SlideShare a Scribd company logo
Material de la Universitat de Lleida: Botànica agrícola i forestal
                      Editat per Diana Romero Morales




                Generalitats




LES FORMES
BIOLÒGIQUES



                                                        unavarra.es
LES FORMES BIOLÒGIQUES
Corresponen a les diferents categories en les que es poden classificar els
vegetals d'acord a la seva estructura morfològica i biològica així com a la
seva adaptació a l'ambient.
RAUNKJAER (1934, 1937), va classificar les espècies vegetals en
diferents categories basant-se en els caràcters relacionats amb
l'adaptació de la planta a l'ambient ecològic. En particular va considerar la
posició en què es troben els òrgans vegetatius permanents de la planta
durant l'estació desfavorable.
Les diferents categories són les següents:
                                  Fanerófits.
                                  Caméfits.
                                Hemicriptófits.
                                  Criptòfits.
                                   Terófits.
LES FORMES BIOLÒGIQUES
LES FORMES BIOLÒGIQUES
FANERÒFITS
Es caracteritzen per presentar les gemmes de recanvi a més de 0,5 m del
terra. Els arbres, els grans arbustos, les plantes epífites i les lianes
pertanyen a aquesta categoria.
Es subdivideixen en:
                           - Macrofanerófits
                           - Nanofanerófits
                         - Faneròfits lianoides
LES FORMES BIOLÒGIQUES
FANERÒFITS
Macrofanerófits: quan les gemmes de recanvi es troben a més de 2 m
d'alçada del terra, com ocorre en arbres Com el faig (Fagus sylvatica) i el pi
blanc (Pinus halepensis).




         Faig (Fagus sylvatica)                     Pi blanc (Pinus halepensis)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
FANERÒFITS
Nanofanerófits: quan les gemmes de recanvi es localitzen a menys de 2 m del
terra. Corresponen a aquesta categoria una bona part dels arbusts, com el
marfull (Viburnum tinus) i l'esbarzer (Rubus ulmifolius).




        Marfull (Viburnum tinus)                Esbarzer (Rubus ulmifolius)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
FANERÒFITS
Faneròfits lianoides: són plantes enfiladisses que se serveixen d'un altre
faneròfit com a suport i sobre el qual poden enfilar-se, com la vidarsa (Clematis
vitalba) i l'heura (Hedera helix).




         Vidarsa (Clematis vitalba)                Heura (Hedera helix)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
CAMÈFITS
Corresponen a la jerarquia de plantes on les gemmes de recanvi es
troben per damunt de la superfície del sòl, però a una alçada inferior als
0,5 m.
Aquesta categoria es subdivideix en:
                          - Camèfits fruticosos
                         - Camèfits sufruticosos
                          - Camèfits suculents
                         - Camèfits escandents
                           - Camèfits reptants
                 - Camèfits graminoides o cespitosos
LES FORMES BIOLÒGIQUES
CAMÈFITS
Camèfits fruticosos: quan es tracten de petites plantes llenyoses de tiges
erectes, com ara el timó (Thymus vulgaris) i l'aspró (Lithospermum fruticosum).




         Timó (Thymus vulgaris)                Aspró (Lithospermum fruticosum)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
CAMÈFITS
Camèfits sufruticosos
Quan només tenen lignificada la base de la tija mentre que la resta és de
consistència herbàcia, com ara l'olivarda (Dittrichia viscosa) i la botja (Dorycnium
pentaphyllum).




              Olivarda
  (Dittrichia viscosa)                             Botja (Dorycnium pentaphyllum)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
CAMÈFITS
Camèfits suculents
Corresponen a aquelles plantes que presenten òrgans aeris engruixits per
acumulació d'aigua, com els crespinells (Sedum sp.).




   Crespinell blanc (Sedum album)             Crespinell groc (Sedum acre)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
CAMÈFITS
Camèfits escandents
són plantes que requereixen
d'un suport o una altra planta
per enfilar-se i anar cap a la
llum, com el matagossos
(Cynanchum acutum).




