltimscàtars
Víctor M.
Amela
Texte: Pau Valero
Fotos: Rosmi Duaso/fototext BCN
Indomables passions humanes
Víctor M. Amela, periodista, ha seguit fent pràcticament aquest ofici quan ha escrit
la seva primera novel·la. Perquè, de fet, allò que s’hi explica és, gairebé en la seva to-
talitat, un fidel reflex de la realitat, documentada, del que va passar ara fa set-cents
anys. Però, sens dubte, més enllà de l’interès històric que pugui suscitar, aquest El
cátaro imperfecto (Ediciones B) -també, en edició catalana, El càtar imperfecte­- és un
document sobre la indomabilitat de les passions humanes. La certificació -perdoni el
lector l’anacronisme- de la màxima wilderiana de que ‘ningú no és perfecte’. Ni tan
sols l’estendard de la fe càtara que, com a tal, té la jerarquia institucionalitzada
de ser perfecte, pur de cos i ànima. Arran de la casualitat, o ves a saber si causalitat,
d’haver trobat en una antiga casa familiar un punyal i una pedra de carreu de l’època
dels càtars, Amela ens desvetlla els secrets d’uns últims membres d’aquest corrent
religiós, que van arribar a Morella sense que ningú en tingués notícia precisament
fins ara: set-cents anys després de que ho fessin. El cÀtar imperfectE ens explica la
història de Guillem de Belibasta, mancat de perfecció ja des d’un primer moment, en
què fa una cosa absolutament contrària a la doctrina càtara: matar. Des d’Occitània,
i perseguit per l’inquisidor Jacques Fournier, Belibasta arribarà fins a Morella cre-
uant les seves vivències amb el pastor, amic i acompanyant, Pere Mauri; la vídua Raimo-
na, que s’unirà al grup, i el traïdor Arnau Sicre.

5. 19www.monmedieval.cat
L’Entrevista

6. EL MÓN MEDIEVAL24
AAUSIÂS MARCH. © CAPELLA DE MINISTRESR
Perfil

7. 25www.monmedieval.cat
AusiàsMarchiJoanotMartorell
Glória Sabaté,
Universitat de Barcelona
EN UN MOMENT EN EL QUAL LA PROMOCIÓ DE LA CULTURA ÉS ESSENCIALMENT EN MANS DE LA
MONARQUIA, MARCH I MARTORELL ES CONFIGUREN COM DOS CIMS DE LA LITERATURA VALENCIANA.
Mecenatge
en les corts
L
legim a l’anònima
novel·la de cavalleries
Curial e Güelfa, una
de les obres més
importants de la prosa
catalana del segle XV, que
quan el seu protagonista
entra al servei de la cort
del marquès de Monferrato,
“après sonar esturments (de
què devench molt famós),
axi mateix cavalcar,
trobar, dançar, júnyer e
totes altres abteses que
a noble jove e valerós se
pertanyia (aprendre a tocar
instruments -el que li va
fer molt famós- i així com
a cavalcar, trobar, dansar,
justar i totes les altres
arts que a noble i valerós
jove pertanyien)”. Amb
aquesta breu descripció
el nostre subtil autor ens
informa d’una realitat:
les corts medievals eren
un nucli aglutinador bàsic
i imprescindible de la
cultura, s’hi marcaven les
pautes literàries a seguir,
actuant així com actius
centres de mecenatge.
Consumidor de cultura
La monarquia era un dels
més destacats clients i pro-
motors de les diverses ma-
nifestacions artístiques del
moment, els reis gaudien
amb la possessió de manus-
crits ricament il·luminats, al-
guns d’ells autèntiques obres
d’art, i es deixaven seduir pel
luxe de precioses peces d’or-
febreria. També marcaven les
conductes a seguir: així, les
reines es van convertir en mi-
ralls per les dones de la seva
època; podien veure en elles
l’exemple de dama discreta,
silenciosa i obedient, ac-
ceptat en aquell temps; una
persona que encaixava amb
l’ideal de dona noble. Moltes
princeses rebien una comple-
ta educació en els convents,
que abandonaven només en
ocasió del seu matrimoni; al-
gunes van arribar a ser bi-
bliòfiles apassionades.
Per tot això, la cort era
el lloc ideal on les famíli-
es nobles enviaven els seus
fills perquè rebessin una
formació adequada al seu
estament; allí es sotmetien
a un rigorós entrenament
militar que els permetia
aconseguir els trets del
cavaller ideal, i una edu-
cació cortès: aprenien a
jugar a pilota, a vestir-se
adequadament, a dansar, a
tocar instruments musicals
i a compondre cançons.
En aquestes corts creixien
i establien forts i indisso-
lubles lligams d’amistat i
companyonia amb els prín-
ceps i infants que després
regnarien.
Monarques i literats
Edició castellana de les obres d’ausiàs
march. s. XVI.
Perfil

