CFGM Jardineria. Botànica Generalitats Cicle vital.

1. Generalitats CICLES DE VIDA Material de la Universitat de Lleida: Botànica agrícola i forestal Editat per Diana Romero Morales januari28.wordpress.com

2. CICLES DE DESENVOLUPAMENT començant a partir de la llavor, passant per la germinació, desenvolupament vegetatiu i dels òrgans reproductius fins que s'assoleix de nou la mateixa fase en la que s'ha iniciat el cicle. Corresponen als diferents cercles imaginaris que segueixen els vegetals durant el curs de la seva completa evolució fenològica: Cicle vital de Melia azedarach , Paraíso, angiosperma. http://www.hiperbotanica.net

3. CICLES DE DESENVOLUPAMENT D'acord amb la durada del cicle de desenvolupament cal diferenciar tres tipus de plantes: Planta anual Planta biennal Planta plurianual Lliri menut, al juny ( Iris lutescens ) Tipus de plantes segons la duració del seu cicle

4. CICLES DE DESENVOLUPAMENT Planta anual És aquella planta amb un cicle de vida o desenvolupament inferior a un any (ex,: rosella, boixac, blet, verdolaga o diverses plantes cultivades com l'ordi, el panís o el gira-sol). Degut al seu curt període de vida aquestes plantes són herbàcies. Verdolaga ( Portulaca oleracea ) Tipus de plantes segons la duració del seu cicle Ordi ( Hordeum vulgare )

5. CICLES DE DESENVOLUPAMENT Planta biennal És aquella planta amb un cicle de vida superior a un any però inferior a dos. Durant el primer any té lloc el desenvolupament vegetatiu i durant el segon la floració i fructificació . La germinació té lloc a la primavera del primer any i al llarg d'aquest té lloc el desenvolupament d'òrgans vegetatius per tal d'afrontar l'hivern assolint una estructura sovint en forma de roseta (ex. Trepó). Les plantes biennals són de consistència herbàcia (ex., pastanaga borda). L'acumulació de substàncies de reserva en alguns òrgans durant el primer any n'és una característica d'algunes d'aquestes plantes (ex., pastanaga, rave o xirivia), la qual cosa ha comportat la seva utilització com a planta d' interès hortícola. Tipus de plantes segons la duració del seu cicle

6. CICLES DE DESENVOLUPAMENT Planta biennal Roseta foliar del primer any del trepó ( Verbascum sinuatum ) Tipus de plantes segons la duració del seu cicle Tija florífera del segon any de la pastanaga borda ( Daucus carota )

7. CICLES DE DESENVOLUPAMENT Planta plurianual És aquella planta amb un cicle de vida superior a dos anys. Es diferencien dos tipus: Perennes Tipus de plantes segons la duració del seu cicle Vivaces Plantatge gros, perenne herbàcia ( Plantago major subsp. intermedia ) Joliu, vivaç bulbosa ( Scilla lilio-hyacinthus )

8. CICLES DE DESENVOLUPAMENT Planta plurianual Perennes: Plantes herbàcies o llenyoses que sempre mostren òrgans aeris. A banda de les plantes arbòries i arbustives, també en trobem d'herbàcies (ex., alfals, plantatges), així com moltes gramínies que es sembren per formar gespes (ex., Festuca pratensis , Lolium perenne , Poa pratensis ) o formar part de formacions vegetals naturals o seminaturals de prats (ex. llistó, Brachypodium retusum , Festuca eskia ). Tipus de plantes segons la duració del seu cicle Arç blanc, perenne arbustiva ( Crataegus monogyna )

9. CICLES DE DESENVOLUPAMENT Planta plurianual Vivaces: Plantes herbàcies que a l'hivern per-den de forma total o parcial el seu aparell aeri, però resten gemmes a ran del sòl o bé en òrgans subterranis, els quals permeten la regeneració de les parts aèries a l'estació següent (ex. cua de cavall, grama, calcida, canyís, corret-jola). Existeixen molts tipus de modifica-cions del corm (rizomes, estolons*, tubercles, bulbs, rels) que faciliten la regeneració de la planta i, de fet, la seva multiplicació de forma vegetativa. Tipus de plantes segons la duració del seu cicle Gram negre, vivaç estolonifera ( Potentilla reptans ) * Estoló : Ramificació lateral de la base d’una tija, sovint llarga i prima i que creix horitzontalment arrelant en els nusos.