     Matagós (Cynanchum acutum)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
CAMÈFITS
Camèfits reptants
Quan les tiges d'aquestes plantes es desenvolupen paral·lelament a la superfície
del terra.




                                           Paroníquia de roca, cast.:
                                     sanguinaria (Paronychia kapela)

      Cabellera de la reina
       (Aptenia cordifolia)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
CAMÈFITS
Camèfits graminoides o cespitosos
Són plantes que formen mates amples i amb tofes basals a partir de les quals es
regenera. Preferentment són gramínies, com l'espart (Lygeum spartum),
ciperàcies i algunes liliàcies, com la jonça (Aphyllanthes monspeliensis).




                                             Jonça (cast: junquillo falso)
      Espart (Lygeum spartum)               (Aphyllanthes monspeliensis)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
HEMICRIPTÒFITS
Pertanyen a aquesta categoria aquelles plantes que durant l'hivern les gemmes
de recanvi se situen a ran del terra.
Es diferencien cinc tipus:


                             Hemicriptòfits cespitosos
                              Hemicriptòfits rosulats
                             Hemicriptòfits escaposos
                             Hemicriptòfits escandents
                              Hemicriptòfits reptants
LES FORMES BIOLÒGIQUES
HEMICRIPTÒFITS
Hemicriptòfits cespitosos: quan les plantes formen gespes o catifes, com ara
el trèvol repent (Trifolium repens). També pertanyen a aquesta categoria la major
part de les gramínies perennes com el gram (Cynodon dactylon).




      Trèvol repent (Trifolium repens)         Gram (Cynodon dactylon)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
HEMICRIPTÒFITS
Hemicriptòfits rosulats: quan les plantes mostren una roseta de fulles basals i
són freqüentment acaules, com ocorre amb els plantatges (Plantago sp.).




              Plantatge gros                   Cervina (Plantago coronopus)
       (Plantago major var. sinuata)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
HEMICRIPTÒFITS
Hemicriptòfits escaposos: quan es tracten de plantes que presenten tiges
aèries més o menys erectes i folioses, com el fonoll (Foeniculum vulgare) i la
pastanaga (Daucus carota).




                                                          Pastanaga borda
         Fonoll (Foeniculum vulgare)                      (Daucus carota)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
HEMICRIPTÒFITS
Hemicriptòfits escandents: corresponen a aquelles plantes que tenen tiges
aèries i que se serveixen d'un suport per enfilar-se, com el gatmaimó (Tamus
communis), la carbassina (Bryonia cretica) o el llúpol (Humulus lupulus).




          Carbassina (Bryonia cretica)             Llúpol (Humulus lupulus)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
HEMICRIPTÒFITS
Hemicriptòfits reptants: Són plantes que disposen d'òrgans caulinars
(estolons), que s'estenen per la superfície del sòl o molt a prop, com ara la
maduixera (Fragaria vesca) o la cinc en branca (Potentilla reptans).




      Maduixera (Fragaria vesca)                  Gram negre o cinc en branca
                                                      (Potentilla reptans)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
CRIPTÒFITS
Presenten les gemmes per sota del terra.
Es diferencien tres grups:

Geòfits
Hidròfits
Helòfits
LES FORMES BIOLÒGIQUES
CRIPTÒFITS
Geòfits
Són plantes vivaces, és a dir perden els òrgans epigeus durant l'estació
desfavorable, però presenten òrgans perennes que es troben soterrats i protegits
sota la superfície del terra.
Segons la tipologia dels òrgans perennes, es diferencien tres categories:


                              Geòfits rizomatosos
                               Geòfits tuberosos
                                Geòfits bulbosos
LES FORMES BIOLÒGIQUES
CRIPTÒFITS
Geòfits
Geòfits rizomatosos: si aquests òrgans perennes subterranis són rizomes, com
ocorre amb la cua de cavall (Equisetum ramosissimum) i la canyota (Sorghum
halepense).