8. 30 EL MÓN MEDIEVAL
Religió

9. 31www.monmedieval.cat
Religió
Els càtars,
Wilfried Beck
El moviment càtar va ser eradicat per l’Església de Roma en una de les croades més
terribles. recordEM com encara avui se’ls tracta de secta i d’heretges.
una petició als
europeus actuals
E
l 25 de juny de 2010,
l’Assemblea de la
Federació Luterana
Mundial de la Missa,
celebrada a la Col·legiata
(Stiftskirche) de Stuttgart,
va oferir la mà fraternal als
mennonites i va reconèixer la
culpabilitat pels sofriments
i les injustícies que durant i
després de la Reforma van ser
objecte. Així doncs, s’hauria
d’actuar de la mateixa ma-
nera amb el moviment càtar
dels segles XI, XII i XIII -refe-
rint-nos aquí especialment a
aquell moviment religiós del
Llenguadoc i Catalunya- per-
seguit aquest moviment càtar
va ser perseguit pel papat,
ja que el percebien com una
doctrina per part del minis-
teri eclesiàstic i considerat
maligne per la creença, que
havia de ser perseguit i era-
dicat. També la Teologia i
l’Església reformista hauri-
en de prendre una posició al
respecte d’aquest moviment
espiritual i fer una matei-
xa avaluació d’alló religiós,
humà i el cívic conviure, per
al futur dels europeus.
UNA SOCIETAT CANVIANT
El canvi cap al segon mil·
lenni va agitar els homes a
unes expectatives i esperan-
ces extraordinàries. S’espe-
rava el retorn de Crist. Es
creia en un nou cel i una nova
terra, el Jerusalem celestial
de l’Apocalipsi de Joan esta-
va a punt d’arribar, així que
era el moment d’evolucionar
cap a uns nous corrents intel·
lectuals i religiosos. Cap a
l’any 1000 va venir des dels
Balcans un gran moviment de
creences cap a Europa, que
va ser tema de conversa en-
tre els homes d’Itàlia, Fran-
ça i Alemanya durant gairebé
tres-cents anys. Els comerci-
ants van portar les noves cre-
ences cap a Itàlia del Llen-
guadoc i finalment des d’allà
EL PAPA GREGORI IX VA PROSSEGUIR AMB LA CROADA CONTRA ELS CÀTARS.

10. 42 EL MÓN MEDIEVAL
Castells i fortaleses
Lesmuralles
Medievals
Lesmuralles
Medievals

11. 43www.monmedieval.cat
Castells i fortaleses
ss

12. 58 EL MÓN MEDIEVAL
Patrimoni
DeL’EdatMitjana
alaGuerraCivil
ElPuigdeSantaMaria:

13. Patrimoni
59www.monmedieval.cat
Interior de les trinxeres situades a la vessant nord de la muntanya del castell del Puig de Santa Maria. Foto Retrata.

14. 70 EL MÓN MEDIEVAL
Personatge
vlad tepes en una pintura del segle XVI.
dreta: BLASó de la familia draculescu (s.XV)

15. 71www.monmedieval.cat
Personatge
A
ixí doncs, ens hem
proposat un enfoca-
ment diferent. Pre-
nent a Vlad Dracul
com a referència puntu-
al, anem a desplegar una
extensa anàlisi geopolí-
tica la qual és, sens dub-
te, la gran desconeguda
d’Europa, el sud-est que
va des dels Balcans al
Mar Negre, que suscita
encara avui interrogants
i és objecte de profund
desconeixement per
part dels europeus oc-
cidentals. Per això, vam
iniciar un fascinant viat-
ge en el temps que ens
retreu la més remota
Antiguitat... Al principi
de la nostra història col·
lectiva com a continent,
ens trobem amb Grècia,
sempre Grècia, cantada
i admirada per genera-
cions incomptables de
poetes i tot tipus d’ar-
tistes. I el primer de tan
prolífic llinatge va ser el
grec Homer, el bard cec
que ens va deixar la Ilí-
ada i l’Odissea. Per a l’objec-
tiu que ens hem marcat, ens
interessa ressaltar tan sols
un aspecte: en la dicotomia
que estableix Homer entre
“grec” i “bàrbar” ocupa un
Per: Juan Miguel Reyes
Llicenciat en Història
La terra de
DràculaMOLT S’HA ESCRIT –I S’ESCRIURÀ- SOBRE EL “COMTE DRÀCULA”. NO ÉS LA INTENCIÓ D’AQUEST
ARTICLE TORNAR A REVISAR LA BIOGRAFIA DEL PERSONATGE EN QÜESTIÓ, O NO ALMENYS DES DE
L’ÒPTICA DESCRIPTIVA DELS PRINCIPALS ESDEVENIMENTS DE LA SEVA VIDA. PER AIXÒ, TROBARÀ EL
LECTOR NOMBROSES REFERÈNCIES AMB UN SIMPLE CLIC DE RATOLÍ.
paper preponderant al poble
escita, i Escítia com a lloc per
antonomàsia de l’“Alltre”.
Escítia, terra situada al nord-
est de l’Hèl·lade, al voltant
de les costes de la Mar Mor-
ta. Si el persa és l’altre co-
negut, l’escita és el bàrbar
absolut, que no posseeix una
tradició cultural definible i
que per això causa un terri-
ble recel a l’home civilitzat.
Semblava que aquesta part
d’Europa estava destinada a
ser l’Escítia de l’imagi-
nari col·lectiu europeu
de segles posteriors, i
per això he començat
el meu relat en aquest
punt: tota l’Europa
sud-oriental ha sofert,
com veurem amb detall
en les pàgines posteri-
ors, l’estigma de ser
una mena d’enorme
no man’s land crònic,
afavorint els personat-
ges típics de frontera,
la mentalitat extrema
del territori que se sap
perifèric i sense defi-
nició sòlida. Com diria
l’insigne Fernand Brau-
del, la geografia és un
factor decisiu per ex-
plicar la història: hem
de tenir en compte
que la història del que
seria Europa s’articula
entorn a l’aigua, pri-
mer la Mediterrània,
després l’Atlàntic. Des
d’aquesta perspectiva l’Eu-
ropa balcànica-danubiana
ocupa un lloc marginal, lluny
dels grans centres de deci-
sió. Un territori d’orogra-
fia complexa, que afavoreix