  Cua de cavall (Equisetum ramosissimum)
                                               Canyota (Sorghum halepense)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
CRIPTÒFITS
Geòfits
Geòfits tuberosos: si els òrgans subterranis i perennes són tubercles, com la
patatera (Solanum tuberosum) i la major part de les orquídies dites abelleres
(Ophrys sp.).




                                                       Abellera aranyosa
        Patatera (Solanum tuberosum)                  (Ophrys sphegodes)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
CRIPTÒFITS
Geòfits
Geòfits bulbosos: si l'òrgan subterrani es tracta d'un bulb, com ocorre en la
majoria de les monocotiledònies liliàcies, com l'all (Allium sativum) i els alls de
bruixa (Muscari neglectum), i amaril·lidàcies (Narcissus sp.), però també es dóna
en dicotiledónies, com el botó d'or (Ranunculus bulbosus).




     Almesquí (Narcissus assoanus)              Botó d'or (Ranunculus bulbosus)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
CRIPTÒFITS
Hidròfits
Són plantes que viuen totalment en el
si de l'aigua.
N'hi ha de dos tipus: flotants i
radicants.
                                             Lemna gibba
Hidròfits flotants: són plantes
surants de mida petita. La planta més
comuna és la llentia d'aigua,
representada per dues espècies:
Lemna minor i Lemna gibba.




             Llentia d'aigua (Lemna minor)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
CRIPTÒFITS
Hidròfits
Hidròfits radicants: són plantes
arrelades al fons i per bé que freqüentment
són submergides també n'hi ha que tenen
òrgans flotants, com la llengua d'oca
(Potamogeton nodosus) i Myriophyllum
verticillatum.

                                              Potamogeton natans




       Myriophyllum verticillatum             Myriophyllum spicatum
LES FORMES BIOLÒGIQUES
CRIPTÒFITS
Helòfits
En aquesta categoria pertanyen aquelles espècies vivaces que dins de l'aigua
tenen les arrels i la base de la tija, mentre que la resta de la planta es troba en
posició aèria. Destaquem les bogues (Typha latifolia) i el canyís (Phragmites
australis).




     Boga (Typha latifolia)                   Canyís (Phragmites australis)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
TERÒFITS
Són espècies anuals que sobreviuen a l'estació desfavorable en forma de
llavors.
Es diferencien diversos tipus:



                                 Teròfits erectes
                            Teròfits fasciculats
                             Teròfits rossulats
                           Teròfits escandents
                             Teròfits reptants
LES FORMES BIOLÒGIQUES
TERÒFITS
Teròfits erectes: quan la planta presenta les tiges disposades verticalment,
com la rosella (Papaver rhoeas) o la ravenissa (Diplotaxis erucoides).




                                                    Mill del sol petit
       Rosella (Papaver rhoeas)                (Lithospermum arvense)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
TERÒFITS
Teròfits fasciculats: si les tiges de les plantes es troben agrupades en
feixos, com passa freqüentment en gramínies, com Poa annua, o ciperàcies
com Cyperus sp.




         Pèl de bou (Poa annua)               Serrana fosca (Cyperus fuscus)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
TERÒFITS
Teròfits rossulats: quan la planta presenta totes les fulles en posició basal,
com ara la ballarida (Hypecoum procumbens) i el plantatge (Plantago sp.)




 Ballarida (Hypecoum procumbens)
                                             Ballarida (Hypecoum procumbens)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
TERÒFITS
Teròfits escandents: quan la planta necessita d'un suport per enfilar-se, com
passa amb nombroses lleguminoses (Vicia sp., Lathyrus sp.) o amb la paràsita
Cuscuta campestris.




            Cuscuta campestris                         Guixó cigronenc
                                                       (Lathyrus cicera)
LES FORMES BIOLÒGIQUES
TERÒFITS
Teròfits reptants: quan les tiges tenen un creixement predominant paral·lel al
terra, com en el tríbol (Tribulus terrestris) i la saladeta (Frankenia pulverulenta)




         Tríbol (Tribulus terrestris)            Saladeta (Frankenia pulverulenta)

More Related Content

What's hot

Flor inflorescència
Flor inflorescènciaFlor inflorescència
Flor inflorescènciamagdadanus
 
Ecofisiologia i processos vitals dels vegetals
Ecofisiologia i processos vitals dels vegetalsEcofisiologia i processos vitals dels vegetals
Ecofisiologia i processos vitals dels vegetals
Magdalena Riera Mena
 
Tema 2 - Les plantes
Tema 2 - Les plantesTema 2 - Les plantes
Tema 2 - Les plantes
jordimuletamengual
 
La classificació de les plantes
La classificació de les plantesLa classificació de les plantes
La classificació de les plantes
cinquesise2014
 
Regne vegetal - visió de conjunt
Regne vegetal - visió de conjuntRegne vegetal - visió de conjunt
Regne vegetal - visió de conjunt
Antoni Salom
 
El regne de les plantes (1ESO)
El regne de les plantes (1ESO)El regne de les plantes (1ESO)
El regne de les plantes (1ESO)
Margalida Colombàs
 
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 09 - Les Plantes
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 09 - Les Plantes1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 09 - Les Plantes
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 09 - Les Plantes
INS Escola Intermunicipal del Penedès
 
Les plantes
Les plantesLes plantes
Les plantes classificacio i caracteristiques
Les plantes classificacio i caracteristiques Les plantes classificacio i caracteristiques
Les plantes classificacio i caracteristiques Vicenç Marí
 
Les plantes
Les plantesLes plantes
Les plantes
Marigregor
 
Les plantes
Les plantes Les plantes
Les plantes
OriolCP
 

What's hot (14)

Flor inflorescència
Flor inflorescènciaFlor inflorescència
Flor inflorescència
 
Ecofisiologia i processos vitals dels vegetals
Ecofisiologia i processos vitals dels vegetalsEcofisiologia i processos vitals dels vegetals
Ecofisiologia i processos vitals dels vegetals
 
Tema 2 - Les plantes
Tema 2 - Les plantesTema 2 - Les plantes
Tema 2 - Les plantes
 
La classificació de les plantes
La classificació de les plantesLa classificació de les plantes
La classificació de les plantes
 
Power point les plantes
Power point les plantesPower point les plantes
Power point les plantes
 
Regne vegetal - visió de conjunt
Regne vegetal - visió de conjuntRegne vegetal - visió de conjunt
Regne vegetal - visió de conjunt
 
Les plantes
Les plantesLes plantes
Les plantes
 
El regne de les plantes (1ESO)
El regne de les plantes (1ESO)El regne de les plantes (1ESO)
El regne de les plantes (1ESO)
 
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 09 - Les Plantes
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 09 - Les Plantes1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 09 - Les Plantes
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 09 - Les Plantes
 
Les plantes
Les plantesLes plantes
Les plantes
 
Les plantes classificacio i caracteristiques
Les plantes classificacio i caracteristiques Les plantes classificacio i caracteristiques
Les plantes classificacio i caracteristiques
 
Les plantes
Les plantesLes plantes
Les plantes
 
Les plantes
Les plantes Les plantes
Les plantes
 
Classificació de les plantes
Classificació de les plantesClassificació de les plantes
Classificació de les plantes
 

Similar to Les formes biològiques

Els vegetals lucas i laura f2
Els vegetals lucas i laura f2Els vegetals lucas i laura f2
Els vegetals lucas i laura f2
enzetto
 
Cicle vital
Cicle vitalCicle vital
Les plantes per Rosa i Salaheddine
Les plantes per Rosa i SalaheddineLes plantes per Rosa i Salaheddine
Les plantes per Rosa i Salaheddine
aprenentjunts
 
Sessió 2 llegums cm2
Sessió 2 llegums cm2Sessió 2 llegums cm2
Sessió 2 llegums cm2Alexussa
 
Les plantes per Aarón i Marta
Les plantes per Aarón i MartaLes plantes per Aarón i Marta
Les plantes per Aarón i Marta
aprenentjunts
 
Evolució de les Plantes
Evolució de les PlantesEvolució de les Plantes
Evolució de les Plantes
Rafa Mollà
 