16. 82 EL MÓN MEDIEVAL
Arqueologia
IfacCiutat i poder feudal
sota els Llúria al
Regne de València

17. 83www.monmedieval.cat
Arqueologia
S
ota la vessant del gegan-
tí Penyal d'Ifac, a Calp
(Alacant), un imponent
tómbol rocós de 332 me-
tres sobre el nivell del mar, que
es constitueix com una raresa
geològica aïllada dins dels con-
traforts del Prebètic intern me-
ridional o alacantí, es troben les
restes de la població medieval
d'Ifac, una ciutat fundada a fi-
nals del segle XIII per l'almirall
calabrès resident a la Corona
d'Aragó, Roger de Llúria i els
seus descendents, que està sent
objecte d'un projecte de recerca
arqueològica, des de l'any 2005,
realitzat pel Museu Arqueològic
d'Alacant (MARQ), amb el suport
de la Diputació d'Alacant, l'Ajun-
tament de Calp i la Conselleria
d'Infraestructures, Territori i
Medi Ambient de la Generalitat
Valenciana.
Aquest projecte, dissenyat
com una actuació de llarga du-
rada, té com a objectiu inves-
tigar i aprofundir en l'estudi de
la manera d'assentament feudal
en els moments de creació del
Regne de València, un cop es va
produir la conquesta per part
de Jaume I, que va tenir la seva
eclosió en la presa de València
l'any 1238. Les hosts de Jaume
I van avançar ràpidament so-
bre aquest espai, fins a la línia
Biar-Bussot, primera delimitació
territorial entre les dues grans
potències polítiques ibèriques
segellada en Almizrra durant
l'estiu de 1244, que significava
no tant una ocupació física de
l'espai sinó més aviat un domini
polític, teòric moltes vegades
i contestat pels musulmans del
lloc vençuts. Només després de
les revoltes dels mudèjars indò-
José Luis Menéndez Fueyo
Fotos: Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ)
Església d’Ifac i torre campanar amb l’equip de voluntaris de la campanya d’excavacions del MARQ
(Foto: Arxiu Gràfic MARQ)

18. Subscripció
Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de
EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada
numero. (gastos d’enviament a part)
DADES PERSONALS
NOM_____________________________________________________________________________________________________________________
COGNOMS___________________________________________________________DNI____________________________
DOMICILI_____________________________________________________________________________________________ CP__________________
POBLACIÓ_____________________________________________________ _ PROVÍNCIA_________________________________________________
TFN. _______________________DATA NAIXEMENT_______________________ MAIL ____________________________________
(NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA)
NOM I COGNOM TITULAR_________________________________________
______________________________________________________________
BANC/CAIXA____________________________________________________
ENTITAT OFICINA D.C.:
NºCOMPTE
Firma
DOMICILIACIÓ BANCARIA
Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN
MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars)
amb renovació automàtica fins a nou avís.
Oferta,4exemplars per només 16€ (en lloc de 18€)
Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció
PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S:
CORREU ELECTRÒNIC subscripcio@monmedieval.cat
Telèfon 93 163 02 75
CORREU ORDINARI: Món MEDIEVAL c/ARAGó 108, baixos 08015 Barcelona
18
14
15
16
17
3
4 9
5
1
2
11
7
6
12
8 13
10