Les plantes2
Les  plantes2Les  plantes2
Les plantes2
Carmenvidal
 
Les plantes per Aitana i Happy
Les plantes per Aitana i HappyLes plantes per Aitana i Happy
Les plantes per Aitana i Happy
aprenentjunts
 
La fulla
La fullaLa fulla
Les plantes 3er
Les plantes 3erLes plantes 3er
Les plantes 3er
Victor Climent trinidad
 
Les plantes i la seva reproducció
Les plantes i la seva reproduccióLes plantes i la seva reproducció
Les plantes i la seva reproducciópatitadegoma
 
Marc i sara
Marc i saraMarc i sara
Marc i sara
enzetto
 
Les plantes per Aitor i Toni
Les plantes per Aitor i ToniLes plantes per Aitor i Toni
Les plantes per Aitor i Toni
aprenentjunts
 
Les plantes per Damaris i Rubén
Les plantes per Damaris i RubénLes plantes per Damaris i Rubén
Les plantes per Damaris i Rubén
aprenentjunts
 
Les plantes didakids
Les plantes didakidsLes plantes didakids
Les plantes didakids
Dolors Monné
 

Similar to Les formes biològiques (20)

Briòfits
 Briòfits Briòfits
Briòfits
 
Els vegetals lucas i laura f2
Els vegetals lucas i laura f2Els vegetals lucas i laura f2
Els vegetals lucas i laura f2
 
Cicle vital
Cicle vitalCicle vital
Cicle vital
 
Les plantes per Rosa i Salaheddine
Les plantes per Rosa i SalaheddineLes plantes per Rosa i Salaheddine
Les plantes per Rosa i Salaheddine
 
Sessió 2 llegums cm2
Sessió 2 llegums cm2Sessió 2 llegums cm2
Sessió 2 llegums cm2
 
Les plantes per Aarón i Marta
Les plantes per Aarón i MartaLes plantes per Aarón i Marta
Les plantes per Aarón i Marta
 
Evolució de les Plantes
Evolució de les PlantesEvolució de les Plantes
Evolució de les Plantes
 
Presentació vegetals
Presentació vegetalsPresentació vegetals
Presentació vegetals
 
Presentació vegetals
Presentació vegetalsPresentació vegetals
Presentació vegetals
 
Les plantes2
Les  plantes2Les  plantes2
Les plantes2
 
Males herbes
Males herbesMales herbes
Males herbes
 
Les plantes per Aitana i Happy
Les plantes per Aitana i HappyLes plantes per Aitana i Happy
Les plantes per Aitana i Happy
 
La fulla
La fullaLa fulla
La fulla
 
Les plantes 3er
Les plantes 3erLes plantes 3er
Les plantes 3er
 
Les plantes i la seva reproducció
Les plantes i la seva reproduccióLes plantes i la seva reproducció
Les plantes i la seva reproducció
 
Marc i sara
Marc i saraMarc i sara
Marc i sara
 
Les plantes per Aitor i Toni
Les plantes per Aitor i ToniLes plantes per Aitor i Toni
Les plantes per Aitor i Toni
 
Les plantes per Damaris i Rubén
Les plantes per Damaris i RubénLes plantes per Damaris i Rubén
Les plantes per Damaris i Rubén
 
Les plantes didakids
Les plantes didakidsLes plantes didakids
Les plantes didakids
 
Les plantes 7
Les plantes 7Les plantes 7
Les plantes 7
 

Recently uploaded

INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
EscolaRoserCapdevila18
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
LLuelles Perera Maria del Mar
 
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdfllengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
MireiaForcadaSabat
 
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILABOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
EMMAMUOZMARTINEZ
 
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
mmcastillo01
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
EscolaRoserCapdevila18
 

Recently uploaded (6)

INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
 
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdfllengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
 
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILABOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
 
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
 

Les formes biològiques

  • 1. Material de la Universitat de Lleida: Botànica agrícola i forestal Editat per Diana Romero Morales Generalitats LES FORMES BIOLÒGIQUES unavarra.es
  • 2. LES FORMES BIOLÒGIQUES Corresponen a les diferents categories en les que es poden classificar els vegetals d'acord a la seva estructura morfològica i biològica així com a la seva adaptació a l'ambient. RAUNKJAER (1934, 1937), va classificar les espècies vegetals en diferents categories basant-se en els caràcters relacionats amb l'adaptació de la planta a l'ambient ecològic. En particular va considerar la posició en què es troben els òrgans vegetatius permanents de la planta durant l'estació desfavorable. Les diferents categories són les següents: Fanerófits. Caméfits. Hemicriptófits. Criptòfits. Terófits.
  • 4. LES FORMES BIOLÒGIQUES FANERÒFITS Es caracteritzen per presentar les gemmes de recanvi a més de 0,5 m del terra. Els arbres, els grans arbustos, les plantes epífites i les lianes pertanyen a aquesta categoria. Es subdivideixen en: - Macrofanerófits - Nanofanerófits - Faneròfits lianoides
  • 5. LES FORMES BIOLÒGIQUES FANERÒFITS Macrofanerófits: quan les gemmes de recanvi es troben a més de 2 m d'alçada del terra, com ocorre en arbres Com el faig (Fagus sylvatica) i el pi blanc (Pinus halepensis). Faig (Fagus sylvatica) Pi blanc (Pinus halepensis)
  • 6. LES FORMES BIOLÒGIQUES FANERÒFITS Nanofanerófits: quan les gemmes de recanvi es localitzen a menys de 2 m del terra. Corresponen a aquesta categoria una bona part dels arbusts, com el marfull (Viburnum tinus) i l'esbarzer (Rubus ulmifolius). Marfull (Viburnum tinus) Esbarzer (Rubus ulmifolius)
  • 7. LES FORMES BIOLÒGIQUES FANERÒFITS Faneròfits lianoides: són plantes enfiladisses que se serveixen d'un altre faneròfit com a suport i sobre el qual poden enfilar-se, com la vidarsa (Clematis vitalba) i l'heura (Hedera helix). Vidarsa (Clematis vitalba) Heura (Hedera helix)
  • 8. LES FORMES BIOLÒGIQUES CAMÈFITS Corresponen a la jerarquia de plantes on les gemmes de recanvi es troben per damunt de la superfície del sòl, però a una alçada inferior als 0,5 m. Aquesta categoria es subdivideix en: - Camèfits fruticosos - Camèfits sufruticosos - Camèfits suculents - Camèfits escandents - Camèfits reptants - Camèfits graminoides o cespitosos
  • 9. LES FORMES BIOLÒGIQUES CAMÈFITS Camèfits fruticosos: quan es tracten de petites plantes llenyoses de tiges erectes, com ara el timó (Thymus vulgaris) i l'aspró (Lithospermum fruticosum). Timó (Thymus vulgaris) Aspró (Lithospermum fruticosum)
  • 10. LES FORMES BIOLÒGIQUES CAMÈFITS Camèfits sufruticosos Quan només tenen lignificada la base de la tija mentre que la resta és de consistència herbàcia, com ara l'olivarda (Dittrichia viscosa) i la botja (Dorycnium pentaphyllum). Olivarda (Dittrichia viscosa) Botja (Dorycnium pentaphyllum)
  • 11. LES FORMES BIOLÒGIQUES CAMÈFITS Camèfits suculents Corresponen a aquelles plantes que presenten òrgans aeris engruixits per acumulació d'aigua, com els crespinells (Sedum sp.). Crespinell blanc (Sedum album) Crespinell groc (Sedum acre)
  • 12. LES FORMES BIOLÒGIQUES CAMÈFITS Camèfits escandents són plantes que requereixen d'un suport o una altra planta per enfilar-se i anar cap a la llum, com el matagossos (Cynanchum acutum). Matagós (Cynanchum acutum)
  • 13. LES FORMES BIOLÒGIQUES CAMÈFITS Camèfits reptants Quan les tiges d'aquestes plantes es desenvolupen paral·lelament a la superfície del terra. Paroníquia de roca, cast.: sanguinaria (Paronychia kapela) Cabellera de la reina (Aptenia cordifolia)
  • 14. LES FORMES BIOLÒGIQUES CAMÈFITS Camèfits graminoides o cespitosos Són plantes que formen mates amples i amb tofes basals a partir de les quals es regenera. Preferentment són gramínies, com l'espart (Lygeum spartum), ciperàcies i algunes liliàcies, com la jonça (Aphyllanthes monspeliensis). Jonça (cast: junquillo falso) Espart (Lygeum spartum) (Aphyllanthes monspeliensis)
  • 15. LES FORMES BIOLÒGIQUES HEMICRIPTÒFITS Pertanyen a aquesta categoria aquelles plantes que durant l'hivern les gemmes de recanvi se situen a ran del terra. Es diferencien cinc tipus: Hemicriptòfits cespitosos Hemicriptòfits rosulats Hemicriptòfits escaposos Hemicriptòfits escandents Hemicriptòfits reptants
  • 16. LES FORMES BIOLÒGIQUES HEMICRIPTÒFITS Hemicriptòfits cespitosos: quan les plantes formen gespes o catifes, com ara el trèvol repent (Trifolium repens). També pertanyen a aquesta categoria la major part de les gramínies perennes com el gram (Cynodon dactylon). Trèvol repent (Trifolium repens) Gram (Cynodon dactylon)
  • 17. LES FORMES BIOLÒGIQUES HEMICRIPTÒFITS Hemicriptòfits rosulats: quan les plantes mostren una roseta de fulles basals i són freqüentment acaules, com ocorre amb els plantatges (Plantago sp.). Plantatge gros Cervina (Plantago coronopus) (Plantago major var. sinuata)
  • 18. LES FORMES BIOLÒGIQUES HEMICRIPTÒFITS Hemicriptòfits escaposos: quan es tracten de plantes que presenten tiges aèries més o menys erectes i folioses, com el fonoll (Foeniculum vulgare) i la pastanaga (Daucus carota). Pastanaga borda Fonoll (Foeniculum vulgare) (Daucus carota)
  • 19. LES FORMES BIOLÒGIQUES HEMICRIPTÒFITS Hemicriptòfits escandents: corresponen a aquelles plantes que tenen tiges aèries i que se serveixen d'un suport per enfilar-se, com el gatmaimó (Tamus communis), la carbassina (Bryonia cretica) o el llúpol (Humulus lupulus). Carbassina (Bryonia cretica) Llúpol (Humulus lupulus)
  • 20. LES FORMES BIOLÒGIQUES HEMICRIPTÒFITS Hemicriptòfits reptants: Són plantes que disposen d'òrgans caulinars (estolons), que s'estenen per la superfície del sòl o molt a prop, com ara la maduixera (Fragaria vesca) o la cinc en branca (Potentilla reptans). Maduixera (Fragaria vesca) Gram negre o cinc en branca (Potentilla reptans)
  • 21. LES FORMES BIOLÒGIQUES CRIPTÒFITS Presenten les gemmes per sota del terra. Es diferencien tres grups: Geòfits Hidròfits Helòfits
  • 22. LES FORMES BIOLÒGIQUES CRIPTÒFITS Geòfits Són plantes vivaces, és a dir perden els òrgans epigeus durant l'estació desfavorable, però presenten òrgans perennes que es troben soterrats i protegits sota la superfície del terra. Segons la tipologia dels òrgans perennes, es diferencien tres categories: Geòfits rizomatosos Geòfits tuberosos Geòfits bulbosos
  • 23. LES FORMES BIOLÒGIQUES CRIPTÒFITS Geòfits Geòfits rizomatosos: si aquests òrgans perennes subterranis són rizomes, com ocorre amb la cua de cavall (Equisetum ramosissimum) i la canyota (Sorghum halepense). Cua de cavall (Equisetum ramosissimum) Canyota (Sorghum halepense)
  • 24. LES FORMES BIOLÒGIQUES CRIPTÒFITS Geòfits Geòfits tuberosos: si els òrgans subterranis i perennes són tubercles, com la patatera (Solanum tuberosum) i la major part de les orquídies dites abelleres (Ophrys sp.). Abellera aranyosa Patatera (Solanum tuberosum) (Ophrys sphegodes)
  • 25. LES FORMES BIOLÒGIQUES CRIPTÒFITS Geòfits Geòfits bulbosos: si l'òrgan subterrani es tracta d'un bulb, com ocorre en la majoria de les monocotiledònies liliàcies, com l'all (Allium sativum) i els alls de bruixa (Muscari neglectum), i amaril·lidàcies (Narcissus sp.), però també es dóna en dicotiledónies, com el botó d'or (Ranunculus bulbosus). Almesquí (Narcissus assoanus) Botó d'or (Ranunculus bulbosus)
  • 26. LES FORMES BIOLÒGIQUES CRIPTÒFITS Hidròfits Són plantes que viuen totalment en el si de l'aigua. N'hi ha de dos tipus: flotants i radicants. Lemna gibba Hidròfits flotants: són plantes surants de mida petita. La planta més comuna és la llentia d'aigua, representada per dues espècies: Lemna minor i Lemna gibba. Llentia d'aigua (Lemna minor)
  • 27. LES FORMES BIOLÒGIQUES CRIPTÒFITS Hidròfits Hidròfits radicants: són plantes arrelades al fons i per bé que freqüentment són submergides també n'hi ha que tenen òrgans flotants, com la llengua d'oca (Potamogeton nodosus) i Myriophyllum verticillatum. Potamogeton natans Myriophyllum verticillatum Myriophyllum spicatum
  • 28. LES FORMES BIOLÒGIQUES CRIPTÒFITS Helòfits En aquesta categoria pertanyen aquelles espècies vivaces que dins de l'aigua tenen les arrels i la base de la tija, mentre que la resta de la planta es troba en posició aèria. Destaquem les bogues (Typha latifolia) i el canyís (Phragmites australis). Boga (Typha latifolia) Canyís (Phragmites australis)
  • 29. LES FORMES BIOLÒGIQUES TERÒFITS Són espècies anuals que sobreviuen a l'estació desfavorable en forma de llavors. Es diferencien diversos tipus: Teròfits erectes Teròfits fasciculats Teròfits rossulats Teròfits escandents Teròfits reptants
  • 30. LES FORMES BIOLÒGIQUES TERÒFITS Teròfits erectes: quan la planta presenta les tiges disposades verticalment, com la rosella (Papaver rhoeas) o la ravenissa (Diplotaxis erucoides). Mill del sol petit Rosella (Papaver rhoeas) (Lithospermum arvense)
  • 31. LES FORMES BIOLÒGIQUES TERÒFITS Teròfits fasciculats: si les tiges de les plantes es troben agrupades en feixos, com passa freqüentment en gramínies, com Poa annua, o ciperàcies com Cyperus sp. Pèl de bou (Poa annua) Serrana fosca (Cyperus fuscus)
  • 32. LES FORMES BIOLÒGIQUES TERÒFITS Teròfits rossulats: quan la planta presenta totes les fulles en posició basal, com ara la ballarida (Hypecoum procumbens) i el plantatge (Plantago sp.) Ballarida (Hypecoum procumbens) Ballarida (Hypecoum procumbens)
  • 33. LES FORMES BIOLÒGIQUES TERÒFITS Teròfits escandents: quan la planta necessita d'un suport per enfilar-se, com passa amb nombroses lleguminoses (Vicia sp., Lathyrus sp.) o amb la paràsita Cuscuta campestris. Cuscuta campestris Guixó cigronenc (Lathyrus cicera)
  • 34. LES FORMES BIOLÒGIQUES TERÒFITS Teròfits reptants: quan les tiges tenen un creixement predominant paral·lel al terra, com en el tríbol (Tribulus terrestris) i la saladeta (Frankenia pulverulenta) Tríbol (Tribulus terrestris) Saladeta (Frankenia pulverulenta)